Caminada I-166 (Maresme)
Punts de referència:
Sant Martí de Mata/Can Flequer (Mataró) – Oratori Repòs de Sant Bernat - Font dels Castanyers – Font de la Salamandra o Salamàndria – La Creu dels Planells – Font de la Cornisa – Font d'en Homs – Font de la Moreneta – Font dels Avellaners o dels Pericons – Coll de Can Xerrac - Sant Martí de Mata.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 8,5 Km | 2h 30' | 219 m | 394 m | 343 m | 343 m | Fàcil |
A trams |
Si |
26-10-2014 |
Mapes:
Descripció:
Natural del Montnegre i el Corredor. L'objectiu inicial és conèixer les tres fonts que queden més a l'extrem sud-oriental del terme de Dosrius; la font d'en Homs, la de la Moreneta i la dels Avellaners. Per completar la caminada visitem també l'ermita pre-romànica de Sant Martí de Mata i l'indret on hi havia les desaparegudes fonts dels Castanyers i de la Salamandra, aquestes darreres dins el terme de Mataró.
En aquesta ocasió, a banda de la font de la Cornisa que mena aigua de la xarxa, rajaven la font d'en Homs i la de la Moreneta. La font dels Avellaners estava eixuta i les altres dues desaparegudes.
Aproximació:
Prenem com a punt de partida Can Flequer, masia situada sota l'ermita de Sant Martí de Mata, a l'extrem més nord-oriental del terme de Mataró. L'accés no és del tot senzill; cal situar-nos al punt quilomètric 3,9 de la carretera BV-5031 que porta de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres. Un cop aquí trenquem per un camí ascendent amb els rodals cimentats que marxa en sentit nord-oest, entre tanques de diferents finques, seguint tothora els indicadors que ens assenyalen Sant Martí de Mata. Més amunt el camí esdevé una pista de terra, en no gaire bon estat, que seguim sense deixar els indicadors durant quilòmetre i mig fins que s'acaba i no es pot continuar, just davant de les portes de Can Flequer. El cotxe el podem estacionar en un racó del camí.
Recomanacions:
Nosaltres vàrem fer l'excursió tal com us la detallo, però degut al no gaire bon estat de la pista que porta a Sant Martí de Mata i als pocs espais lliures per estacionar el vehicle, us recomano que prengueu com a punt de partida un altre lloc; el coll de Can Bruguera seria una bona opció, fàcil d'accedir-hi i amb molt d'espai per als cotxes.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
303 m | 41.5723,2.4589Clica per veure'n la ubicació. | Sant Martí de
Mata/Can Flequer (Mataró) |
Som davant la porta d'accés a la masia de Can Flequer, envoltada de vinyes, oliveres i ametllers. Uns metres més amunt a la dreta es troba l'ermita pre-romànica de Sant Martí de Mata, però deixarem la visita per la tornada. Ara comencem a caminar per un camí de sorra que ens queda a l'esquerra, en direcció sud-oest, amb la tanca de la finca a la dreta i una vinya ben conreada a l'esquerra. Un cop deixem enrere la tanca de la finca el camí continua entre dos rengles d'oliveres. Uns 60 metres més endavant trobem al costat esquerra del camí el petit oratori Repòs de Sant Bernat (41.5712,2.4576)Clica per veure'n la ubicació. .
Petita capella situada a uns cent cinquanta metres al
sud-oest de
Can Flequer i dedicada a Sant Bernat, patró d'excursionistes i
esquiadors. Fou construït l'any 1966 per la Unió Excursionista de
Catalunya de Mataró. És un racó acollidor que es manté endreçat i
polit, amb un parell de bancs de pedra que conviden a un repòs tal com
el nom indica.Continuem endavant pel sender però amb compte, doncs només una cinquantena de metres després trenquem a la dreta per un corriol que marxa en sentit nord-est i s'endinsa en una pineda de pins pinyers. Al sotabosc trobem diversos arbustos, entre els quals destaquen els brucs i les herbes aromàtiques. Uns 200 metres més enllà trobem uns grans castanyers morts; és el lloc on hi havia la desapareguda font dels Castanyers.
| 1 | 5' |
0,4 Km |
282 m | 41.5725,2.4573Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Castanyers |
Estava emplaçada a només 100 metres a l'oest en línia
recta de Can
Flequer, en una clariana dins el bosc i a l'ombra d'uns grans
castanyers. L'indret és de fàcil identificació doncs encara queden
dempeus els castanyers morts.Continuem. De seguida enllacem amb un caminet que ens ve per l'esquerra, mantenint però la nostra direcció. Mica en mica el caminet es va eixamplant i al cap d'uns 100 metres anem a parar al revolt d'un altre camí més ample que prenem a l'esquerra. En no res arribem a una trifurcació de camins; prenem el de més a l'esquerra. Estem caminant per una sureda anomenada els Suros d'en Soler. Només uns 75 metres més endavant ens desviem a l'esquerra per un camí descendent que marxa en direcció sud-oest, molt erosionat per les aigües. A baix a l'esquerra ens queda el sot de la Salamandra. El camí va perdent alçada sempre per dins el bosc, alhora que fem alguna ziga-zaga. Uns 425 metres després arribem a gran clariana amb una cruïlla de camins; nosaltres agafem el de més a la dreta que porta direcció nord i de suau pujada. Al cap d'uns 125 metres deixem a la dreta del camí un aflorament granític amb una gran roca. Just uns 25 metres més enllà de la roca, damunt el marge dret del camí, trobem les restes de l'antiga mina i font de la Salamandra o Salamàndria.
| 2 | 20' |
1,2 Km |
233 m | 41.5715,2.4533Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Salamandra o Salamàndria |
Emplaçada al Sot de la Salamandra, a cavall dels veïnats
de
Valldeix i de Mata, a uns 250 metres al nord-est en línia recta de Can
Masriera. De la font en resta només la portella metàl·lica de la mina i
alguna canalització de teules.
Seguim pujant pel mateix camí i amb la mateixa direcció, nord. Al cap d'uns 175 metres creuem una torrentera i continuem pel camí marcat que va per l'esquerra, obviant un camí que per la dreta remunta el torrent. Escassos 100 metres després anem a parar a un camí ample que ens talla; és la continuació del camí que hem deixat als Suros d'en Soler i que ara fem a l'esquerra. Sense deixar de guanyar alçada, pocs metres més endavant entrem en una marrada a la dreta, després de la qual el camí s'adreça novament al nord. 350 metres més amunt ignorem un camí a la dreta i immediatament després passem pel costat d'una rovellada torre elèctrica que deixem a l'esquerra alhora que anem a parar a una pista ampla que seguim a la dreta, en constant pujada. 200 metres més enllà obviem un camí a la dreta i 150 metres després enllacem a l'esquerra amb una pista ampla, el Camí de la Cornisa. Anem fent camí de forma planera, sense res a destacar durant uns 850 metres, en que arribem al coll de Can Bruguera, amb una important cruïlla de camins i la Creu dels Planells (41.5785,2.4408)Clica per veure'n la ubicació. a mà dreta.
Es tracta d'una creu de camí, de ferro forjat, molt
estilitzada i
pràcticament sense decoració, col·locada sobre un fust de pedra
granítica lligada amb ciment. Dedicada a Sant Bernat, fou construïda
l'any 1597, reconstruïda el 1956 i restaurada el 2001. Se la coneix
també amb el nom de Creu de Can Bruguera.Continuem recte per la pista. De seguida deixem a la dreta la masia i ara restaurant Can Bruguera.
Seguim uns 250 metres més per conèixer la font de la Cornisa que trobem a mà dreta, un cop trepitgem asfalt i tot just al començament de la urbanització La Cornisa, dins el veïnat de Valldeix.
| 3 | 1h 5' |
3,6 Km |
390 m | 41.5778,2.4368Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Cornisa |
Font amb aigua provinent de la xarxa municipal. La
trobem al
capdamunt del veïnat de Valldeix, a peu del camí de la Cornisa. La font
queda adossada a la paret d'una construcció. 
A la mateixa paret hi ha
l'aixeta de polsador per on raja l'aigua que cau en una pica
semicircular de ceràmica collada també a la paret. Damunt l'aixeta hi
ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica; al mig i amb lletres grans hi
trobem el nom del veïnat, Valldeix, i a sobre ens recorden que aquest
topònim ja figurava l'any 949. A sota ens diuen que la font fou
inaugurada l'any 1967 per a us de tots els vianants. Al capdamunt de la
paret podem veure una altre gravat amb el nom de la font i a l'esquerra
un mapa del barri, també amb rajoles de ceràmica.Reculem els 350 metres que ens separen del coll de Can Bruguera, on hi ha la Creu dels Planells i l'encreuament de camins. Un cop aquí prenem un camí ample i planer que surt per l'esquerra tot deixant la Creu a la dreta. Als pocs metres trobem una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i prenem el de l'esquerra, en lleugera baixada. El camí que encetem és el Camí Ral que uneix Mataró amb Canyamars per dins el bosc. Poc després entrem en una marrada dreta-esquerra. Uns 50 metres després de sortir de la marrada i encarar direcció nord-oest, obviem un corriol a la dreta (que ens indica la font de la Moreneta i que d'aquí a una estona agafarem) i continuem recte avall. Al cap d'uns 175 metres som en una petita clariana dins el bosc amb una nova cruïlla de camins; de tots ells prenem el segon per l'esquerra que marxa en sentit sud-oest, no confondre amb el de més a l'esquerra que porta direcció més aviat sud i segueix el traçat elèctric. Uns 75 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Només 75 metres més tard arribem a la font de n'Homs, que trobem a mà esquerra, a peu de camí.
| 4 | 1h 20' |
4,6 Km |
326 m | 41.5797,2.4379Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Homs |
Font situada a uns 200 metres del camí Ral que va de
Mataró a
Canyamars, aproximadament uns 500 metres abans d'arribar al coll de Can
Bruguera, en un indret ple de vegetació, voltada d'arbres i arbusts, en
un espai tranquil i fresc. No confondre amb la font de Ca n'Homs, que
es troba per sota del carrer Major del nucli de Canyamars. La font
aflora al mig d'un xaragall, al qual desvia, i hi fa de contrafort un
mur d'obra i carreus petits de pedra granítica. Hi ha una pica que
descansa directament a terra i recull l'aigua del doll que brolla de la
part baixa del mur. La font té desguàs i dos pedrissos per seure a
banda i banda, amb paviment de lloses de pedra. Adherides al mur hi ha
dues plaques commemoratives de les darreres restauracions. La font està
voltada d'un entorn de vegetació únic, que té tendència a engolir-la,
en un indret tranquil i fresc, que convida al caminant a veure un glop
d'aigua, seure i reposar una estona.
El dia 6 de juny de 1985, en commemoració del 50è
aniversari de la fundació de la Unió Excursionista de Catalunya, el
grup local d'iniciació a la muntanya d'aquesta entitat va restaurar de
nou la font, tot netejant l'aconduïment d'aigua, posant-hi desguàs nou,
estassant tota la brolla que l'engolia, consolidant el seu entorn i
habilitant el servei de recollida de deixalles, així com plantant
diversos arbres. Tot això ho recorda una placa commemorativa que diu:
‘Restaurada per la secció d'iniciació a la muntanya de la U.E.C., any
del centenari 1985'.Tornem enrere; desfem els últims 150 metres fins el Camí Ral que fem a la dreta durant uns 175 metres. Aquí trenquem a l'esquerra per un corriol que s'endinsa en el bosc en lleugera baixada. A escassos 20 metres som en una petita esplanada presidida per la font de la Moreneta.
| 5 | 1h 25' |
5 Km |
317 m | 41.5805,2.4409Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Moreneta |
La trobem al veïnat Rimbles, prop de Can Marc, a uns 20
metres del
camí Ral que uneix Canyamars amb Mataró, a uns 400 metres abans
d'arribar al coll de Can Bruguera, en un lloc ple de vegetació enclotat
en un paratge de boscos pertanyents a Can Gel. La font se situa en un
recinte urbanitzat, delimitat en tres costats per un muret en forma
d'U. La cara frontal d'aquest mur es divideix en dos plans: un amb el
brollador i la pica aixecada respecte el terra, una placa commemorativa
de marbre blanc i una petita fornícula amb la Mare de Déu de
Montserrat;
l'altre pla, refós, conté un banc amb el seient de
lloses
de pedra. Els dos cossos ortogonals del mur estan acabats amb lloses de
pedra a manera de banc. La font és voltada d'arbres (alzines, cirerers,
pollancres) i arbusts que creen un espai tranquil i fresc. D'ella neix
un petit torrent que desemboca al torrent de la font de n'Homs.
ció de l'Agrupació Coral
la Walkyria (promotors, també, de l'aplec de Can Bruguera), qui, l'any
1956, van promoure la seva construcció i la van dotar de tots els
atuells necessaris per poder-hi fer fontada: graelles, plats, alls,
setrill d'oli, mà de morter, etc. (dels quals, evidentment, ja no en
queda res). Durant els anys 1992-1993, l'Associació excursionista La
Soca la va restaurar; una placa dóna fe d'aquest esdeveniment. La font,
tot i que va ser molt freqüentada per gent de Mataró per la seva
proximitat amb Can Bruguera, es troba encarada a la Vall de Canyamars.
La font dóna aigua tot l'any, atès que té un embassament subterrani que
la garanteix de forma continuada, i està dedicada a la Mare de Déu de
Montserrat. La imatge ha estat destruïda força vegades. L'indret,
malgrat el seu atractiu i tradició com a lloc de repòs, de trobada i
d'esbarjo, a poc a poc s'ha anat abandonant i és poc visitat.Continuem ara pel corriol que passa per davant de la font tot pujant un petit talús. Un cop superat el talús seguim a l'esquerra i només 40 metres després trenquem a la dreta per un corriol ascendent força tapat per la vegetació però fàcil de seguir. Uns 170 metres més endavant trobem una cadena; la saltem i accedim a una pista ampla que fem a l'esquerra. Cal anar en compte, doncs només 75 metres més enllà abandonem la pista i girem a la dreta per un corriol ascendent que travessa el bosc en direcció sud. Uns 60 metres després som a tocar de la pista de la Cornisa, però no hi arribem, uns metres abans hem de trobar un caminet a l'esquerra, molt desdibuixat al començament, que circula per dins el bosc, paral·lel a la pista que portem a la dreta. Se'm fa difícil explicar el recorregut degut a la gran quantitat de caminets que menen per dins el bosc, però anem avançant en direcció nord-est, allunyant-nos mica en mica de la pista. Al cap d'uns 350 metres d'haver entrat al bosc, canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al sud-est, buscant de nou la pista que trobem uns 150 metres més avall i que agafem a l'esquerra, en sentit contrari al que dúiem a l'anada. Uns 200 metres més endavant ignorem la pista descendent que marxa per la dreta (per la que hem pujat des de la font de la Salamandra) i continuem recte. Un centenar de metres més enllà arribem a un eixamplament de la pista.
La complicació de l'excursió ha estat en aquest punt; cal trobar el corriol que ens portarà a la font dels Avellaners. Així doncs, abandonem la pista i ens endinsem al bosc, cap a l'esquerra, en sentit nord-est i bosc a través, prenent com a referència una torre elèctrica que ens queda a uns 150 metres al nord-est. Per sort, el bosc està molt esclarissat i fa de bon caminar. Molt a prop de la torre hi passa un caminet que finalment trobem i seguim a l'esquerra en sentit ponent (a la dreta aniríem a la torre esmentada). Només 30 metres després arribem a una bifurcació que fem a la dreta. El camí porta direcció nord-est amb lleugera baixada, sempre per dins el bosc. Uns 300 metres més endavant canviem el sentit i ens encarem al nord-oest. 125 metres més enllà arribem a una bifurcació; ignorem el camí que marxa per l'esquerra en pujada i seguim pel de la dreta, en suau baixada, adreçant-nos mica en mica cap el nord-est. Uns 225 metres després deixem un camí ascendent a la dreta i continuem recte, enmig de castanyers, durant uns 125 metres. Arribem a una esplanada envoltada d'avellaners i castanyers, amb la font dels Avellaners enfront nostre.
| 6 | 2h 5' |
7,1 Km |
303 m | 41.5815,2.4557Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Avellaners o dels Pericons |
Al sud del nucli urbà de Canyamars, a la part més alta
del torrent
de Can Guitart o dels Àlbers, gairebé fent partió amb els termes
municipals de Mataró i Sant Andreu de Llavaneres, uns 250 metres a
llevant de la masia de Can Xerrac de Llorita, en un indret amb
vegetació de ribera. La font està envoltada d'avellaners, tot i que
també hi ha llorers, castanyers i plàtans. Es tracta d'un conjunt
format per la font i un seguit de pericons que menaven l'aigua al
safareig de la masia de Can Guitart de Canyamars. La font està
incorporada en un banc-paret de contenció de terres, de paredat
arrebossat, a ambdós costats de la font; sobre el broc hi ha una placa
amb el nom i recordant la restauració. Al costat de la font hi ha un
conjunt de pericons connectats per una canalització que dóna nom a la
font.
La font està en un indret freqüentat pels pagesos i
pastors de les
masies properes, que hi anaven a beure aigua, rentar-se o remullar-se
quan estaven treballant pels camps i boscos del voltant. La font dels
Avellaners va ser restaurada l'any 1995 pel grup Els Planells. Hi ha
una placa que en dóna fe i que diu: "Font dels Avellaners Restaurada
pel Grup Els Planells 1995". L'aigua d'aquesta font prové de la mina
que trobem a sobre la mateixa i que recull l'aigua que ve del Sot de
Can Xerrac de Llorita. Aquesta aigua anava a parar a una bassa, que
queda a sota la font, amb la qual es regaven els horts de Can Xerrac.
Al costat de la font hi trobem un conjunt de pericons, per on passa un
gran tub, que conduïa l'aigua a la bassa de la masia Can Guitart, amb
la qual regaven els horts. Per això, segurament, aqu
esta font s'havia
conegut amb el nom dels Pericons, per la seva proximitat als mateixos.
Actualment i sembla que des de la seva restauració, la font és coneguda
amb el nom dels Avellaners, atès que a l'indret on es troba abunden els
avellaners. Tot i així, la zona és coneguda amb el topònim dels
Pericons.Continuem avançant pel mateix camí, en suau pujada i dins el bosc.
Uns 350 metres més endavant anem a petar a una pista ampla que agafem a
la dreta i escassos 75 metres després a
rribem al Coll de Can Xerrac,
important cruïlla de camins, molt a prop del vèrtex d'unió dels termes
de Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres i Mataró, amb una fita de pedra
al costat d'una torre elèctrica. De tots els camins prenem el que marxa
en sentit sud, deixant la fita a l'esquerra i seguint les marques
blanques i vermelles corresponents al
| 7 | 2h 25' |
8,4 Km |
315 m | 41.5729,2.4589Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant
Martí de Mata |
Ermita documentada des del segle XI com a sufragània de
Santa Maria de Mataró, tot i que el seu origen és anterior,
probablement del segle X. Va ser reformada cap a la fi del segle XVI i
durant la segona meitat del XVIII. Als inicis del segle XX es trobava
molt deteriorada i sense sostre. Va ser restaurada el 1955. És un
edifici de planta rectangular, sense absis, amb portal adovellat de
punt rodó a la façana lateral, on hi ha també tres prominents
contraforts.
Baixem les escales i reprenem el camí a la dreta, en baixada fins l'entrada de Can Flequer, punt de partida i final de la passejada d'avui.
| F | 2h 30' |
8,5 Km |
303 m | 41.5723,2.4589Clica per veure'n la ubicació. | Sant Martí de
Mata/Can Flequer |
Inici i final d'aquesta excursió.