Itinerari:
Estem situats a la carretera GI-400 que porta de Masella a la
Molina en direcció a aquesta última, enrere hem deixat les últimes
instal·lacions hoteleres de Masella. Just quan s'acaben els
aparcaments, al començament d'una corba a l'esquerra, iniciem la
caminada. Ho fem seguint la pista cimentada que arrenca per la dreta en
pujada i que porta a més aparcaments i també a les pistes d'esquí.
Només començar a caminar, quan la pista entra en el seu primer revolt a
la dreta, veurem un petit torrent a mà esquerra; si el remuntem
escassos 20 metres per un corriolet que segueix la seva riba esquerra
anirem a petar davant de la font de Reller.
Localitzada a Masella, a escassos 50 metres de la
carretera GI-400
que puja a La Molina, a la llera d'un petit torrent. La font queda
enclotada dins la llera del torrent, cal baixar el petit marge per
atansar-s'hi. L'aigua brolla generosament per un tub de plàstic
encastat entre unes pedres i arran del terra formant el torrent que
porta el seu nom.
El torrent de Reller creua la carretera i s'escola muntanya avall,
canviant de nom a mida que les aigües davallen (més avall s'anomena
torrent de la Berenguera i més encara torrent de la Font del Puig, per
acabar abocant les seves aigües a la riera d'Alp).
Continuem per la pista cimentada en pujada, travessant els diferents
aparcaments esglaonats, fent ziga-zagues. Si ho preferim disposem
d'unes escales metàl·liques que ens escurcen el trajecte fent drecera
d'un aparcament a l'altre, ben assenyalades amb les marques blanques i
vermelles corresponents al GR-4.
Aquest sender GR-4 forma part del GR europeu E-7 i enllaça
Puigcerdà amb Montserrat. Passa per indrets d'alt interès paisatgístic,
com els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de la Muntanya de Montserrat
o l'espai natural del Catllaràs, i ressegueix un tram del riu
Llobregat. També es troba amb edificis religiosos destacats, com el
monestir de Montserrat o el de Sant Benet de Bages. Els 158 quilòmetres
del GR- 4 comencen al pont internacional de Puigcerdà, que recull les
marques europees del sender E-7 Mar Negre - Oceà Atlàntic, que uneix
Constança (Romania) amb Lisboa (Portugal).
Uns 400 metres més amunt, al final de l'últim aparcament, s'acaba
l'asfalt i anem a parar a una pista d'esquí de l'estació de Masella que
ens talla, alhora que cruïlla de camins. Veiem els canons de neu
artificial i els indicadors pertinents.
De tots els camins rebutgem el que baixa per la dreta que és una de
les pistes d'esquí, també un de més estret que marxa recte cap a una
bassa i el que surt en pujada i direcció sud-est franquejat per canons
de neu tot seguint les marques del GR-4 que puja a coll de
Pal.
Nosaltres seguim pel de més a l'esquerra, en lleugera pujada i direcció
llevant al començament. El camí és herbat amb bosc a banda i banda i
circula entre la carretera GI-400 i la pista que puja a Coll de Pal,
inicialment en direcció est però mica en mica es va encarant al
sud-oest. Suposadament hauria de ser el número 737
corresponent als senders de Cerdanya però no hi trobem cap senyal que
ens ho confirmi.
Al cap d'aproximadament uns 700 metres ignorem un camí que se'n va
per la dreta i un centenar de metres més endavant entrem en un gran
prat obert. Anem vorejant el bosc que ens queda a la dreta en sentit
sud durant poc més de 150 metres, fins que anem a petar amb un camí que
ens talla; a la dreta enllaçaríem poc més amunt amb la pista que puja a
coll de Pal, nosaltres l'agafem a l'esquerra, en suau baixada.
Sense deixar el camí fresat que tendeix a anar-se'n cap al nord-est,
uns 350 metres més avall som en una de les instal·lacions de l'estació
d'esquí de la Masella, la Pia Express, a tocar novament de la carretera
que creuem amb compte. Un cop a l'altre banda, enfront, ens queda una
zona recreativa amb taules de pedra i la font de la Pia presidint
l'espai.
Emplaçada al quilòmetres 10 de la carretera GI-400 que uneix
l'estació d'esquí de la Molina amb la de Masella, en una zona de
esbarjo i paisatge magnífic. L'espai és barrat al bestiar i presenta, a
part de la font, taules de pedra. La font és feta amb blocs de pedra
que cobreixen un talús que tapa la cisterna, situat al mig de
l'esplanada. El frontal és una llosa vermellosa amb una aixeta al mig
per on raja l'aigua i cau en una pica disposada damunt d'un petit mur
de pedra del país.
Ara prenem el sender 738 que surt pel sud de la zona
d'esbarjo i circula paral·lel a la carretera, per sota d'aquesta, en
direcció sud-est. El camí està molt desdibuixat al començament, però a
mida que davallem es va fent més evident. Al cap d'uns 400 metres, quan
som prop del torrent, el nostre camí gira a l'esquerra, seguint el curs
del torrent. Pocs metres més avall creuem el torrent de la Baga (42.3447,1.9202)Clica
per veure'n la ubicació. a gual i continuem un tram per
l'altra riba, ara el portem a l'esquerra.
Sempre per dins el bosc, mica en mica ens allunyem del torrent i
uns 350 metres des que l'hem creuat anem a parar a un camí més ample
que ens talla alhora que mor el sender 738 que dúiem. El nou
camí està
assenyalat amb el número 744; a la dreta aniríem a Pas del
Roc on hi ha
un petit refugi, nosaltres el prenem a l'esquerra. De seguida entrem en
un revolt pronunciat a la dreta i a continuació, encara no 100 metres
després, quan el camí entra en una corba a l'esquerra, ignorem un camí
que per la dreta aniria a Súper-Molina. Al cap d'uns 275 metres més de
plàcid camí tornem a creuar el torrent de la Baga i 75 metres més tard
trobem la font de la Baga a mà esquerra i a peu de camí. Una bona
oportunitat per fer un petit descans i gaudir d'un bon glop d'aigua
fresca.
Localitzem aquesta font a peu del camí que porta del Pas
del Roc a
la font dels Ocells, a pocs metres del torrent de la Baga de qui pren
el nom i a uns 350 metres en línia recta al nord-est de la font de la
Pia. Adossada al marge de la muntanya, rep l'aigua per un tub de
plàstic que aboca a una pica rectangular de pedra picada que descansa
en un pedestal de pedra.
Continuem pel camí que dúiem i amb la mateixa direcció, seguint les
marques grogues corresponents al sender 744. El camí és
planer i circula per dins el bosc en tot el seu recorregut. Uns 675
metres més enllà passem per sota una línia elèctrica i uns 250 metres
més endavant obviem un camí descendent que surt per la dreta. De
seguida, just quan el camí fa un gir a la dreta, passem per la
capçalera del torrent del Carboner Mort o de la Font Tosca, segons quin
mapa es miri. En aquest punt, a l'esquerra i uns metres torrent amunt,
hi hauria d'haver la font Tosca. Vam intentar trobar-la però sense
resultat satisfactori, ho deixem pendent per una altra ocasió.
Seguim fent camí. Uns 350 metres després arribem a una bifurcació;
la pista de l'esquerra ens tornaria al punt de partida, però encara no
toca. Nosaltres seguim pel camí de la dreta, en baixada. Només
començar-la, a sota a la dreta ens queden el refugi de la Font dels
Ocells i al costat la font homònima.
Emplaçada a escassos 15 metres al sud del refugi de la
Font dels
Ocells, en un pla boscós amb un important pas de camins, a uns 800
metres a l'est en línia recta de les instal·lacions hoteleres de
Masella. Un petit mur de pedra lligada a dues alçades reté les terres
del talús i fa de paret de la font. L'aigua raja per una aixeta de
polsador collada a la part de paret més alta i cau al sòl empedrat que
després s'escola per un desguàs. Trobem un bancal de pedra al llarg de
la paret més baixa que li fa de respatller, a l'esquerra de la font
n'hi ha un altre sense respatller disposat en angle. En aquesta ocasió
no rajava aigua per l'aixeta de la font, estava canalitzada fins un
abeurador de plàstic situat uns metres més avall.
El refugi consta de dues parts; una reservada per
guardar-hi el
bestiar i una altra per persones amb lliteres, taula, bancs, armari i
llar de foc. Es troba en bon estat i es pot usar per visitants i
excursionistes demanant permís a l'Ajuntament. A l'entorn també hi
trobem la Font dels Ocells en una banda, i a l'altre que queda dins el
bosc en una zona ombrejada una àrea recreativa amb un parell de taules
de granit i 12 tamborets.
Continuem pel camí que passa per damunt de la font i del refugi; no
confondre amb la pista més ampla que marxa per sobre. A baix a la dreta
ens queda una àrea recreativa amb un parell de taules de granit i
tamborets, així com un bonic sender anomenat dels Carboners que baixa a
buscar la riera d'Alp. El nostre camí segueix direcció nord però mica
en mica es va encarant a l'oest, sempre en lleugera baixada. Uns 650
metres més avall anem a parar a un altre camí que ens talla i que fem a
la dreta. Al cap d'uns 375 metres arribem a una clariana, just en el
punt que deixem un camí a la dreta i el nostre fa un revolt pronunciat
a l'esquerra, encarant-se al nord-oest. Estem dins el bosc de la Pleta (42.3583,1.9080)Clica
per veure'n la ubicació. .
Uns 500 metres més endavant, arribem a una cruïlla de camins; obviem
el de la dreta i seguim recte, sense deixar les marques del sender 744.
Uns 175 metres després creuem el torrent de la Font del Puig i només
uns 200 metres més avall trobem la font Maimona a l'esquerra del camí.
La font es troba a la dreta de la pista que puja des
d'Alp al
refugi de la Font dels Ocells, uns 2 Km abans. Tota la font està
construïda amb pedra lligada del país, en forma d'una muntanyeta
partida per la meitat. La paret, semicircular, serveix també de
respatller a dos bancals situats a banda i banda de la font. Al mig,
una pedra treballada fa de broc per on raja l'aigua i cau en un
enreixat metàl·lic enlairat un pam del terra. El sòl immediat està
empedrat.
Continuem endavant pel mateix camí i sentit que dúiem, amb lleugera
baixada. Uns 450 metres més avall, just en el punt que el camí fa un
revolt a la dreta i creuem el torrent del Clotar, ens desviem del camí
i del sender 744 que segueixen cap a Roca Castellana i
trenquem a l'esquerra per un senderó que inicialment marxa en sentit
sud i en lleugera pujada, endinsant-se en el bosc. A partir d'ara
anirem seguint els senyals del sender 737 alhora que també
les marques blanques i vermelles corresponents al GR-4 que ja
ens ha acompanyat al començament.
Uns 150 metres més amunt passem per sota els cables d'una línia
elèctrica i 200 metres després, sense deixar de guanyar alçada, anem a
parar a un camí més ample que ens talla i que fem a l'esquerra,
encarant-nos a l'est. Estem caminant pels Plans de Mandric. El tram que
ve a continuació està força desdibuixat, passa per un bosc amb moltes
branques caigudes, però per sort les marques blanques i vermelles
sovintegen i son ben visibles. Les anem seguint durant uns 375 metres,
fins que som a frec d'una gran bassa d'aigua artificial, la bassa de
Masella (42.3555,1.9015)Clica
per veure'n la ubicació. , que no veiem doncs queda
enlairada. Voregem la bassa que ens queda a la dreta, resseguint unes
roques de grans dimensions que l'envolten, fins que arribem al costat
d'un petit edifici que és la depuradora i que tenim a l'esquerra, a la
dreta seguim tenint la bassa.
Des de la depuradora segueix el GR-4 en direcció sud-oest
per una ampla pista ascendent que rebutgem, també ignorem un caminet
que marxa en sentit nord-est, nosaltres hem de cercar les marques del
sender 737 que comencen a uns 75 metres al sud de la
depuradora i marxen en sentit sud-est per dins el bosc. Al començament
es fan difícils de trobar però de seguida ensopeguem amb el camí marcat
i el seguim sense cap entrebanc. Anem seguint un corriol ben definit en
lleugera pujada i sempre per dins el bosc. Al cap d'uns 150 metres
creuem el torrent de la Berenguera que aigües avall esdevé el torrent
de la font del Puig. Uns 300 metres després anem a petar a una pista
ampla que ens talla; a l'esquerra baixaríem al bosc de la Pleta, la
prenem a la dreta en pujada. Sense deixar aquesta nova pista que
circula clarament en sentit sud, uns 475 metres més amunt deixem una
altra a l'esquerra que baixa al refugi de la Font dels Ocells i encara
no una cinquantena de metres més enllà som de nou a la carretera
GI-400, just en el revolt on hem començat l'excursió d'avui i que donem
per finalitzada.
Inici i final de l'excursió d'avui.