Caminada I-184 (Pla de l'Estany)
Punts de referència:
Càmping El llac (Porqueres) - Riera dels Tenyers - Església de Santa Maria de Porqueres - Font del Rector - Punta Freixenet - Estany de Banyoles - Estanyol Nou - Punta Cuaranya - Bosc de Can Morgat - Font del Camp de Baix - Llacuna dels Amaradors - Rec Gran de Lió - Mirador de la Torre del Rem - La Caseta de Fusta - Parc de la Draga i poblat Neolític - Cap de Bou - Oficina de Turisme - Jardí Històric - Pesquera Marimon - Els Desmais - Font de la Filosa - Font del Ferro - Estanyol del Vilar - Font del Vilar - Mirador del Vilar - Càmping El Llac.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 7,9 Km | 2h 30' | 171 m | 180 m | 6 m | 6 m | Fàcil |
Si |
Si |
3-04-2015 |
Mapes:
Descripció:
Avui farem una tranquil·la i agradable passejada tot envoltant l'Estany de Banyoles, principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles i de la comarca del Pla de l'Estany. El recorregut és en sentit horari, donant tota la volta a l'Estany.
Aproximació:
Podeu escollir qualsevol punt com a punt de partida, nosaltres ho hem fet des del càmping El Llac, situat a la carretera de circumval·lació de l'Estany, a mig camí entre l'estanyol del Vilar i l'església de Santa Maria de Porqueres.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
174 m | 42.1206,2.7475Clica per veure'n la ubicació. | Càmping El Llac
(Porqueres) |
Deixem l'accés al càmping El Llac a l'esquena i creuem la carretera. Un cop a l'altra banda prenem un caminet arranjat que circula paral·lel a la mateixa, ho fem a l'esquerra i en sentit nord. Uns 65 metres més endavant travessem la riera dels Tenyers (42.1212,2.7478)Clica per veure'n la ubicació. per sobre d'un pont i poc més enllà abandonem momentàniament el camí que se'n va per la dreta i continuem recte i en lleugera pujada una cinquantena de metres més fins arribar a una esplanada presidida per la bonica església de Santa Maria de Porqueres.
| 1 | 5' |
0,2 Km |
180 m | 42.1218,2.7485Clica per veure'n la ubicació. | Església de
Santa Maria de Porqueres |
L'església de Santa Maria està situada sobre un turonet
lleugerament elevat, a la banda est de l'estany, una zona
estratègicament escollida pels primers pobladors per evitar les
inundacions. És una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins
als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument
Nacional el 3 de juny de 1931. És d'una sola nau, amb volta de canó i
absis semicircular. La nau se separa del presbiteri amb un arc
triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb
capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen
bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles
semicirculars i també hi ha dues capelles laterals.
Des de l'any 906 que ja consta documentalment; l'actual
església va
ser consagrada el 5 d'abril de 1182 pel bisbe de Girona, Ramon Guisall
(o Orusall), a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un
cementiri de 30 passes i la va delimitar. Temple i cementiri quedaren
sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu". La sagrera la formava
el circuit de 30 passes al voltant dels edificis on s'estava
salvaguardat de tota violència. Els anys 1957-1960 van efectuar-se les
últimes reformes, amb les quals es va substituir l'antic campanar
quadrat per l'actual i es va restaurar la primitiva volta.Des de l'església reculem els escassos 100 metres fins enllaçar de nou amb el camí que hem defugit fa una estona i que ara reprenem a l'esquerra, serpentejant per la vegetació. En uns 250 metres som al costat de la font del Rector, que ens queda en una raconada a la dreta.
| 2 | 10' |
0,6 Km |
174 m | 42.1212,2.7478Clica per veure'n la ubicació. | Font del Rector |
La font consta d'una bassa rectangular d'un parell de
pams d'alçada
feta de plaques de travertí i un petit canal que desguassa a l'estany
de Banyoles. L'aigua raja gairebé ran de terra per un gruixut broc de
ferro encastat a una de les parets de la bassa. En algunes èpoques de
l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany, la font i
el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible
d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus.
Comunitats de bacteris de
tonalitats marrons i ferruginoses aprofiten la oxidació del ferro
dissolt a l'aigua per obtenir energia. A l'estiu o quan reguen els
camps de blat de moro, l'aqüífer superficial queda eixut i la font
s'asseca, pel que no sempre podrem gaudir de la frescor d'aquesta
aigua. La font es troba en el paratge Coromina fins fa uns anys
utilitzat com a zona d'esbarjo i picnic. Actualment s'ha recuperat un
frondós bosc de ribera i la font ha quedat inclosa dins un bell
paratge. A l'entorn de la font s'hi localitza una de les poques plantes
protegides a l'espai natural de l'Estany: Es tracta d'una petita
falguera (Thelypteris palustris) que creix a tocar de l'Estany en
aquesta zona. Per evitar malmetre la falguera, s'ha adequat l'espai
perquè la gent no trepitgi ni accedeixi a les vores de l'Estany a
l'entorn de la font. Es recomanable no sortir dels espais senyalitzats.
També s'hi ha trobat restes ibèriques que denotaria la presència humana
en aquesta zona entre els segles V i II aC.
Reprenem el camí amb el mateix sentit que l'havíem deixat. Uns 50 metres més endavant, quan som a tocar altre cop de la carretera de circumval·lació de l'Estany, el camí fa un petit tomb a la dreta i s'encara al nord-est. Transitem pel passeig que està ben arranjat, amb la carretera a l'esquerra i l'Estany a la dreta. Des d'aquest punt, si mirem a ponent, gaudirem d'una magnífica perspectiva de l'església de Santa Maria de Porqueres, on llueix el seu absis. Només 100 metres més endavant ens desviem provisionalment del passeig i prenem un caminet a la dreta que en no res ens porta a peu d'Estany, a la Punta Freixenet (42.1228,2.7531)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquí tenim el primer contacte directe amb l'Estant de Banyoles, principal protagonista de la passejada.
| 3 | 15' |
0,9 Km |
172 m | 42.1240,2.7556Clica per veure'n la ubicació. | Estany de
Banyoles |
societat civil en reclamen la seva declaració com a Parc
Natural.Tornem al camí que hem abandonat fa poc i el seguim a la dreta. Continuem vorejant l'Estany que portem a la dreta. Ens crida l'atenció una parella d'ànecs que travessen tranquil·lament la carretera. A l'esquerra ens acompanyen un conjunt de camps molt ben conreats i al fons podem observar la silueta del puig Clarà.
Al cap d'uns 500 metres, just quan som a punt de creuar la riera Castellana, travessem la carretera i continuem per un corriol que marxa en sentit oest i que ens condueix en menys de 100 metres al brollador de la riera Castellana.
| 4 | 25' |
1,6 Km |
174 m | 42.1269,2.7523Clica per veure'n la ubicació. | Brollador de la
Riera Castellana |
També dit Deu de la riera Castellana, que tot i
anomenar-se així es
tracta d'un petit estanyol de mida reduïda i fondària considerable.
Aquest estanyol presenta una coloració cendrosa com la de l'estanyol de
la Cendra. Al seu costat l'any 2009 es va recuperar una zona inundada
de poca profunditat. Al costat i a l'altre banda de la riera Castellana
hi ha una petita zona d'estanyols; l'estanyol Nou, el més recent i
format el 1978; l'estanyol de Can Cisó o Vermell que a vegades agafa
aquest color per les poblacions bacterianes que hi viuen i l'estanyol
de la Ribera del Castellar.Desfem els últims metres fins la carretera, la creuem i reprenem el
passeig amb el mateix sentit que dúiem, a l'esquerra. En no res som a
l'alçada de Can Cisó, just on abandonem provisionalment la carretera i
ens atansem a la dreta poc més d'un centenar de metres fins la Punta
Cuaranya (42.1280,2.7551)Clica
per veure'n la ubicació. , lloc ideal per observar la
vegetació i la fauna autòctones de l'Estany.
Tornem al passeig que reprenem tal com l'havíem deixat, en direcció més aviat nord. Uns 400 metres més endavant, quan som a l'alçada de Can Morgat, trobem una bifurcació; defugim el camí que segueix recte paral·lel a la carretera i trenquem a la dreta per un caminet, inicialment descendent i ben assenyalat, que s'endinsa en el Bosc de Can Morgat (42.1319,.7509)Clica per veure'n la ubicació. , allunyant-se definitivament de la carretera.
Uns 175 metres més tard, dins del mateix bosc de Can Morgat, a mà dreta i per sota del camí, hi trobem la font del Camp de Baix.
| 5 | 40' |
2,8 Km |
174 m | 42.1323,2.7511Clica per veure'n la ubicació. | Font del Camp de
Baix |
La trobem per sota del camí, protegit aquest per una
barana de
fusta. La font es troba enclotada un parell de metres per sota del
nivell del sòl; la formen una paret central que acull la mina situada
sota el camí, dos llargs murets que discorren paral·lels i uns esglaons
a la part baixa que ens faciliten l'accés. La construcció és tota
d'obra arrebossada amb ciment. A la paret frontal s'hi ubica la sortida
d'aigua per mitjà d'un tub de ferro a dos pams del terra i al damunt hi
ha una obertura de ventilació de la mina protegida per un enreixat de
ferro. En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les
aigües de l'Estany, la font i el seu immediat entorn queda inundat i
enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els
peus.
Les parets de la font estan cobertes d'heures i l'entorn és molt
agradable, frondós i ple d'arbres alts.Seguint l'estany cap al nord, uns 300 metres més enllà, trobem una bifurcació; de moment defugim el camí que surt per l'esquerra i agafem el de la dreta, que en poc més de 150 metres tot vorejant l'Estany ens condueix fins la Llacuna dels Amaradors.
| 6 | 50' |
3,2 Km |
174 m | 42.1354,2.7536Clica per veure'n la ubicació. | Llacuna dels
Amaradors |
Una petita àrea inundable, de poca profunditat, on hi ha
un aguait
i s'hi poden observar diverses espècies d'aus, peixos, amfibis, etc.
Aquesta llacuna es va crear gràcies a un projecte Life-Natura de la UE.Reculem fins la bifurcació anterior i ara la prenem a la dreta, continuant el camí on l'havíem deixat. Marxem en sentit nord, allunyant-nos mica en mica de l'Estany durant uns 250 metres, moment que canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem al sud-est. Al cap d'uns 250 metres passem pel Rec Gran de Lió (42.1361,2.7551)Clica per veure'n la ubicació. .
El camí circula per una zona de bosc de ribera on també podem veure les plantes pròpies dels canyissars, molt a prop de l'aigua. Al cap d'uns 350 metres tornem a estar a tocar de l'Estany, on se'ns brinda l'oportunitat de gaudir-ne des d'un altre mirador (42.1349,2.7593)Clica per veure'n la ubicació. .
A partir d'aquí resseguim la riba est, molt a prop de l'aigua i només 150 metres més tard som al mirador de la Torre del Rem (42.1338,2.7598)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem vorejant l'Estany, clarament en direcció sud. Al cap d'uns 375 metres arribem a la Caseta de Fusta (42.1306,2.7601)Clica per veure'n la ubicació. .
Sortim de la zona de la Caseta de Fusta i seguim el camí traçat. Al tram que ve a continuació hi predomina el bosc de ribera. Cal destacar els recs que s'introdueixen a l'Estany, d'un color verdós intens, molt bonic, amb arbres que freguen l'aigua. Uns 500 metres més endavant, a la sortida del bosc, trobem el Parc de la Draga i el poblat Neolític.
| 7 | 1h 35' |
5,2 Km |
173 m | 42.1274,2.7603Clica per veure'n la ubicació. | Parc de la Draga
i poblat Neolític |
El parc de la Draga és el més gran de la ciutat, que es
va obrir
amb motiu dels Jocs Olímpics de l'any 1992, quan Banyoles va ser la
subseu olímpica de rem. Aquest és l'únic espai de l'Estany on podem fer
pícnic, i esdevé el lloc ideal per passejar i practicar esport. A ponent del parc, gairebé a la meitat de l'Estany, tenim cap de Bou (42.1273,2.7584)Clica per veure'n la ubicació. amb una bonica pesquera.
Les pesqueres són unes peculiars edificacions,
característiques de
l'Estany, que es troben a la riba est d'aquest, sobre les mateixes
aigües. De pesqueres n'hi ha 20, totes a la banda de llevant de
l'Estany, i daten de mitjan del segle XIX i principis del XX. Es van
començar a construir a mitjan segle XIX, i l'any 1931 l'Ajuntament ja
va prohibir fer-ne de noves. Al llarg del temps s'han anat reformant i
condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle
XX. En un principi, eren petits espais pensats només per apescar, però
posteriorment la burgesia banyolina les va començar a ampliar per tal
de poder guardar-hi barques, banyar-se i fins i tot allotjar-s'hi.Seguim en sentit sud. Un cop hem deixat enrere el parc de la Draga, ens allunyem una mica de la vora de l'Estany, doncs cal vorejar el Club Natació Banyoles, que deixem a la dreta, continuant pel passeig Gaudí. Passem a frec del restaurant Vora Estany. Quan el recinte d'aquest s'acaba tornem a caminar per un passeig arbrat que circula pel costat de l'aigua. Som ara al front de l'Estany.
150 metres més tard, a l'alçada dels Banys Vells, podem veure alguns recs de sortida de l'Estany que s'endinsen a la ciutat, com el rec Major.
400 metres després som davant de la pesquera d'en Sarquella, on hi ha habilitada l'Oficina de Turisme de l'Estany (42.1179,2.7563)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquest tram de l'itinerari, el passeig de l'Estany i les pesqueres, està declarat per la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric (42.1174,2.7561)Clica per veure'n la ubicació. . Uns 275 metres després de l'oficina de Turisme trobem una de les Pesqueres més fotografiades de Banyoles, la Pesquera de Marimon (42.1169,2.7542)Clica per veure'n la ubicació. .
De seguida som a la riba sud de l'Estany; a l'esquerra ens queda el camp de futbol i el passeig Dalmau, i a la dreta un moll ran de l’estany, alhora que un excel·lent mirador.
Una mica més enllà, quan s'acaba el Jardí Històric, arribem al paratge dels Desmais (42.1176,2.7495)Clica per veure'n la ubicació. .
Anomenat així pels arbres que s'hi troben. Situat al
costat de
l'Estanyol del Vilar, arriba fins a l'extrem meridional de l'Estany de
Banyoles. Es tracta d'un espai enjardinat i romàntic, amb arbres
bucòlics de llargues branques que freguen la superfície de l'aigua en
la seva lànguida caiguda. Els arbres no són autòctons, però el paratge
s'ha convertit en un lloc emblemàtic de l'Estany.En aquest entorn trobem la font de la Filosa i, a l'altra banda de la riera del Vilar, la font del Ferro.
| 8 | 2h 5' |
7,3 Km |
172 m | 42.1179,2.7497Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Filosa |
L'accés és fàcil, doncs queda a només 30 metres del
bonic passeig
que envolta l'estany de Banyoles, entre aquest i l'Estany. Un pal
indicador ens l'assenyala.
Abans era coneguda com la font de la Carpa. El disseny de la font és
obra de l'escultora banyolina, Carme Pujol. Per a la seva construcció
només s'ha utilitzat ferro. Es tracta d'una estructura en forma de
prisma rectangular disposada en vertical i clavada al terra. De la part
baixa surt un curt tub per on brolla l'aigua que vessa primer a un
canaló collat al frontal i després cau al terra formant un bassal. 
En
algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de
l'Estany i de la riera, la font i el seu immediat entorn queda inundat
i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els
peus. El fang arriba a tapar el canaló de desguàs. El paratge és molt
visitat per banyolins i turistes que hi fan una parada dins la volta a
l'Estany o per parelles de nuvis que s'hi fan les sessions
fotogràfiques.| 9 | 2h 10' |
7,4 Km |
172 m | 42.1179,2.7494Clica per veure'n la ubicació. | Font del Ferro |
El conjunt queda enclotat un parell de pams per sota del
nivell del
sòl i s'hi accedeix a través d'uns esglaons de ferro. En un dels
laterals tenim la font, construïda amb ferro rovellat i acer
inoxidable, formada per un frontal transversal des d'on hi surt un tub
obert en forma de mitja canya per on raja l'aigua que cau directament
al terra. Podem veure una inscripció amb lletres metàl·liques en la que
es pot llegir el nom de la font.
En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de
l'Estany i de la riera, la font i el seu immediat entorn queda inundat
i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els
peus.
Deixem les dues fonts enrere i de seguida, a mà esquerra, ens espera l'estanyol del Vilar, que és el més gran i proper de tots els que hi ha al voltant de l'Estany.
| 10 | 2h 15' |
7,5 Km |
172 m | 42.1184,2.7476Clica per veure'n la ubicació. | Estanyol del
Vilar |
És l'estanyol més conegut de la comarca del Pla de
l'Estany. Es
troba just a la riba sud de l'estany de Banyoles, i, igual que el propi
estany, recorda la forma d'un 8 degut a les dues cubetes que el formen.
L'aigua entra pel fons d'aquestes i es comunica amb l'estany a través
d'un canal artificial format l'any 1949, sobre el qual hi ha un pont.
Té 12.450 metres quadrats i una fondària màxima de 9 metres. L'aigua de
l'estanyol té un verd fosc intens, i en canvi la de l'Estany, és més
transparent, potser més d'un blau clar.
En aquest mateix estanyol fa més de cent anys que s'hi celebra el
concurs de pesca per les Festes de la Mare de Déu d'Agost: Els
pescadors participants es troben davant de l'Ajuntament i acompanyats
d'una orquestra desfilen fins a l'estanyol on comença l'esdeveniment.
Tan bon punt s'acaba la festa, els animals es tornen a l'aigua.Tornem al passeig i el reprenem, passant entremig de l'estanyol i l'Estany. Tot just quan l'estanyol s'acaba creuem el límit que separa Banyoles de Porqueres, punt on hi trobem la font del Vilar.
| 1 | 2h 20' |
7,6 Km |
173 m | 42.1191,2.7479Clica per veure'n la ubicació. | Font del
Vilar |
Emplaçada a tocar de la riba nord de l'estanyol del
Vilar que li
dóna el nom. La font està plantada al mig d'una petita esplanada sobre
un replà
quadrat i pavimentat, té la forma i mides d'una porta convencional,
tota ella feta de ferro rovellat, amb el seu nom gravat en relleu al
capdamunt. Si premem amb el peu un polsador situat al terra, l'aigua
emana de la maneta i cau a un enreixat de ferro allargat tant llarg com
ample és la font. A l'entorn disposem d'un parell de bancs per seure,
lloc ideal per fer una parada i contemplar el
paisatge.
Aquesta font marca el límit entre els municipis de Banyoles i
Porqueres. Pocs metres més al nord el passeig frega altre cop amb la carretera de circumval·lació que ens acompanyarà a l'esquerra. De seguida trenquem a la dreta en direcció a l'Estany per fer-l'hi l'última ullada des del Mirador del Vilar (42.1196,2.7489)Clica per veure'n la ubicació. .
Tornem al passeig i el seguim en direcció nord els escassos 75 metres que ens separen del càmping El Llac, punt de partida d'aquesta plàcida i entretinguda passejada.
| F | 2h 30' |
7,9 Km |
174 m | 42.1206,2.7475Clica per veure'n la ubicació. | Càmping El Llac |
Inici i final.