Caminada I-134 (Vallès Occidental)
Punts de referència:
Aparcament de Can Deu (Sabadell) - Molí d'en Mornau - Font del Molí d'en Mornau o de l'Estruch - Font de la Teula - Forn de calç de Ribatallada - Font dels Plàtans o dels Gossos - Font de Can Messeguer - Castell de Ribatallada - Font del Suro - Font dels Capellans - Església de Sant Julià d'Altura - Ermita de Sant Vicenç de Verders - Can Deu - Aparcament de Can Deu.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 9 Km | 2h | 181 m | 308 m | 191 m | 191 m | Fàcil | A trams | Si | 12-01-2014 |
Mapes:
Descripció:
Aquesta excursió la vam fer per primera vegada el 12-gener-2014. El 24-març-2019 la vam repetir exactament igual.
Tranquila caminada pel Rodal de Sabadell prenent com a punt de partida l'aparcament de Can Deu, al nord de Sabadell. Inicialment baixarem fins el rieral on coneixerem les fonts del Molí d'en Mornau, la de la Teula i la dels Plàtans. Seguidament ens desviarem una mica al nord per cercar l'abandonada font de Can Messeguer, al terme de Castellar del Vallès. Retrocedirem i remuntarem el torrent de Ribatallada per atansar-nos a l'església de Sant Julià d'Altura, passant abans per la font del Suro i la dels Capellans. A l'última etapa travessarem el bonic bosc de Can Deu, passarem pel costat de l'ermita de Sant Vicenç de Verders i visitarem la masia que dóna nom al bosc, amb seu el museu d'eines del camp.
Totes les fonts visitades rajaven a excepció de la de Can Messeguer.
Aproximació:
Prendrem com a punt de partida d'aquesta passejada l'aparcament que hi ha a l'extrem nord de la urbanització de Can Deu, al nord de Sabadell. Per accedir-hi ens hi apropem per l'avinguda de Matadepera fins que trobem l'avinguda de Can Deu on ens desviem a la dreta. Quan aquesta avinguda s'acaba a la plaça Primavera, girem a l'esquerra fins el carrer de les Palmeres que fem a la dreta i seguim pel carrer dels Pins fins que trobem l'aparcament a la dreta.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
245 m | 41.5768,2.0857Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de Can Deu (Sabadell) |
Estem situats mirant al nord, d'esquena als pisos; davant nostre tenim arbres i més enllà un barranc amb cartells advertint-nos del seu perill. Saltem el petit muret que separa l'aparcament i prenem un caminet que trobem a l'altra banda; ho fem a la dreta, portant el barranc a l'esquerra. De seguida, en una raconada a l'esquerra, obviem un corriol amb molta pendent que baixa al riu Ripoll. Continuem pel caminet marcat durant uns 175 metres fins que anem a sortir al carrer dels Pins que seguim a l'esquerra, trepitjant asfalt. Deixem diferents tanques i una escola a l'esquerra, creuem un aparcament, passem pel costat d'un camp de futbol que ens queda a la dreta i anem a parar al carrer del Caucas que ens talla i que fem a l'esquerra. Al final d'aquest carrer, uns 170 metres després, abandonem l'asfalt i agafem un camí de terra descendent que surt després de saltar una cadena que barra el pas als vehicles i que marxa en direcció llevant. Anem davallant per dins el bosc, deixant diferents camins que ens menen, nosaltres sempre avall pel camí més ample. Uns 225 metres més avall enllacem a l'esquerra amb un camí ample que ens talla, a la dreta aniriem a la carretera de Castellar. El nou camí és força planer i circula per dins el bosc en direcció nord-oest. Uns 190 metres més endavant arribem a una petita clariana amb uns esglaons de fusta a mà esquerra que porten a la font del Molí d'en Mornau, emplaçada pocs metres més amunt, en un petit replà a la dreta del camí.
| 1 | 15' |
1,2 Km |
200 m | 41.5760,2.0909Clica per veure'n la ubicació. | Font del Molí d'en Mornau o de Ca l'Estruch |
Es
troba dins del Parc Fluvial del Ripoll, a escassos 60
metres a ponent en línia recta del Molí d'en Mornau de qui rep el nom.
La mina queda tapada per una paret de totxos per on raja l'aigua
generosament per dos brocs de ferro, situats a mitja alçada i a dos
pams l'un de l'altre, i cau en una petita bassa d'obra per sota del
nivell del terra des d'on es canalitza a través d'un tub de plàstic per
aprofitar-la per regar uns horts situats més avall. 
A
banda i banda hi
ha dos murets de pedra que serveixen de bancs. El fet d’estar situada a
mitja costa de Can Deu permet una bona vista del Molí d’en Mornau. Tant
la font com l'accés es troba en bones condicions, no tant l'entorn, ple
d'un seguit d'horts no gaire endreçats.Baixem les escales fins el camí anterior i reprenem la marxa amb el mateix sentit que duiem. De seguida veiem a la dreta el Molí d'en Mornau (41.5764,2.0917)Clica per veure'n la ubicació. .
Està
situat al marge dret del riu Ripoll, a prop d'una font
que té el mateix nom que el molí. Edifici de quatre plantes i
soterranis, amb teulada a dues vessants i carener en sentit
longitudinal, envoltat d'altres edificis i de naus més modernes mig
enderrocades. Les plantes superiors de l'edifici tenen una renglera
farcida de finestres. Els baixos i el primer pis són fets amb voltes de
sosteniment. També rep, o ha rebut, altres denominacions, com ara
“Tantes finestres com dies té l'any”, fent referència a la gran
quantitat de finestres de l'edifici, o també “Molí de Ca l'Estruch”. Té
les arrels com a molí fariner (segle XVI) i és transformat en molí
paperer el 1783, també en molí draper i també allotjava una farga de
claus i aram. Antigament, al molí s’hi fabricava paper per exportar a
Gènova. El Molí conserva encara les instal·lacions de producció de
paper i s’hi poden veure l’antic rec i les construccions hidràuliques.
La maquinària productiva estava situada a la primera planta i al
soterrani, mentre que a les plantes superiors s’hi localitzaven els
assecadors de paper.Continuem el camí durant uns 150 metres fins que anem a parar
a una pista que ens talla; a l'esquerra pujariem al Molí d'en Galí,
nosaltres l'agafem a la dreta i només 75 més avall enllacem a
l'esquerra amb una pista ampla de terra anomenada "camí del Rieral",
que remunta el riu Ripoll per la seva riba dreta. Anem fent camí per la
pista que marxa amb tendència nord-oest, molt planera, portant sempre
el riu a mà dreta i el bosc a l'esquerra. Al cap d'un 450 metres, just
quan s'acaba el bosc, comencen a l'esquerra els horts municipals de la
Verneda de Can Deu.
Uns 400 metres més endavant, la pista fa un suau gir a l'esquerra i s'encara a l'oest, passant entre horts que ens queden a banda i banda. Al cap d'uns 225 metres hem de trobar unes escales de fusta a mà dreta que baixen al riu. Al final de les escales a l'esquerra queda la bonica font de la Teula.
| 2 | 30' |
2,5 Km |
195 m | 41.5828,2.0810Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Teula |
Localitzada
a la riba dreta del riu Ripoll, a escassos 20
metres per sota del camí carreter del Rieral. Font amb molta anomenada,
amb un mur de pedra adossat al marge i una petita teulada de teules
disposades només al mig del conjunt.
El broc ja no és la teula que li
havia donat el nom, l'han substituïda dos tubs de ferro situats al cos
central de la deu; un encastat a la paret de la dreta i l'altre al
frontal, amb una teula al damunt que li fa de barret, col.locada per
tal de fer honor al seu nom. Ambdós ragen i l'aigua cau en un bassal de
pedra arran de terra. L'entorn immediat a la font està empedrat amb
llambordes. A l'esquerra queda un bancal de pedra amb el seient i el
respatller de rajoles de terrissa. No fa gaires anys era un lloc brut i
l'aigua s'aprofitava per rentar el cotxe; ara és un lloc més net. A la
dècada del 1930, la secció de cultura física de l’Agrupació
Excursionista Terra i Mar s’aplegava als plans de sobre la font per
practicar exercicis de gimnàstica, que llavors eren una novetat. Abans
que els aiguats del 1962 s'enduguessin la font, davant hi havia un gorg
on es banyava el jovent. Fou reconstruïda després de la riuada de l'any
1962 i, posteriorment arranjada per una escola taller municipal, l'any
1993, deixant-la tal com la veiem ara.Pugem de nou al camí i seguim amb el mateix sentit que portàvem. La pista ara fa una llarga marrada a la dreta, encarant-se cap el nord. Uns 350 metres des de que hem deixat la font de la Teula, ja veiem a l'esquerra del camí el forn de Calç de Ribatallada (41.5842,2.0779)Clica per veure'n la ubicació. , amb un cartell informatiu a peu de camí.
Cavitat
en forma de pou mig excavada al marge i limitada,
frontalment, per una paret de pedra gruixuda, amb una boca a baix. La
part de sota eradedicada a la combustió de llenya, mentre que al
damunt, les pedres de calç, col.locades fent cúpula, es transformàven
en calç per efecte de la calor. Aquest forn funcionava esporàdicament
quan necessitaven calç per a la construcció. Ha estat rehabilitat
recentment.A escassos 20 metres més endavant, a la dreta del camí, hi ha una tanca de fusta per impedir el pas als vehicles. Només cal traspassar-la i seguir un caminet descendent que ens baixa al torrent, on ja veiem la font dels Plàtans a l'esquerra.
| 3 | 35' |
2,9 Km |
196 m | 41.5845,2.0785Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Plàtans o dels Gossos |
La
localitzem al torrent de Ribatallada, uns 50 metres abans
que aquest formi l'aiguabarreig amb el riu Ripoll, pocs metres per sota
del camí del Rieral, a tocar del límit entre els municipis de Sabadell
i Castellar del Vallès. 
La
font i el mur d’on brolla es van construir
després dels aiguats del 1962 per sostenir el camí del Rieral. És, per
tant, una deu moderna, que recull aigua de les filtracions de les mines
que la Companyia d'Aigües de Sabadell té al torrent de Ribatallada. De
la part de dalt de la mateixa paret de formigó sobreïx l'aigua del
torrent, formant un salt. Soterrada, hi ha la sèquia que rega l'horta
de la font dels Plàtans i que arriba fins al Molí d’en Mornau.Retornem al camí i continuem on l'haviem deixat. Als pocs
metres creuem el torrent de Ribatallada per un pont, just en el punt on
hi trobem a mà dreta una fita del terme de Sabadell.
Menys de 40 metres després de creuar el torrent arribem a una cruïlla de camins; el que surt a l'esquerra remunta el torrent de Ribatallada i porta a Sant Julià d'Altura i també pot enllaçar amb el bonic torrent de Gotelles (el prendrem d'aquí a una estona), el camí que marxa recte va a Castellar del Vallès i és el que agafem nosaltres.
El tram que ve a continuació el podeu obviar si no és que
teniu un especial interès per les fonts, doncs la font de Can Messeguer
que pretenem conèixer tot seguit es troba deixada i eixuta. Obviament,
nosaltres sí que en tenim d'interès. Així continuem recte per la pista
que porta a Castellar del Vallès en direcció nord-est durant uns 300
metres on ens desviem a l'esquerra per un camí ample. Al cap d'uns 100
metres creuem el torrent de Miralles a gual. Continuem pel camí amb
lleugera pujada, portant el bosc a la dreta i uns camps a l'esquerra.
Uns 350 metres més amunt deixem la porta d'entrada a Can Messeguer a la dreta i poc més de 40 metres més endavant, per sota del camí a l'esquerra, es troba la malaguanyada font de Can Messeguer.
| 4 | 45' |
3,8 Km |
231 m | 41.5905,2.0781Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Messeguer |
Trobem
aquesta malaguanyada font a pocs metres de la porta
d'entrada a Can Messeguer, per sota del camí. Del conjunt que formava
la font només en resten el petit frontal d'obra rematada amb pedretes
de riu, una pica quadrada d'obra i un safareig a l'esquerra. Davant es
conserva, malgrat que torçada, una taula rodona d'obra. 
Havia
estat una
font on s'hi feien fontades, actualment es troba totalment deixada,
encara que la seva aigua està canalitzada i segueix omplint una gran
cisterna situada al costat.Desfem els últims 800 metres fins la cruïlla de camins propera al pont del torrent de Ribatallada. Aquí prenem el camí que surt a la nostra dreta i barrat amb una cadena. El camí marxa en direcció oest, és ample, amb lleugera pujada remuntant en tot moment el torrent de Ribatallada. És un camí agradable de fer, malgrat la gran quantitat de ciclistes que baixen a tota velocitat en sentit contrari al nostre. Anem fent camí, creuant diferents vegades el torrent, sempre a gual i obviant diferents corriols que ens menen. Finalment, uns 1,2 quilòmetres més amunt i després d'una doble marrada, arribem a un encreuament de camins; a la dreta aniriem al bonic torrent de Gotelles, nosaltres prenem el camí de l'esquerra, en pujada. De seguida el camí fa un revolt de 90º a l'esquerra, just en el punt on podem veure, a la dreta, les restes de la masia de Ribatallada i mirant més enllà, enlairada al nord, el castell de Ribatallada (41.5873,2.0658)Clica per veure'n la ubicació. , avui abandonat i en procés de degradació.
Antic
castell, situat prop de la masia de Ribatallada. La
primera referència documental data de l'any 1136, quan Ramon Berenguer
IV, comte de Barcelona, concedí en feu el castell al senescal Guillem
Ramon. Posteriorment passà als Montcada i més tard passà per compra a
Pere de Clasquerí. La familia Togores foren senyors d'aquest castell
des del segle XIV al XV, quan s'extinguí aquest cognom amb la mort de
Joan de Togores, cap a l'any 1410.Continuem pujant. Uns 60 metres més amunt veiem ran del camí unes alzines sureres; la presència d'aquestes sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic. Al marge dret del camí, en una raconada, trobem la font del Suro.
| 5 | 1h 15' |
5,9 Km |
261 m | 41.5854,2.0665Clica per veure'n la ubicació. | Font del Suro |
Un
petit muret d'obra arrebossada adossat al marge de la
muntanya fa de frontal a la font. D'un broc de ferro encastat al
frontal raja un fil d'aigua que cau en una pica rodona, després passa
per sota el paviment del davant de la font i va a parar a un petit
bassal per desguassar finalment al torrent tot creuant el cami. 
A
l'esquerra de la font i disposat en angle hi ha un bancal d'obra pintat
curiosament de color blau cel. L'aigua d'aquesta font recull diversos
escorrims que procedeixen de la font dels Capellans, com també del
torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció molt
recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall, també a
l’esquerra del camí, just abans d’arribar al revolt següent, el de les
alzines sureres. Val a dir que la presència d’aquestes sureres és del
tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat
silícic.Seguim camí amunt durant escassos 60 metres i ensopeguem amb la font dels Capellans, que tenim davant nostre.
| 6 | 1h 20' |
6 Km |
268 m | 41.5850,2.0666Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Capellans |
Presenta
una obra en forma de capella adossada al marge de la
muntanya, construïda amb maons vistos i pedra. Dins l'arcada hi ha tres
brocs, malgrat que no tots ragen, depenen de les pluges. La part baixa
del talús es troba reforçat amb un mur de pedra lligada, disposat en
angle recte respecte la font, el qual serveix per subjectar una alzina
adulta que es troba molt inclinada i de la qual sobresurten les arrels.
La
franja de davant de la font està pavimentada amb totxo manual a
sardinell amb un banc de fusta encastat al mur de pedra. Al segle XVIII
ja se l’anomenava així, avui dia és propietat de la Companyia d’Aigües
de Sabadell i continua sent molt visitada. L'última remodelació de la
font data de l'any 2002. L'entorn immediat a la font és net, però el
barranc de Capellans és ple de deixalles.
Reprenem la marxa amb moderada pujada. Uns metres més amunt fem una llarga marrada dreta-esquerra i ens encarem de nou al sud. Al cap d'uns 325 metres des de la font dels Capellans arribem a una petita clariana amb una cruïlla de camins; nosaltres pugem per unes escales que queden davant nostre i que ens porten a una gran esplanada habilitada com a zona d'esbarjo, amb moltes taules i barbacoes, i l'església de Sant Julià d'Altura al fons. Fem un tomb per aquest indret; creuem l'aparcament que ens queda a la dreta, visitem la creu que hi ha al final d'aquest i ens atansem a l'entrada de l'església que està orientada al sud.
| 7 | 1h 30' |
6,6 Km |
304 m | 41.5832,2.0675Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant Julià d'Altura |
Fou
una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre
el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada
(1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de
Castellarnau i una bona colla de masos. 
És
emplaçada en un dels
paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de
Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme
de Sabadell. A més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn
l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera
església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles
successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una
important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual
mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església
anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El
retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la
Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o
el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de
Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el
cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions
arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar
al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82
tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI
al XVIII.Ens dirigim a l'extrem més oriental de l'esplanada, a la part de dalt, on hi trobem un pal indicador amb diferents propostes; nosaltres prenem un camí que marxa per dins el bosc de Can Deu en direcció est. De seguida trobem un altre cartell informatiu amb els possibles itineraris marcats dins el bosc; decidim seguir el que porta a la masia de Can Deu que dóna nom al bosc i a l'entorn. Així doncs, anem seguint uns pilons amb unes argolles de colors, en el nostre cas seguirem les de color vermell, passejant tranquilament pel bosc.
Al cap d'uns 400 metres arribem a un eixamplament del camí amb
el Mirador de Ribatallada (41.5844,2.0734)Clica
per veure'n la ubicació.
a la nostra esquerra, des
d'on podem gaudir d'unes vistes extraordinàries. Podem admirar el gran
penya-segat que tenim als nostres peus, amb el torrent de Ribatallada a
baix.
Continuem pel camí ben marcat, a l'esquerra portem una barana que ens protegeix del barranc, alhora que és una bona balconada. Pel camí anem deixant diferents camins, nosaltres seguim sempre les argolles vermelles. Uns 550 metres després deixem a l'esquerra un corriol que baixa al camí del Rieral i a la font de la Teula. Només uns 500 metres més endavant ens trobem davant de l'ermita de Sant Vicenç de Verders.
| 8 | 1h 50' |
8,3 Km |
257 m | 41.5794,2.0832Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant Vicenç de Verders |
Quan
es construí la presa de Sau, l’any 1962, una bona part
del territori i l'església, convertida en magatzem del mas Verders,
quedàren submergids dins de les aigües. A finals de l’any 1973 i inicis
del 1974, aprofitant el baix nivell de les aigües de l’embassament, fou
desmuntada pedra a pedra i reconstruïda al darrera de la masia de Can
Deu, a Sabadell, tal com la veiem avui. 
Les
obres es dugueren a terme
amb l’ajut econòmic de la Caixa de Sabadell, sota la direcció de
l’arquitecte Camil Pallàs i Arissa, del Servei de Catalogació i
Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. 
El
seu
particular estil d'entendre la conservació del romànic, es veu reflexat
en aquesta ermita que la iguala a d'altres en les que també hi va
intervenir: Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles, o
Sant Cristòfol de Pallars a Santa Eulàlia de Ronçana. Baixem per unes escales que surten del davant de l'ermita que ens condueixen a un camí asfaltat que fem a l'esquerra, en pujada i uns 100 metres més amunt entrem a la finca de Can Deu on podrem visitar, si és diumenge, el museu d'eines del camp. No deixeu d'admirar el bonic molí de vent que encara avui dia omple d'aigua la gran bassa circular de la finca.
| 9 | 1h 55' |
8,5 Km |
250 m | 41.5789,2.0842Clica per veure'n la ubicació. | Can Deu - Museu de les eines del camp |
No
es coneixen ben bé els orígens de la masia, tot i que se'n
troben referències a documents del segle XVII (s'esmenta que hi viva en
Jaume Deu). Can Deu pertanyia a l'antic rodal de Sant Julià d'Altura.
La masia, d'una bellesa austera, està voltada d'un bosc força espès. 
És
remarcable la cuina amb un gran faldar i la sala del pis. Fou adquirida
per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, conjuntament amb el bosc de Can
Deu, que és el millor i més gran parc natural amb què compta la ciutat.
A l'actualitat s'hi allotja el Museu d'Eines del Camp. Val la pena
observar el bonic molí de vent que encara avui dia omple d'aigua una
gran bassa circular.
Del costat de l'entrada principal de la finca surten unes escales que ens baixen de nou al camí asfaltat i que ara prenem a l'esquerra, en direcció sud. Uns 175 metres més enllà, després de passar una senyal que prohibeix el trànsit, ens desviem a l'esquerra per un camí ample de terra, que porta direcció sud-est. De seguida trobem l'aparcament on tenim estacionat el vehicle a la dreta i donem per acabada aquesta entretinguda caminada.
| F | 2h |
9 Km |
245 m | 41.5768,2.0857Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de Can Deu (Sabadell) |
Inici i final d'aquest recorregut.