Caminada I-162 (Maresme)
Punts de referència:
Can Bosc (Dosrius) - Pou de Glaç de Can Bosc - Font del Ferro - Dolmen de Ca l'Arenes - Pedrera del Pare Jaume - Santuari del Corredor - Font del Pati del Corredor - Font del Grèvol - Font de Ca l'Arenes - Font de Can Bosc - Can Bosc.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 10,8 Km | 3h | 397 m | 641 m | 408 m | 408 m | Fàcil |
Si |
Si |
24-09-2014 |
Mapes:
Descripció:
Passejada pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor, resseguint
una de les rutes senyalitzades del Parc, la
Hem trobat aigua a la font del Ferro, a la font del Grèvol i a la font de Can Bosc. El santuari estava tancat, per tant no hem pogut accedir a la font del Pati.
Aproximació:
Prenem com a punt de partida l'aparcament situat damunt la masia de Can Bosc, a Dosrius. Per accedir-hi cal aproximar-nos a Llinars del Vallès i allí agafar la carretera B-510 que porta a Dosrius. Al cap d'aproximadament 2 quilòmetres l'abandonem i trenquem a l'esquerra en direcció al Far. Uns 2 quilòmetres després deixem la urbanització del Far a la dreta i continuem per una pista forestal en molt bon estat prop d'un quilòmetre més fins l'església de Sant Andreu del Far. Des d'aquí la pista segueix en direcció sud-est i ens apropa a la masia de Can Bosc, que resta a uns 1,2 quilòmetres i on podem estacionar el vehicle en una zona senyalitzada.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
452 m | 41.6196,2.4455Clica per veure'n la ubicació. | Can Bosc
(Dosrius) |
Gran mas del segle XVI, de planta quadrada i teulada a
quatre
aigües. La seva importància es veu expressada en les seves quatre
façanes, de pedra ben treballada, una d'elles reforçada amb
contraforts.
Bonet Garí la qualifica com una de les més remarcables
del
Maresme. La porta que dóna accés al pati té una enorme llinda de pedra
granítica on hi ha gravada la data de 1565. La façana principal de la
casa té portal adovellat, ocult des de l'exterior per unes
construccions annexes, i finestres de llinda recta amb emmarcament de
pedra. Va ser propietat dels comtes de Bell-lloch que la van llegar a
l'Església.La caminada s'inicia a l'aparcament que hi ha damunt la masia de Can
Bosc, on hi trobem un cartell informatiu. La ruta que farem avui
segueix tothora un dels senders senyalitzats del Parc, el
Així comencem la caminada seguint un senyal que indica "Dolmen de Ca l'Arenes", inicialment en sentit nord, vorejant un prat que ens queda a la dreta, a l'esquerra tenim un bonic alzinar. De seguida el camí s'endinsa en el bosc i es decanta cap el nord-est. Uns 300 metres després trobem un pal indicador que ens assenyala el "Pou de Glaç" a l'esquerra; ens hi atansem per un corriol descendent per conèixer el primer punt d'interès del dia, que ens resta a escassos 15 metres del camí.
| 1 | 5' |
0,3 Km |
448 m | 41.6218,2.4483Clica per veure'n la ubicació. | Pou de Glaç de
Can Bosc |
Situat prop de la masia de Can Bosc. Es troba dins
l'itinerari
marcat SL-C 80. L'estructura està malmesa, mig coberta per herbes i
matolls. Les parets exteriors són quasi rectilínies, i per això sembla
tractar-se d'una casa en runes. Són parets ben gruixudes, bastides a
base de filades de pedrera local. El seu interior és circular i la seva
fondària d'uns 6-7 metres. Una tanca de ferro baixeta l'envolta. Quan
el pou estava en ús, l'aigua de la propera font del Ferro era derivada
fins una bassa, avui desapareguda, on es glaçava de forma natural a
l'hivern. Precisament, el pou es troba al costat obac del turonet, on
obtenia les temperatures més baixes per la manca d'escalf solar. La
capa gelada era seccionada amb uns xerracs especials per tallar gel i
els trossos eren introduïts al pou, on es conservaven fins al moment
del seu consum o venda. Les serres del segle XIX mesuraven un metre
aproximadament i estaven fetes de ferro forjat i un doble mànec de
fusta.
Pugem de nou al camí i el seguim amb el mateix sentit que dúiem, sempre per dins el bosc, per un camí força planer. Uns 250 metres més enllà, just quan el camí fa un revolt a l'esquerra, sortim del bosc i aquí mateix trobem la font del Ferro, a mà esquerra i ensorrada a un metre per sota del nivell del camí.
| 2 | 10' |
0,6 Km |
460 m | 41.6211,2.4506Clica per veure'n la ubicació. | Font del Ferro |
Situada uns 450 metres al nord-est en línia recta de Can
Bosc, en
el camp de Can Lleget, al costat de la riera normalment eixuta que
recull les aigües de dos petits torrents, enclotada en una sobtada
giragonsa i ensorrada a un metre sota el nivell d'un camí ple de
vegetació, entre camps i bosc. Es troba a la part baixa d'un alzinar
que hi ha al costat del camí i el torrent. Construïda en un petit sot a
la vora del camí, acollida per tres murs de pedra lligada formant una
U. La sortida d'aigua queda en un racó, amb un gruixut broc de ferro
disposat a mitja alçada i encastat al mur, per on raja un fil d'aigua i
cau en un petit pedestal quadrat de pedra que queda dins una pica
plana, tot fet amb pedres escairades. El sòl immediat està empedrat,
amb un enreixat de ferro per on s'escola l'aigua sobrant. Al costat de
la font hi ha un vern i al seu davant, a uns dos metres i enmig de la
vegetació que tot ho cobreix, hi ha les restes d'un mur, que té
continuïtat aigües avall i que podria tractar-se de les parets d'una
bassa lligada a la font. 
És també coneguda amb els noms de Font de la Comtessa, de
la Corba
i dels Collonuts. El segon nom d'aquesta font, font de la Comtessa,
prové del fet que la darrera comtessa de Bell-lloc, mestressa de la
masia de Can Bosc, s'acostava fins a la fonts des de la casa de fusta
on estiuejava, situada sobre l'era de la masia. Es tercer nom, font de
la Corba, sembla que li ve per la seva localització sota un revolt del
camí. Del quart, font dels Collonuts, es desconeix l'origen. 
Fins a mitjan
segle XX, la gent que habitava en el Far vivia de pagès i del bosc. En
algunes masies hi vivien masovers, com és el cas de Can Bosc. Els
propietaris, els comtes de Bell-lloc, hi anaven de tant en tant a la
finca. El segon comte, Arnau de Mercader i Zufia (1852-1932), era
meteoròleg i manà construir prop de la masia de Can Bosc un observatori
i una casa de fusta, la Villa Lina (nom de la seva esposa), que fou
cremada durant la Guerra Civil Espanyola. Està relativament a prop de
Villa Lina i de la masia, i segurament fou visitada força vegades per
la comtessa i el comte de Bell-lloc.De la font estant creuem la riera que normalment baixa seca i a l'altra banda el nostre camí mor en un altre que ens talla; a l'esquerra aniríem als camps de les Passadores, nosaltres fem a la dreta, en sentit est. A l'esquerra ens acompanya el bosc i a la dreta uns camps de conreu. Al cap d'uns 200 metres el camí fa un tomb a l'esquerra alhora que s'endinsa en el bosc. Uns 250 metres més endavant sortim a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, davant de Can Miloca. Agafem la pista a la dreta, en sentit sud, durant només un centenar de metres. Aquí abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol amb suau baixada que transcorre per dins el bosc en sentit sud-est. Uns 500 metres després arribem a una bifurcació; a la dreta aniríem a Ca l'Arenes que ens queda a pocs metres, nosaltres prenem el de l'esquerra en direcció nord i lleugera pujada. Uns 800 metres més amut arribem a una cruïlla de camins al mig d'una clariana en el bosc; a l'esquerra ens queda el dolmen de Ca l'Arenes.
| 3 | 40' |
2,6 Km |
408 m | 41.6267,2.4611Clica per veure'n la ubicació. | Dolmen de Ca
l'Arenes |
Situat al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins
el terme
municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Es troba a l'entorn
megalític de la serra del Corredor, on també hi ha altres dolmens com
ara el de la Pedra Gentil, de Pedrarca, de les Lloses del Trull i de la
Pedra Llarga.
Es tracta d'un dolmen, del tipus de petita galeria
catalana, que conserva la cambra, amb enllosat i una coberta gairebé
completa; així com també part del passadís d'accés, la llosa que
tancava l'entrada i el túmul lateral encerclat per un petit cromlec,
que originàriament tenia la funció de contenir les terres del túmul i
estava format per lloses i blocs de pedra. S'atribueix a aquest tipus
de sepulcre una antiguitat de 5000 anys. El dolmen va ser descobert per
Joan Manel Riera l'any 1997 i es va excavar durant els anys 2006 i 2007.Des d'aquí prenem el camí que surt més a la dreta del que hem vingut
i que marxa en direcció sud-est. La caminada continua guanyant alçada,
alternant pujades amb trams planers, fa de bon caminar. Quan portem uns
475 metres recorreguts des del dolmen comencem una gran marrada a
l'esquerra. Quan aquesta s'acaba, uns 300 metres més amunt, anem a
parar a una pista que prové per la dreta de la masia de Ca l'Arenes;
nosaltres prenem la pista a l'esquerra en pujada i direcció nord-est.
Les alzines d'aquest sector del bosc són grosses, l'ambient ombrívol i
fresc del sotabosc condiciona una vegetació ben adaptada i prou
esclarissada: el marfull, el galzeran i l'heura en són alguns
exponents. Uns 800 metres més amunt, a l'esquerra del camí, podem veure
un curiós pi amb el tronc cargolat (41.6267,2.4700)Clica
per veure'n la ubicació. , 400 metres més
endavant arribem a la capçalera del Sot del Fangar. Aquí l'ambient és
més fresc i humit, es reflecteix clarament en la vegetació, donant-li
un aspecte feréstec. Pocs metres després passem per sota d'una línia
d'alta tensió i només 65 metres després de passar-la per sota tombem a
la dreta per un corriol que ens porta a l'antiga pedrera del Pare
Jaume, que ens resta a escassos metres al sud.
| 4 | 1h 25' |
5 Km |
635 m | 41.6285,2.4771Clica per veure'n la ubicació. | Pedrera del Pare
Jaume |
Ens trobem en una antiga explotació artesanal de granit
i sauló. En
aquesta encara podem veure, en algunes roques, el sistema de forats que
feien servir per separar la pedra. Les muntanyes del Corredor s'alcen
damunt un gran bloc granític. El granit és una roca aparentment dura i
resistent que, en ambients humits i amb temperatures benignes, es
descompon i esdevé el material tou de textura sorrenca que es coneix
com a sauló. En alguns indrets, com en aquest on ens trobem, l'erosió
de l'aigua s'ha endut el sauló i ha deixat al descobert la roca mare,
que apareix en forma de grans boles o blocs arrodonits. En els llocs en
que les masses rocoses eren prou importants, van sorgir pedreres on
s'explotava el granit per fer llambordes i altres peces per a la
construcció. Encara es poden veure els talls a les roques.Pugem per les escales de pedra que surten de la pedrera, deixant aquesta a la dreta i continuem, tot resseguint l'altiplà boscós del Corredor en direcció sud-est. Passem pel punt més alt de la caminada i uns metres més enllà arribem a la gran esplanada neta d'arbres presidida pel santuari del Corredor.
| 5 | 1h 35' |
5,5 Km |
633 m | 41.6263,2.4801Clica per veure'n la ubicació. | Santuari del
Corredor |
A la serra del Corredor, en un indret de gran bellesa
paisatgística, hi ha el santuari homònim. Està documentat des de 1544.
L'església va ser reconstruïda entre 1576 i 1583. És un edifici
allargat amb un massís campanar de torre, amb gàrgoles i coronat amb
merlets, tot plegat d'estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina amb
capçalera poligonal reforçada amb contraforts. S'hi venera la imatge de
la Mare de Déu del Socors. 
Sempre ha estat un santuari molt apreciat
pels habitants de la rodalia, tant es així que durant l'any s`hi
celebren diversos aplecs molt concorreguts. Des d'aquesta plana tenim
unes panoràmiques força extenses: cap al nord-est, el Montnegre; cap a
l'oest tenim la visió que més extensa: Sant Llorenç del Munt,
Montserrat, Céllecs i, en dies clars, Collserola. Per aquí també hi
passa el GR-92, el Sender del Mediterrani.| 6 | 633 m | 41.6263,2.4798Clica per veure'n la ubicació. | Font del Pati
del
Corredor |
La trobem a l'interior del pati del santuari del
Corredor, adossada
al mur de ponent, al costat de la portalada d'entrada. La font ha estat
restaurada aquest any, 2014, donant-l'hi més noblesa i bellesa, sense
sortir de l'estil general del santuari, amb pedres tallades de granet,
la mateixa pedra del campanar i de la famosa columna.
Una llosa
disposada longitudinalment li fa de frontal, amb dues aixetes de
polsador que deixen caure l'aigua a una pica de pedra picada; aquesta
és rectangular, poc fonda i descansa en un pedestal de carreus de
pedra. A la dreta hi trobem el registre metàl·lic de la cisterna i al
seu costat, tocant a l'edifici principal, podem veure encara una antiga
pica plana, un petit safareig i un pedrís. Un cartell damunt la font
ens avisa que és aigua sense garantia sanitària, el que demostra que no
prové de la xarxa. Cal destacar el bonic pou que hi ha a pocs metres de
la font, a l'altre extrem del pati.Després d'una estona reposant, reprenem la marxa. Creuem la pista
forestal pel sud del santuari i, un cop a l'altra banda, cerquem un
corriol que marxa en direcció sud-oest, seguin les marques blanques i
verdes corresponents al sender
| 7 | 1h 50' |
6,6 Km |
536 m | 41.6212,2.4742Clica per veure'n la ubicació. | Font del Grèvol |
Situada entre l'Àrea d'Esplai del Corredor i l'esplanada
del
Santuari; a migdia de la pista hi ha un camí que porta a l'interior del
bosc, direcció a Rupit, per sota les Roques de Mataró, on dues pedres
granítiques obren pas a un sender i, pendent avall, aproximadament a
uns 100 metres, s'arriba a un indret obac, enclotat i fresc, envoltat
de vegetació. 
L'accés, que és a través d'una forta pendent, el
faciliten uns esglaons de fusta. Cal destacar la bellesa paisatgística
de la zona on està situada la font, enclotada al mig del bosc,
envoltada de vegetació, entre la que destaquen uns quants grèvols.
El brocal de la font, d'acer inoxidable, està incorporat al centre d'un
banc de paredat; la base és de pedres carreuades de mida de llamborda,
coronada per toves ceràmiques, i el respatller és aplacat amb lloses de
pedra, limitades per un franja de peces ceràmiques col·locades a
sardinell. A cada costat del brocal, incorporades en el respatller, hi
ha dues plaques de rajoles blanques esmaltades amb les inscripcions
"Font del Grèvol" i "Inaugurada l'any 1998", emmarcades amb rajoles de
sanefes geomètriques. Com a curiositat dir que entre el broc i el
bassal, collat a la paret, disposem d'una petita lleixa metàl·lica i
retràctil que pot servir per suportar un càntir o una ampolla mentre
l'omplim. El sòl immediat davant la font està empedrat, formant una
petita terrassa rectangular on hi destaca en un racó una rosa dels
vents indicant el nord. 
El nom de Grèvol li ve pel tipus de vegetació que creix
al seu
voltant. La font va ser construïda per l'Agrupació Científica
Excursionista de Mataró, l'any 1998 (hi ha una placa que en deixa
constància), en un indret on hi havia un naixement d'aigua i aquesta
brollava d'una teula (per aquest motiu, antigament havia estat coneguda
amb el nom de la font de la Teula). Durant els anys quaranta i
cinquanta del segle passat, aquest naixement d'aigua havia estat molt
freqüentat pels picapedrers de les Roques de Mataró, atès que quan
estaven treballant a la pedrera, era el lloc on anaven a beure.
Actualment, la font és freqüentada per excursionistes i per persones
que coneixen bé la zona, doncs queda en un indret poc concorregut i una
mica amagat.Pugem altre cop fins l'encreuament anterior on un indicador que ens assenyala un mirador a l'esquerra. Ens hi atansem, doncs només resta a escassos 100 metres al sud (41.6205,2.4727)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'un mirador natural al que se li ha disposat
una
terrassa protegida amb unes baranes, tot de fusta. Les vistes deuen ser
magnífiques malgrat que la boira d'avui no ens permetia gaudir-ne prou.Tornem altre cop a la cruïlla anterior i ara sí continuem, ho fem a l'esquerra. El camí marxa en direcció ponent durant uns 200 metres fins que som a tocar de la pista forestal, just a l'alçada de l'aparcament de l'Àrea d'Esplai del Corredor. Aquí el nostre camí fa un tomb a l'esquerra, deixant l'aparcament a la dreta i cercant un corriol que s'endinsa en el bosc, en baixada. El corriol que fem ara és el més estret de tot el recorregut d'avui, circula pel mig del bosc en sentit sud, seguint sempre les marques que no hem deixat en cap moment. Al cap d'uns 300 metres anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a la dreta. Uns 100 metres més endavant passem pel costat d'un edifici de serveis de l'àrea d'esplai que deixem a la dreta i després d'una giragonça el camí s'encara cap a l'oest. Uns 650 metres més enllà som a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, just davant del camí que porta a Ca l'Arenes.
Aquí ens desviem un moment de la ruta per conèixer la font de Ca l'Arenes. De la pista estant prenem el camí ample que surt per la dreta en direcció a la masia. Als 125 metres, abans d'arribar a la casa, trobem una petita esplanada a l'esquerra amb un corriol descendent que porta a uns horts, al costat dels quals hi ha la bassa de la finca amb la seva font.
| 8 | 2h 20' |
8,6 Km |
472 m | 41.6194,2.4610Clica per veure'n la ubicació. | Font de Ca l'Arenes |
Emplaçada uns 140 metres al sud de la masia de Ca
l'Arenes, a una
de les parets de la bassa. La bassa és de perímetre rectangular, feta
amb murs de paredat comú i en part coronada per rajoles ceràmiques
noves. Actualment està protegida i tancada amb una malla de torsió. Una
mica més amunt de la bassa hi ha la mina.
L'aigua transcorre per la
mina per una canal de teules ceràmiques. La mina té dos registres per
poder-la netejar i una forma d'Y, perquè recull aigües filtrades del
sòl de dos llocs diferents. En el costat de ponent de la bassa hi ha un
rentador. Element singular que constitueix una fita paisatgística i un
testimoni de la història econòmica i rural de Ca l'Arenes del Far, ja
que va ser un dels punts d'abastament d'aigua de la masia. Un valor
afegit és el fet que encara hi ha granotes.Desfem els últims metres fins la pista forestal, la creuem i cerquem
de nou el sender
| 9 | 2h 55' |
10,7 Km |
448 m | 41.6193,2.4458Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Bosc |
Es troba darrere la masia de Can Bosc. El conjunt el
formen la
font, tres abeuradors i quatre basses de diferents mides. 
L'aigua raja
per un gruixut broc de ferro collat a un petit mur d'obra vista i cau
en un bassal quadrat d'obra arrebossada, després desguassa a un llarg
abeurador i alimenta la resta d'elements del conjunt . L'aigua
d'aquesta font prové d‘una mina que hi ha a peu del bosc, a escassos 25
metres a llevant de la font.Només cal seguir camí amunt, tot deixant la masia a l'esquerra, i anem a parar a l'aparcament situat damunt la casa on tenim estacionat el cotxe.
| F | 3h |
10,8 Km |
452 m | 41.6196,2.4455Clica per veure'n la ubicació. | Can Bosc |
Inici i final del recorregut.