Caminada I-167 (Maresme)
Punts de referència:
Plaça de la Vila (Tiana) - Font de Can Comas - Font de Can Gosch - Font de l'Alba - Cementiri del Còlera - Cartoixa de Montalegre - Font de Sant Bru - Font d'en Nolis - Església de Sant Cebrià - Font del Davant de la Sala Giral - Font del Carrer de les Flors - Racó de les Pedres i Rajoles d'en Pere Salarich - Jardí Lola Anglada - Plaça de la Vila.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 7,1 Km | 2h | 101 m | 320 m | 280 m | 280 m | Fàcil |
A trams |
Si |
2-11-2014 |
Mapes:
Descripció:
Avui us proposo una plàcida passejada a l'entorn del poble veí de Tiana. Començarem a caminar a la plaça de la Vila, des d'on baixarem a la riera d'en Font que remuntarem fins trobar la primera de les fonts del dia, la font de Can Comas. Seguidament riera amunt per trencar poc després a l'esquerra per unes escales que pugen al veïnat de Can Gosch, on podrem veure la seva curiosa font. A continuació resseguirem el voral de la carretera, travessarem les instal·lacions del complex esportiu i ens atansarem a la font de l'Alba. Des d'aquí seguirem un corriol molt ben assenyalat alhora que ens enfilem cap a La Conreria; al capdamunt visitarem el cementiri del Còlera. Seguidament creuarem la carretera B-500, baixarem fins la cartoixa de Montalegre, continuarem resseguint aigües avall la riera de Montalegre, visitarem la font de Sant Bru, passarem per la finca de Can Sentromà i tornarem a creuar la carretera B-500 de tornada al nucli urbà de Tiana. Aprofitarem el passeig per conèixer una mica més alguns punt interessants d'aquesta bonica vila; l'església de Sant Cebrià, alguns pintorescs carrers, el Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, el jardí de la Lola Anglada i, com no, algunes fonts urbanes.
En aquesta ocasió rajaven les fonts naturals de Can Comas, de l'Alba i de Sant Bru; la font de Can Gosch estava eixuta. Òbviament també rajaven les fonts del nucli urbà i la font de xarxa de l'àrea d'esbarjo de la Font de l'Alba.
Aproximació:
Prendrem com a punt de partida la plaça de la Vila de Tiana. S'hi arriba per la carretera BV-5008 que creua la població. Si s'entra pel sud de la vila serà per la sortida 23 de la B-20 o bé es pot entrar pel nord venint de la B-500 o carretera de la Conreria.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
111 m | 41.4818,2.2691Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de la Vila
(Tiana) |
Deixem per després la visita a d'altres punts d'interès de la vila i comencem la caminada. Amb l'Ajuntament a la dreta, prenem el carrer Verge del Pilar que surt davant nostre, en baixada i direcció nord. Uns 200 metres més avall anem a parar a un carrer cimentat que ens talla, la riera d'en Font, que fem a l'esquerra, en molt lleugera pujada. Sense abandonar la riera, al cap d'uns 250 metres, trobem a mà dreta la primera de les fonts del dia, la font de Can Comas.
| 1 | 5' |
0,5 Km |
113 m | 41.4855,2.2699Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Comas |
Es troba al marge esquerra de la riera d'en Font, uns 80
metres més
avall d'on comença a estar pavimentada, en un eixamplament de la
mateixa, sota Can Jordana. El frontal de la font, fet amb petites
pedres de colors formant un mosaic, queda endarrerit respecte la façana
principal per una volta d'obra, on l'aigua brolla generosament per un
broc metàl·lic, cau en una pica semicircular que descansa a terra i és
canalitzada fins un safareig situat a uns 10 metres de la font i cobert
amb una teulada de teules. El conjunt de la font queda protegit de la
riera per un bancal d'obra i maons. Sembla ser que l'última restauració
d'aquesta font correspon a l'any 1976, tal com està gravat al capdamunt
de la volta. L'avi Salarich, el del Racó de les Pedres i Rajoles d'en
Pere Salarich, va decorar la façana principal amb diferents plafons
fets amb pedretes i rajoles de colors, també va construir la taula i
els bancs. Al costat de la font encara es conserven els safareigs
públics, on les dones anaven a rentar la roba mentre feien petar la
xerrada i controlaven la mainada que jugava amb l'aigua i el fang
d'allà mateix. 
A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien
aigua de pou
o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament
d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. La font més propera al
nucli urbà era aquesta, la font de Can Comas, d'aquí ve que el carrer
Verge del Carme antigament es digués carrer de la Font. Després de la
construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l
va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau
Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila (aleshores
plaça de la Constitució) i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament
amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la
inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a
l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les
necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre
de la plaça de la Vila i l'altra davant de l'antiga Sala Giral (la que
avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves
fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana,
deixava sense sentit el nom del carrer de la Font, i així fou que
aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per
l'actual Verge del Carme.Continuem riera amunt. Immediatament deixem el carrer Can Jordana a la dreta i de seguida entrem en un revolt a l'esquerra. En aquest punt abandonem l'asfalt i girem a la dreta per un caminet que remunta la riera. Uns 175 metres més enllà passem per sota un pont i accedim a un camí més ample que seguim a l'esquerra, en direcció nord-oest, resseguint sempre la riera i obviant d'altres camins a la dreta. Cal estar atents, doncs uns 200 metres més endavant, trenquem a l'esquerra per uns esglaons que una mica més amunt esdevenen un caminet que zigzagueja entre uns petits horts i a continuació pugem per unes escales d'obra. A la meitat de les escales, a mà dreta, trobarem la curiosa font de Can Gosch.
| 2 | 15' |
1 Km |
154 m | 41.4881,2.2661Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Gosch |
Localitzada al nord de la població, dins el veïnat de
Can Gosch, al
costat de les escales que baixen a la riera, sota un cirerer. La font
consisteix en un tub que surt del mur esquerra per on raja l'aigua que
cau en una petita pica quadrada d'obra rematada amb ciment i després va
a parar a un safareig, de pedra i obra, que hi ha a sota. A la part de
baix de la pica hi ha un desguàs tapat amb un tap de suro per on
connecten una mànega i reguen els horts situats uns metres més avall.Acabem de pujar les escales i accedim a una placeta; som al mig del veïnat de Can Gosch. Continuem tot deixant la masia que dóna nom al barri a la dreta, a la cantonada de la qual topem amb el carrer Gosch que fem a l'esquerra els escassos 20 metres que ens separen de la carretera BV-5008. Ara seguim la carretera a la dreta, en lleugera pujada, pel voral dret que disposem protegit per una barana. Uns 400 metres més endavant abandonem la carretera i entrem dins de les instal·lacions del complex esportiu municipal. Passem entre la piscina coberta Jordi Marí que ens queda a l'esquerra i el camp de futbol a la dreta. Al finalitzar l'edifici de les piscines hi ha unes pistes de pàdel; just al costat prenem un camí ample de terra que surt per l'esquerra en suau pujada i sentit nord-oest. El camí ens porta, 100 metres més enllà, a una petita zona d'esbarjo, amb una font de xarxa, taules i bancs. Ignorem unes escales a la dreta que pugen a l'observatori astronòmic, nosaltres continuem recte pel camí ample i ben marcat. Uns 125 metres després el camí mor en una esplanada envoltada de bancs per seure i la font de l'Alba enfront.
| 3 | 30' |
1,9 Km |
221 m | 41.4913,2.2588Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Alba |
Localitzada a l'àrea d'esbarjo homònima, darrera del
complex
esportiu de Tiana, al començament del camí que puja a la Conreria. La
mina queda dins del marge de la muntanya, amb un registre de ferro
pintat de color verd. La font consta de dos murs de llambordes, al mig
dels quals una gran pica plana rep l'aigua que goteja de la mina.Mirant la font, a uns 10 metres a l'esquerra, prenem un corriol ascendent que passa per damunt d'aquesta, indicat amb un cartell de fusta penjat en un arbre que diu "La Conreria". Inicialment circulem en sentit nord-est, per un sender molt marcat per dins el bosc. Podem veure a les vores arbres recentment plantats. Uns 100 metres més amunt anem a parar a un altre corriol que ens talla i que fem a l'esquerra, en pujada, al mateix temps que canviem el sentit del nostre caminar i ens encarem al nord-oest, sense deixar les marques assenyalades amb un quadrat groc en uns pilons de fusta que anirem trobant al pas. Anem guanyant alçada. Uns 175 metres més endavant deixem un camí descendent a la dreta, just en el punt que som a tocar de la carretera B-500 que ens queda a l'esquerra, en una corba pronunciada de la mateixa que coneixem com el "Revolt de la Paella". Continuem escassos 50 metres amb la carretera a mà esquerra fins que trobem un camí ample que fem a la dreta, en pujada i direcció més aviat nord. Només 40 metres més amunt girem a l'esquerra per un camí ample que de seguida ens porta a una esplanada amb una torre d'alta tensió que ens queda a l'esquerra. A partir d'aquí continuem recte per un caminet que s'endinsa en el bosc, amb lleugera baixada, direcció sud-oest i que marxa tothora resseguint el traçat elèctric. Uns 160 metres després arribem a una bifurcació de camins; obviem el de la dreta i continuem pel de l'esquerra. En menys d'un centenar de metres estem al costat del cementiri del Còlera que tenim a mà dreta.
| 4 | 45' |
2,7 Km |
309 m | 41.4920,2.2551Clica per veure'n la ubicació. | Cementiri del
Còlera |
En aquest indret hi ha enterrades les víctimes de 1870
del còlera o
pesta groga, del barri de la Barceloneta de Barcelona; una gran làpida
rodona així ho recorda.Continuem els escassos 25 metres que ens separen d'una petita esplanada amb una nova torre d'alta tensió. Un cop aquí, ignorem el camí que per la dreta puja a La Conreria i ens desviem a l'esquerra per un camí descendent que en pocs metres ens porta a la carretera B-500; a l'esquerra baixaríem a Badalona i Tiana, a la dreta aniríem a Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès, passant pel coll de Montalegre, que tenim a menys de cent metres, amb una oficina del Parc de la Serralada de Marina. Amb molt de compte creuem la carretera i, un cop a l'altra banda , la resseguim a l'esquerra, en baixada direcció a Badalona. Ho fem pel voral dret que tenim protegit per una barana metàl·lica. Uns 100 metres després abandonem la carretera i girem a la dreta per un camí ample en baixada i barrat amb una cadena. 100 metres més avall deixem un camí a l'esquerra, 650 metres després arribem a una bifurcació; ignorem el camí de la dreta i continuem avall pel de l'esquerra. Comencem a veure xiprers, al mateix temps que resseguim una tanca d'obra que portem a l'esquerra, senyal inequívoc que ens apropem a la cartoixa. Després d'uns 450 metres des de l'encreuament anterior i alguna ziga-zaga, som a les portes de la cartoixa de Montalegre.
| 5 | 1h 10' |
4,1 Km |
225 m | 41.4884,2.2540Clica per veure'n la ubicació. | Cartoixa de
Montalegre |
Als inicis del segle XV, els cartoixans de Vallparadís,
a Terrassa,
i els de Sant Pol van unir-se i van decidir fundar una nova cartoixa en
aquest lloc, prop del que havia estat convent de monges agustines de
Mons Hilaris o Montalegre, l'actual Conreria.
Les obres van ser iniciades el 1433. El conjunt s'estructura en tres
grans àrees; a la primera hi ha un pati d'honor amb hostatgeria, a la
segona s'ubiquen les dependències comunes al voltant d'un claustret
(església, sala capitular, refectori) i a la tercera hi ha l'àmbit
pròpiament cartoixà, amb dos grans claustres, al voltant dels quals hi
ha les cel·les. Aquests claustres són d'estructura gòtica,
l'un és del
1448 i l'altre del 1636. L'església també és gòtica, acabada el 1463.
Alhora, i sobre un terreny granític, "s'hi construí una xarxa
quilomètrica de mines de captació d'aigua", segons Salvador Tarragó,
que comptava, a més, amb cisternes i safareigs per emmagatzemar-la per
a ús sanitari i de reg. La cartoixa va tenir el seu major floriment
durant els segles XVII i XVIII, amb uns extensos dominis que eren
administrats des del proper l'edifici de la Conreria. Abandonat després
de la desamortització, va sofrir saquejos i destruccions, fins que va
ser adquirit per la Grande Chartreuse francesa, que es va ocupar de
restaurar i ampliar el conjunt. La porta d'accés al camí té una reixa
modernista dissenyada per Ramon M. Riudor el 1927 i col·locada en
aquest lloc el 1955. En un dels claustres, hi ha un xiprer relacionat
amb Gaudí.De la portalada d'entrada de la cartoixa surt una carretereta asfaltada que marxa en sentit sud, flanquejada per xiprers, que nosaltres prenem. Uns 175 metres més endavant, a mig revolt pronunciat a l'esquerra, ignorem un camí a la dreta que s'endinsa en el bosc. Continuem pel camí cimentat durant uns 150 metres. Just a l'alçada d'un barri d'accés a la cartoixa, ens desviem a la dreta per un camí de terra que passa entre dues petites construccions. Em crida l'atenció un gravat a la lleixa de la caseta de la dreta que diu així "Evitar cantos y gritos". Deixem enrere les construccions alhora que el caminet s'estreny i entrem en el bosc, resseguint el curs de la riera de Montalegre que portem a l'esquerra. De seguida deixem a l'esquerra un pont que travessa la riera i uns 150 metres més avall, trenquem a l'esquerra per un corriol indicat amb un rètol de fusta que posa "Font". Seguim aquest camí durant escassos 30 metres fins que unes escales de pedra ens faciliten la baixada a la llera de la riera on hi trobem la font de Sant Bru.
| 6 | 1h 20' |
4,8 Km |
171 m | 41.4856,2.2565Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant Bru |
Trobem aquesta font a la riera de Montalegre, a uns 400
metres al
sud-est en línia recta de la Cartoixa, sota el camí que hi mena. La
font no té broc, l'aigua regalima per la roca i forma un bassal arran
de terra, per desguassar mica en mica a la riera. El rètol indicador
està fet amb una planxa de ferro amb forats que perfilen el nom de la
font.
Tornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem, sud-est. Al cap d'una cinquantena de metres deixem unes escales a la dreta i uns 75 metres més endavant arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. De seguida anem a parar a un camí ample que ens talla, amb una casa a l'altra banda amb animals de granja solts pels voltants. Agafem el camí a l'esquerra, tot saltant-nos una senyal de prohibició al pas amb un curiós cartell que diu alguna cosa semblant a això "Prohibit el pas quan es treguin els gossos a passejar". No hem vist cap gos, per tant continuem. Als pocs metres accedim al revolt d'una nova pista que agafem a l'esquerra, resseguint la riera de Montalegre que portem a l'esquerra. Estem travessant la finca de Can Sentromà per un passeig planer i arbrat; a mà esquerra podem veure les fites que delimiten la propietat i a la dreta diferents escalinates de pedra, vestigis dels anys d'esplendor de la finca. Uns 200 metres després ens trobem en una gran esplanada presidida per la gran portalada d'entrada de la finca de Can Sentromà (41.4825,2.2584)Clica per veure'n la ubicació. .
Can Senromà és una finca noble, situada a la dreta de la
riera de
Montalegre i al costat del Turó de l'Home, propera al límit amb
Badalona, que té en el seu historial tres fites que corresponen a tres
moments històrics cabdals en la història del nostre país; en primer
lloc existeix un assentament romà que data de la meitat del segle
primer aC. En el segle IX, en plena edat mitja, les tropes de Carlemany
construeixen una ermita romànica dedicada a Sant Romà i poc després es
va construir la masia. Ja en el segle XIX s'edifica, aprofitant part de
la casa medieval, l'actual casa vivenda. El conjunt de la casa, la
capella i les restes arqueològiques va ser declarat monument
històric-artístic el 1975.Abandonem el camí que segueix recte cap a la masia, passem per sota la portalada i continuem per la pista que d'aquí surt, inicialment en sentit llevant i molt suau pujada. Uns 225 metres més amunt deixem a mà dreta l'entrada a un drapaire i només 35 metres després ens topem de nou amb la carretera B-500. Ara prenem la carretera a l'esquerra durant només 125 metres. En aquest punt i amb molt de compte, creuem la carretera i, un cop a l'altra costat, seguim per un camí barrat amb una cadena, en lleugera baixada que marxa en sentit més aviat nord-est. 200 metres més avall passem per una esplanada amb un gran dipòsit cilíndric d'aigua que deixem a l'esquerra i 75 metres més enllà trepitgem definitivament l'asfalt, alhora que entrem en un carrer amb cases a banda i banda, el carrer Itaca. Al final d'aquest curt carrer, envoltem una rotonda i agafem l'estret carrer Montalegre que trobem a l'altra banda, en baixada. Deixem enrere un gran casal i un carrer a l'esquerra i continuem recte baixant per unes escales. A la dreta ens queda el convent de clausura de les "Carmelitas Descalces" i a l'esquerra el bonic carrer de Sant Bru per on passem nosaltres.
El carrer de Sant Bru és un típic carrer com d'altres que
podem
trobar a moltes poblacions del Maresme, amb cases blanques de planta
baixa i pis, i amb la singularitat que totes disposen d'un pati
particular a l'altre costat de carrer, davant de la casa, la majoria
d'ells amb el seu pou. A meitat de carrer, dins una fornícula a la
façana d'una de les cases, podem veure la imatge de Sant Bru, fundador
de l'ordre dels cartoixans.Quan s'acaba el carrer Sant Bru fem a la dreta i de seguida anem a parar a la riera de Tiana que seguim a l'esquerra per deixar-la en pocs metres i tombar a la dreta, continuant avinguda Garí amunt fins anar a petar novament a la carretera BV-5008 que travessa Tiana. La creuem i a l'altra banda, una mica a la dreta trobem la font d'en Nolis i darrere seu, l'església de Sant Cebrià.
| 7 | 1h 50' |
6,6 Km |
138 m | 41.4846,2.2680lica per veure'n la ubicació. | Font d'en Nolis |
La localitzem dins el nucli urbà, al carrer Ferré Vidal,
inserida
dins el mur de pedra que tanca la part del darrere de l'església
parroquial de Sant Cebrià. La font queda endarrerida respecte la façana
per una fornícula en forma de volta de canó.
A la part de dalt del
frontal hi ha una mena de creu feta amb pedretes de riu i a sota
l'aixeta de llautó suportada per un passamà de ferro per on brolla
l'aigua que cau en una pica d'obra que descansa en un pedestal a dos
pams del terra. Al capdamunt de la font hi trobem una creu i sota seu
un mosaic de rajoles malauradament esmicolat. Uns 10 metres a la dreta
podem escoltar el soroll de l'aigua darrere una antiga porteta de
fusta. Aquesta font fou dissenyada per Ramón Maria Riudor i Capella,
que va ser l'arquitecte municipal de Tiana durant gairebé 40 anys: des
del 1900 fins l'any 1938. El nom de Riudor ha quedat plasmat en molts
dels edificis del poble, alguns ben característics: Ca l'Artusa, la
Colònia Arbó, Cal Jaumet, la Sala Albèniz, Can Boccato, l'Estació del
Tramvia i Can Aixelà, Can Bretos, Can Nonell, La Casa de la Punxa, Can
Vergés.| 8 | 134 m | 41.4843,2.2683lica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Cebrià |
L'actual església parroquial de Tiana, dedicada a Sant
Cebrià, és
situada a la part alta de la població, dintre el nucli urbà.
Substitueix com a parroquial a l'església de la Mare de Déu de
l'Alegria, una mica allunyada del poble. L'edifici és de nau única, amb
capelles laterals i absis semicircular. Va ser projectat per Francesc
de Paula del Villar Lozano l'any 1884 i beneït dos anys després. És
d'estil historicista, amb barreja d'elements neoromànics i neogòtics.
Baixem per les escales que surten de la plaça de l'Església i menen al carrer Sant Cebrià que prenem a la dreta. Uns metres més enllà, a la confluència amb el carrer Lola Anglada, just davant de l'actual restaurant l'Avi Mingo, trobem la font del Davant de la Sala Giral.
| 9 | 126 m | 41.4833,2.2685lica per veure'n la ubicació. | Font de Davant
de la Sala Giral |
Emplaçada a la confluència dels carrers de Sant Cebrià i
Lola
Anglada, sota el curt carrer que puja a l'avinguda d'Isaac Albèniz,
just davant de l'actual restaurant l'Avi Mingo, a l'ombra d'un gran
plàtan. La font queda dins una petita gruta de pedra de tipus
volcànica, sota el carrer i coberta d'heures. Dins hi trobem l'aixeta
collada al frontal, de llautó i de polsador, per on raja aigua
provinent de la xarxa municipal que cau en un bassal semicircular a
mitja alçada, tant ample com la cavitat. 
El nom li ve de l'antiga Sala
Giral que hi havia on ara està el restaurant. A finals del segle XIX,
algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes
les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a
buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la
plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua
procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la
plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les
seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la
inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a
l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les
necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre
de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala
Giral.Continuem ara el tram final del recorregut d'avui pel carrer Lola Anglada. Uns 60 metres més enllà, a l'entrada del carrer de les Flors, just davant del carrer Sant Domènech, trobem una altra font.
| 10 | 119 m | 41.4829,2.2689lica per veure'n la ubicació. | Font del carrer
de les Flors |
Ubicada al començament del carrer de les Flors, just
davant del
carrer Sant Domènech, adossada a l'alt mur de pedra d'una finca. El
frontal està aplacat amb rajoles verdes i grogues formant triangles i
emmarcat amb maons. A la part de dalt hi ha l'aixeta de polsador per on
raja aigua de la xarxa municipal i cau en una pica quadrada de maons
vistos.Uns metres més endavant, a mà esquerra ens queda la biblioteca municipal de Can Baratau.
| 11 | 114 m | 41.4826,2.2691lica per veure'n la ubicació. | Can
Baratau/Biblioteca Municipal |
Masia de planta basilical restaurada modernament per
acollir la
Biblioteca Municipal. El seu origen es remunta al segle XIV però el seu
aspecte actual és d'època molt posterior. Conserva el portal adovellat,
lleugerament separat de l'eix de simetria de la façana. Antigament
havia tingut el nom de Can Fricaseia. Posteriorment va pertànyer a la
família Matas abans de passar a mans de la família Baratau. Als jardins
del davant hi trobem el monument de "La Ben Plantada", reproducció de
l'escultura de Lola Anglada (Barcelona 1892 – Tiana 1984) inspirada en
l'obra d'Eugeni d'Ors.A continuació, a la nostra esquerra, en una mena de pati obert, trobem un espai ben curiós, l'anomenat Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich.
| 12 | 114 m | 41.4823,2.2692lica per veure'n la ubicació. | Racó de les
pedres i rajoles d'en Pere Salarich |
En Pere Salarich Riera, l'avi Pere, va néixer a Tiana el
1899 i va
morir a la vila 1986, a l'edat de 87 anys. Tianenc de soca-rel, va
deixar-nos una colla de racons guarnits amb pedres i rajoles, el més
conegut dels quals és el "Racó de les pedres i rajoles d'en Pere
Salarich", al carrer de la Lola Anglada, 10, tocant a la plaça de la
Vila. Dels racons interessants de Tiana, potser aquest sigui un dels
menys valorats i coneguts. És el producte de la feina d'un home
desenvolupat al llarg de la seva vida: Va començar l'any 1918, quan era
aprenent de mestre d'obres (mestre de cases que en deia ell) fent una
cascada en un racó davant de casa seva. L'any següent va ampliar-la, i
no va parar fins el dia de la seva mort. Hi ha gairebé de tot, en un
desgavell curiós de rajoles, amb figures de la Mare de Déu de
Montserrat, de Beethoven, de Colom, de Clavé... Hi havia una font per
sadollar la set i un banc per seure. Fins a l'any 1960, any de la seva
jubilació, va anar ampliant la seva obra del "Racó". A partir
d'aleshores va anar aplicant les seves pedres i rajoles a una colla de
racons de Tiana: la font del Ronyó (on es reunien les persones d'edat a
prendre el sol i fer petar la xerrada, a l'hivern), la font de Can
Comas (amb taula i bancs de pedra i la font adornada), etc. També feia
cada any el pessebre a la plaça de la Vila, sempre diferent. I a la
vella parròquia de l'Alegria, l'actual ermita, s'hi havia passat moltes
hores refent escales i alguns bancs.Arribem a la plaça de la Vila. A l'entrada de la plaça a l'esquerra hi ha el jardí Lola Anglada que tenim amb les portes obertes per visitar-lo, just al costat de la casa de l'autora.
| 13 | 111 m | 41.4819,2.2693lica per veure'n la ubicació. | Jardí Lola
Anglada |
El jardí romàntic de la Lola Anglada està ubicat a la
plaça de la Vila, al costat de la casa familiar que queda a l'esquerra,
i des d'aquí es poden veure les masies de Cals Frares i Can Gaietà que
sortien sovint en els seus dibuixos.
A l'interior, tot just entrar a mà dreta, hi trobem una
fontana i una majòlica de la Lola; ambdues peces no hi són per
casualitat, estan precisament encarades a la sortida del sol, que li
dóna així el bon dia amb els seus raigs cada matí. També hi ha tres
escultures; entrant a mà esquerra i en forma de monòlit, hi ha la que
representa l'esmentat llibre "La meva casa i el meu jardí, que ens
recorda l'origen d'aquest espai. En els dos parterres centrals, dues
reproduccions d'escultures de la Lola: Entrant, enfront, trobem el grup
escultòric "Família tornant del camp", orientat de manera que sembla
que vinguin dels camps de Cals Frares. L'altra escultura porta el títol
"Mare amb nen" i representa l'exaltació de la maternitat. El barri
d'entrada al jardí és obra d'Alvar Suñol.Així donem per acabat aquest entretingut passeig.
| F | 2h |
7,1 Km |
111 m | 41.4818,2.2691Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de la Vila
(Tiana) |
Punt d'inici i final de la passejada d'avui.