Punts de referència:
Coll de Bordoriol (Viladrau) – Font de Pastors – Font de
l'Atlàntida – Font d'en Felip Graugés – Font dels Faigs Bessons – Font
del Silenci - Font de l'Amistat – Font Generosa – Font de l'Avet Blau –
Font Rupitosa – Font de Llops – Coll de Joan – Mirador de Coll de
Bordoriol - Coll de Bordoriol.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
7,7 Km |
2h 25' |
1.053 m |
1.222 m |
306 m |
306 m |
Fàcil
|
A trams
|
Si
|
27-12-2014
|
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
Avui us proposo una tranquil·la i agradable excursió pels boscos de
Viladrau. És un bonic itinerari que travessa l'extensa, solitària i
ombrívola obaga del Matagalls, al seu vessant nord, una zona que
alberga una de les boscúries de caducifolis més notables del Parc
Natural del Montseny. Iniciarem la sortida al coll de Bordoriol i
anirem visitant diverses fonts fins culminar a la font Rupitosa, que
resta a un quilòmetre al nord en línia recta del cim del Matagalls. La
tornada serà per la font de Llops i coll de Joan.
Bona part de la informació referent a les fonts d'aquesta caminada
l'he tret del blog dels Amics de les Fonts de ViladrauClica
per enllaçar amb el seu blog.
. Des d'aquí
aprofito per fer-vos arribar la meva felicitació per l'excel·lent tasca
que feu en donar a conèixer les fonts del vostre bonic poble, alhora
que us agraeixo tota la informació que poseu al nostre abast i
especialment el vostre assessorament.
Avui rajaven totes les fonts visitades, excepte la font Xiri.
Aproximació:
Prenem com a punt de partida el coll de Bordoriol, emplaçat al punt
quilomètric 3,5 de la carretera GIV-5201 que uneix Viladrau amb Santa
Fe, on hi trobem una caseta d'informació del Parc i una esplanada on
podem estacionar el vehicle.
Itinerari:
El coll de Bordoriol, situat a cavall de les comarques d'Osona i la
Selva, és un lloc tradicional de pas i accés al massís del Montseny, ja
esmentat al segle X amb el topònim Arbole Aurioli (Arbre d'Oriol) com a
límit de les parròquies d'Arbúcies i Viladrau. És un bon punt de
partida per fer l'ascensió al Matagalls que des d'aquí podem divisar la
seva creu.
A l'altra banda de la carretera hi ha unes escales de
fusta que
pugen al mirador d'aquest coll, però nosaltres hi anirem a la tornada,
ara és tant espessa la boira que no veuríem res. Estem situats amb la
caseta d'informació a la dreta, davant nostre observem un cartell de
fusta que ens indica les principals fonts de l'entorn i a l'esquerra
unes escales que porten a una esplanada. Comencem la caminada enfilant
pel camí ample que surt davant nostre en sentit sud-oest, inicialment
seguint les marques verdes i blanques corresponents al SL-C 82,
el
sender que enllaça aquest coll amb coll Pregon, una de les rutes
habituals per assolir el Matagalls. Uns 225 metres més endavant trobem
un trencall a la dreta amb un indicador assenyalant-nos la font de
Pastors. El seguim en baixada i en no res ens porta a la primera de les
fonts del dia.
Es localitza uns metres per sota del camí que puja al
Matagalls des del coll de Bordoriol. La font es troba en una clariana
dins el bosc,
amb un petit mur de pedres sense lligar entre les quals surt un broc de
ferro per on raja l'aigua que cau en un bassal de pedra arran de terra.
Al costat de la font i al davant disposem de dos bancs per seure fets
amb travesses de fusta.
Abans del seu arranjament al 2002, aquesta font era
un biot on els
pastors es trobaven, d'aquí el seu actual nom. Al 53è Aplec del
Matagalls la font fou arranjada a partir de l'antic biot, patrocinada
per l'Àngel Rabat i des d'aleshores dedicada al centenari de la mort de
Mn. Cinto Verdaguer. Un pedró commemoratiu damunt la font recull la
dedicatòria i un poema de Felip Graugés.
Retornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que l'havíem
deixat. Només 125 metres més endavant, just a l'entrada d'un revolt a
l'esquerra, abandonem el camí i també les marques verdes i blanques,
tot continuant per un sender més estret però ben definit que surt
davant nostre, força planer, mantenint la direcció. Uns 100 metres més
enllà, per sota del camí i a mà dreta, trobem la font de l'Atlàntida.
Es troba al camí que porta de coll de Borderiol a la
font de Felip
Graugés, a uns 450 metres al sud-oest en línia recta del coll de
Bordoriol i a uns 135 metres al nord-oest en línia recta del corral de
la Vila. El conjunt el formen un mur de pedra rogenca que ajuda a
contenir les terres del camí, amb dos brocs situats a la part baixa, a
mig pam l'un de l'altre i a diferent alçada; el superior és una aixeta
sense maneta, l'altre un tub de ferro. L'aigua cau a un bassal quadrat
de pedra i desguassa travessant el petit replà.
Al costat de la font
disposem d'un banc de pedra per seure adossat al mur que li fa de
respatller, convidant-nos a gaudir de la font i de les vistes cap al
Sot de Gèmena i al poble de Viladrau.
Font construïda l'any 1978, patrocinada per l'Àngel Rabat i
dedicada al centenari de l'immortal poema verdaguerià, l'Atlàntida. Un
gravat en un corcat tauló de fusta així ens ho explica. Va ser
restaurada l'any 2011, rebaixant-ne les terres que tapaven el banc,
però encara falta l'escut de Catalunya original. Rep el nom del famós
poema de Mn. Cinto Verdaguer, l'Atlàntida, escrit el 1877.
Continuem fent camí, sempre per dins el bosc. Uns 140 metres més
endavant arribem a una bifurcació de camins que fem a la dreta, en
lleugera baixada, i només 75 metres més endavant defugim un camí que
surt per la dreta. Al cap d'uns 225 metres arribem a un encreuament de
camins; just aquí, a uns 15 metres, ja veiem el pedró de la font d'en
Felip Graugés que queda per sota del camí que marxa per la dreta, a
l'esquerra d'aquest.
Situada a la capçalera del Sot de Cortils , a uns 200
metres a
ponent en línia recta del coll de Joan, uns 450 metres més enllà de la
font de l'Atlàntida. Bonica i agradable font situada en un replà per
sota del camí. La font consisteix en un petit mur de forma còncava
adossat al marge que ajuda a contenir les terres del camí, fet amb
pedra rogenca i amb un broc de ferro encastat per on brolla l'aigua que
vessa a un bassal semicircular que queda per sota el nivell del terra.
En un racó al costat del pedró hi ha un banc de pedra per seure i
davant un altre de travesses de fusta que forma un angle.
Es creu que
l'aigua prové d'un biot que antigament era anomenada Font de Coll de
Joan o Font de Mars.
Font construïda l'any 1973, patrocinada pel l'Àngel Rabat i Graugès
i dedicada a Felip Graugés (1898-1973), ferrer i poeta de Santa Maria
de l'Estany i Viladrau, gran amic del també poeta Jaume Bofill i Mates
(Guerau de Liost). Després de la celebració del 63è Aplec del
Matagalls, es va celebrar un acte commemoratiu per les millores fetes
en diverses fonts, entre elles aquesta, on es van llegir poemes de
Felip Graugès. Per acabar, el bisbe de Vic va beneir la font. El pedró
conté el poema de Felip Graugés "Camins del Montseny".
Ens situem de nou a l'encreuament de camins, tal com hem vingut des
de la font de l'Atlàntida; d'aquí estant rebutgem el camí de la dreta
que porta als Cortils i continuem recte, en direcció més aviat
sud-oest. El camí és planer i molt bonic, travessa una esplèndida
fageda.
Uns 250 metres més endavant ignorem un camí ascendent a
l'esquerra. 225 metres després creuem un petit torrent que veiem néixer
d'una surgència (41.8186,2.4000)Clica
per veure'n la ubicació. entre unes pedres, tot just uns
metres
torrentera amunt, i que aigües avall s'ajunten amb les del Sot dels
Cortils. Al cap d'uns 250 metres més i uns 40 metres abans d'arribar al
sot de la Font de Llops, hem d'estar atents, trobarem uns faigs
bessons; des d'aquí hi ha una mena de graons que ens porten, 5 metres
més avall, a una petita font. Des del camí només s'aprecia un pilonet
de pedres.
La trobem al camí que porta de la font d'en Felip
Graugés a la font
del Silenci, uns 400 metres al sud-est d'aquesta, uns 5 metres per sota
del camí. Es tracta d'una senzilla però alhora simpàtica font, formada
per un pilonet de pedres amuntegades amb un tub de plàstic negre que
surt d'entre elles, a mig pam del terra. La seva fresca aigua cau al
terra i regalima per unes roques que queden a sota, fent aiguabarreig
pocs metres més avall amb el sot de la Font de Llops. Aquesta font, com
d'altres de les rodalies, va ser creada per en Xavier Burcet. Ha
desaparegut el cap de tronc on hi havia escrit el nom de la font, així
com una pedra que també tenia el nom gravat.
Continuem. De seguida travessem el sot de la Font de Llops i 150
metres més tard creuem un altre petit torrent alhora que comencem a
guanyar alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Al cap d'uns 225
metres, a mà esquerra i uns metres per sobre del camí, veiem un munt de
pedres apilades; és la font del Silenci.
Situada entre la font dels Faigs Bessons i el torrent de
Coll
Pregon. Es tracta d'una senzilla font feta amb quatre pedres
amuntegades. L'aigua raja per un tub de plàstic de color gris que surt
d'entremig de les pedres i cau a terra desguassant a través del camí.
Per tota inscripció té, en una de les pedres, el seu nom pintat del
color blau característic de les fonts creades per en Xavier Burcet, que
fou qui la va crear l'any 2012. Damunt la font hi ha una imatge d'un
àngel daurat demanant pau.
Seguim pel mateix camí i amb la mateixa direcció que dúiem,
sud-oest. Al cap d'uns 240 metres creuem el torrent de Coll Pregon
alhora que canviem el sentit del nostre caminar; ho fem cap el nord.
Uns 150 metres més amunt arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra,
encarant-nos a ponent. 175 metres més endavant anem a parar a un camí
més ample que ens talla; a la dreta ens queda a tocar el torrent de la
Gémena amb un gual recentment arranjat i més enllà segueix cap a coll
Roig, nosaltres prenem el camí ample a l'esquerra i lleugera pujada.
Uns 100 metres més enllà ensopeguem amb la simpàtica font de l'Amistat
que ens queda a la dreta, a peu de camí.
Localitzem aquesta font a cavall dels torrents de Coll
Pregon i de
la Gémena. Senzilla font arranjada l'any 2012 per en Xavier Burcet. Un
tub de plàstic encastat entre unes pedres per on brolla l'aigua que cau
directament al terra formant un petit bassal i desguassant a través del
camí. El seu nom el trobem escrit en un cap de tronc i en una pedra
allargada.
Reprenem la marxa sense deixar el camí, en lleugera pujada. Només
150 metres més amunt tornem a creuar el sot de Coll Pregon per un gual
ben arranjat i, just a l'altra banda, som al costat de la font
Generosa, que queda a la llera dreta del torrent.
Emplaçada a la llera dreta del sot de Coll Pregon.
D'entremig
d'unes pedres surt un tub de plàstic per on raja l'aigua que vessa
directament al terra. Bastida l'any 2009 per en Xavier Burcet.
Continuem camí amunt durant uns 150 metres fins que anem a petar a
una pista ampla que ens talla; a l'esquerra baixaríem a la font de
Llops (Després tornarem per aquí), però ara l'agafem a la dreta,
seguint la direcció d'un cartell de fusta que ens indica la font
Rupitosa, el nostre objectiu més allunyat. Uns 150 metres més endavant
creuem per tercera vegada avui el sot de Coll Pregon, alhora que ens
encarem al nord-oest. El camí presenta una lleugera però constant
pujada. De tant en tant se'ns obren vistes per la dreta del nucli de
Viladrau i més al fons la plana de Vic. Uns 325 metres més amunt
travessem el torrent de la Gémena i, just a l'altra banda, tenim a
l'esquerra les fonts de l'Avet Blau i escassos 5 metres més enllà la
font Xiri.
Es troba a peu del camí que porta de la font de Llops a
la font
Rupitosa, just al creuar el torrent de la Gémena a escassos 5 metres a
l'esquerra de la font Xiri. Es tracta d'un senzill broc de plàstic que
sorgeix d'entre una pila de pedres amuntegades. Només hi ha el nom de
la font pintat de color blau en una de les pedres. Diuen que mai
s'asseca, que els excursionistes sempre poden comptar amb la seva
fresca aigua. Malgrat estar ubicada en una esplèndida fageda sense cap
avet, rep aquest nom en honor al seu creador, en Xavier Burcet, que es
fa dir "Avet_Blau". Xavier Burcet Dardé és un metge i també poeta
d'Arbúcies, creador de diverses fonts de la contrada, com la Generosa,
la del Silenci, la de l'Amistat, la dels Faigs Bessons ...
Localitzada a peu del camí que porta de la font de Llops
a la font
Rupitosa, just al creuar el torrent de la Gémena a escassos 5 metres a
la dreta de la font de l'Avet Blau. La font és senzilla; un tub d'acer
inoxidable encastat a unes pedres a la part baixa del marge. Al damunt
hi ha una placa collada a una pedra, malauradament trencada, on encara
es veu el nom de la font. És dedicada a Lluís Mª Xirinacs (1932-2007),
polític, doctor en filosofia, sacerdot, senador constituent i autor
català.

Continuem pista amunt. De seguida obviem un caminet que surt per la
dreta i uns 425 metres més endavant creuem un petit torrent. Uns 180
metres més enllà travessem el torrent de font Rupitosa o sot del
Tremedal, segons quin mapa es miri, al mateix temps que la pista fa un
gir a la dreta i s'encara al nord. Escassos 25 metres després som a
frec de la font Rupitosa, punt culminant de l'excursió d'avui.
Emplaçada a peu de la pista que puja des de la font de
Llops i
porta al Pujol de Muntanya, entre el turó Gros del Pujol i coll Roig, a
escassos 25 metres de la llera esquerra del torrent de la Font Rupitosa
o sot del Tremedal, segons quin mapa es miri. La font consisteix en un
tub de ferro encastat a la roca del marge, a un metre d'alçada, per on
raja l'aigua que cau a un bassal de pedra arran de terra i després
s'escola a través del camí per anar a trobar el torrent que porta el
seu nom. Al costat de la font disposem d'un bancal de pedra per seure
mentre gaudim de les bones vistes que se'ns obren des d'aquí.
Hi ha qui diu que el nom de la font té origen en la visió que es té
des d'aquí cap al nord, doncs la font és orientada a Rupit. Altres
afirmen que el nom prové del llatí "rupes"(roca), en honor del gran
penyal d'on sorgeix l'aigua de la font. Arranjada pel CEA Santa Marta
l'any 2000, fou dedicada als educadors ambientals, tal i com ho
testimonia una placa adossada al pedró identificatiu de la font.
Darrera el pedró trobem una bossa amb una capsa on a dins hi ha una
llibreta per escriure allò que ens vingui al cap mentre gaudim de
l'entorn, i al davant hi ha dibuixada una branca d'heura i inscrites
dues dites molt encertades; la primera, atribuïda al cabdill amerindi
Seath'tl i adreçada al president dels EUA al 1855, que diu: "La terra
no pertany a les persones, ans el contrari, les persones pertanyen a la
terra".
Un cop assolit l'objectiu més allunyat de l'excursió d'avui i
després d'haver reposat una estona admirant el bonic paisatge, toca
tornar. Així doncs, retrocedim els últims 1,1 quilòmetres pel mateix
camí; passem altre cop a frec de les fonts Xiri i Avet Blau que ara
deixem a la dreta, creuem el torrent de la Gémena i ens plantem,
gairebé 475 metres més avall, a la confluència amb el camí per on hem
pujat de la font Generosa i que ara ens queda a l'esquerra, al costat
del cartell de fusta assenyalant la font Rupitosa.
D'aquí estant, continuem recte per la pista en direcció llevant i
lleugera baixada, travessant una densa fageda. Uns 300 metres més
endavant rebutgem un camí que surt per l'esquerra i que ens acompanyarà
per sota i en paral·lel a la nostra pista fins que es torna a unir a
nosaltres, uns 200 metres més enllà. Poc després arribem a un
encreuament de camins; el camí que surt per la nostra dreta puja al
Matagalls passant per la font dels Mosquits, nosaltres el rebutgem i
continuem recte. Immediatament saltem una cadena, el camí s'eixampla i
trobem a mà dreta la bonica font de Llops esperant-nos, envoltada de
magnífics faigs.
Situada al camí que porta del coll de Joan a la font
Rupitosa.
Emplaçada en una densa fageda. Sens dubte un dels paratges més bucòlics
del Parc Natural, exemple de font boscana del Montseny. Es tracta d'un
petit mur de pedra molt fosca i lligada, amb forma arrodonida, adossat
al marge de la muntanya que alhora reté les terres, amb un broc de
ferro encastat, molt desgastat pel pas dels anys, per on brolla l'aigua
que vessa a un bassal semicircular de pedra arran de terra. La font
queda entre un majestuós faig amb les arrels descalces a l'esquerra i
un banc de pedra que ens convida a seure i gaudir de l'entorn a la
dreta. Al damunt una placa de pedra commemorativa amb el nom de la
font.
Fou patrocinada per Àngel Rabat i Graugés juntament amb
l'Associació d'Amics del Montseny l'any 1986. Dedicada al primer
centenari del poema "Canigó", llibre èpic de 1886 escrit per Mn. Cinto
Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença
Catalana. La font rep el nom en honor als últims llops, dues femelles i
tres mascles, abatuts al Montseny a les darreries del segle XIX.
Deixem la font a mà dreta i continuem pel camí marcat, en direcció
nord-est, sempre per dins el bosc, perdent alçada molt poc a poc. Uns
900 metres més endavant, just quan el nostre camí fa un petit gir a
l'esquerra, defugim un altre que surt per la dreta assenyalant-nos el
Coll Pregon, al mateix temps que retrobem les marques verdes i blanques
corresponents al sender SL-C 82 que ja no abandonarem. Tot
seguit sortim a una gran esplanada amb un petit oratori a la nostra
esquerra, som a coll de Joan.
En aquest coll hi ha un petit oratori dedicat pels
pessebristes de
Vic i Viladrau a Sant Francesc d'Assís. Des d'qauí podem gaudir
d'excel·lents vistes: A l'esquerra, la vall d'Arbúcies, les Agudes i el
Turó de l'Home. A la dreta la vall de Viladrau, al fons la plana de Vic
i quasi davant l'imponent Matagalls. Darrere, les cingleres del
Collsacabra amb els Pirineus al fons.

Travessem l'esplanada del coll i continuem per la pista ampla que
marxa en direcció nord-est, endinsant-se de nou al bosc. Uns 180 metres
més avall passem a frec del Corral de la Vila (41.8232,2.4059)Clica
per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
Edifici en planta baixa i coberta a un sol vessant. El
Montseny
havia estat tradicionalment un indret de pastures d'estiu, on el
bestiar transhumant, principalment ovelles, procedent de llocs llunyans
com el Cadí, l'Alt Freser o l'Alt Berguedà arribaven al massís tot
travessant la plana vigatana. Fins als anys vuitanta del segle passat,
Bordoriol havia estat un lloc de pas i parada habitual dels ramats
procedents del nord del país.
Deixem enrere el corral i seguim. Uns 100 metres més endavant la
pista fa una curta marrada esquerra-dreta; just a l'entrada del revolt
a la dreta, rebutgem el camí que surt per l'esquerra (és el camí que
hem pres a l'anada per anar a la font de l'Atlàntida) i 125 metres
després ignorem el trencall de l'esquerra que baixa a buscar la font de
Pastors. Només 225 metres més enllà som al coll de Bordoriol. Com que
el dia s'ha aixecat, abans de donar per acabada l'excursió, podem
creuar la carretera i pujar les escales de fusta que ens enfilen al
mirador de Coll de Bordoriol (41.8261,2.4093)Clica
per veure'n la ubicació. , des d'on podrem gaudir de bones
vistes.
El punt on ens trobem ofereix una panoràmica privilegiada de dues
unitats orogràfiques rellevants del massís: la carena del turó del
Catiu d'Or al cim de les Agudes (1.706 m) i la vessant obaga del
Matagalls (1.697 m). El coll de Sant Marçal posa en contacte aquests
blocs i alhora separa les aigües cap a la conca de la Tordera, al sud,
i cap a la riera d'Arbúcies, al vessant nord. D'altra banda, els sots i
torrents de l'obaga del Matagalls conflueixen a la riera Major, afluent
del riu Ter.
L'alzinar muntanyenc, el tipus de bosc mes extens de tot el parc,
es fa en aquest sector només fins a coll Sabènia i es diferencia pel
color verd fosc permanent de les alzines dominants. A partir d'aquestes
altituds són els boscos caducifolis centreeuropeus els que guanyen
protagonisme, amb rouredes i castanyedes poblant la part baixa del
Matagalls i fagedes que s'estenen per la part superior de les
muntanyes. Altres arbres caducifolis com freixes, blades, moixeres i
trèmols acompanyen les espècies dominants i embelleixen aquesta vertent
a la tardor amb profusió de colors.
Al vessant del turó Sesportadores, podem observar claps d'avets
barrejats dins la fageda, arbres que troben al Montseny el seu límit
meridional de distribució. El bosc només és absent als pendents forts
amb tarteres, esqueis i cingles, així com als nivells culminants de les
Agudes i del Matagalls, coberts per matollars de ginebró i prats
subalpins. Aquests espais oberts dels cims acullen espècies de flora de
gran interès, tanmateix sensibles a fenòmens com l'escalfament global i
una excessiva freqüentació.
Ens ofereix una àmplia i profunda visió cap a ponent i el nord, que
abasta des dels contraforts del Montseny i la plana de Vic fins a les
serralades del Prepirineu i del Pirineu Oriental. Comprèn punt
geogràfics de les comarques d'Osona, el Solsonès, el Berguedà, el
Bages, el Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Noguera i el Pallars
Jussà, així com del principat d'Andorra.
En primer pla, dins del terme de Viladrau, els costers i sots que
arrenquen del Matagalls i del turó de la Tremoleda deixen entreveure la
conca de la riera Major i arreceren el nucli de Viladrau, ocult des
d'aquesta perspectiva. Ja fora del parc, el centre de la panoràmica és
presidit per la plana de Vic, conca d'erosió excavada pels rius Ter i
Congost. A l'entorn de la capital osonenca s'identifiquen diversos
turons, testimonis geològics d'una intensa activitat erosiva.
Darrere de la plana de Vic s'alcen les muntanyes del Lluçanès,
altiplà que esdevé una transició natural cap al Prepirineu. La
panoràmica aplega un bon nombre de serres prepirinenques: a l'esquerra
s'albiren les serres d'Oliana, Ensija, els Rasos de Peguera i el Port
del Comte; al centre es poden observar cims destacats de la serra del
Cadí i el Moixeró, i a la dreta, la serra del Montgrony. En darrer
terme, sobresurten alguns cims i carenes del Pirineu Oriental
d'Andorra, la Cerdanya i el Ripollès.

Ara si, després de fer les últimes fotografies dalt del mirador,
donem per finalitzada aquesta tranquil·la i bonica excursió (tant
tranquil·la que en tot el trajecte només hem trobar un ciclista a
l'alçada de coll de Joan).
Punt de partida i final de l'excursió d'avui.