Caminada I-175 (Vallès Oriental)
Punts de referència:
Final carretera de Montmany (Figaró-Montmany) – l'Ullà - Església
de Sant Pau de Montmany – Ruïnes de la Rovira - Santuari de Puiggraciós
- Font de Puiggraciós - Capella de Nostra Senyora de Puiggraciós –
Torre de Telègraf Òptic – Can Miquel - Font de Ca n'Oliveres – l'Ullà -
Final carretera de Montmany.
[Font de l'Estalviada].
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 8 Km | 2h 15' | 364 m | 694 m | 380 m | 380 m | Fàcil |
A trams |
Si |
5-01-15 |
Mapes:
Descripció:
Caminada pel Figaró-Montmany, municipi situat als peus de la serralada de Bertí. A l'entorn d'aquesta caminada se situen els fets de la novel·la modernista de principis del segle XX, obra d'en Raimon Caselles, Els Sots Feréstecs, indret al qual el títol de la novel·la li ha donat nom. Durant la caminada passarem per llocs plenament identificats en la novel·la, com l'Ullà, l'Església de Sant Pau de Montmany, les ruïnes de la Rovira, el santuari de Puiggraciós, Can Miquel i Ca n'Oliveres.
El recorregut d'aquesta excursió l'he tret d'una de les moltes rutes de l'Erill, a qui agraeixo la seva aportació.
Hem trobat aigua a la font de Puiggraciós i a la font de l'Estalviada, la font de Ca n'Oliveres només gotejava.
Aproximació:
Començarem la caminada al final de la carretera de Montmany, la BV-1489, just quan l'asfalt s'acaba, sota mateix del gran casal anomenat l'Ullà. Per accedir-hi cal primer aproximar-nos al nucli urbà del Figaró i des d'aquí anar a cercar l'estació del ferrocarril tot passant pel pont que creua el Congost. Un cop a l'altra banda del riu, prendre a l'esquerra la carretera estreta i revirada que mor uns 4,5 quilòmetres més amunt. El cotxe el podem deixar en un petit espai que queda al costat de la carretera.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
527 m | 41.7129,2.2472Clica per veure'n la ubicació. | Final carretera
de Montmany (Figaró-Montmany) |
Estem situats al final de la carretera BV-1489, just quan s'acaba l'asfalt i comença una pista forestal de terra. Enlairat a la dreta veiem una gran bassa d'aigua circular i a sota a l'esquerra un cobert d'uralita molt atrotinat i ple de tot tipus d'eines, cotxes i motos velles. Així doncs, comencem a caminar per la pista esmentada, en lleugera pujada. Immediatament entrem en un revolt pronunciat a la dreta, a la sortida del qual passem a frec del gran casal de l'Ullà (41.7124,2.2471)Clica per veure'n la ubicació. , que ens queda a la dreta.
Es tracta d'un gran casalot situat als peus dels cingles
de Bertí.
El desordre fa feredat de veure, amb tot tipus de cotxes, motos i
d'altres estris vells amuntegats per tot arreu. A ponent de l'edifici
principal es conserva un pou amb un sistema d'extracció d'aigua activat
per una gran manivela.
Deixem el mas a la dreta i també una pista que surt per l'esquerra
(per on tornarem després) i continuem recte amunt, en direcció
sud-oest, amb els cingles de Bertí davant nostre.
Només començar trobem
una senyal de prohibit circular vehicles i poc després un rètol
indicant-nos de Puiggraciós. En poc menys de 200 metres som a Sant Pau
de Montmany, espai amb una església del gòtic tardà i una rectoria que
es troben en un estat més que precari.
| 1 |
10' |
0,4 Km |
549 m | 41.7116,2.2449Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Pau de Montmany |
L'església de Sant Pau de Montmany, avui en estat
ruïnós, es troba
en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la
cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre l'antic mas de l'Ullà. Va
abandonar-se l'any 1910 i el rector i el culte es traslladaren al
santuari de Puiggraciós. És un edifici del gòtic tardà, construït entre
el 1600 i el 1606, avui sense voltes i amb portals tapiats, que va
substituir l'església romànica consagrada a finals del segle XII. Les
obres es van iniciar l'any 1586 i es van allargar com a mínim fins al
1609, quan es van beneir les capelles de Sant Llorenç i del Roser.Tinc entès que a uns 150-250 metres al sud-oest de l'església, a tocar del torrent de Maries, es localitza la font de Santa Maria. El camí que surt per davant de la rectoria està barrat, amb un cartell que ens indica que és un camí particular. Vaig endinsar-me al bosc seguint uns corriols que surten per darrere de la rectoria i que baixen a buscar la riera, però malauradament sense èxit, no vaig trobar-la. Queda pendent per una altra ocasió.
Deixem la rectoria a mà dreta i continuem pista amunt, sense canviar el sentit que dúiem, sud-oest. Anem trobant algunes marques blaves. Uns 400 metres més endavant, després de vorejar un prat que deixem a l'esquerra, creuem el torrent de Maries. Just a l'altra banda obviem un camí descendent que marxa per la dreta, alhora que ens encarem al nord-oest. Uns 50 metres més enllà som davant de les ruïnes de la Rovira (41.7104,2.2412)Clica per veure'n la ubicació. , un panel informatiu ens ho recorda.
En aquest punt sembla que el camí s'hagi mor, però és a causa d'un gran arbre caigut que barra el pas i no deixa veure la continuació del camí a l'altra banda, a l'esquerra de les ruïnes. Cal saltar-lo amb molt de compte, doncs està totalment glaçat i rellisca moltíssim. Un cop salvat l'obstacle continuem per la pista que transcorre en direcció sud i lleugera pujada. De seguida ignorem un camí a la dreta. Uns 275 metres més endavant canviem el sentit del nostre caminar; ho fem a l'esquerra, encarant-nos a l'est. Les vistes són molt agraïdes, sobretot si mirem enrere; el color blanc del terra gelat i el rogenc de les muntanyes properes contrasta amb el verd dels cingles de Bertí i el blau del cel.
Al cap d'uns 75 metres de caminar en direcció est defugim un camí a la dreta que puja al collet d'en Tripeta. Anem caminant per la pista, sense fer cas d'altres pistes i camins que ens menen, sempre per la més marcada. Uns 400 metres més amunt anem a parar a una pista que ens talla i que fem a la dreta, guanyant alçada poc a poc i ara en sentit sud. Només uns 250 metres més enllà som en una cruïlla de camins dins un espai obert presidit pel santuari de Puigraciós que ens queda a la dreta, al seu costat hi ha la font homònima i per un camí ascendent que queda a l'esquerra ens podem atansar a la capella de la Mare de Déu de Puigraciós i a una bonica i ben conservada torre de senyals òptics, punt culminant de l'excursió d'avui.
| 2 |
40' |
2 Km |
689 m | 41.7060,2.2477Clica per veure'n la ubicació. | Santuari de
Puiggraciós |
Santuari situat al bell cim del contrafort oriental dels
Cingles de
Bertí, una mica abans d'arribar al cim del Puiggraciós, al seu
nord-est. Actualment es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des
d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de
Figaró-Montmany. Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un
lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la
Mare de Déu i oberta al culte el 3 de setembre de 1711. El temple té la
planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi
observem la porta quadrada amb una motllura al voltant, per sobre un
ull de bou i coronant-la una petita espadanya amb un arc de mig punt.
El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada i amb
una casa que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a
residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de
Montmany. L'any 1936, el temple va ser profanat, però la imatge va
poder ser salvada per l'acció coratjosa d'uns veïns i va ser amagada en
diversos llocs. 
El temple va ser restaurat en el període comprès entre
els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel
rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. Des de l'any 1973, a redós del
santuari de Puiggraciós hi viu una comunitat de monges benedictines
seguint la regla de Sant Benet. Completen el conjunt una torre de
senyals i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre.
Completen el conjunt una torre de telègraf òptic i una petita capelleta
situada gairebé a sota d'aquesta torre. Completen el conjunt una torre
de senyals òptiques i una petita capelleta situada gairebé a sota
d'aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge
mariana per un pastor i un bou.| 3 |
689 m | 41.7062,2.2478Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Puiggraciós |
| 4 |
692 m | 41.7060,2.2484Clica per veure'n la ubicació. | Capella de
Nostra Senyora de
Puiggraciós |
La imatge que es venera, que es troba al cambril, data
de principis
del segle XV i és d'estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant
l'Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li
aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i
policromada, i mesura 69 centímetres d'alçada.| 5 |
694 m | 41.7061,2.2485Clica per veure'n la ubicació. | Torre de
telègraf òptic de Puiggraciós |
Antiga torre de senyals òptiques molt ben conservada,
declarada Bé
Cultural d'Interès Nacional. S'aixeca a llevant del santuari de
Puiggraciós, a un centenar de passes. La torre és de planta quadrada i
fou construïda amb pedra l'any 1845, durant les guerres Carlines,
aprofitant l'excel·lent vista que hi ha en aquest punt. Pertanyia a la
línia que comunicava Barcelona i Vic, cap al nord comunicava amb
Centelles i cap al sud amb Granollers, ambdues a uns 11 km en línia
recta aproximadament. Funcionava amb un joc de miralls que enviava
senyals lluminosos a les torres veïnes, amb la intenció de controlar
els enemics. Avui, afortunadament, ja no ha de complir aquesta tasca.Val la pena arribar-se a l'esperó que hi ha 50 metres per darrere de la torre de senyals per contemplar un ampli panorama sobre tota la vall, especialment sobre el sector del serrat del Castell de Montmany, que es domina molt bé. Més enllà els cingles de Bertí i a la llunyania els Pirineus. A l'est tenim la vall del Congost i al sud el Serrat de l'Ocata.
Continuem la ruta per un corriol descendent que surt del mateix esperó del darrere de la torre de senyals i que marxa en direcció llevant. Uns 450 metres després anem a parar a un camí més ample que ens talla i que fem a la dreta, en sentit sud-oest. El camí és prou ample i ben fresat però ple de rocs solts que fan de mal caminar. Uns 400 metres més endavant som a l'era d'entrada de Can Miquel (41.7054,2.2506)Clica per veure'n la ubicació. .
Masia enclotada sota mateix de Puiggraciós, voltada
d'alzines i
feixes de conreu. Té un portal de mig punt adovellat sobre el qual
destaca una bonica finestra conopial. Apareix ja esmentada al segle
XVI, la llegenda de la troballa de la imatge de la Mare de Déu va
associada a una parella de bous d'aquest mas. Sembla que actualment
s'utilitza com a segona residència.El tram que farem a continuació ens portarà a Ca n'Oliveres on visitarem la seva font. El recorregut no presenta cap motiu d'especial interès i el podem fer per diferents camins; alguns d'ells fan més drecera, el que us proposo dóna una bona volta que podeu escurçar al vostre gust.
De l'era de Can Miquel estant i amb la masia a l'esquena rebutgem el camí que passa per sota la casa i continuem per un camí carreter que marxa en sentit llevant i constant però lleugera baixada. Al començament del camí encara trepitgem pedres soltes però més endavant el sòl es referma. Uns 225 metres després arribem a una bifurcació; el camí de la dreta baixa cap al serrat de l'Ocata i al turó dels Tremolencs, nosaltres prenem el de l'esquerra, inicialment en direcció nord-est. Al cap d'uns 750 metres som en una nova bifurcació; el camí de l'esquerra enllaça només 125 metres més a ponent amb el camí que porta de Ca n'Oliveres a l'Ullà i que utilitzarem després, però ara agafem el camí a la dreta, fent un gir de gairebé 180º respecte al que dúiem tot encarant-nos al sud-est. 550 metres més avall defugim dos camins separats per escassos 50 metres l'un de l'altre que surten per la dreta. 200 metres després el camí fa un tomb pronunciat a l'esquerra adreçant-nos al nord. Tant sols 125 metres més enllà rebutgem altres dos camins consecutius a la dreta, un al costat de l'altre; el primer porta a la font dels Tremolencs i el segon a Can Sunyer. Continuem durant uns 75 metres fins que arribem a una clariana amb una bifurcació de camins; rebutgem el que marxa per la dreta cap a la Garriga i seguim pel de l'esquerra. Caminem per una pista ampla, sempre amb lleugera baixada i obviant altres camins que ens surten al pas. Uns 800 metres més endavant som en un encreuament de camins; el camí de la dreta ens conduiria a Ca n'Oliveres, nosaltres continuem pel que surt davant nostre mantenint la direcció que dúiem, però ara en suau pujada. Només a 20 metres des de l'encreuament som a frec de la font de Ca n'Oliveres que ens queda a l'esquerra.
| 6 |
1h 35' |
5,7 Km |
367 m | 41.7116,2.2583Clica per veure'n la ubicació. | Font de Ca
n'Oliveres |
Es troba a 175 metres al sud-oest en línia recta de Ca
n'Oliveres,
a l'altre costat del torrent de Maries, tocant a la pista. Es tracta
d'un edifici rectangular de pedra lligada, d'uns dos metres i mig
d'ample per uns dos de llarg i uns altres dos d'alçada, obert a l'est i
sense cap porta. Les parets són resseguides per dos bancs adossats. La
coberta és feta de maons disposats a plec de llibre, en una forma
similar a la volta catalana. A la paret del fons hi ha dues fornícules,
una primera i més gran on cau l'aigua per un forat practicat al frontal
i regalima per la paret fins que és recollida en una pica, i una altra
d'igual profunditat, comunicada per un petit orifici amb la primera. En
alguns mapes l'anomenen erròniament font dels Enamorats.Deixem la font a l'esquerra i continuem amunt. 70 metres després, just quan el camí entra en un revolt pronunciat a l'esquerra, l'abandonem i trenquem a la dreta per un corriol que inicialment marxa en sentit nord-oest, endinsant-se en el bosc, guanyant alçada poc a poc i zigzaguejant a estones. El camí, tot i que una mica tapat per la vegetació, es pot seguir fàcilment. Al cap d'uns 725 metres sense cap corriol que ens meni, arribem a una bifurcació que fem a la dreta i uns 250 metres després en trobem una altra; rebutgem el camí descendent de la dreta i prenem el de l'esquerra. Uns 200 metres més endavant arribem a una petita clariana dins el bosc; aquí girem a la dreta, encarant-nos definitivament al nord-oest. 250 metres més amunt i durant pocs metres, el camí esdevé una mica aeri, convertint-se en una magnífica balconada amb vistes obertes per la dreta que ens permeten veure el traçat de la carretera de Montmany i la petita cinglera que ressegueix.
Uns 250 metres després anem a petar davant d'una gran esplanada plena de cotxes vells. En aquest punt, donat que es tracta d'una propietat privada, cal vorejar-la per l'esquerra, endinsant-nos al bosc tot fent una marrada fins anar a parar, 175 metres més enllà, a una pista forestal que ens talla i que seguim a la dreta, en lleugera baixada i direcció nord. Només 150 metres més avall som altre cop a les portes de l'Ullà i a la pista per on hem començat l'excursió. Ara només cal seguir la pista a la dreta fins trobar la carretera asfaltada on hem deixat el cotxe i donar per acabada la caminada.
| F | 2h 15' |
8 Km |
527 m | 41.7129,2.2472Clica per veure'n la ubicació. | Final carretera
de Montmany |
Inici i final del recorregut d'avui.
Feta l'excursió, aprofitem per conèixer la simpàtica font de l'Estalviada: Ens situem al capdamunt de la carretera de Montmany, just on acaba l'asfalt (on hem estacionat el cotxe). Si baixem 300 metres per la carretera trobem un revolt a la dreta al mateix temps que creuem el torrent de Maries per un pont. Just a l'altra banda surt un corriol a l'esquerra que s'endinsa en el bosc en direcció sud-oest i remunta el torrent que queda a l'esquerra. Només uns 30 metres més enllà i un parell de metres per sobre de la llera del torrent ens espera aquesta font, assenyalada per un piló de fusta.
| 7 | 516 m | 41.7126,2.2437Clica per veure'n la ubicació. | Font de
l'Estalviada |
