Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-185 (Bages)

Punts de referència:


L'Alzina del Sal·lari (Mura) - Font dels Traginers - Camí dels Graons de Mura - Coll de Boix - Turó de la Cort Fosca - Font de l'Hospital - Cova de la Cort Fosca - Font d'en Rossinyol - Hospital de Sang de Mata-rodona - Font del Racó Gran - Font de les Estelles - Cova del Racó Gran de Mata-rodona o d'en Tinet - Coll de Tanca - Font de la Pola - Santuari Luni-Solar de la Pola - Balma de la Porquerissa - Sepultures de la Porquerissa - Coll de Tres Creus - L'Alzina del Sal·lari.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
8 Km 2h 30' 713 m 876 m 448 m 448 m Fàcil
A trams
Si
26-04-2015

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

L'excursió d'avui transcorre pel terme municipal de Mura, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es tracta d'una entretinguda ruta circular que ens permetrà conèixer diferents llocs prou interessants; visitarem coves, baumes, sepultures medievals, un antic hospital de les guerres Carlines, un suposat observatori astronòmic prehistòric i un seguit de fonts.

En aquesta ocasió rajaven les fonts dels Traginers, d'en Rossinyol i de la Pola, la del Racó Gran gotejava i les demés estaven eixutes.


Aproximació:

Començarem la caminada al quilòmetre 11 de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, en el lloc anomenat L'Alzina del Sal·lari, on disposem d'un petit aparcament pel vehicle.






Itinerari:

0 0h
0 Km
727 m 41.6532,1.9771Clica per veure'n la ubicació. L'Alzina del Sal·lari (Mura)
El nom d'aquest indret es veu que fa referència al cognom del piler Sal·lari que hi tenia la barraca molt a prop.

A la dreta de l'aparcament, darrere un cartell del Parc Natural, arrenca l'antic camí dit dels Graons de Mura que és el que prenem, inicialment endinsant-nos en un alzinar en direcció nord-oest.

És un antic camí ramader que provenint del Vallès deixava a la Barata el camí Ral i continuava per la riera de les Arenes fins a l'Alzina del Sal·lari, on s'enfilava pels Graons de Mura fins al Coll de Boix per arribar posteriorment a Rocafort i continuar vers els Pirineus. Utilitzat principalment per comunicar el poble de Mura amb Barcelona. Gràcies als graons de pedra pot anivellar el camí, fent-lo transitable pels animals, i suficientment ample per que els traginers fessin el seu pas. Té uns contraforts presents als laterals del camí, d'idèntica forma a un camí trobat a la vall de Mur pel que fa sospitar que son de la mateixa època.



El camí de seguida s'enfila lleugerament. Al cap d'uns 150 metres passem per sobre les restes d'un tram empedrat amb una petita bauma a l'esquerra (41.6541,1.9756)Clica per veure'n la ubicació. . Una cinquantena de metres més endavant anem a parar a una cruïlla de camins; rebutgem la pista forestal de l'esquerra i agafem el camí descendent de més a la dreta. Escassos 100 metres després deixem un camí a la dreta i uns 325 metres més tard ignorem un corriol que surt per l'esquerra que continua el camí dels Graons de Mura i que reprendrem d'aquí a una estona, nosaltres ara continuem recte, remuntant el torrent de la Coma d'en Vila. Al cap d'uns 250 metres som en una altra bifurcació; aquí prenem el corriol descendent de l'esquerra que en poc més de 40 metres ens porta davant de la font dels Traginers.

1 20'
1 Km
796 m 41.6607,1.9758Clica per veure'n la ubicació. Font dels Traginers
La trobem a uns 300 metres del camí anomenat Graons de Mura. Petita construcció arrambada al marge de la muntanya, feta de pedra lligada i guarnida amb pedretes. La sortida d'aigua està regulada per una aixeta de llautó disposada a la part baixa. Quan l'aigua cau ho fa a un bassal rectangular arran de terra i acollit per dues pedres als costats. A l'esquerra del frontal hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font i l'escut de Catalunya gravat. Es té constància que fou restaurada pels volts dels anys 60 del segle passat. El nom li ve donat pels traginers que circulaven per l'antic camí Raló de Mura. Un bon lloc de descans per fer un avituallament.


Retrocedim els últims 300 metres fins el trencall que ara ens queda a la dreta, assenyalat amb un pilonet de pedres. Aquí reprenem el camí dels Graons que havíem deixat fa una estona, en pujada i força pedregós, enfilant-se posteriorment tot fent ziga-zagues. A la dreta ens queda el torrent de la Coma d'en Vila i més enllà les cingleres del Morral del Llop i les agulles del Sot de la Teula. Anem trobant trossos de camí empedrat. Uns 125 metres des del trencall enllacem amb el GR-5 que ens ve per l'esquerra i uns altres 175 més amunt arribem a una bifurcació; aquí deixem el camí que segueix recte i ens duria a la cova dels Traginers (la qual vam passar de llarg per no estar prou atents) i fem una petita marrada esquerra-dreta, enfilant-nos per un tram de camí empedrat força ben conservat.

Un cop salvat el tram empedrat caminem en direcció nord-oest, guanyant alçada molt poc a poc, enmig de boixos i alzines. Travessem un roqueter i finalment, uns 375 metres més amunt, arribem dalt de la carena.






Som al coll de Boix (41.6628,1.9719)Clica per veure'n la ubicació. , important cruïlla de camins; per l'esquerra arriba el camí que ve del coll de Tres Creus i continua direcció nord cap a Mura, a la dreta n'arrenca un altre que porta al coll d'Estenalles tot seguint el GR-5 del qual ens acomiadem, nosaltres seguim un caminet descendent que surt per l'esquerra en sentit ponent i en menys de 40 metres anem a parar a una pista ampla que ens talla; enfront nostre i a l'altra banda de la pista arrenca el camí que porta a l'Era dels Enrics, nosaltres agafem la pista a l'esquerra, en acusada baixada.


La pista que ara seguim és de construcció recent, uneix les masies de la Mata i de Mata-rodona. El seu traçat fou objecte d'un polèmic debat, doncs va provocar la desaparició de més d'un alzinar a banda d'un notable impacte visual i ecològic. Malgrat tot, podem veure com la natura va recuperant el seu espai poc a poc.















Anem caminant per la pista en direcció sud-oest en lleugera baixada. Al cap d'uns 450 metres passem a frec d'un monumental roure situat a mà esquerra; un solitari exemplar enmig d'alzines, mig mort. Uns 200 metres més endavant trobem un camí que ens talla, arranjat a banda i banda amb travesses de fusta. Just aquí abandonem la pista i girem a la dreta pel nou camí que marxa per la dreta en suau pujada. Només 150 metres més amunt ens porta a assolir el turó de la Cort Fosca (41.6599,1.9631)Clica per veure'n la ubicació. .





















Diuen que les vistes sobre Montserrat que se'ns mostra davant nostre són esplèndides, però malauradament el dia encara està tapat i no veiem res.

Continuem per un corriol descendent i molt desdibuixat que surt pel costat oposat del turó. En principi el camí porta direcció est, però aviat, uns 30 metres més avall, fa un tomb a l'esquerra. Just en aquest punt cal que estiguem atents i anem amb molt de compte de no relliscar, doncs si continuem baixant per la falda de la muntanya en direcció sud-oest, a escassos 40 metres i abans d'un clap d'arbres, podem veure la font de l'Hospital des de dalt, no ens hi podem atansar més.

2 1h
3,2 Km
784 m 41.6597,1.9620Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Hospital
Trobem aquesta font a uns 75 metres a ponent del turó de la Cort Fosca, entre aquest i l'Hospital de Sang de Mata-rodona de qui rep el nom. Es tracta d'una cisterna rectangular de pedra adossada a la falda de la muntanya que recull les aigües. Fou construïda a finals de la Guerra Civil pel grup d'en Valentí Rossinyol, anomenat Tinet.









Tornem al corriol que reprenem en baixada, per sobre de roca i adreçant-se al sud. De seguida traspassem un petit clap d'arbres molt esclarissat i un cop a l'altra banda sortim a un espai obert i despoblat d'arbres. El travessem a la dreta en direcció ponent durant uns 75 metres, fins que trobem una H de color blau al terra que ens indica el camí a seguir per anar a l'Hospital de Sang; el caminet arrenca per l'esquerra, en direcció sud i per sobre de roques. Només 35 metres més enllà som damunt d'un espadat; sembla que el camí s'hagi acabat, però no. De la nostra dreta i en sentit invers al que dúiem, surt un corriol descendent, molt ombrívol i bonic, que entre roques i boixos, en menys de 50 metres ens porta a trobar la cova de la Cort Fosca (41.6593,1.9609)Clica per veure'n la ubicació. , amb la singular font d'en Rossinyol al seu interior.


3 1h 10'
3,3 Km
758 m 41.6594,1.9608Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Rossinyol
Es troba dins de la cova de la Cort Fosca, distant pocs metres de l'Hospital de Sang de Mata-rodona, a uns 200 metres al sud-oest en línia recta del turó de la Cort Fosca i a uns 500 metres de la pista de Mata-rodona. Un camí assenyalat amb una H de color blau que neix a la pista de Mata-rodona i que marxa en sentit oest ens hi atansa en uns 500 metres.
Just a la canaleta d'accés a la cova hi ha aigua permanentment. Per aquest motiu es va construir la font d'en Rossinyol; una cisterna feta de pedra amb aixeta que recull tots els regalims del sostre de la cova. Cal destacar la curiosa pica de pedra que hi ha a l'entrada de la cova.
Per visitar la bonica cova de la Cort Fosca i la pròpia font d'en Rossinyol és necessari un lot ja que és força profunda, la llum natural no hi entra i a més el trajecte fa corba. Investigar una mica pel seu interior és emocionant i curiós a l'hora; hi ha interessant formacions rocoses, piques naturals i degotalls d'aigua. La seva visita és imprescindible.
El nom de la font és un homenatge al seu instigador, en Valentí Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet, qui va deixar la seva petjada en aquestes contrades. Va néixer a Manresa i havia estat molts anys al mas de les Vendranes, on els seus pares feien de masovers. Durant els primers anys del segle XX, juntament amb altres companys que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van arranjament diverses fonts, com la font de la Pola, la font del Racó Gran o la font dels Traginers, a banda d'altres indrets.
A la part final de la Guerra Civil, en Valentí Rossinyol, que ja tenia 40 anys, va ser cridat a files. Com el conflicte ja estava en la fase final, va creure que hi podia contribuir ben poc i, com molta altra gent de la seva edat, va decidir amagar-se. Conjuntament amb altres amics, van establir-se a la Cort Fosca i l'Hospital de Sang, un lloc difícil de trobar i que ja havia tingut la mateixa funció unes dècades abans durant la guerra carlista. A la Cort Fosca, el Tinet i la seva colla van deixar una nova mostra del seu interès i de la seva habilitat per a edificar fonts. Durant la seva estada van fer una pica per a recollir l'aigua que degotava del sostre de la cova. Amb el pas del temps, aquesta construcció ha conservat el cognom del Tinet, se la coneix com la font del Rossinyol o d'en Rossinyol.










Davant la cova ens queda una escletxa entre dues grans roques des d'on se'ns brinden fantàstiques vistes de la serra de l'Obac. Escassos 20 metres al nord-oest hi ha l'anomenat Hospital de Sang de Mata-rodona.











4

758 m 41.6595,1.9608Clica per veure'n la ubicació. Hospital de Sang de Mata-rodona
És un curiós esvoranc de forma triangular que travessa la roca de banda a banda. El nom prové de les èpoques de les guerres carlines (segle XIX), en que fou un hospital de campanya carlí. De fet, les restes de les parets que en queden a banda i banda de l'esvoranc denoten un passat molt antic. Costa de creure i imaginar que en el segle XIX aquí hi hagués un petit aixopluc i ajut sanitari per guarir els ferits de la guerra en un indret tan aïllat, enclotat i amagat al fons d'una canaleta d'accés difícil i complicat. De fet, a la veïna cova de la Cort Fosca, distant escassos 20 metres, hi ha aigua permanentment. Per tant, en pocs metres hi havia aixopluc, amagatall, assistència i aigua el que convertien l'indret en perfecte per refugiar-se. Malauradament alguna resta de pintura a les parets de la roca de l'esvoranc i algun desperfecte a les restes dels murs ens avisen d'alguna bretolada més recent.












Ens tornem a situar al costat de la cova de la Cort Fosca, des d'on prenem el corriol per on hem vingut i que ara és ascendent. Desfem els últims cent metres fins retornar a la zona despoblada d'arbres. Aquí fem a la dreta, adreçant-nos mica en mica al sud-est. Uns 150 metres després arribem a un encreuament de petits corriols; defugim el corriol de l'esquerra que puja al turó de la Cort Fosca, a la dreta una balconada on s'aboquen els espadats del turó sobre la pista de Mata-rodona i el torrent del Figueret, nosaltres continuem pel corriol que surt d'enfront, el més fresat de tots. El corriol marxa planer tot resseguint la part baixa del Turó de la Fosca, poc a poc encarant-se al nord-est. A estones caminem sobre roques pelades i d'altres a l'ombra de frondosos i obacs boscos. Al cap d'uns 250 metres anem a parar de nou a la pista de Mata-rodona que ens talla i que fem a la dreta, en baixada i direcció nord. Només un centenar de metres més avall, just a la meitat d'un pronunciat revolt a la dreta, rebutgem de moment (després les pujarem) unes escales excavades a la roca i continuem pista avall durant uns 250 metres més. En aquest punt hem de trobar un petit trencall a la dreta que baixa a buscar el torrent del Figueret, que discorre 50 metres més avall, a la llera del qual hi trobem la font del Racó Gran.

5 1h 20'
4,2 Km
713 m 41.6580,1.9639Clica per veure'n la ubicació. Font del Racó Gran
La localitzem per sota de la pista de Mata-rodona, a la llera dreta del torrent del Figueret, a uns dos-cents metres al sud en línia recta del turó de la Cort Fosca. Es tracta d'un mur de pedra i ciment adossat al marge, amb un nou broc d'acer inoxidable encastat al frontal i a mitja alçada per on brolla l'aigua que cau a una primera bassa de pedra. Després l'aigua es recull en una segona bassa, de forma irregular i més gran, disposada al costat esquerre. En un racó a la dreta del conjunt hi trobem una tercera bassa, aquesta feta amb totxanes i arrebossada. Una llosa de pedra collada al frontal ens recorda el nom de la font, pintat amb color negre.
A la dècada dels noranta del segle passat es va fer la pista de Mata-rodona, confinant la font al bell mig del torrent, escanyada pels revolts de la pista. Recentment, però, s'ha arranjat la font i l'entorn, s'ha desemboçat i s'hi ha col·locat un nou broc metàl·lic. Dels tres antics accessos a la font, dos han estat recuperats.











Tornem a la pista de Mata-rodona que reprenem a l'esquerra, en pujada, desfent els últims 250 metres que ens separen del pronunciat revolt (ara a l'esquerra). Aquí abandonem definitivament la pista i trenquem a la dreta tot pujant per unes escales excavades a la roca. Del capdamunt de les escales arrenca un sender que marxa en direcció sud. Caminem per dins el bosc, guanyant alçada molt poc a poc, a recer d'una petita cinglera que portem a l'esquerra però que els arbres no ens deixen veure. Uns 200 metres més endavant sortim del bosc i entrem en un espai obert amb el sòl rocós, just en el punt que el camí gira a l'esquerra. Des d'aquest punt, a només 25 metres al sud i per sota nostre i adossada a la falda de la muntanya, veiem la font de les Estelles, encara que no cal que us hi atanseu ara, d'aquí a una estona serem al seu costat. Sí que podem aprofitar la balconada on estem per gaudir de les vistes; la Cort Fosca al nord i la carena de l'Espluga a ponent.

























Continuem doncs pel camí, que ja he dit que girava a l'esquerra, endinsant-se de nou al bosc. En no res, uns 25 metres més enllà, arribem a una bifurcació de camins; deixem el camí principal que marxa recte i prenem el que baixa per la dreta. De seguida som en una petita esplanada amb dos caminets que surten a banda i banda i un tercer que baixa d'enfront. Agafem primer el que se'n va per la dreta, passem per una clariana on hi ha un ben treballat banc corregut de pedra construït el 1983 i pocs metres després, només sortir del bosc, trobem la font de les Estelles a mà dreta del camí, la mateixa que hem vist des de dalt fa una estona.

6 1h 35'
4,8 Km
760 m 41.6575,1.9651Clica per veure'n la ubicació. Font de les Estelles
Localitzada a uns 300 metres al sud-est en línia recta del turó de la Cort Fosca i a escassos 50 metres a ponent de la cova d'en Tinet. És una cisterna rectangular, feta de pedra, obra i rematada amb ciment. Al costat i adossat a ella hi trobem un petit safareig quadrat.













Reculem els prop de 30 metres que ens separen de la petita esplanada on hi havia la trifurcació i un cop aquí rebutgem tant el camí que per l'esquerra torna al camí principal com el que davalla per la dreta, nosaltres seguim pel caminet que marxa recte. Només 20 metres més enllà som davant de la cova del Racó Gran de Mata-rodona, coneguda popularment com la cova d'en Tinet (41.6573,1.9656)Clica per veure'n la ubicació. .

És una balma obrada d'uns 10 metres de recorregut. L'interior de l'estança principal equival a una habitació d'uns 18 m2. Les seves parets al igual que els bancs que hi han són de pedra , ambdues coses picades totalment a mà. Un cúmul de pedres suggereix l'espai on es feia foc, coincidint amb el sostre fumat i una obertura natural com a sortida de fums. A l'exterior es va construir un sistema per recollir l'aigua i un forn. En el seu moment estava tancada per una porta metàl·lica de color verd. La cova va ser convertida en cabana el 1960 pel Valentí Rossinyol i Canudas, més conegut com el Tinet, qui la va tenir fins els anys 80 del segle passat, quan la va cedir a Carles Folch.




















Continuem per un corriol costerut de pedres que surt de la dreta de l'entrada de la cova i segueix arrambat a aquesta. De seguida enllacem de nou amb el camí principal (el mateix que havíem deixat abans de visitar la font de les Estelles) que fem a la dreta. Caminem tot resseguint les cingleres del Racó Gran que ens acompanyen a l'esquerra, alternant el nostre pas per frondosos boscos i balconades que se'ns obren de tant en tant a la dreta, en direcció més aviat sud i amb lleugera però constant pujada. El camí, malgrat no disposar de cap senyal, està ben fresat i és de bon fer. Finalment, al cap d'uns 500 metres des de que hem deixat la cova enrere, s'acaba la pujada. Som al coll de Tanca (41.6536,1.9652)Clica per veure'n la ubicació. , amb una bonica alzina de vuit branques a mà dreta.










A l'esquerra remuntaríem cap a la carena de la Pola, a la dreta aniríem als Castellots de Tanca, nosaltres seguim recte en direcció sud, amb acusada pendent i per dins el bosc. Uns 100 metres més avall enllacem a l'esquerra amb un camí més ample que ens talla i que esdevé més planer, malgrat que seguim perdent alçada mica en mica. De quan en quan el camí surt del bosc i es fa un xic aeri, se'ns brinden bones vistes dels Castellots de Tanca.




















Uns altres 250 metres després trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que inverteix el sentit del nostre caminar i que en poc més de 75 metres ens acosta a la font de la Pola, una de les més fresques i de més anomenada de la contrada, situada sota una balma.

7 1h 50'
5,7 Km
832 m 41.6510,1.9666Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pola
La font queda sota la bauma que li dóna el nom, situada a la serra de Tres Creus i és un dels llocs més freqüentats de la serra de l'Obac. De cabal escàs però constant, l'aigua conté una certa quantitat de carbonats a causa del substrat geològic. Quan plou, l'aigua s'infiltra en la terra i s'escola lentament per les esquerdes de les roques. La veta de la font de la Pola és recollida per una cisterna.
La balma de la Pola sempre ha tingut un naixement d'aigua, que històricament ha estat molt aprofitat; pel mas que durant molt temps va existir en aquest indret, pels pastors i el bestiar que voltaven per la Porquerissa i pels boscaters i carboners. En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer a la balma una aturada en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup d'aquests caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres d'arranjament amb dues finalitats; que la font tingués aigua tot l'any i que davant seu hi hagués una àrea d'esbarjo per poder descansar, passar llargues estones i jugar a cartes. Els principals impulsors de les obres van ser en Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel. El paleta Puig va ser-ne l'encarregat de dur a terme el projecte, que es materialitzà entre 1928 i 1929.
S'hi va construir una cisterna interna i una gran pica externa on va a parar l'aigua que raja per l'aixeta. Al davant de la font una bonica taula rodona de pedra amb un tauler d'escacs fet amb rajoletes de colors blanc i negre i voltada per tamborets fets amb pedretes. Anys més tard es va fer al seu costat una segona taula de pedra envoltada d'un seient i altres dues més petites que ja han desaparegut.
Quan es va conèixer que la primera fase de la construcció de la font havia acabat, molta gent hi va anar a visitar-la. Davant els nombrosos visitants, els impulsors de les obres van posar un cartell a la paret de la balma demanant respecte per l'entorn; aquest rètol encara hi és, però ja desdibuixat. Anys més tard van posar un nou cartell amb el mateix missatge, però aquesta vegada sobre la pica de la font.













De la font estant mirem en direcció nord i veiem a uns 50 metres dues roques separades per una gran escletxa. Ens hi apropem per un costerut corriol que surt arran de la balma per conèixer una curiositat, el santuari Luni-Solar de la Pola.

8

839 m 41.6515,1.9667Clica per veure'n la ubicació. Santuari Luni-Solar de la Pola
Es tracta de dues grans roques separades per una profunda escletxa, al mig de la qual hi ha una petita cavitat. A les parets que formen la xemeneia rocosa hi ha un seguit de forats a la pedra; corresponen als punts de fixació de bigues de fusta que deurien aguantar una plataforma artificial. Mirant cap enfora i a la banda dreta, hi ha una roca aplanada que presenta la seva superfície llisa en el mateix nivell que els forats que hem vist abans. Si hi pugem a sobre hi observarem un cercle format per set forats de formes ovoïdals i fins i tot rectangulars. En ells també s'hi pot encaixar uns troncs en posició vertical per tal de suportar una coberta. Si baixem a la base del cingle i l'envoltem per l'esquerra fins a trobar una canal que ens portarà dalt mateix de l'espadat, trobarem a la part alta de l'escletxa o xemeneia anterior, en l'angle rocós de la part superior, uns altres forats excavats a la roca, que indicarien l'existència d'una segona plataforma de troncs a uns vuit metres per sobre de la primera. Segurament els dos pisos deurien estar comunicats amb escales fetes de branques.
Tot fa pensar que correspondria a una construcció del tipus torre de vigilància però existeix una altra hipòtesi que defensa que es podria tractar d'un observatori astronòmic prehistòric. La teoria ha estat desenvolupada per l'enginyer i arqueo-astrònom egarenc Amador Rebullida Conesa el 1986, en el treball titulat "El Santuari Luni-Solar de la Pola".















Baixem a la font i de seguit retornem pel corriol per on hem vingut fins enllaçar de nou amb el sender principal que reprenem a l'esquerra. Caminem en sentit sud per dins el bosc durant uns 300 metres, fins sortir a un llom on hi trobem la balma de la Porquerissa (41.6485,1.9658)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'una balma tota fumada i amb unes parets obrades que la tanquen parcialment. El seu topònim correspon al fet que antigament s'hi tancaven els ramats de porcs que pasturaven pels alzinars propers. Les parets que la tanquen exteriorment, així com els indicis de separacions interiors que encara poden apreciar-s'hi, evidencien que fou utilitzada antigament. En el seu interior es desenterraren diversos fragments de ceràmica romana i medieval. És un exemple d'aprofitament de les cavitats naturals per la pagesia durant l'Edat Mitjana.















En aquest punt canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a l'est. Uns 75 metres després veiem a mà esquerra del camí les anomenades Sepultures de la Porquerissa (41.6487,1.9662)Clica per veure'n la ubicació. .

La sepultura de la Porquerissa consta d'una petita caixa feta amb lloses d'arenisca. Aquesta caixa de pedra és el que en resta de les tres antigues sepultures que foren descobertes pels voltants de l'any 1920. L'aparença i situació de les tombes era similar a les trobades al coll d'Eres; caixes rectangulars, fetes amb lloses de pedra sense desbastar. Les dimensions d'aquestes sepultures, que foren trobades arrenglerades i a poca distància entre elles, eren de 1,70 metres de llargada per 0,40 metres d'amplada i de profunditat. La datació de les tombes ha estat fixada com a pertanyents a l'Alta Edat Mitjana. Aquestes tombes van romandre en bon estat fins a mitjan dels anys 60 del segle passat, data a partir de la qual alguns desaprensius anaren arrencant poc a poc les lloses dels enterraments fins arribar a l'actualitat.

Seguim serpentejant en direcció més aviat est. El camí és agradable de fer, molt planer i aeri, amb excel·lents vistes cap el sud. Havia llegit que durant aquest tram aniríem trobant diverses agulles rocoses amb noms curiosos com el Rave, el Setrill i la Gloriosa Boina d'en Peret, entre d'altres, però la meva imaginació o interpretació artística no està prou desenvolupada, no en vaig saber reconèixer cap. Anem envoltant el turó de Tres Creus per la seva vessant sud. Al cap d'uns 700 metres des de la Porquerissa arribem a una pista ampla que ens talla, som al coll de Tres Creus (41.6488,1.9716)Clica per veure'n la ubicació. .

Sembla ser que el nom d'aquest coll fa referència al fet de que en aquest paratge hi foren penjats de la forca tres homes, abans se'n deia coll de la Pola.

Aquí agafem l'ample pista de terra a la dreta, en baixada. Ara només ens queda continuar davallant sense deixar la revirada pista, obviant qualsevol camí que ens meni. La pista és monòtona i la pendent acusada. Al cap d'uns 600 metres, després d'un revolt a la dreta, s'acaba el terra i comença l'asfalt, el que fa que aquest tram es faci encara més feixuc, sort que és baixada. Continuem els últims 500 metres que ens queden trepitjant asfalt fins arribar de nou a l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari, punt on hem començat la caminada i que donem per finalitzada.

F 2h 30'
8 Km
727 m 41.6532,1.9771Clica per veure'n la ubicació. L'Alzina del Sal·lari

Inici i final de l'excursió.