Punts de referència:
[Església de Sant Joan Baptista (Riu de Cerdanya) - Font de les
Rentadores - Font de la Muntanya de Riu - Refugi del Serrat de les
Esposes - Font del Serrat de les Esposes - Font de la Mata Negra -
Collet de Font Freda - Font Freda - Font Freda
de Baix].
Cruïlla de coll de Trapa/Coll de Pendís (Bellver de
Cerdanya) -
Coll de
Trapa - Font Freda de Riu - Font de Moixeró - Collet de Moixeró -
Refugi Sant Jordi - Font del Faig - Coll de Pendís - Cruïlla de coll de
Trapa/Coll de Pendís.
[Refugi dels Cortals de l'Ingla - Font de l'Ingla -
Font
del Capellà -
Congost de l'Ingla - Ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver -
Església de Santa Maria de Talló].
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
7,9 Km |
2h 25' |
1.544 m |
1.980 m |
546 m |
546 m |
Moderda
|
A trams
|
Si
|
12-Agost-2014
|
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
La sortida plantejada avui agrupa dues excursions ben diferenciades:
La primera és un recorregut en cotxe travessant bona part de la baixa
Cerdanya per una pista forestal que comunica Riu de Cerdanya amb
Bellver de Cerdanya; començant a Riu de Cerdanya, passant pel refugi
del Serrat de les Esposes, la Mata Negra, el collet de Font Freda, el
refugi dels Cortals de l'Ingla, creuant tota la bonica vall de l'Ingla
i acabant a la població de Talló. La segona excursió és una caminada
que farem a la meitat de la primera; s'iniciarà a peu de pista, a
l'encreuament de camins que porta al coll de Trapa/coll de Pendís.
A la caminada, inicialment seguirem la pista forestal, tancada a
l'ús de vehicles privats, que porta al coll de Trapa, passarem per la
Font Freda de Riu, des d’on es puja al coll de la Font Freda de Riu,
sota el Roc Cremat, que dóna accés als amplis plans de Moixeró.
Flanquejarem cap el sud la fondalada de la font de Moixeró fins a
sortir al collet de Moixeró, al capdamunt de la serra homònima. Des
d'aquí baixarem al refugi Sant Jordi, ja al Berguedà, on coneixerem la
font del Faig. La tornada serà pel coll de Pendís per retornar altre
cop al cotxe on reprendrem el recorregut final en cotxe.
Aproximació a la caminada:
La caminada s'inicia en el encreuament de camins que mena al Coll de
Trapa/coll de Pendís, on s'hi arriba per una pista forestal en bon
estat, que comunica Riu de Cerdanya amb Bellver de Cerdanya. Per
accedir-hi ens aproparem a la població de Riu de Cerdanya per la
carretera C-16. Un cop al nucli urbà, del centre mateix surt una pista
que inicialment està cimentada i que més endavant va perdent asfalt,
anomenada carretera LP-4033 i que s'enfila cap a la muntanya de Riu.
Sense sortir en cap moment de la pista principal, al cap de 6 km deixem
a l'esquerra el refugi del serrat de les Esposes, 3 km més amunt passem
pel costat de la font de la Mata Negra, uns 750 metres després som al
collet de la Font Freda. Quilòmetre i mig més endavant arribem a la
cruïlla de Coll de Trapa/coll de Pendís on estacionem el vehicle a peu
de pista i comencem la caminada.
Recomanacions:
La pista es troba en bon estat i és apta per a tot tipus de
vehicles, només cal circular amb precaució. El primer tram que va de
Riu de Cerdanya al collet de Font Freda està cimentada a trossos, la
resta és una pista de terra en bon estat de conservació.
En quan a la caminada, hem de tenir en compte que ens trobem en una
zona d'alta muntanya, per tant, cal ser prudents i estar preparats per
un canvi sobtat del temps.
1ª part del recorregut en cotxe:
Iniciem la primera part d'aquest recorregut al poble de Riu de
Cerdanya on hi accedim per la carretera C-16 que es pren al costat de
l'àrea de servei del túnel del Cadí. A Riu visitem l'església de Sant
Joan Baptista i la font de les Rentadores. Del darrera mateix de
l'església surt una pista que s'enfila cap a la muntanya de Riu. Sense
sortir en cap moment de la pista principal, al cap d'uns 6 km tenim a
l'esquerra el refugi del Serrat de les Esposes i la seva font, 3 km més
amunt passem pel costat de la font de la Mata Negra, uns 750 metres
després som al collet de la Font Freda on un camí descendent i barrat
al pas de vehicles, ens atansa a les dues fonts homònimes. Quilòmetre i
mig més endavant arribem a la cruïlla de Coll de Trapa/coll de Pendís
on estacionem el vehicle a peu de pista i comencem la caminada.
Riu és municipi independent des de 1998. Se'l
coneixia també com
Riu de Pendís i Riu de Pedra i durant l'edat mitjana va formar part
dels dominis del monestir de Cuixà. Es conserven alguns masos antics
però la major part de cases del poble semblen refetes en èpoques
tardanes, segle XVIII (època en que es va reconstruir l'església) i
XIX. Amb tot, forma un conjunt urbanístic força homogeni i restaurat
amb encert.
L'actual temple substitueix una antiga església romànica
de la qual
no en resta cap vestigi. L'església actual és del segle XVIII. Al
portal hi ha la data de 1775. A l'interior hi ha un dels pocs retaules
barrocs que es van salvar de ser cremats el 1936. És de l'any 1754.
Localitzem aquesta espectacular font al capdamunt del
carrer de la
Font, que surt del darrera de l'església de Sant Joan Baptista. La font
està ubicada a la paret d'una casa que li fa de frontal, tota de pedra,
com és habitual a les cases de la comarca.
Per cinc brocs decorats amb
caps de personatges, tots diferents, disposats longitudinalment a uns
70 Cm de distància, brolla abundantment l'aigua i cau en un llarg
abeurador de pedra que descansa directament a terra. En una llosa hi ha
gravada la data de 1860. L'aigua sobrera és canalitzada per alimentar
un gran safareig situat uns metres carrer avall. És un dels elements de
més tradició de Riu, davant s'hi balla, per la Festa Major, la dansa de
les Rentadores de Riu, en què les noies representen el seu esbarjo
després d'haver anat a rentar la roba.
La localitzem a la muntanya de Riu, a la dreta del camí
que puja al
serrat de les Esposes, a uns 2 quilòmetres del poble, tot just
traspassada una tanca pel bestiar. La font són dos abeuradors de
plàstic units i folrats amb pedra lligada del país.
A l'extrem sud, la
paret és més alta i fa de frontal a la font on es troba la sortida
d'aigua, integrada al mateix abeurador. Una pedra allargada corona el
frontal. Es tracta d'una senzilla font, pensada més com a abeurador que
com a font, però cal agrair que s'hagi construït amb rigor. De la font
estant es gaudeix d'excel·lents vistes de Riu i de la Cerdanya.
És un refugi de muntanya, guardat, propietat de
l'ajuntament de Riu
de Cerdanya, situat al pla de les Esposes, a peu de la pista
semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6
quilòmetres del poble.
Trobem la font uns metres per sota del refugi del Serrat
de les
Esposes, ubicat a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de
Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble, dins d'una
zona recreativa amb taules i barbacoes. Un pilar pentagonal de pedra,
d'un metre vuitanta d'alçada li fa de paret a la font. L'aigua raja per
dues aixetes de polsador disposades en dues de les parets del frontal i
cau en les respectives piques d'obra, separades per una petita paret
mitgera.
Es troba a l'esquerra de la pista que puja de Riu de
Cerdanya al
coll de Pendís, uns 750 metres abans d'arribar al collet de Font Freda.
La font està adossada al mur que sosté les terres de la muntanya i que
li fa de frontal. Del mur surt una pedra treballada en forma de canal
per on raja l'aigua que cau en un abeurador rectangular, construït amb
un recipient metàl·lic folrat amb pedra, igual que el mur.
Localitzada a uns 300 metres al sud-oest del collet de
Font Freda,
uns 90 metres per damunt de la Font Freda de Baix. S'hi pot accedir des
de Riu de Cerdanya per la pista semi-asfaltada que puja al coll de
Pendís passant pel collet de Font Freda, o bé des de Bellver de
Cerdanya per la pista forestal que remunta la vall de l'Ingla i segueix
cap el refugi dels Cortals de l'Ingla, el coll de Pendís i el collet de
Font Freda (una pista és la continuació de l'altra). Un cop al collet
de Font Freda, un camí que surt de la pista en sentit sud-oest ens hi
porta.
La captació de l'aigua de la muntanya és canalitzada per dins d'un
muret de pedra que acaba en una petita paret en angle recte. D'aquí
l'aigua brolla generosament per un tub colzat i cau en un llarg
abeurador d'obra que a la vegada passa a un segon abeurador, tant llarg
com el primer, situat a continuació i a menor alçada. Al damunt de cada
abeurador hi ha un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a
cap i sostingut amb passamans de ferro. Desconec la funció d'aquests
tubs. En podem trobar un altre cas a la font del Gonec, emplaçada al
capdamunt de la veïna vall de Pi, i un altra a la Font Freda de Riu,
que es troba al camí que porta del coll de Trapa al collet de Moixeró.
Emplaçada a uns 90 metres per sota de l'altra Font
Freda. La font
es troba en un espai enlairat respecte el camí i tancat,
per una banda amb barana metàl·lica i pilars de pedra, i per l'altra
amb un llarg mur semicircular d'un metre d'alçada tot de pedra. La part
central del mur està més aixecada que la resta. Aquí trobem la sortida
de l'aigua mitjançant un tub clavat al mur, per on l'aigua goteja i cau
en una bassa rectangular feta amb les mateixes pedres que el mur. Als
extrems del mur hi ha dos bancals de pedra i al costat del conjunt de
la font hi trobem una petita zona arranjada amb taules i bancs de pedra.
Itinerari de la caminada:
Estem situats al peu de la pista per on hem vingut. Cal prendre pocs
metres la pista que puja cap al sud i passar la tanca que barra el pas
als vehicles motoritzats. De seguida som en una bifurcació; per la
dreta aniríem al coll de Pendís (per on tornarem a la tornada),
nosaltres trenquem a l'esquerra, cap al coll de Trapa, per un camí
ample que marxa inicialment en direcció nord-est per dins el bosc amb
lleugera pujada. Al cap d'uns 475 metres trobem a mà dreta i un xic
enlairat respecte el camí un abeurador pel bestiar.
Trobem aquest abeurador a la dreta del camí que porta a
coll de
Trapa, enlairat uns metres a la muntanya. És un senzill recipient de
ferro allargat que descansa damunt d'unes potes també de ferro.
S'alimenta per mitjà d'un tub de plàstic que recull l'aigua d'un petit
torrent situat uns metres més amunt.
Continuem per la pista amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150
metres més enllà arribem a una clariana, el coll de Trapa
(42.3128,1.8030)Clica
per veure'n la ubicació. . 
En aquest punt obviem un camí
que se'n va per
l'esquerra i continuem pel camí que portàvem, que just aquí fa un gir a
la dreta, a continuació una marrada i s'encara al sud-est. Uns 1,2
quilòmetres més endavant, pugem a un collet situat en una clariana i
continuem planerament tombant a l'esquerra, en sentit nord-est i
travessant un frondós bosc. Només 100 metres després passem pel costat
de la font Freda de Riu, que queda al costat esquerra de la pista, una
mica enfonsada respecte el camí.
Emplaçada al costat del camí que porta del coll de Trapa
al collet
de Moixeró, sota el prat Agre i a uns 250 metres a l'est en línia recta
del Grau de Cireres.
El conjunt el formen una font adossada a un doble
abeurador i un segon i llarg abeurador situat a escassos metres de la
font i disposat en angle recte respecte a aquesta. Tant la font com el
doble abeurador que hi té adossat està construïda amb pedra del país.
L'aigua brolla per un broc fet amb un tronc de fusta al que se li ha
practicat una canal i cau en primer abeurador metàl·lic per després
alimentar-ne un altre d'iguals característiques a un nivell inferior.
L'altre abeurador està fet d'obra arrebossada, amb un tub metàl·lic
disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de
ferro. Desconec la funció d'aquests tubs. En podem trobar un altre cas
a la font del Gonec, emplaçada al capdamunt de la veïna vall de Pi, i
un altra a la Font Freda de Bellver, que es troba a pocs metres del
coll del mateix nom.
Seguim el nostre camí. Uns 125 metres després de deixar la font
enrere creuem una clariana, moment que el camí pren direcció est. Uns
225 metres més endavant sortim del bosc; aquí, just en el punt que el
camí fa un revolt pronunciat a la dreta, nosaltres l'abandonem i
trenquem a l'esquerra per un corriol de forta pujada que fa drecera,
mantenint direcció est. Uns 225 metres més amunt enllacem de nou amb el
camí ample que hem deixat fa una estona, ho fem a l'esquerra. Pocs
metres més enllà arribem a un collet més marcat, el
coll de la Font Freda, on mor el camí ample.
Davant nostre, uns metres al nord-est, podem veure el Roc Cremat i una
bona panoràmica de la vall de Riu.
Del coll estant, girem a la dreta en direcció sud per un senderó que
flanqueja el vessant est del Morro de Moixeró tot dirigint-se al collet
de Moixeró, per l'anomenat clot dels Amorriadors, seguint uns pals de
color ataronjat clavats al terra (no confondre amb un caminet més ample
que marxa per l'esquerra, per sota el nostre i amb la mateixa
direcció). Sota a mà esquerra hi ha la cabana de Moixeró i una gran
bassa. Al cap d'uns 150 metres passem pel costat d'una abeurador pel
bestiar.
El trobem al senderó que transcorre per dalt del clot
dels
Amorriadors i porta al collet de Moixeró, a uns 325 metres al nord
d'aquest. Es tracta d'un bonic abeurador rectangular de ferro, tot
folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya. Rep l'aigua
a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i disposat en un
petit mur de pedra que li fa de frontal.
Ara que ja hem vist l'abeurador del Cot dels Amorriadors, obviem el
senderó que portàvem i que es dirigeix directament al collet de
Moixeró, i trenquem a l'esquerra, davallant camp a través, per
atansar-nos a la font de Moixeró i el seu abeurador que ja veiem, uns
200 metres cap al sud-est, al costat del torrent.
Es troba per sota del collet de Moixeró, a escassos 25
metres per
damunt de la font de Moixeró. És un bonic abeurador rectangular de
zenc, tot folrat de pedra del país i adossat al marge de la muntanya.
S'alimenta a través d'un broc fet amb un tronc d'arbre buidat i collat
en un petit mur de pedra que li fa de frontal.
Emplaçada a pocs metres per sota del collet de Moixeró,
una mica
pel damunt de la bassa. La font queda adossada al marge de la muntanya,
protegida per una barana de fusta al capdamunt. Consta de dues
piques-abeuradors de fibra tots folrats de pedra del país. L'aigua raja
per un broc de pedra situat en un extrem.

Vista la font i l'abeurador enfilem en sentit sud-oest i sense camí
evident, els escassos 150 metres que ens separen del collet de Moixeró.

La serra de Moixeró és una serra dels Pirineus
Orientals, al límit
de
les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que forma part d'un
massís o serra separada de la serra del Cadí se sol confondre o
atribuir el nom de Cadí fins a la serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el
Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així
la collada de Toses, és anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat
el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís
pel sector del serrat de la Miquela. La totalitat del Moixeró forma
part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra del
Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el
Puigllançada.
La serra del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d’Alp,
malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben
diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà
i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d’alguna de
les menes d’arbres anomenats moixera. A Penyes Altes, el punt més alt,
s’hi pot accedir fàcilment pels quatre costats. Tal volta per això i la
bona perspectiva que s’hi albira fa que sigui molt visitat pels
excursionistes. És un cim bonic i agraït de fer, que fa de partió entre
tres municipis (Bagà, Urús i Bellver) marcant així la divisòria
provincial entre Girona, Lleida i Barcelona.
Estem situats al collet de Moixeró encarats tal com hi hem arribat,
als peus d'un pal indicador de ferro que ens assenyala la Font del
Faig, el nostre proper objectiu. Som a la línia divisòria de les
comarques de la Cerdanya i el Berguedà. El camí que ens talla és el
GR-150.1, que per l'esquerra marxa cap a l'est tot flanquejant
el
vessant nord del cim de Moixeró i per la dreta careneja la serra de la
Moixa vorejant el turó de Pendís en direcció al Pradell. Nosaltres hem
de cercar un corriol descendent que porta direcció sud-oest, amb
pronunciada pendent. No és fàcil de trobar, doncs n'hi ha varis que ens
confonen. Finalment el trobem i el seguim. Els primers metres presenta
una forta pendent però a mida que anem davallant es suavitza, sense
deixar de perdre alçada en cap moment. A part dels primers centenars de
metres que ja hem comentat, la resta és un corriol agraït de fer, molt
bonic, que transcorre sempre per dins el bosc, mantenint direcció
sud-oest i lleugera baixada. Quilòmetre i mig més avall anem a parar
davant del refugi Sant Jordi, que queda just a l'altra banda del camí
que ens talla.
Refugi guardat, d'unes 44 places i gestionat per la
FEEC. Està
Situat a la Vall del Forat de Pendís, en el massís de Moixeró-Cadí.
Ara deixem el refugi a la dreta i prenem el camí que passa pel seu
costat, ho fem en direcció sud i suau baixada. Només 75 metres més
avall som en una cruïlla de camins amb un pal indicador al mig i un
abeurador al costat; aquí ignorem dos camins que surten per l'esquerra
i agafem un corriol davant nostre que puja al cap de la Boixassa,
assenyalat amb les marques del PR que alhora segueix una fletxa que ens
indica "Font". Escassos 75 metres més enllà som en una petita clariana
amb una balma a la dreta del camí, és la font del Faig.
Localitzada pocs metres per sota del refugi Sant Jordi.
Es tracta
d'una surgència natural que brolla dins d'una petita balma natural de
color rogenc. Recentment se li ha afegit un tub de plàstic però sense
collar. És una font molt coneguda i apreciada pels excursionistes,
prova d'això és que està degudament assenyalada tant si venim del
collet de Moixeró com si ho fem des del coll de Pendís.

Desfem els últims 150 metres fins el refugi. Un cop aquí obviem el
corriol a la dreta per on hem vingut des del collet de Moixeró i seguim
les marques blanques i vermelles corresponents al GR-107, que
enfilem
per sobre el refugi. Es tracta d'un camí amb moderada pujada que marxa
en sentit nord-oest per dins el bosc, remuntant el torrent de Pendís
que portem a sota a l'esquerra. De tant en tant se'ns obren bones
vistes del Berguedà, malgrat que amb la boira d'avui no les podem
gaudir. Anem pujant al mateix temps que fem alguna ziga-zaga. Després
d'un quilòmetre arribem al coll de Pendís.
Al coll de Pendís es creuen dos senders de Gran
Recorregut; el
GR-107 que ens ha acompanyat des del refugi Sant Jordi i que
continua
en sentit nord-oest cap al refugi dels Cortals de l'Ingla, i el
GR-150.1 , que ens ve per la dreta del Moixeró i careneja la
serra de
la Moixa, a l'esquerra, en direcció al Pradell, vorejant el turó de
Pendís per la dreta. Nosaltres els obviem tots dos i continuem per una
pista ampla que marxa en sentit nord. Anem caminant en direcció nord,
inicialment amb lleugera pujada. Uns 650 metres més endavant creuem la
capçalera d'un primer torrent i uns 325 metres després creuem el
torrent de Grau de Cireres. 650 metres més enllà deixem a la dreta el
camí per on ens hem atansat al coll de Trapa a l'inici de l'excursió i
de seguida som a la cruïlla on hem començat a caminar i on tenim
estacionat el vehicle, donant per finalitzada aquesta bonica caminada.
Inici i final de la caminada.
2ª part del recorregut en cotxe:
Finalitzada la caminada agafem de nou el cotxe i reprenem la pista
amb el mateix sentit que l'hem deixat. Uns 1,7 quilòmetres més avall
passem pel costat del refugi dels Cortals de l'Ingla. Anem davallant,
fent ziga-zagues durant uns 3,5 Km, fins arribar a una cruïlla amb un
monument de ferro i pedra; en aquest punt prenem la pista de la dreta
que segueix baixant fins cercar el riu Ingla, resseguint el traçat del
GR-107 (Camí dels Bons Homes). Ara circulem paral·lels al riu Ingla per
la bonica vall del mateix nom; passem per la font de l'Ingla, la font
del Capellà, creuem el congost de l'Ingla, sempre per la pista forestal
i en direcció nord. Uns 2,2 Km passat el congost de l'Ingla, trobem a
peu de pista la bonica ermita de Sant Serni de Coborriu de Bellver i
només 1,4 Km després entrem al nucli urbà de Talló, on aprofitem per
visitar l'església de Santa Maria i donar per finalitzada aquesta
entretinguda sortida.
Petit refugi de muntanya, guardat, que pertany al poble
de Bellver
de Cerdanya. Situat al bell mig de la Vall de l'Ingla, dins del parc
natural Cadí-Moixeró, envoltat per un meravellós bosc i amb vistes al
Puigpedrós i a la vall d'Engorgs.
Emplaçada dins les instal·lacions del refugi dels
Cortals de
l'Ingla, a uns 40 metres al nord-est del mateix i al costat d'un bonic
i antic refugi. La font és un muret de pedra lligada del lloc, de forma
semicircular, d'un metre d'alçada per dos d'amplada, que li fa de
frontal. L'aigua rajava per un forat practicat al mig del muret i queia
a un bassal format per unes pedres que tanquen el mig cercle del mur. A
banda i banda, a menys alçada que el mur, hi ha unes lleixes i a la
dreta un bancal de pedra.
Està localitzada al centre de la vall, al costat de la
pista que
remunta la vall de l'Ingla, en un eixamplament de l'espai natural on
s'ha creat un espai tancat d'esbarjo, amb taules i graelles cobertes
per fer foc. La font està feta amb pedra del lloc.
El seu broll raja
contínuament per un broc de ferro colzat i cau en una petita i
rectangular pica-abeurador folrada de pedra de recent construcció,
després desguassa i es canalitza fins al torrent de l'Ingla, situat al
davant. Sota la font hi ha la captació de l'important doll d'aigua que
nodreix Bellver. A banda i banda s'han construït uns bancs de pedra. La
font està molt ben senyalitzada i es troba en el recorregut cap al coll
de Pendís (1.780 m), un dels menys elevats per sortir de la Cerdanya
cap al sud. Aquesta singularitat ha provocat que al llarg de la
història hagi estat una via important de circulació.
Localitzem aquesta simpàtica i senzilla font a la dreta
de la pista
forestal que remunta el riu Ingla, uns 300 metres després de creuar el
congost de l'Ingla en sentit sud i un quilòmetre abans d'arribar a la
font de l'Ingla. La trobem a peu de camí.
L'aigua brolla d'un tub
metàl·lic encastat a unes pedres del marge de la muntanya, envoltades
de vegetació, cau en una petita basseta formada en una pedra a mitja
alçada i posteriorment al terra, creua la pista i desguassa al torrent,
que queda a pocs metres a l'altra banda del camí.
Edifici consagrat el 1137 substituint una capella
anterior. Consta
d'una nau capçada amb un absis semicircular i s'ha conservat amb molt
poques modificacions fins als nostres dies. Els murs són llisos, amb la
pedra ben treballada. La porta es troba en una paret lateral. En un
dels seus brancals hi ha gravada la figura d'un orant.
Finalment arribem al poble de Talló.
Talló és una entitat de població del municipi cerdà de Bellver de
Cerdanya. Talló és un petit nucli de forta tradició històrica tant per
ser un lloc capital de culte com sepulcral, pel seu aplec, com a seu
d'una canònica agustiniana (Sancta Maria Tollonensis). Actualment és
l'exemple més monumental del romànic cerdà, on s'hi troba l'església de
Santa Maria de Talló, que també és coneguda com "la Catedral de la
Cerdanya". Recentment s'hi han fet noves troballes arquitectòniques i
arqueològiques que destaquen una ocupació important de l'indret en
època baix imperial romana. El seu nom hom creu que ("tollone") faria
referència a un lloc de pagament d'impostos en aquest moment que
vindria recolzat per el posterior establiment de l'ardiaconat i
principal parròquia de la Cerdanya.
Coneguda com "la catedral de la Cerdanya". Documentada
des del
segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya fins
al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i un
absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de torre.
L'absis, ornat amb un fris d'arquets sobre mènsules, és del segle XI.
La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals contraforts
semicirculars. La volta original no s'ha conservat. El campanar és de
finals del segle XVII. Cal destacar la porta, que conserva la
ferramenta original, i la Mare de Déu, talla del segle XIII restaurada
durant el XIX.
Aquí donem per acabada l'entretinguda sortida d'avui.