Caminada I-185 (Bages)
Punts de referència:
L'Alzina del Sal·lari (Mura) - Font dels Traginers - Camí dels Graons de Mura - Coll de Boix - Turó de la Cort Fosca - Font de l'Hospital - Cova de la Cort Fosca - Font d'en Rossinyol - Hospital de Sang de Mata-rodona - Font del Racó Gran - Font de les Estelles - Cova del Racó Gran de Mata-rodona o d'en Tinet - Coll de Tanca - Font de la Pola - Santuari Luni-Solar de la Pola - Balma de la Porquerissa - Sepultures de la Porquerissa - Coll de Tres Creus - L'Alzina del Sal·lari.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 8 Km | 2h 30' | 713 m | 876 m | 448 m | 448 m | Fàcil |
A trams |
Si |
26-04-2015 |
Mapes:
Descripció:
L'excursió d'avui transcorre pel terme municipal de Mura, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es tracta d'una entretinguda ruta circular que ens permetrà conèixer diferents llocs prou interessants; visitarem coves, baumes, sepultures medievals, un antic hospital de les guerres Carlines, un suposat observatori astronòmic prehistòric i un seguit de fonts.
En aquesta ocasió rajaven les fonts dels Traginers, d'en Rossinyol i de la Pola, la del Racó Gran gotejava i les demés estaven eixutes.
Aproximació:
Començarem la caminada al quilòmetre 11 de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, en el lloc anomenat L'Alzina del Sal·lari, on disposem d'un petit aparcament pel vehicle.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
727 m | 41.6532,1.9771Clica per veure'n la ubicació. | L'Alzina del
Sal·lari (Mura) |
A la dreta de l'aparcament, darrere un cartell del Parc Natural, arrenca l'antic camí dit dels Graons de Mura que és el que prenem, inicialment endinsant-nos en un alzinar en direcció nord-oest.
És un antic camí ramader que provenint del Vallès
deixava a la
Barata el camí Ral i continuava per la riera de les Arenes fins a
l'Alzina del Sal·lari, on s'enfilava pels Graons de Mura fins al Coll
de Boix per arribar posteriorment a Rocafort i continuar vers els
Pirineus. Utilitzat principalment per comunicar el poble de Mura amb
Barcelona. Gràcies als graons de pedra pot anivellar el camí, fent-lo
transitable pels animals, i suficientment ample per que els traginers
fessin el seu pas. Té uns contraforts presents als laterals del camí,
d'idèntica forma a un camí trobat a la vall de Mur pel que fa sospitar
que son de la mateixa època.El camí de seguida s'enfila lleugerament. Al cap d'uns 150 metres passem per sobre les restes d'un tram empedrat amb una petita bauma a l'esquerra (41.6541,1.9756)Clica per veure'n la ubicació. . Una cinquantena de metres més endavant anem a parar a una cruïlla de camins; rebutgem la pista forestal de l'esquerra i agafem el camí descendent de més a la dreta. Escassos 100 metres després deixem un camí a la dreta i uns 325 metres més tard ignorem un corriol que surt per l'esquerra que continua el camí dels Graons de Mura i que reprendrem d'aquí a una estona, nosaltres ara continuem recte, remuntant el torrent de la Coma d'en Vila. Al cap d'uns 250 metres som en una altra bifurcació; aquí prenem el corriol descendent de l'esquerra que en poc més de 40 metres ens porta davant de la font dels Traginers.
| 1 | 20' |
1 Km |
796 m | 41.6607,1.9758Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Traginers |
La trobem a uns 300 metres del camí anomenat Graons de
Mura. Petita
construcció arrambada al marge de la muntanya, feta de pedra lligada i
guarnida amb pedretes. La sortida d'aigua està regulada per una aixeta
de llautó disposada a la part baixa. Quan l'aigua cau ho fa a un bassal
rectangular arran de terra i acollit per dues pedres als costats. A
l'esquerra del frontal hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font i
l'escut de Catalunya gravat. Es té constància que fou restaurada pels
volts dels anys 60 del segle passat. El nom li ve donat pels traginers
que circulaven per l'antic camí Raló de Mura. Un bon lloc de descans
per fer un avituallament.
Retrocedim els últims 300 metres fins el trencall que ara ens queda
a la dreta, assenyalat amb un pilonet de pedres. Aquí reprenem el camí
dels Graons que havíem deixat fa una estona, en pujada i força
pedregós, enfilant-se posteriorment tot fent ziga-zagues. A la dreta
ens queda el torrent de la Coma d'en Vila i més enllà les cingleres del
Morral del Llop i les agulles del Sot de la Teula. Anem trobant trossos
de camí empedrat. Uns 125 metres des del trencall enllacem amb el
Un cop salvat el tram empedrat caminem en direcció nord-oest, guanyant alçada molt poc a poc, enmig de boixos i alzines. Travessem un roqueter i finalment, uns 375 metres més amunt, arribem dalt de la carena.
Som al coll de Boix (41.6628,1.9719)Clica
per veure'n la ubicació. , important cruïlla de
camins; per l'esquerra arriba el camí que ve del coll de Tres Creus i
continua direcció nord cap a Mura, a la dreta n'arrenca un altre que
porta al coll d'Estenalles tot seguint el
Anem caminant per la pista en direcció sud-oest en lleugera baixada. Al cap d'uns 450 metres passem a frec d'un monumental roure situat a mà esquerra; un solitari exemplar enmig d'alzines, mig mort. Uns 200 metres més endavant trobem un camí que ens talla, arranjat a banda i banda amb travesses de fusta. Just aquí abandonem la pista i girem a la dreta pel nou camí que marxa per la dreta en suau pujada. Només 150 metres més amunt ens porta a assolir el turó de la Cort Fosca (41.6599,1.9631)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem per un corriol descendent i molt desdibuixat que surt pel costat oposat del turó. En principi el camí porta direcció est, però aviat, uns 30 metres més avall, fa un tomb a l'esquerra. Just en aquest punt cal que estiguem atents i anem amb molt de compte de no relliscar, doncs si continuem baixant per la falda de la muntanya en direcció sud-oest, a escassos 40 metres i abans d'un clap d'arbres, podem veure la font de l'Hospital des de dalt, no ens hi podem atansar més.
| 2 | 1h |
3,2 Km |
784 m | 41.6597,1.9620Clica per veure'n la ubicació. | Font de
l'Hospital |
Trobem aquesta font a uns 75 metres a ponent del turó de
la Cort
Fosca, entre aquest i l'Hospital de Sang de Mata-rodona de qui rep el
nom. Es tracta d'una cisterna rectangular de pedra adossada a la falda
de la muntanya que recull les aigües. Fou construïda a finals de la
Guerra Civil pel grup d'en Valentí Rossinyol, anomenat Tinet.Tornem al corriol que reprenem en baixada, per sobre de roca i
adreçant-se al sud. De seguida traspassem un petit clap d'arbres molt
esclarissat i un cop a l'altra banda sortim a un espai obert i
despoblat d'arbres. 
El travessem a la dreta en direcció ponent durant
uns 75 metres, fins que trobem una H de color blau al terra que ens
indica el camí a seguir per anar a l'Hospital de Sang; el caminet
arrenca per l'esquerra, en direcció sud i per sobre de roques. Només 35
metres més enllà som damunt d'un espadat; sembla que el camí s'hagi
acabat, però no. De la nostra dreta i en sentit invers al que dúiem,
surt un corriol descendent, molt ombrívol i bonic, que entre roques i
boixos, en menys de 50 metres ens porta a trobar la cova de la Cort
Fosca (41.6593,1.9609)Clica
per veure'n la ubicació. , amb la singular font d'en
Rossinyol al seu interior.
| 3 | 1h 10' |
3,3 Km |
758 m | 41.6594,1.9608Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en
Rossinyol |
Es troba dins de la cova de la Cort Fosca, distant pocs
metres de
l'Hospital de Sang de Mata-rodona, a uns 200 metres al sud-oest en
línia recta del turó de la Cort Fosca i a uns 500 metres de la pista de
Mata-rodona. Un camí assenyalat amb una H de color blau que neix a la
pista de Mata-rodona i que marxa en sentit oest ens hi atansa en uns
500 metres. 
Davant la cova ens queda una escletxa entre dues grans roques des d'on se'ns brinden fantàstiques vistes de la serra de l'Obac. Escassos 20 metres al nord-oest hi ha l'anomenat Hospital de Sang de Mata-rodona.
| 4 | 758 m | 41.6595,1.9608Clica per veure'n la ubicació. | Hospital de Sang
de Mata-rodona |
És un curiós esvoranc de forma triangular que travessa
la roca de
banda a banda. El nom prové de les èpoques de les guerres carlines
(segle XIX), en que fou un hospital de campanya carlí. De fet, les
restes de les parets que en queden a banda i banda de l'esvoranc
denoten un passat molt antic. Costa de creure i imaginar que en el
segle XIX aquí hi hagués un petit aixopluc i ajut sanitari per guarir
els ferits de la guerra en un indret tan aïllat, enclotat i amagat al
fons d'una canaleta d'accés difícil i complicat. De fet, a la veïna
cova de la Cort Fosca, distant escassos 20 metres, hi ha aigua
permanentment. Per tant, en pocs metres hi havia aixopluc, amagatall,
assistència i aigua el que convertien l'indret en perfecte per
refugiar-se. Malauradament alguna resta de pintura a les parets de la
roca de l'esvoranc i algun desperfecte a les restes dels murs ens
avisen d'alguna bretolada més recent.
Ens tornem a situar al costat de la cova de la Cort Fosca, des d'on
prenem el corriol per on hem vingut i que ara és ascendent. Desfem els
últims cent metres fins retornar a la zona despoblada d'arbres. Aquí
fem a la dreta, adreçant-nos mica en mica al sud-est. 
Uns 150 metres
després arribem a un encreuament de petits corriols; defugim el corriol
de l'esquerra que puja al turó de la Cort Fosca, a la dreta una
balconada on s'aboquen els espadats del turó sobre la pista de
Mata-rodona i el torrent del Figueret, nosaltres continuem pel corriol
que surt d'enfront, el més fresat de tots. El corriol marxa planer tot
resseguint la part baixa del Turó de la Fosca, poc a poc encarant-se al
nord-est. A estones caminem sobre roques pelades i d'altres a l'ombra
de frondosos i obacs boscos. Al cap d'uns 250 metres anem a parar de
nou a la pista de Mata-rodona que ens talla i que fem a la dreta, en
baixada i direcció nord. Només un centenar de metres més avall, just a
la meitat d'un pronunciat revolt a la dreta, rebutgem de moment
(després les pujarem) unes escales excavades a la roca i continuem
pista avall durant uns 250 metres més. En aquest punt hem de trobar un
petit trencall a la dreta que baixa a buscar el torrent del Figueret,
que discorre 50 metres més avall, a la llera del qual hi trobem la font
del Racó Gran.
| 5 | 1h 20' |
4,2 Km |
713 m | 41.6580,1.9639Clica per veure'n la ubicació. | Font del Racó
Gran |
La localitzem per sota de la pista de Mata-rodona, a la
llera dreta
del torrent del Figueret, a uns dos-cents metres al sud en línia recta
del turó de la Cort Fosca. Es tracta d'un mur de pedra i ciment adossat
al marge, amb un nou broc d'acer inoxidable encastat al frontal i a
mitja alçada per on brolla l'aigua que cau a una primera bassa de
pedra. Després l'aigua es recull en una segona bassa, de forma
irregular i més gran, disposada al costat esquerre. En un racó a la
dreta del conjunt hi trobem una tercera bassa, aquesta feta amb
totxanes i arrebossada. Una llosa de pedra collada al frontal ens
recorda el nom de la font, pintat amb color negre. Tornem a la pista de Mata-rodona que reprenem a l'esquerra, en
pujada, desfent els últims 250 metres que ens separen del pronunciat
revolt (ara a l'esquerra). 
Aquí abandonem definitivament la pista i
trenquem a la dreta tot pujant per unes escales excavades a la roca.
Del capdamunt de les escales arrenca un sender que marxa en direcció
sud. Caminem per dins el bosc, guanyant alçada molt poc a poc, a recer
d'una petita cinglera que portem a l'esquerra però que els arbres no
ens deixen veure. Uns 200 metres més endavant sortim del bosc i entrem
en un espai obert amb el sòl rocós, just en el punt que el camí gira a
l'esquerra. Des d'aquest punt, a només 25 metres al sud i per sota
nostre i adossada a la falda de la muntanya, veiem la font de les
Estelles, encara que no cal que us hi atanseu ara, d'aquí a una estona
serem al seu costat. Sí que podem aprofitar la balconada on estem per
gaudir de les vistes; la Cort Fosca al nord i la carena de l'Espluga a
ponent.
Continuem doncs pel camí, que ja he dit que girava a l'esquerra, endinsant-se de nou al bosc. En no res, uns 25 metres més enllà, arribem a una bifurcació de camins; deixem el camí principal que marxa recte i prenem el que baixa per la dreta. De seguida som en una petita esplanada amb dos caminets que surten a banda i banda i un tercer que baixa d'enfront. Agafem primer el que se'n va per la dreta, passem per una clariana on hi ha un ben treballat banc corregut de pedra construït el 1983 i pocs metres després, només sortir del bosc, trobem la font de les Estelles a mà dreta del camí, la mateixa que hem vist des de dalt fa una estona.
| 6 | 1h 35' |
4,8 Km |
760 m | 41.6575,1.9651Clica per veure'n la ubicació. | Font de les
Estelles |
Localitzada a uns 300 metres al sud-est en línia recta
del turó de
la Cort Fosca i a escassos 50 metres a ponent de la cova d'en Tinet. És
una cisterna rectangular, feta de pedra, obra i rematada amb ciment. Al
costat i adossat a ella hi trobem un petit safareig quadrat. Reculem els prop de 30 metres que ens separen de la petita esplanada on hi havia la trifurcació i un cop aquí rebutgem tant el camí que per l'esquerra torna al camí principal com el que davalla per la dreta, nosaltres seguim pel caminet que marxa recte. Només 20 metres més enllà som davant de la cova del Racó Gran de Mata-rodona, coneguda popularment com la cova d'en Tinet (41.6573,1.9656)Clica per veure'n la ubicació. .
És una balma obrada d'uns 10 metres de recorregut.
L'interior de
l'estança principal equival a una habitació d'uns 18 m2. Les seves
parets al igual que els bancs que hi han són de pedra , ambdues coses
picades totalment a mà. Un cúmul de pedres suggereix l'espai on es feia
foc, coincidint amb el sostre fumat i una obertura natural com a
sortida de fums. A l'exterior es va construir un sistema per recollir
l'aigua i un forn. En el seu moment estava tancada per una porta
metàl·lica de color verd. La cova va ser convertida en cabana el 1960
pel Valentí Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet, qui la va
tenir fins els anys 80 del segle passat, quan la va cedir a Carles
Folch.Continuem per un corriol costerut de pedres que surt de la dreta de
l'entrada de la cova i segueix arrambat a aquesta. De seguida enllacem
de nou amb el camí principal (el mateix que havíem deixat abans de
visitar la font de les Estelles) que fem a la dreta. 
Caminem tot
resseguint les cingleres del Racó Gran que ens acompanyen a l'esquerra,
alternant el nostre pas per frondosos boscos i balconades que se'ns
obren de tant en tant a la dreta, en direcció més aviat sud i amb
lleugera però constant pujada. El camí, malgrat no disposar de cap
senyal, està ben fresat i és de bon fer. Finalment, al cap d'uns 500
metres des de que hem deixat la cova enrere, s'acaba la pujada. Som al
coll de Tanca (41.6536,1.9652)Clica
per veure'n la ubicació. , amb una bonica alzina de vuit
branques a mà dreta.
A l'esquerra remuntaríem cap a la carena de la Pola, a la dreta aniríem als Castellots de Tanca, nosaltres seguim recte en direcció sud, amb acusada pendent i per dins el bosc. Uns 100 metres més avall enllacem a l'esquerra amb un camí més ample que ens talla i que esdevé més planer, malgrat que seguim perdent alçada mica en mica. De quan en quan el camí surt del bosc i es fa un xic aeri, se'ns brinden bones vistes dels Castellots de Tanca.
Uns altres 250 metres després trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que inverteix el sentit del nostre caminar i que en poc més de 75 metres ens acosta a la font de la Pola, una de les més fresques i de més anomenada de la contrada, situada sota una balma.
| 7 | 1h 50' |
5,7 Km |
832 m | 41.6510,1.9666Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Pola |
La font queda sota la bauma que li dóna el nom, situada
a la serra
de Tres Creus i és un dels llocs més freqüentats de la serra de l'Obac.
De cabal escàs però constant, l'aigua conté una certa quantitat de
carbonats a causa del substrat geològic. Quan plou, l'aigua s'infiltra
en la terra i s'escola lentament per les esquerdes de les roques. La
veta de la font de la Pola és recollida per una cisterna.De la font estant mirem en direcció nord i veiem a uns 50 metres dues roques separades per una gran escletxa. Ens hi apropem per un costerut corriol que surt arran de la balma per conèixer una curiositat, el santuari Luni-Solar de la Pola.
| 8 | 839 m | 41.6515,1.9667Clica per veure'n la ubicació. | Santuari
Luni-Solar de la Pola |
Es tracta de dues grans roques separades per una
profunda escletxa,
al mig de la qual hi ha una petita cavitat. A les parets que formen la
xemeneia rocosa hi ha un seguit de forats a la pedra; corresponen als
punts de fixació de bigues de fusta que deurien aguantar una plataforma
artificial. Mirant cap enfora i a la banda dreta, hi ha una roca
aplanada que presenta la seva superfície llisa en el mateix nivell que
els forats que hem vist abans. Si hi pugem a sobre hi observarem un
cercle format per set forats de formes ovoïdals i fins i tot
rectangulars. En ells també s'hi pot encaixar uns troncs en posició
vertical per tal de suportar una coberta. Si baixem a la base del
cingle i l'envoltem per l'esquerra fins a trobar una canal que ens
portarà dalt mateix de l'espadat, trobarem a la part alta de l'escletxa
o xemeneia anterior, en l'angle rocós de la part superior, uns altres
forats excavats a la roca, que indicarien l'existència d'una segona
plataforma de troncs a uns vuit metres per sobre de la primera.
Segurament els dos pisos deurien estar comunicats amb escales fetes de
branques. Baixem a la font i de seguit retornem pel corriol per on hem vingut fins enllaçar de nou amb el sender principal que reprenem a l'esquerra. Caminem en sentit sud per dins el bosc durant uns 300 metres, fins sortir a un llom on hi trobem la balma de la Porquerissa (41.6485,1.9658)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'una balma tota fumada i amb unes parets
obrades que la
tanquen parcialment. El seu topònim correspon al fet que antigament
s'hi tancaven els ramats de porcs que pasturaven pels alzinars propers.
Les parets que la tanquen exteriorment, així com els indicis de
separacions interiors que encara poden apreciar-s'hi, evidencien que
fou utilitzada antigament. En el seu interior es desenterraren diversos
fragments de ceràmica romana i medieval. És un exemple d'aprofitament
de les cavitats naturals per la pagesia durant l'Edat Mitjana. 
En aquest punt canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a l'est. Uns 75 metres després veiem a mà esquerra del camí les anomenades Sepultures de la Porquerissa (41.6487,1.9662)Clica per veure'n la ubicació. .
La sepultura de la Porquerissa consta d'una petita caixa
feta amb
lloses d'arenisca. Aquesta caixa de pedra és el que en resta de les
tres antigues sepultures que foren descobertes pels voltants de l'any
1920. L'aparença i situació de les tombes era similar a les trobades al
coll d'Eres; caixes rectangulars, fetes amb lloses de pedra sense
desbastar. Les dimensions d'aquestes sepultures, que foren trobades
arrenglerades i a poca distància entre elles, eren de 1,70 metres de
llargada per 0,40 metres d'amplada i de profunditat. La datació de les
tombes ha estat fixada com a pertanyents a l'Alta Edat Mitjana.
Aquestes tombes van romandre en bon estat fins a mitjan dels anys 60
del segle passat, data a partir de la qual alguns desaprensius anaren
arrencant poc a poc les lloses dels enterraments fins arribar a
l'actualitat.Seguim serpentejant en direcció més aviat est. El camí és agradable de fer, molt planer i aeri, amb excel·lents vistes cap el sud. Havia llegit que durant aquest tram aniríem trobant diverses agulles rocoses amb noms curiosos com el Rave, el Setrill i la Gloriosa Boina d'en Peret, entre d'altres, però la meva imaginació o interpretació artística no està prou desenvolupada, no en vaig saber reconèixer cap. Anem envoltant el turó de Tres Creus per la seva vessant sud. Al cap d'uns 700 metres des de la Porquerissa arribem a una pista ampla que ens talla, som al coll de Tres Creus (41.6488,1.9716)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquí agafem l'ample pista de terra a la dreta, en baixada. Ara només ens queda continuar davallant sense deixar la revirada pista, obviant qualsevol camí que ens meni. La pista és monòtona i la pendent acusada. Al cap d'uns 600 metres, després d'un revolt a la dreta, s'acaba el terra i comença l'asfalt, el que fa que aquest tram es faci encara més feixuc, sort que és baixada. Continuem els últims 500 metres que ens queden trepitjant asfalt fins arribar de nou a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari, punt on hem començat la caminada i que donem per finalitzada.
| F | 2h 30' |
8 Km |
727 m | 41.6532,1.9771Clica per veure'n la ubicació. | L'Alzina del
Sal·lari |
Inici i final de l'excursió.