Punts de referència:
Éller - Font d'Éller - Església de Santa Eulàlia d'Éller - Font de
les Fontinelles – Camps de la Ribera – Cabana dels Camps de la Ribera -
Font de l'Artic o del Molí - Font de Meranges - Església de Sant Serni
de Meranges - Éller.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
8,7 Km |
2h 30' |
1.318 m |
1.540 m |
329 m |
329 m |
Fàcil
|
Si
|
Si
|
9-08-2014
|
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
La primera part de la caminada la dedicarem a recórrer un antic i
important camí de bast, és el que uneix des de temps ben remots els
pobles d'Éller i de Meranges i que ara disposem senyalitzat amb el
número 113 dels Senders de Cerdanya. Actualment hi ha una
pista
forestal que ho fa més amunt, pels Emprats, i per això avui el camí
l'utilitza poc la gent d'aquests pobles. Però que Senders de Cerdanya
l'hagi recuperat i que sigui un dels trams de la Ruta dels Estanys
Amagats, travessa circular entre la Cerdanya i Andorra, almenys ha
incrementat el pas d'excursionistes. Passejarem per indrets ombrívols
de la part mitjana de la vall de Meranges, descobrirem més empremtes
humanes (murs de pedra seca, cabanes de pastor, abeuradors...) en un
entorn ric en vegetació de ribera. A la segona part farem un tomb pels
estrets carrers del bonic poble de Meranges on podrem visitar, entre
d'altres, l'església de Sant Serni i el museu de l'Esclop. La tornada
serà una còmoda passejada per la pista forestal que surt de la font de
l'Artic fins a Éller, passant pels Emprats.
Aproximació:
Prendrem com a punt de partida d'aquesta passejada el bonic poble
d'Éller. Per accedir-hi ens aproparem a Bellver de Cerdanya per la
carretera N-260 que va de Puigcerdà a la Seu d'Urgell. Si ho fem des de
Puigcerdà, aproximadament un quilòmetre després de passar el trencall
cap al túnel del Cadí, a l'alçada del quilòmetre 195,5 , ens desviem a
la dreta per una petita carretera revirada que ens hi porta en menys de
8 quilòmetres, passant abans per Cortàs. Estacionarem el vehicle a
l'entrada del poble, a la plaça de la Font, des d'on començarem a
caminar.
Recomanacions:
El primer tram d'aquest recorregut transcorre per un camí ben
ombrívol, estret i amb força aigua circulant pel mateix; és per això
que us aniria bé portar calçat impermeable si no voleu caminar amb els
peus xops la resta d'excursió. També recomano portar els camals dels
pantalons posats per evitar-ne les picades de la gran quantitat
d'ortigues que trobareu en aquest mateix tram. A partir d'uns centenars
de metres abans de la font de l'Artic el camí ja esdevé ample i eixut.
Itinerari:
Éller (Ellar) està situat a la riba dreta del Duran. El seu nom és
d'origen preromà. És una entitat de població pertanyent al municipi
cerdà de Bellver de Cerdanya. Al 2005 tenia 15 habitants. El petit
nucli envolta l'església parroquial de Santa Eulàlia, d'origen romànic,
la qual té com a característica principal el seu absis quadrat. Disposa
d'un reconegut hostal i una bonica font a l'entrada de la població.
Localitzada a la plaça principal d'Éller, entrant al
poble a
l'esquerra. Es tracta d'una gran construcció. Consta d'un mur
longitudinal de pedra relligada del país, d'uns 20 metres de llargada
per uns 3 d'alçada amb un porxo de pissarra a una sola aigua amb
embigat de fusta.
A l'esquerra del mur s'hi ubica el conjunt de la
font, delimitat per una paret a la dreta i un pilar a l'esquerra, amb
una aixeta collada al mateix mur per on brolla l'aigua i cau en una
pica de pedra allargada que descansa en un pedestal també de pedra. A
l'esquerra de la font es disposa un llarg bancal de pedra, damunt un
Sant dins d'una capelleta i al costat una placa amb el nom de la font i
l'any de l'arranjament, 2000. Crida l'atenció l'aixeta, amb l'escut de
la ciutat de Barcelona. A la dreta del conjunt de la font, adossat al
mur, trobem un abeurador d'obra rematada amb ciment que forma un angle
recte, al final del qual hi ha un safareig, també d'obra. El safareig
s'alimenta de l'abeurador i aquest rep l'aigua de la pica de la font
mitjançant un forat quadrat practicat a la paret que els separa. Uns
metres a l'esquerra de la font podem veure encara tres troncs d'arbre
buidats que antigament servien d'abeurador.
Deixem la font a l'esquerra i seguim per un carrer que duu a
l'Hostal d'Éller i que de seguida deixem a mà esquerra. El carrer
s'estreny i en un revolt a l'esquerra, mentre es veu a la dreta un
bonic exemplar de boix grèvol, es puja per un estret i ombrívol carreró
cap a l'església parroquial de Santa Eulàlia.
Éller està situat a la riba dreta del Duran. El seu nom
és d'origen
preromà. El petit nucli envolta l'església parroquial d'origen romànic
de Santa Eulàlia, la qual té com a característica principal el seu
absis quadrat. La parròquia d'Éller és esmentada des del segle X.
L'església romànica va ser construïda al segle XII, amb una nau amb
planta de trapezi i capçada amb absis semicircular. En època posterior
s'hi van afegir diversos cossos rectangulars, un d'ells substituint
l'absis, i un campanar de torre de planta quadrada. Això fa que la part
original resulti poc distingible exteriorment. D'Éller procedeix una
excepcional talla romànica de Crist que es conserva al MNAC.
Sortim del poble pel nord, per darrera l'església, per un camí
planer i inicialment ample entre pastures, amb algun mur de pedra seca
a l'esquerra, en tot moment senyalitzat amb el número 113
dels Senders
de Cerdanya. Al fons destaca la muntanya del Puigpedrós. Al cap d'uns
275 metres obviem un camí que marxa recte en direcció a uns camps de
conreu i ens desviem a la dreta, en lleugera baixada, per l'anomenat
"Camí de Fontanet". Saltem una tanca pel bestiar. Una mica més avall
entrem al prat de les Fontinelles, on el camí esdevé un xic imprecís,
però encara és prou evident al límit dret de les pastures. Des d'aquí
hi ha una bona perspectiva de la vall de Meranges. Sempre en sentit
descendent i amb el Puigpedrós al fons, passem entre matollars de
bàlec. Uns 450 metres després de l'últim trencall ignorem un corriol a
la dreta i escassos 25 metres més endavant ens endinsem en un ombrívol
bosc d'on no en sortirem durant una bona estona. Als pocs metres trobem
una senzilla font al marge esquerra del camí amb el seu abeurador pocs
metres mes avall.
Trobem aquesta font natural al nord del bonic poble
d'Éller, a peu
de l'antic camí de bast que l'uneix des de temps ben remots amb
Meranges i que ara disposem senyalitzat amb el número 113 dels Senders
de Cerdanya. La font queda sota els prats de les Fontinelles,
aproximadament 800 metres després d'haver deixat enrere les últimes
cases d'Éller i abans de Fontmartí. Es tracta d'una senzilla font,
totalment natural, sense cap mena d'intervenció humana. L'aigua brolla
pel marge del camí i cau directament a terra. Pocs metres més avall
trobem un abeurador fet amb una antiga banyera de ceràmica que
s'alimenta per mitjà d'un tub de plàstic.
Continuem el descens sempre per dins el bosc, entre verns, freixes i
cirerers. Al cap d'uns 250 metres creuem el torrent de Prat de Saliu,
amb un bonic salt d'aigua a l'esquerra, en una freixeneda.
El camí
esdevé planer uns quants metres, tot i que no triga a seguir davallant.
Uns 600 metres més endavant creuem el torrent de Rocaplana i a
continuació entrem al terme municipal de Meranges. Aviat, quan el riu
Duran queda a prop a la dreta, s'acaba el descens i comença una suau
pujada per un camí ara més estret que circula per la vora d'un rec.
Després d'una curta pujada el camí esdevé ample i amb parets de pedra
seca. Es travessa el torrent de les Obagues i queden a la dreta els
camps de la Ribera (42.4340,1.7931)Clica
per veure'n la ubicació. , entre el riu Duran i el nostre
camí, amb barraques i blocs granítics que evidencien l'existència de la
vella morena glacial.
És interessant entrar-hi perquè s'hi troba una cabana de
pastor ben
conservada i perquè aquest és el lloc on arribava l'antiga glacera que
baixava per la vall de Meranges des del circ d'Engorgs, la qual
arrossegava grans blocs de granit. D'aquí cap avall té forma de V,
mentre que cap amunt la té de U. Les pedres granítiques de la cabana,
circular, eren de l'antiga morena frontal de la glacera desapareguda.
A partir d'aquí el camí esdevé ample i emprèn a l'esquerra, per
mitjà de llaçades, una costa un xic pronunciada. Més endavant es creua
el torrent de n'Òliba, que baixa per una tartera d'esquists, i 500
metres més enllà anem a parar a una cruïlla de camins amb la font de
l'Àrtic o del Molí a la nostra esquerra, al costat de la qual hi ha
taules i bancs.
Es localitza a la riba dreta del Duran, al primer revolt
de la
pista forestal que comunica Meranges amb Éller, un cop s'ha travessat
el riu. Molt a prop de l'antic molí situat al costat del riu, del qual
encara hi ha l'edificació. És una font arranjada recentment.
La font
barreja elements de pedra esquistosa amb granit. És conformada per una
bonica pedra de molí disposada al mig del frontal, del centre de la
qual surt el broc de plàstic pel qual raja abundantment l'aigua que cau
en una pica rodona de granit. Al costat, reciclant una vella pedra de
molí, s'hi ha construït una taula. L'espai és empedrat.
Situats a la font tal com hem vingut, obviem el camí que surt de
l'esquerra i continuem per la pista que ens talla i que fem a la dreta,
en direcció nord-est, inicialment en baixada. Aquesta és la pista
forestal que uneix Éller amb Meranges. Aviat travessem per un pont el
riu Duran, deixem a l'esquerra les restes de l'antic molí de Meranges i
enfilem per un dret carrer cimentat fins a la plaça del Corral, ja a
l'interior de Meranges. A escassos 30 metres a la dreta, a l'esquerra
del carrer Central ens queda la Font de Meranges.
Es troba al carrer Central de Meranges per on passa la
carretera
GIV-4031, al mig del poble. La font queda integrada en el mur de pedra
d'una finca, endarrerida respecte la façana mitjançant una volta de
canó. L'aigua brolla per un tub gruixut de plàstic encastat al mig del
frontal i cau en una abeurador d'obra rectangular que descansa
directament al terra. Tant la paret frontal com la coberta i la volta
estan fetes de pedres del país.
Tornem a la plaça del Corral, tombem a la dreta i remuntem el carrer
de Rusca fins al capdamunt, per atansar-nos a l'església parroquial de
Sant Serni. És molt d'hora i el museu de l'Esclop és tancat, el
visitarem en una altra ocasió.
És aquest un atractiu poble, amb carrerons estrets, que manté una
certa estructura arquitectònica cerdana a les cases. Com a punt
històric-artístic d'interès, té l'església parroquial de Sant Serni,
romànica, del segle XII. Les capelletes de Sant Antoni i de Sant Serni
són altres llocs que es poden visitar, així com el curiós Museu de
l'Esclop, situat en un edifici contigu a l'església; s'hi segueix tot
el procés de l'elaboració dels esclops, des de l'obtenció de la fusta
fins a la utilització de les eines per fabricar-los.
Església romànica del Segle XII. És un edifici d'una
sola nau i
d'absis semicircular, tot i que se li han fet diverses transformacions.
Una part antiga és l'absis, però l'element més remarcable
és la porta,
que té un arc de mig punt amb cinc arquivoltes de granit. Els
capitells, de marbre d'Isòvol, malauradament molt erosionats i
desdibuixats, presenten motius vegetals i zoomorfs. La porta és coberta
de ferros forjats acanalats i acabats en forma cargolada. També crida
l'atenció la finestra de l'absis, amb una gorja estreta ornada amb
boles.
Si disposem de temps i ganes, podem visitar les dues capelles del
poble, ambdues situades a les afores i a peu de carretera; la de Sant
Antoni a uns 400 metres en direcció Girul, la de Sant Serni uns 500
metres al sud. Nosaltres no les visitarem en aquesta ocasió, tenim el
cotxe a Éller i amenaça pluja.
Un cop visitat aquest bonic poble reprenem la marxa, ja de tornada.
Desfem els últims 800 metres fins la font de l'Artic o del Molí. Un cop
a la font, abandonem la pista que segueix per la dreta i prenem un
corriol que surt de la seva esquerra en direcció sud-est, assenyalat
amb el número 108 corresponent als Senders de Cerdanya i que
porta a
Talltendre (no confondre amb el camí per on hem vingut que queda més a
l'esquerra).
Anem guanyant alçada poc a poc al mateix temps que
gaudim
de bones vistes de Meranges que ens queda a baix a l'esquerra. Uns 325
metres més enllà anem a parar de nou a la pista forestal que porta de
Meranges a Éller i que ara ens talla; a l'altra banda de la pista
segueix el sender 108 el seu camí cap a Talltendre, nosaltres
l'abandonem i prenem la pista a l'esquerra, en sentit sud. La pista és
força planera al començament i més endavant esdevindrà una suau
pendent, fa de bon caminar. Tot i que és permès el transit motoritzat,
només ens creuarem amb dos cotxes durant tot el trajecte. Durant la
tornada gaudim d'excel·lents vistes de la vall de Meranges. Sense
abandonar aquesta pista en cap moment, al cap d'uns 3,3 quilòmetres
arribarem a Éller, entrant al nucli urbà pel nord-oest. Ara només ens
quedarà davallar pel poble fins la plaça de la Font, on donarem per
finalitzat aquest entretingut passeig.
Inici i final de la caminada.