Caminada I-153 (Ripollès)
Punts de referència:
Collada de Fontalba (Queralbs) - Dou de Fontalba - Font de Fontalba - Creu d'en Riba - Font de Sant Gil - Font del Dr. Bassols - Font de Núria - Capella de Sant Gil - Font del Dr. Pere Tarrés - Santuari de la Mare de Déu de Núria - Font de l'Esquirol - Cova de l'Amadeu - Cova de Sant Gil - Collada de Fontalba.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 11 Km | 3h | 1.957 m | 2.155 m | 485 m | 485 m | Fàcil |
Si |
Si |
28-06-2014 |
Mapes:
Descripció:
Avui proposem una clàssica excursió a la Vall de Núria, prenent com a punt de partida la collada de Fontalba, que amb els seus 2.070 metres d'alçada ens eviten l'ascensió i fa que el recorregut sigui plàcid i còmode, accessible per a tothom, tot i no haver-hi gaires trams planers. Entre la collada de Fontalba i Núria, la diferència d'alçada és només de 110 metres en davallada. La tornada al punt de partida la farem pel camí de les Coves on coneixerem les coves de l'Amadeu i de Sant Gil, per enllaçar més tard amb el camí que hem fet d'anada i que ens durà altre cop a la collada de Fontalba.
Totes les fonts que hem trobat avui rajaven amb un bon doll a excepció de la de Núria que estava eixuta.
Aproximació:
Començarem la caminada a la collada de Fontalba. Per accedir-hi
creuarem el nucli urbà de Ribes de Freser seguint tothora els
indicadors que ens assenyalen Queralbs i prendrem l’estreta carretera
GIV-5217 que marxa en sentit nord. Uns 7 quilòmetres més endavant, just
abans d'entrar a la pintoresca població de Queralbs i un cop hem passat
el túnel que salva la via del cremallera, trenquem a mà dreta per una
pista ascendent i cimentada que després esdevindrà de terra. Aviat
travessarem el
Recomanacions:
Tot i ser una excursió de dificultat baixa, és recomanable que es faci preferentment a l`estiu, ja que és fàcil trobar-se amb congestes de neu a les moltes torrenteres que es passen, i més si tenim en compte que és un camí que va enlairat sobre la vall de principi a fi.
Ens trobem en una zona d'alta muntanya. Cal doncs ser prudents i anar preparats per un canvi sobtat del temps.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
2.070 m | 42.3668,2.1521Clica per veure'n la ubicació. | Collada de
Fontalba (Queralbs) |
Ens situem al capdamunt de l’aparcament; el nostre camí de sortida
és força clar, ja que el seu traçat és prou evident des d'on ens
trobem. Deixem a mà esquerra la via de pujada al Puigmal pel cim de la
Dou i travessem pel prat herbat que tenim davant nostre seguint les
marques blanques i vermelles d’una variant del
| 1 | 15' |
0,9 Km |
2.076 m | 42.3703,2.1436Clica per veure'n la ubicació. | Dou de
Fontalba |
Localitzem aquesta surgència a la vessant est de les
Roques de la
Dou, al camí que porta de la collada de Fontalba a Núria; uns 900
metres al nord-oest del coll i uns 300 metres abans d’arribar al
torrent del Puigmal o de Fontalba. Es tracta d’una important surgència
natural on l’aigua brolla abundantment d’entre les pedres, forma un
torrent i fa aiguabarreig amb el del Puigmal o de Fontalba, uns 200
metres més avall.
Seguim pel camí fresat. Només uns 240 metres més endavant tenim, a mà esquerra i un xic enlairada, la surgència natural de Fontalba.
| 2 | 20' |
1,2 Km |
2.079 m | 42.3722,2.1430Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Fontalba |
Trobem aquesta surgència a la vessant est de les Roques
de la Dou,
al camí que porta de la collada de Fontalba a Núria; uns 1150 metres al
nord-oest del coll i a escassos 50 metres al sud del torrent del
Puigmal o de Fontalba.
Es tracta d’una surgència natural, sense cap
mena d’intervenció humana. L’aigua raja generosament d’entremig d’unes
pedres, creua el camí i s’escola muntanya avall.Continuem. Escassos 100 metres més endavant creuem a gual el torrent del Puigmal o de Fontalba (42.3729,2.1429)Clica per veure'n la ubicació. , que obre una vall que s'estén cap el riu de Núria, on cau espectacularment per un dels salts d'aigua que es poden contemplar des del cremallera o pel camí de Peregrins.
Un cop creuat el torrent canviem el sentit del nostre
caminar; marxem cap el nord-est, en suau pujada. Uns 200 metres més
endavant entrem en un bosc de pi roig i negre, que en lleugera pujada
arriba, 900 metres més amunt, a una carena sota el Roc de la Fita, amb
les restes de l’antiga barraca de la Palla (42.3787,2.1539)Clica
per veure'n la ubicació. .
A partir d'aquí el camí va pujant i baixant de forma moderada,
gairebé sempre enlairat per dins els bosc. Al cap d’uns 350 metres
creuem el petit torrent del Roc Roig,
uns 450 metres més endavant
travessem una petita tartera al mateix temps que sortim del bosc i de
seguida creuem el torrent de la Coma de Gombrén (42.3851,2.1513)Clica
per veure'n la ubicació. , des
d'on tenim una bona vista de la riba contrària de la vall.
Uns 75
metres més endavant passem pel costat d'una cabana de pedra seca
(42.3858,2.1517)Clica
per veure'n la ubicació. que ens queda a l’esquerra, a
l’anomenada Creu d’en
Bonada. 
Seguidament tornem a entrar en un altre bosc, en lleugera
pujada i direcció nord. Un 250 metres més endavant arribem a un collet
que ja ofereix una àmplia panoràmica aèria de la Vall de Núria.
Uns metres més avall obviem un caminet que baixa a la presa i entrem definitivament a la Vall de Núria.
Només entrar a la vall ens queda el llac a la dreta i entre aquest i el camí que portem, la bonica font de Sant Gil.
| 3 | 1h 20' |
5 Km |
1.958 m | 42.3952,2.1525Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant Gil |
Emplaçada a l’entrada del pla del santuari de Núria, per
sota del
camí i a la vora de la riba dreta del llac, a escassos 75 metres al sud
de la capella de Sant Gil. 
És una construcció en 
forma de petita
caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i
culminada amb una creu de ferro. La font és protegida sota una volta
que esdevé un preuat abric en cas d'un canvi de temps sobtat. A la part
baixa de la paret del fons, l'aigua brolla alegrement per un broc de
ferro i cau en un petit bassal quadrat situat per sota del nivell del
terra que està empedrat. A la part de dalt del frontal hi podem veure
tres gravats en terrissa; als extrems la campana i l’olla
característiques de Núria i al mig una representació de Sant Gil. A
banda i banda, dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que li
fan de respatller ens conviden a reposar una estona amb el xiuxiueig de
l'aigua.A escassos 25 metres, en una raconada a l’esquerra del camí, tenim una petita zona d’esbarjo presidida per la font del Dr. Bassols.
| 4 |
1.961 m | 42.3954,2.1523Clica per veure'n la ubicació. | Font del Dr.
Bassols |
Localitzada a l’entrada del pla del santuari de Núria, a
l’esquerra
del camí i a només 50 metres al sud de la capella de Sant Gil, 
en una
raconada que forma una placeta arranjada com a zona d’esbarjo, amb
taules i bancs per fer-hi un mos. La font està adossada a un llarg mur
de pedra que reté les terres de la muntanya, emmarcada per tres pedres
allargades i de grans dimensions. Al mig del frontal i a un metre
d’alçada brolla generosament l’aigua per un broc de ferro i cau en un
bassal rectangular gairebé arran de terra. Al lateral esquerra hi
trobem els símbols característics de Núria; la creu, l’olla i la
campana, tots de ferro. Al capdamunt hi podem veure gravat el nom de la
font. El sòl immediat a la font està empedrat amb lloses quadrades de
color vermellós. La font fou construïda l’any 1962 en homenatge al Dr.
Ramon Bassols i Genís (Sabadell 1919 – Badalona 1959), metge i fundador
dels Amics de Núria i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de
Núria, tal com ens ho recorda una placa collada al mig del frontal.Només uns 50 metres més enllà entrem al recinte de la capella de Sant Gil, on hi trobem, a més de la pròpia capella, les fonts de Núria i del Dr. Tarrés.
| 5 |
1.962 m | 42.3958,2.1522Clica per veure'n la ubicació. | Font de Núria |
La trobem davant la façana sud de la capella de Sant
Gil, inserida
dins el mur de pedra que acull l’entorn de la capella. La
font està
totalment feta amb marbre. Al mig del frontal, que queda endarrerit
respecte el mur, hi ha un forat per on rajava l’aigua i queia en una
pica plana disposada a la part baixa. Al capdamunt hi trobem els
símbols de Núria; l’olla, la creu i la campana, esculpits en una llosa
de marbre, juntament amb la data de construcció de la font, 1855.
| 6 |
1.962 m | 42.3959,2.1523Clica per veure'n la ubicació. | Capella de Sant
Gil |
En el mateix pla del santuari de Núria, a uns 150 metres
al
sud-oest de la seva façana, es troba la capella dedicada a Sant Gil. La
construcció actual és una ampliació de l'edifici construït el 1615. A
l’interior, en una fornícula que conté un reliquiari, es pot veure una
relíquia de Sant Gil. Aquestes restes del Sant, una falangeta d’un dit,
van arribar a Núria el 8 de maig de l’any 2003 provinents de l’abadia
que va fundar, a Saint Gilles du Gard de Nimes (França), on té la
tomba. El 1951 es va refer i el 1999 es féu l'última restauració.
El primer dia de Setembre, la vall de Núria s’omple de
festa, és
l’aplec dels Pastors. Es recorda la data en què, antigament, amb els
ramats s’iniciava el descens des dels pasturatges d’alta muntanya, pels
camins ramaders, cap a terres més planeres on passar l’hivern. Aquest
dia és, precisament, la festivitat de Sant Gil, el patró de pastors. 
Continua
dient el folklorista que “tot l’utillatge d’aquest Sant ermità
consistia en la imatge i la creu, que, ambdues, ell mateix va fer-se;
una olla, per coure’s la trista minestra que menjava i una campana, amb
la qual convocava els pastors i la gent bosquerola que rondava per
aquells afraus, als quals presidia en llurs oracions i pràctiques
religioses”. Reclamat per missions més elevades, l’ermità va amagar els
seus elements més propis i preuats en una cova on van restar oblidats
durant alguns segles. Aquest tresor va ser descobert, segueix Amades,
“passat molt temps” (algunes fonts diuen que va ser el 1072) per un
pastor anomenat Amadeu que va tenir una revelació: “que en una cova del
Pirineu hi havia, enterrades, una imatge de Maria, una olla i una
campana, les quals havien pertangut a un Sant, i aquest, des del cel,
desitjava que la imatge obra seva fos tornada a la veneració.” Va ser
així com, arribat a Núria, va trobar la cova i els objectes de Sant
Gil. La imatge mariana va rebre, a partir d’aleshores, la devoció
merescuda en el santuari que presideix la seva vall.| 7 |
1.962 m | 42.3961,2.1522Clica per veure'n la ubicació. | Font del Dr.
Tarrés |
Al costat de la façana nord de la capella de Sant Gil se
situa la
font dedicada al Dr. Pere Tarrés (Manresa 1905 - Barcelona 1950), que
portà a terme una gran tasca en els tres camps importants de la seva
vida; la medicina, el lideratge de joves i el sacerdoci. 
És una font
mural, tota de pedra, amb un mur a dues alçades; el de la dreta, el més
baix, serveix de respatller d’un banc que hi té adossat, mentre que el
de l’esquerra és el principal, fa uns 2,5 metres d’alçada i està
culminat amb una teuladeta de lloses a dues aigües. Inserit al mig del
frontal i en forma de volta de canó, 
hi ha un bonic mural representant
al Dr. Tarrés en primer pla, reposant a la muntanya i gaudint de la
vista que li ofereix la vall de Núria al fons. A la part baixa queda la
sortida d’aigües per mitjà d’un broc de pedra en forma de caneló per on
raja l’aigua i cau en un petit enreixat de ferro arran de terra per on
desguassa. El sòl immediat a la font està empedrat, amb una gran llosa
de pedra al començament. Aquesta font va ser construïda a iniciativa
del personal encarregat del servei del santuari l’any 1951 per
l’artista Pere Queraltó i Nou i fou beneïda per Mn. Subirà el dia 9 de
setembre del mateix any.Finalment, després de creuar el torrent de Finestrelles per un petit pont, arribem al Santuari de la Mare de Déu de Núria i la resta d'edificis, recentment renovats i modernitzats.
| 8 |
1h 25' |
5,3 Km |
1.964 m | 42.3971,2.1536Clica per veure'n la ubicació. | Santuari de la
Mare de Déu de Núria |
Durant l'edat mitjana es va construir un hospital o
alberg per
allotjar als pelegrins. D'això en dóna constància la butlla de l'any
1162, del papa Alexandre III, documentació on apareix per primer cop el
nom Annuria, situada al costat de la capella i també el mateix papa
institueix el dia 8 de Setembre com a dia de la Mare de Déu. El
terratrèmol de 1428 va destruir l'hospital i la capella. Es va fer una
primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre
1640 i 1648. L'any 1889 fou posada la primera pedra de l'actual
santuari, obra de l'arquitecte Calixte Freixa. Durant l'any 1911
s'enderrocà l'església vella del segle XVII i s'inaugurà l'església
actual. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció
del Via Crucis entre els anys 1915–1918 que culmina al puig de la coma
del Clot, on s'erigeix un Sant Crist de gran vàlua artística i
religiosa, obra que no s'acabaria fins a 1963 amb la inauguració de la
XIV estació. Després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de
la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la Verge
per salvar-la de la crema d'objectes religiosos que alguns milicians
estaven fent. La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins el
1941, any en què va retornar a la vall. Durant segles el santuari ha
estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el
famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de
Fresser.Dins l’espai destinat a picnic que queda entre la via del cremallera i el torrent de Coma d’Eina hi trobem la font de l’Esquirol. Hi accedim fàcilment des del santuari per un petit pont que creua el torrent.
| 9 |
1.962 m | 42.3962,2.1549Clica per veure'n la ubicació. | Font de
l'Esquirol |
Trobem aquesta acollidora font dins una zona de picnic
amb taules i
bancs de fusta, situada a un centenar de metres al sud de l’estació del
cremallera de Núria, per sota de la via, entre aquesta i el torrent de
Coma d’Eina, tot just uns 60 metres abans que aboqui les seves aigües a
l’estany. 
S’hi accedeix fàcilment per un caminet indicat que surt
de la
mateixa estació del cremallera o bé des de l’edifici del santuari
creuant el torrent per un petit pont. La font queda adossada al marge
que sosté la via del cremallera, tota ella feta amb travesses de fusta
i amb dos petits bancals a banda i banda. Un bonic broc de ferro amb el
nom de la font gravat deixa anar l’aigua que cau en un petit bassal
rectangular arran del terra, que està empedrat, per desguassar per sota
el caminet directament al torrent.La tornada serà fent una variant pel camí de les Coves on coneixerem les coves de l'Amadeu i de Sant Gil, enllaçant més tard amb el camí que hem fet d'anada i que ens durà a la collada de Fontalba.
Així doncs, un cop hem gaudit de la vall, sortim del santuari,
creuem el torrent de Finestrelles pel pont en sentit contrari a l’anada
i, un cop a l’altra banda, prenem un camí que surt a mà dreta, deixant
a l’esquerra les quadres dels ponis. 
De seguida arribem a una
bifurcació; a la dreta tornaríem a creuar el torrent i accediríem a la
zona d’acampada, nosaltres trenquem a l’esquerra pel camí que puja al
Puigmal, camí ample i de forta pujada. De mica en mica s’encara al
nord-oest. 
Uns 225 metres més amunt, just quan arribem al bosc, ens
trobem amb un pas de fusta que impedeix que hi passi el bestiar però sí
les persones; no el passem per que segueix cap el Puigmal, nosaltres
seguim per un senderó que surt per l’esquerra i segueix en direcció
sud, resseguint un tancat pel bestiar que portem a la dreta. A baix a
l’esquerra veiem el pla de Núria. Uns 100 metres després trobem un
altre pas de fusta que ara sí traspassem, al mateix temps que entrem al
bosc. Trobem un pal indicador que ens assenyala un mirador a l’esquerra
i el camí de les Coves a la dreta; seguim a la dreta, en lleugera
pujada. A partir d’aquí ens anirem endinsant en la pineda de pi negre
que forma el bosc de Sant Gil.
Aquest bosc té tres peculiaritats: Se situa en una zona
força
inclinada, amb indrets plens de blocs de gneis i amb clarianes plenes
de matollars de neret. Cal tenir present que el pi negre és un arbre
d’una gran amplitud ecològica. Creix molt bé en els sòls de les obagues
del Ripollès donant lloc a arbres rectes i alts, però també s’adapta
als sòls pobres i rocosos de l’alta muntanya i fins i tot creix a les
elevades carenes ventades de l’alta muntanya, arribant als 2400 m.Seguim tothora uns pilons amb uns senyals al capdamunt, fent ziga-zagues durant uns 125 metres, fins que finalment ens encarem al sud. Després d’uns 100 metres més, sempre per dins el bosc, trobem a mà dreta del camí i una mica enlairada la cova de l’Amadeu.
| 10 |
1h 40' |
6 Km |
2.096 m | 42.3958,2.1497Clica per veure'n la ubicació. | Cova de l'Amadeu |
La cova queda enlairada respecte el camí, oberta en una
roca de
llicorella vermellosa, tancada antigament per una reixa, actualment
trencada. No és gaire gran.Continuem pel camí que segueix en sentit sud, bastant planer i per
dins el bosc. 
De tant en tant se’ns obre a l’esquerra una balconada amb
unes excel·lents vistes de la vall de Núria. Quan fa uns 250 metres que
hem deixat enrere la cova de l’Amadeu el camí esdevé aeri durant una
cinquantena de metres; cal vigilar, doncs a l’esquerra queda un
penya-segat. Uns metres més enllà creuem la canal de la Llenya i uns
150 metres després un corriol descendent que surt de l’esquerra ens
porta als peus de la cova de Sant Gil, alhora que mirador.
| 11 |
1h 50' |
6,5 Km |
2.101 m | 42.3916,2.1511Clica per veure'n la ubicació. | Cova de Sant Gil |
Cova estretíssima i molt poc fonda, oberta en la fissura
de la
roca. Dintre hi ha una imatge de terra cuita de Sant Gil. Davant de la
cova hi ha un replà amb un banc de pedra, bon mirador aeri del santuari
de Núria, amb l’estany i les comes d’Eina, Noufonts i Noucreus i amb el
pic de Noucreus que les presideix.Tornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem, sud. Uns 160 metres més endavant trobem un pal indicador; girem a l’esquerra, moment que comencem a davallar. 150 metres més avall anem a parar a un camí que ens talla amb un altre pal indicador; aquest és el camí que porta de Núria a la collada de Fontalba, el mateix per on hem vingut a l’anada i que ara fem a la dreta, en sentit contrari.
A partir d’aquí només cal desfer el recorregut que hem fet a
l’anada, seguint tothora el camí fresat i marcat amb els senyals blancs
i vermells corresponents una variant del
| F |
3h |
11 Km |
2.070 m | 42.3668,2.1521Clica per veure'n la ubicació. | Collada de
Fontalba |
Punt de partida i final d'aquesta excursió.