Caminada I-189 (Barcelonès)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
239
m |
41.4196,2.0969Clica per veure'n la ubicació. | Baixador de
Vallvidrera (Barcelona) |
Encetem la caminada just a l'entrada del Baixador de Vallvidrera. Des d'aquí pugem per un tram d'escales que surten enfront nostre. Un cop dalt ignorem els torns d'entrada a les andanes que tenim davant i girem a la dreta. Sortim a una gran esplanada de terra on comencem a veure els primers panells informatius de diferents itineraris recomanats pel Parc. Rebutgem un camí esglaonat que arrenca de l'altra banda de l'esplanada i porta directament a vil·la Joana. Nosaltres prenem un camí planer que surt per l'esquerra, en direcció més aviat nord-est, ample, planer i cimentat.
Estem seguint el camí del Fondal que remunta plàcidament el torrent d'en Ferrer, enllaçant el pla de l'Estació amb el mirador de la Font Nova. Es tracta d'un itinerari accessible a persones amb mobilitat i visibilitat reduïda. El camí està ben arranjat, amb baranes de fusta, un sòcol guia i panells informatius adaptats als visitants amb visibilitat reduïda.
Anem guanyant alçada molt poc a poc, trobant un seguit de places i racons d'estada, i més amunt una plaça circular amb bancs d'obra.
Uns 450 metres des de que hem començat a caminar veiem a la nostra dreta un gran mur de pedra i forma arrodonida. Pocs metres més amunt el camí fa un tomb de gairebé 180º a la dreta i de seguida trobem el primer brollador del dia, la font Nova, ubicada en racó d'una terrassa enlairada i rodona, a l'ombra de dos magnífics plàtans.
| 1 | 10' |
0,5 Km |
260
m |
41.4213,2.1016Clica per veure'n la ubicació. | Font Nova |
Es troba dins el bosc, en un racó d'una terrassa
circular feta amb
murs de pedra esglaonats. El frontal de la font és un mur de formigó i
forma còncava, simètric i amb escales pels dos costats protegides amb
baranes metàl·liques. Encastat al mig del frontal hi ha el broc de
ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat disposat sobre un banc
corregut que ressegueix tot frontal i que alhora li fa de respatller. A partir d'aquesta font s'acaba el camí adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, però encara poden seguir l'itinerari les que tenen discapacitat visual, doncs les escales i camins per on passarem a continuació estan preparades i els plafons informatius estan també escrits amb llenguatge Braille.
Així doncs, a continuació pugem per les escales que passen per sobre la font i que s'enfilen serpentejant muntanya amunt. Un parell de replans més amunt som davant de la font Vella.
| 2 | 12' |
0,51 Km |
267
m |
41.4212,2.1018Clica per veure'n la ubicació. | Font Vella |
Trobem aquesta font a escassos 10 metres per sobre de la
font Nova.
La font es troba en un replà de les escales que pugen des de la Font
Nova al passeig dels Plàtans. Construcció formada per tres grans murs
d'obra arrebossada formant angles rectes, adossats al marge que alhora
retenen les terres. En el mur de més a l'esquerra podem veure un tros
del frontal en relleu, de totxo vist. A banda i banda disposem de dos
bancs d'obra vista.Continuem pujant un tram més d'escales fins que anem a parar a un passeig arbrat i planer, el passeig dels Plàtans, que recorre en línia recta la distància fins la vil·la Joana, flanquejat pels arbres que li donen nom a banda i banda. El passeig comença en una plaça circular (que ens queda a mà esquerra) a l'ombra de dos roures centenaris, amb la taula anomenada "dels Set Bisbes", en memòria de la trobada de mossèn Cinto amb els bisbes que el visitaren.
Al llarg del passeig i als entorns propers, podem observar un seguit d'escultures amb siluetes i relleus d'elements naturals (fulles, petjades), peces d'un projecte de creació artística. Anirem trobant acàcies, castanyers d'Índia i altres espècies de jardí que acompanyen els saücs i els oms.
Al cap d'uns 70 metres passem a frec de la font dels Plàtans que ens queda a l'esquerra del passeig.
| 3 | 14' |
0,65 Km |
276
m |
41.4216,2.1012Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Plàtans |
Erigida al mateix passeig dels Plàtans de qui rep el
nom, entre la
Font Nova i vil·la Joana. La font queda acollida entre dos murals de
pedra adossats al marge que alhora retenen les terres. El frontal està
format per unes tires de totxos disposats en vertical i una xapa
metàl·lica allargada al mig que li donen una forma esvelta. Al
capdamunt, corona el conjunt un frontó de maó vist. L'aigua, que està
tractada, raja per una aixeta de llautó amb polsador i cau a un
enreixat arran de terra. Dos bancs d'obra vista encastats al mig de
cadascun dels dos murs de pedra ens conviden a seure una estona i
gaudir de l'entorn.Continuem una cinquantena de metres més pel passeig. Aquí abandonem temporalment el passeig i trenquem a la dreta per unes escales que ens baixen directament a la font Joana, situada uns 30 metres més avall.
| 4 | 16' |
0,7 Km |
268
m |
41.4205,2.1005Clica per veure'n la ubicació. | Font Joana |
La trobem sota el passeig dels Plàtans. Erigida en un
racó d'una
gran esplanada amb petites grades per seure, en un espai molt ample
dins el bosc al mig del qual hi ha un rentador antic. L'adequació de
l'espai es va fer respectant l'estructura que tenia antigament i
reconstruint els racons d'estada que hi havia al voltant de la font.
Construcció d'obra vista en forma de caseta adossada a la muntanya i
coronada per un frontó de ciment. Al mig del frontal una aixeta
metàl·lica de polsador per on raja aigua tractada que cau a un enreixat
des d'on és canalitzada per sota terra per alimentar l'antic rentador
que hi ha uns metres més avall. A l'esquerra de la font disposem d'un
banc corregut de formigó d'uns 25 metres de llarg.Vista la font, el safareig i l'entorn, pugem per les mateixes escales per on hem vingut i tornem a ser al passeig dels Plàtans, que reprenem a la dreta. De seguida, uns 50 metres més endavant, s'acaba el passeig. Unes escales a l'esquerra ens condueixen a un carrer cimentat amb vil·la Joana a la nostra dreta.
| 5 | 20' |
0,8 Km |
279
m |
41.4198,2.0998Clica per veure'n la ubicació. | Vil·la Joana -
Casa Museu Verdaguer |
Edifici construït l'any 1708 com a masia agrícola i
conegut com amb
el nom de Can Ferrer. A l'era hi ha una pedra esculpida amb aquest nom
i datada el 1743. L'edifici actual el construí la família Miralles, a
mitjans del segle XIX, quan el va adquirir. Una gran mansió de tres
plantes amb galeries a davant i darrere i una torre central. La façana
principal presenta composició simètrica amb un porxo central de dues
plantes i coronada amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge
amb la inscripció "Quinta Juana". Al davant hi ha un pati tancat per un
mur, amb dos portals d'accés, que el separa de l'era situada a un
nivell més aixecat. Deixem vil·la Joana enrere i prenem el carrer cimentat que surt del davant de la casa i que marxa en direcció est. Només començar ens desviem a la dreta i ens atansem a una era semicircular des d'on podríem gaudir d'una excel·lent vista de vil·la Joana, malgrat que avui no és el cas, doncs estan realitzant unes importants obres de millora i tota la façana queda tapada. De tota manera, a dalt us deixo una fotografia d'uns anys enrere per tal de fer-vos una idea.
Des de l'era estant no tornem al carrer, sinó que pugem un parell d'esglaons i ens situem en uns jardins que queden a sobre. A l'esquerra dels jardins, tocant al carrer, tenim la font del Centre
| 6 | 22' |
0,85 Km |
286
m |
41.4198,2.1007Clica per veure'n la ubicació. | Font del Centre |
Emplaçada al jardí del Centre d'Informació del Parc de
Collserola.
Té una forma senzilla i alhora original. Consta d'una gran bassa
rectangular d'obra rematada amb ciment, situada pel damunt del nivell
de terra i envoltada per una passera d'obra vista. L'aigua brolla per
una canal de ferro disposada en horitzontal, de lluny sembla el
trampolí d'una piscina.Abandonem els jardins i reprenem el carrer a la dreta. Tot seguit deixem a la dreta l'entrada al Centre d'informació del Parc de Collserola (41.4197,2.1011)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem pel carrer amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150
metres més endavant, un cop hem deixat enrere l'escola Xiprers,
trenquem a l'esquerra per un camí cimentat al començament però que de
seguida, un cop traspassem una cadena que barra el pas als vehicles,
esdevé una pista de terra que s'enfila per una pineda, encarant-se cap
el nord-est. 
Sense deixar la pista, obviem qualsevol corriol o camí
que
ens meni durant uns 400 metres més, fins que arribem a una bifurcació;
aquí rebutgem el camí que surt per l'esquerra en direcció nord i que
porta a Can Cortès, nosaltres agafem el de més a la dreta i descendent,
que manté la direcció que portàvem, nord-est. Resseguim les marques
blanques i vermelles corresponents al
Escassos 40 metres des que hem canviat de direcció passem per una
clariana on ignorem un ample camí que surt per la dreta que baixa a
buscar la carretera que de Sarrià, a l'alçada del revolt de les Monges.
Nosaltres continuem recte. Uns 150 metres més tard el camí torna a
canviar de direcció, ara tomba a l'esquerra i 250 metres més endavant
ho fa a la dreta al mateix temps que creuem el torrent de la Vinassa,
adreçant-nos al sud-oest. Uns 75 metres després d'haver creuat el
torrent, abandonem la pista temporalment i trenquem a l'esquerra,
seguint les traces del
| 7 | 1h |
2,7 Km |
382
m |
41.4242,2.1153Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Canet |
Situada a peu del camí de gran recorregut GR-92. És una
construcció
sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig
del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua
a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica
rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro
amb el nom de la font gravat en relleu. Fou reconstruïda durant el mes
de maig de 2008. Diuen que raja tot l'any. Anys enrere les seves aigües
eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.
Desfem els prop de 300 metres de camí, ara en baixada, i anem a parar de nou a la pista principal que reprenem a l'esquerra, en lleugera pujada i direcció sud-oest. Al cap d'uns 100 metres la pista gira a l'esquerra, encarant-se al sud. De seguida rebutgem un corriol descendent que surt per la dreta i que ens baixaria a la font de la Budellera, anomenat aquest caminet com de Baix, nosaltres continuem pel que en diuen de Dalt, seguint la pista principal, guanyant alçada molt poc a poc i adreçant-nos mica en mica a llevant. A la dreta destaca la imponent torre de Collserola.
Uns 250 metres més endavant passem per la porta de Can Mandó
(41.4202,2.1133)Clica
per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta i 200
metres més enllà
arribem a un fondal on deixem a l'esquerra l'entrada a Can Xoliu
(41.4207,2.1150)Clica
per veure'n la ubicació. alhora que la pista fa un gir de
gairebé 180º,
adreçant-nos al sud-oest i encetant una lleugera baixada. Aviat passem
pel costat de les restes d'una antiga portalada amb un mosaic de
rajoles representant l'escut de la ciutat de Barcelona. Des d'aquí, si
mirem enrere, podem veure una bonica imatge del temple del Tibidabo,
enlairat a la llunyania.
Al cap d'uns 150 metres, just quan la pista entra en un revolt a l'esquerra, ens desviem per un caminet descendent que surt enfront nostre i ens condueix, pocs metres més avall, fins el paratge de la font de la Budellera, una de les més populars de les que es conserven dins el Parc de Collserola.
| 8 | 1h 20' |
3,9 Km |
363
m |
41.4192,2.1127Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Budellera |
Una de les fonts
més populars de les que es conserven al
parc de
Collserola. Es troba a l'obaga del cim del Tibidabo, tocant al barri de
Vallvidrera, a escassos 250 metres al nord en línia recta de la Torre
de Collserola, en una fondalada. La font queda a la terrassa superior,
sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i
maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam
respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra
vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica
semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a
altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de
la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de
respatller. 
Al nord d'aquest paratge, des de la placeta més inferior de les que formen el recinte, agafem un corriol descendent que surt del darrere. A l'esquerra podem veure el broc del desguàs de les aigües de la font de la Budellera després d'haver circulat per totes les basses, a punt d'unir-se definitivament al torrent homònim que ens queda a sota. Només començar rebutgem un camí ascendent a la dreta que puja a la font i que més amunt esdevenen les escales principals del conjunt. Anem davallant poc a poc per dins el bosc, amb tendència al nord-oest, seguint les marques de l'itinerari de la Font de la Budellera per un corriol ben fresat, impossible de perdre'l. Abans de 100 metres creuem el torrent de la Budellera i poc més de 100 més endavant ignorem un corriol ascendent que surt per la dreta i puja a la pista per on hem vingut des de la font d'en Canet. De seguida entrem en una petita clariana dins el bosc, alhora que el planer camí s'acaba; davant nostre queda un filat que ens barra el pas, amb un atrotinat Simca 1000 a l'altra banda. Nosaltres continuem per unes escales de fusta que arrenquen a mà esquerra i que davallen serpentejant, sempre per dins el bosc. Poc més de 50 metres més avall anem a parar a una pista ampla que ens talla; a la dreta aniríem a Ca n'Estisora (41.4216,2.1111)Clica per veure'n la ubicació. , nosaltres la prenem a l'esquerra, en direcció sud-oest. Només un centenar de metres més tard, abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol graonat que culmina, escassos 75 metres més avall i després d'alguna ziga-zaga, al revolt de les Monges, una pronunciada corba de la carretera que va de Sarrià cap a Sant Cugat.
Creuem la carretera i, un cop a l'altra banda, baixem per unes escales de fusta fins al fons del torrent de la Budellera, que resseguim aigües avall per un corriol que marxa en direcció sud-oest, paral·lel a la carretera que ens queda a sobre a la dreta. 500 metres més endavant, quan som davant d'un pont que creua el torrent, abandonem el camí que dúiem i girem a la dreta, anant a parar a una petita esplanada just a tocar de la carretera.
De l'esplanada estant tenim la carretera a la dreta, unes escales de fusta enfront que baixen al torrent i una pista forestal que neix a l'esquerra i que condueix a Vallvidrera, és la que nosaltres prenem per conèixer la font de Sant Ramon. Així doncs creuem el pont sobre el torrent de la Budellera i continuem per una pista ampla de lleugera pujada que marxa inicialment en direcció sud-est però que en no res s'adreça al sud-oest. Uns 125 metres després d'haver creuat el pont defugim un corriol descendent a la dreta que baixa a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i que a la tornada agafarem. Anem guanyant alçada poc a poc per la pista durant uns 250 metres, fins que trobem la font a mà dreta, en una raconada, sota vil·la Molitor que veiem enlairada.
| 9 | 1h 50' |
5,4 Km |
303
m |
41.4161,2.1031Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Ramon |
La font està composta per diversos elements que en fan
una
construcció de grans dimensions. Sobre de tot hi ha una caseta de totxo
vist, on hi ha un mosaic amb la imatge del Sant, molt deteriorada. La
caseta està rematada amb una teulada en volta, també feta de totxana.
Sota la caseta hi ha la mina, tancada per una porta de ferro. De la
mina surt un tub de coure per on raja l'aigua, que va a parar a un
petit estanyol amb pedrís central. Per a accedir a l'estanyol i a la
surgència hi ha uns cinc esglaons allargats de pedra. El seu nom prové
del que era propietari dels terrenys on es situa, quan aquesta va ser
construïda. Vista la font reculem per la pista els 250 metres que ens separen del corriol que hem esmentat a la pujada i que ara ens queda a l'esquerra. Un cop aquí el prenem en baixada per dins el bosc. Escassos 50 metres més avall arribem a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (41.4183,2.1017)Clica per veure'n la ubicació. , al començament de la qual i a mà dreta, hi trobem la font de Santa Bàrbara.
| 10 | 2h |
5,7 Km |
257
m |
41.4185,2.1022Clica per veure'n la ubicació. | Font de Santa
Bàrbara |
Es troba dins l'àrea de lleure de Santa Maria de
Vallvidrera, a
l'extrem més oriental de l'espai, a tocar del berenador. Construcció
moderna i de formes simples, formada per dues parets molt grans de
pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de
frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la
part baixa. L'aigua cau a un enreixat quadrat i metàl·lic per on
desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de
la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. És una font que
quasi sempre raja, a vegades l'enreixat queda inundat. Continuem en direcció ponent per un camí cimentat que surt de l'altra banda de l'àrea recreativa. Uns 175 metres després som davant de l'accés a l'església de Santa Maria de Vallvidrera que ens queda a la dreta. Hem encepegat el moment, doncs aquest accés només roman obert durant les hores de missa. Ens apropem a l'església per un caminet arbrat que ens hi atansa en menys de 75 metres. Abans d'arribar a l'església però, a mig camí, passem a frec del pati de l'antiga rectoria. Si mirem dins el pati a través del barri de ferro, veurem a la dreta del mateix, la malaguanyada font de la Rectoria.
| 11 | 2h 8' |
6 Km |
247
m |
41.4185,2.0996Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Rectoria |
Construcció senzilla, de base quadrangular amb tres
parets de totxo
vist; a la quarta hi ha les escales per accedir-hi, ja que està
enclotada per sota del nivell de terra. A la paret frontal hi ha
l'aixeta, que no raja. Malauradament el conjunt de la font presenta un
aspecte descuidat; la pica enrunada, les parets cobertes de males
herbes i a l'interior hi ha runa. 
| 12 | 2h 10' |
6,1 Km |
246
m |
41.4188,2.0996Clica per veure'n la ubicació. | Església de
Santa Maria de Vallvidrera |
La primera notícia que es conserva de la fundació del
temple es
troba en un document de l'any 987, que fa referència a l'església que
llavors pertanyia a la parròquia de Valldoreix. Al segle XIII, Santa
Maria es va escindir i constituir en parròquia independent, i al segle
XVI es va aixecar l'edifici actual, d'una sola nau i absis poligonal,
que està flanquejat per un campanar de planta quadrada, segurament de
la mateixa època. El cementiri adjacent és un altre espai singular, és
un dels dos únics cementiris parroquials que encara es conserven a
Barcelona.Desfem el camí arbrat fins el carrer cimentat que reprenem amb la mateixa direcció que dúiem abans, nord-oest. Als pocs metres, a l'esquerra i a la llera del torrent de la Budellera, em consta que hi ha la mina de la Teula, però no som capaços de trobar-hi l'accés, ho deixem pendent per una altra ocasió.
Seguim pocs metres més, fins que el carrer mor en un altre que ens talla, cimentat també; a la dreta ens queda la carretera, enfront una gran plaça enjardinada, nosaltres prenem el nou carrer a l'esquerra. Abans de 50 metres el carrer es trifurca; de les tres opcions agafem la pista de terra que se'n va per l'esquerra en lleugera pujada. L'anem seguint en direcció sud i alguna ziga-zaga durant uns 400 metres, fins que anem a parar a esplanada. Aquí rebutgem la pista ascendent que marxa per l'esquerra a buscar el camp de futbol i continuem per un camí planer que surt davant nostre mantenint la direcció. Al cap d'una cinquantena de metres girem a la dreta per un camí descendent que circula per dins el bosc i que en poc més de 125 metres ens porta a la presa del pantà de Vallvidrera, objectiu final de la sortida d'avui.
| 13 | 2h 30' |
7,1 Km |
258
m |
41.4149,2.0975Clica per veure'n la ubicació. | Pantà de
Vallvidrera |
Començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de
garantir el
subministrament d'aigua a l'aleshores municipi de Sarrià. Si bé s'acabà
el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de
l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies
Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat
construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació
són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar
a embassar fins a uns 18.000 m³.Darrere el pantà, cap el sud, s'obre un ampli paisatge dominat per les aigües tranquil·les de l'embassament. Un camí voreja el pantà i passa per davant de les cases del barri de Mas Sauró.
Tornem tot baixant per unes escales que surten de la part dreta de la presa en direcció nord. Fixeu-vos en els esglaons, hi veure-ho gravades fulles de plàtans. Abans de cinquanta metres passem pel costat de la Casa del Guarda del pantà de Vallvidrera (41.4156,2.0973)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra, a l'altra banda del torrent. Al costat de la casa disposem d'una petita esplanada amb taules i bancs per fer-hi una estada.
Deixem enrere la casa del Guarda i continuem davallant lleugerament per un camí que surt de l'esplanada anomenat camí del Pantà. Uns 120 metres més endavant passem a frec d'una de les dues boques d'accés a la Mina Grott que tenim a mà dreta.
| 14 | 2h 35' |
7,3 Km |
247
m |
41.4167,2.0980Clica per veure'n la ubicació. | Mina Grott |
Seguim pel camí del Pantà. De seguida esdevé cimentat alhora que comencem a trobar cases a mà esquerra, a sota a la dreta ens acompanya el torrent. Uns 200 metres més enllà anem a parar davant de la plaça de la Mina Grott, a la mateixa trifurcació per on hem passat de camí cap el pantà. Aquí girem tombem a l'esquerra i seguim aquest carrer durant uns 150 metres fins arribar a la carretera. A l'altra banda ens queda el Baixador de Vallvidrera, on hem encetat aquesta entretinguda passejada i on la donem per finalitzada.
| F | 2h 45' |
7,7 Km |
239
m |
41.4196,2.0969Clica per veure'n la ubicació. | Baixador de
Vallvidrera (Barcelona) |
Inici i final de la passejada d'avui.