Punts de referència:

Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona) - Font Picant d'Argentona - Font del Mig - Font del Camí – Font de les Sureres – Font de l'Esquirolet – Font de l'Esquirol – Font del Grup - Font del Ferro - Castell de Burriac - Àrea de lleure de la Font Picant.

Fitxa tècnica:

Distància	Durada	Alçada mínima	Alçada màxima	Desnivell pujant	Desnivell baixant	Dificultat	Senyalització	Punts d'aigua	Data de l'excursió
4,7 Km	1h 20'	92 m	384 m	301 m	301 m	Moderada	A trams	Si	25-04-2014

 

Descripció:

L'excursió d'avui, curta però entretinguda, presenta una de les diverses ascensions que es poden fer al castell de Burriac, un dels monuments més emblemàtics del Maresme. En aquesta ocasió des d'Argentona i complementant la ruta amb la visita a un reguitzell de fonts.

Començarem i acabarem a la Font Picant, famosa per la naturalesa de la seva aigua mineral gasificada. Inicialment visitarem vuit de les font més properes al nucli urbà. Seguidament pujarem al castell de Burriac, el punt més al sud d'aquesta sortida, des d'on podrem gaudir, si el temps acompanya, d'excel·lents vistes del Maresme. Ho farem per un corriol que fa drecera. La tornada serà davallant per la pista forestal que uneix cabrera de Mar i Argentona. Es tracta d'una excursió fàcil, malgrat que l'he qualificat com a moderada degut a l'últim tram de pujada al castell de Burriac que ho fem pel dret, per damunt de les roques.

Argentona és coneguda com la vila de les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral que solquen el municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca. Cal dir que en el terme municipal estan catalogades més de dues-centes fonts, però tristament molt poques tenen cabal d'aigua. Malgrat tot, des de l'esforç desinteressat de nombroses persones i entitats, com el Grup de Fonts d'Argentona, s'estan reconstruint moltes d'elles per tal de preservar aquest meravellós tresor cultural i històric que fa tant característica la vila d'Argentona.

Totes les fonts visitades avui rajaven poc o molt, a excepció de les fonts del Mig i de l'Esquirolet.

Aproximació:

L'accés a Argentona el podem fer per la carretera C-1415c, coneguda com la carretera de Parpers, que uneix Granollers amb Mataró, o per l'autovia B-40, que uneix igualment el Vallès Oriental i el Maresme i també per l'autopista del Maresme que enllaça Barcelona amb Palafolls. Un cop entrem al nucli urbà d'Argentona anirem seguint els senyals que indiquen la "Font Picant", on aparcarem el cotxe.

Itinerari:

0

0 h

0 Km

94 m

41.5473,2.3973Clica per veure'n la ubicació.

Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona)

L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més important d'Argentona, amb més de 20.000 m². Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari on acudien a fer cures importants personatges de la burgesia. El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer. Al llarg del segle XX, fou un punt de trobada i esbarjo molt important, acudia molta gent (tant de la vila com d eles rodalies) per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia l'aigua picant. Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la. Durant l'any 2008 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de la font Picant i l'entorn que van reconvertir l'espai en una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s'hi. Acabades les tasques de rehabilitació s'han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d'aigua de la font Picant.

Podem començar visitant la font que dóna nom a la zona i que està a pocs metres, al final d'un passeig tancat per arbres a banda i banda.

1

98 m

41.5470,2.3969Clica per veure'n la ubicació.

Font Picant d'Argentona

La font més popular d'Argentona, emplaçada dins l'àrea de lleure que porta el seu nom, situada als afores de la vila pel sud, al final del carrer Torrent de Mada (no confondre amb el carrer del Torrent de Madà). S'hi accedeix fàcilment seguint els rètols informatius que hi ha dins el nucli urbà.
La font queda al final d'un bonic passeig arbrat, dins un recinte arrecerat per un mur de pedra i tancat per un extrem mitjançant un enreixat de ferro forjat, les portes del qual s'obren cada dia de 9h a 18h. Entrant a mà esquerra hi trobem l'accés a la mina i enfront la sortida d'aigües a través de tres aixetes: Per les dues laterals de polsador raja aigua "picant", directa de la mina, que no ha perdut les qualitats de "picant" que l'han caracteritzada tradicionalment i que li han conferit renom i prestigi. De la bonica aixeta central raja aigua tractada provinent de la xarxa municipal. Les aigües són recollides per una pica allargada, tant ampla com ho és el frontal.

Comencem la passejada a la font Picant. Un cop vista la font seguim pel carrer asfaltat que dóna accés a l'àrea de lleure, el carrer Cirés; ho fem a l'esquerra. De seguida deixem uns blocs de pisos a l'esquerra, just en el punt que girem pel primer carrer que trobem a l'esquerra, l'avinguda de Burriac. Creuem el passeig de Gallifa Ballot i continuem fins el final d'aquesta avinguda arbrada, que acaba en una placeta on hi ha l'entrada a una zona de lleure amb bancs, taules de fusta i la font del Mig.

2

5'

0,5 Km

105 m

41.5472,2.3935Clica per veure'n la ubicació.

Font del Mig

La trobem al nucli urbà d'Argentona, al final de l'avinguda Burriac, situada dins un recinte tancat habilitat com a zona d'esbarjo, amb bancs i taules de fusta, utilitzat com a zona de picnic familiar i de festes infantils. Es tracta d'una font d'estil modernista, construïda a principis del segle XX i restaurada recentment, desapareixent-ne la teulada que era a dues aigües amb un embigat de fusta. Està presidida per deu columnes d'obra vista que ja no sustenten cap teulada amb un frontal de pedres allargades. El conjunt queda enlairat per tres esglaons de pedra, formant una terrassa. Actualment no raja, malgrat que antigament brollaven aigües medicinals que feien de l'indret un espai molt concorregut. Darrere la font hi ha instal·lada una altra font amb aigua de la xarxa municipal.

Sortim del recinte per la mateixa porta per on hem entrat i seguim per l'avinguda arbrada fins el primer carrer, el passeig Gallifa Ballot, que girem a la dreta. Al final del carrer enllacem a la dreta amb el passeig de Burriac, en direcció ponent, seguint els indicadors cap al Castell de Burriac. A baix a la dreta ens queda el torrent de la Feu. Pugem suaument sense deixar l'asfalt. Uns 200 metres més endavant deixem a l'esquerra el petit carrer Can Gurí, sense asfaltar, i pocs metres després el carrer Gegants, també a l'esquerra. Continuem endavant. Uns 175 metres més amunt, just en un revolt del carrer a la dreta, ens desviem per una pista forestal de terra que trobem davant nostre, on hi ha un cartell anunciant que a partir d'aquell indret comença el "Parc de la Serralada Litoral". Comencem a caminar sense asfalt per la pista forestal. Uns 100 metres des del cartell indicador, en trobem un altre i tot seguit, en un revolt del camí a la dreta, trobem la font del Camí a mà esquerra.

3

15'

1,2 Km

134 m

41.5455,2.3915Clica per veure'n la ubicació.

Font del Camí

La trobem a escassos 100 metres del començament de la pista forestal que uneix Argentona amb Cabrera de Mar i que dóna accés al castell de Burriac, envoltada d'alzines i algunes sureres. Font de pedra, amb un frontal arrodonit per la part de dalt, bancada a les dues bandes i el sòl que acull l'espai empedrat. L'aigua raja per un curt tub de ferro encastat al frontal, disposat a dos pams d'alçada i cau en un bassal en forma de mitja el·lipse arran de terra.
Construïda el 1999 pel voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona, tal com ho indica una petita inscripció en pedretes adossada al lateral esquerra de la font i deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d'Argentona. Al lateral dret hi ha un gravat en rajoles, malauradament totalment esmicolat. A la part de dalt del frontal trobem el nom de la font gravat en una rajola de terrissa.

Seguim pel mateix camí, deixant la font a l'esquerra. Uns 60 metres més endavant, al marge dret i en plena corba cap a l'esquerra, surt un petit camí que, tot baixant, ens endinsa en un bosc de pins, alzines i brucs. Nosaltres anem davallant durant poc més de 100 metres, fins topar amb la font de les Sureres.

4

20'

1,3 Km

124 m

41.5458,2.3903Clica per veure'n la ubicació.

Font de les Sureres

Localitzada a uns 100 metres al nord-est de la font de l'Esquirol i a uns altres 100 a ponent de la font del Camí, a la riba dreta del torrent de Burriac. Localitzada a uns 100 metres al nord-est de la font de l'Esquirol i a uns altres 100 a ponent de la font del Camí, a la riba dreta del torrent de Burriac. Creada el 1999 pel Grup de Fonts d'Argentona a partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó. Construïda en un muret de pedra formant angle recte. L'aigua brolla per un broc de ferro encastat al frontal a mitja alçada i cau en un bassal semicircular situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A l'esquerra del frontal trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa i les dues sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra hi ha un altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat.
El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font. Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.

Just al davant de la font, a l'altra banda de la riera, cap a l'esquerra, segueix un caminet que es va endinsant pel bosc d'alzines; l'agafem i després de només 60 metres arribem a la font de l'Esquirolet, que trobem a la nostra dreta, a peu de camí.

5

25'

1,4 Km

136 m

41.5450,2.3899Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Esquirolet

Es troba al veïnat de Lladó, sota el camí de Burriac, just per damunt de la llera esquerra del torrent de Burriac i a escassos 15 metres al sud de la font de l'Esquirol, envoltada d'alzines, algun pi pinyer i alguna surera.
Es va crear el 1997 a partir de la descoberta d'un petit naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit muret de pedra lligada al marge del camí. L'aigua que goteja per un broc de ferro, cau a un bassal quadrat i desaigua al torrent mitjançant un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de la font un llarg bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva construcció i la signatura de l'autor.

Seguim uns escassos 15 metres pel mateix camí i ja veiem a l'esquerra la font de l'Esquirol.

6

138 m

41.5449,2.3899Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Esquirol

Es localitza al veïnat de Lladó, sota el camí de Burriac, al costat de la llera dreta del torrent de Burriac i a escassos 15 metres al nord de la font de l'Esquirolet. Està envoltada d'alzines, sureres, marfulls i galzerans, entre d'altra vegetació. Restaurada l'any 1996 pel Grup de Fonts.
El conjunt queda en una terrassa rectangular enlairada respecte el torrent i arrecerada per un muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra que salva el torrent de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet amb baranes de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda.
La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol.

Estem de cara a la font. Continuem pel camí que s'enfila per la dreta. Al cap d'uns 60 metres anem a parar a un altre camí més ample que ens talla. En arribar a aquest nou camí, hem de seguir cap a l'esquerra, que ens porta a una zona més ampla que forma una petita plaça on hi aparquen aquells que hi arriben en cotxe; la plaça està presidida per una vella i gran alzina. A la part alta de la petita plaça, a la nostra dreta, surt un camí amb una gran pedra al mig; seguint-lo ens trobem de seguida amb la font del Grup.

7

30'

1,7 Km

167 m

41.5432,2.3891Clica per veure'n la ubicació.

Font del Grup

Es troba al camí que arriba a la font del Ferro, a uns 25 metres per sota d'aquesta.
Simpàtica font i perfectament integrada al paisatge, erigida a peu de camí. Està feta en un muret en angle recte que fa de respatller a dos petits bancals situats a cada costat. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona arran de terra. Al bancal de l'esquerra hi ha gravat el nom dels integrants del Grup de Fonts d'Argentona.
La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l'aigua. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Aquesta la van construir l'any 1993.

Seguim pujant uns 25 metres més i arribem a la bonica zona on hi ha la caseta de la font del Ferro.

8

171 m

41.5430,2.3889Clica per veure'n la ubicació.

Font del Ferro

Una de les fonts més boniques de la Serralada. Localitzada per sota del camí que puja al Castell de Burriac i a tocar del torrent homònim, uns 25 metres per damunt de la font del Grup. Per aquest lloc hi passava el camí vell per pujar al Castell de Burriac; era i és punt de partida de molts excursionistes que agafen l'aigua per fer el camí.
La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi una estona.
L'edifici que allotja la font data de l'any 1924, substituint un d'anterior del 1899. És una construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves.
Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt. Va estar molts anys completament abandonada, fins que el Grup de Fonts d'Argentona, l'any 1995, van fer una important restauració de la font i del seu entorn.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.

L'aigua d'aquesta font era considerada minero–medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.

Ara agafem un corriol que surt de l'esquerra de la font i que inicialment s'enfila seguint una torrentera, després planeja una mica. Aquest és l'antic camí que pujava a Burriac quan no existia la pista forestal actual. De seguida passem per sota un gran arbre caigut. En aquest primer tram obviem tots els corriols que trobem a la dreta, durant uns 200 metres seguim sempre els de l'esquerra; en aquest punt, obviem el corriol que surt per l'esquerra i continuem pel de la dreta. El camí es va enfilant però és de bon fer, tothora en direcció sud-oest. Al cap d'uns 125 metres anem a parar a un camí més ample que ens talla; nosaltres el creuem i seguim per un corriol que surt a l'altra banda, en pujada i seguint una marca molt desdibuixada de color verd i una fletxa al terra feta amb pedretes. Uns 60 metres després tornem a petar amb un altre camí que ens talla; a la dreta aniríem a la font del Llop i a la dreta al collet de Burriac, nosaltres ignorem aquest camí i el creuem, tot continuant pel corriol que surt a l'altra banda, en pujada. Uns 50 metres més amunt sortim a la pista forestal que porta d'Argentona a Cabrera de Mar, en un punt on aquesta forma una esplanada. A la dreta ens queda un monument en forma d'una gran pedra allargada en honor als municipis del Maresme i on la gent s'entreté a llençar pedres i col·locar-les al capdamunt. De davant d'aquest monument, a l'altra banda de la pista, surt un caminoi que marxa en sentit sud i que s'enfila per les roques, conduint-nos uns 200 metres més amunt a la porta d'entrada del Castell de Burriac.

9

45'

2,4 Km

384 m

41.5375,2.3872Clica per veure'n la ubicació.

Castell de Burriac

Bastit al segle XI al cim d'un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d'allí el seu domini sobre els pobles de la rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià. La seva alçada i l'emplaçament el fan un punt immillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. La torre de l'homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval. Des del capdamunt del castell podem gaudir d'unes immillorables vistes del Maresme.

Un cop visitat el castell baixem per les escales que porten a un camí ample que va a parar a la pista que uneix Cabrera de Mar amb Argentona, davant del corriol per on hem pujat. Ara agafem la pista a la dreta, en lleugera baixada i no la deixem, obviant altres camins que ens menen, fins que s'acaba, uns 1,4 quilòmetres més avall, quan enllacem amb el passeig de Burriac, asfaltat, i que fem a la dreta, desfent les passes que hem fet a l'anada. Al cap d'uns 325 metres s'acaba el carrer, just a la cantonada amb el passeig Gallifa Ballot; nosaltres continuem recte, per un caminet que ressegueix el torrent de la Feu. A escassos metres anem a parar a l'àrea de lleure de la Font Picant, on hem començat la caminada i on la donem per finalitzada.

F

1h 20'

4,7 Km

94 m

41.5473,2.3973Clica per veure'n la ubicació.

Àrea de lleure de la Font Picant

Inici i final de l'excursió d'avui.