Itinerari:

0

0h

0 Km

2.206 m

42.3560,2.0232Clica per veure'n la ubicació.

Cim de Coma Morera (Osseja)

L'indret constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions. Des del cim podem gaudir d'una magnífica i àmplia panoràmica de la Cerdanya. Contemplem el Puigmal, el Carlit, la Tosa d'Alp i la Serra del Cadí. Aquí arrenca una pista forestal que se'n va cap a l'est, s'atansa a la tossa del Pas dels Lladres i arriba fins a sota el Puigmal.

Estem situats dins el tancat habilitat per estacionar els vehicles. Sortim del tancat per un pas que queda a ponent, deixem a la dreta la característica fita de Coma Morera i continuem pel mig del prat herbat, sense camí evident, però sempre en direcció més aviat nord-oest i lleugera baixada. Prenem com a referència un petit turó que ens queda 800 metres més enllà coronat per una creu. A mida que ens anem acostant al turonet, se'ns farà visible una petita bassa, el nostre immediat objectiu. Voregem el turonet tot deixant-lo a la dreta i pocs metres més avall som al coll de la Bassa.

1

15'

0,9 Km

2.121 m

42.3592,2.0136Clica per veure'n la ubicació.

Coll de la Bassa

Petit coll situat a uns 900 metres al nord-oest del cim de Coma Morera, a la capçalera del rec de la Mata, on hi trobem un petit estanyol. Per aquest indret hi passa l'antic camí dels Contrabandistes que uneix Osseja amb Castellar de n'Hug. També un camí connecta amb el coll Marcer, uns 2,5 quilòmetres més a l'est, des d'on es pot enllaçar amb el GR-11.

Del coll estant seguim unes marques blaves en direcció més aviat sud. Encara no cent metres al sud de la bassa creuem el naixement del rec del Clot i de seguida trobem el camí que està ben fresat i s'endinsa en el bosc, planer al començament i en lleugera baixada més avall. El sender, que està ben assenyalat (potser massa i tot) amb marques de color blau als arbres i a les pedres, és l'antic camí dels Contrabandistes.

Es tracta de l'antic camí anomenat dels Contrabandistes, que uneix les poblacions d'Osseja (Cerdanya) amb Castellar de n'Hug (Berguedà), passant pel pla d'Anyella. Al Pirineu, serralada fronterera, el contraban ha estat una activitat que s'ha dut a terme durant segles i que en èpoques difícils, antany freqüents, era gairebé un mitjà de vida en un medi dur com la muntanya. Al llarg de la postguerra, des del final de la Guerra Civil fins ben bé als anys setanta del segle XX, no van ser poques les famílies cerdanes i berguedanes que van sobreviure gràcies al contraban.
Avui dia s'ha convertit en una marxa excursionista, en una caminada popular d'uns 26 km que té lloc des de fa més de vint anys al final de cada juny per rememorar aquella gent que antany es va dedicar a aquest ofici. Cada any s'alterna el sentit de la marxa, un any comença a Osseja i el següent a Castellar de n'Hug.

Anem caminant plàcidament per dins de l'esclarissat bosc. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta. Uns 375 metres des que hem entrat al bosc topem amb la primera de les surgències d'aigua que anirem trobant en aquest tram, ens queda a mà esquerra. A falta de conèixer el seu nom, si és que en té, l'he anomenat surgència del Picassó (1ª) (42.3544,2.0170)Clica per veure'n la ubicació. per distingir-la de les altres.

L'aigua brolla de sota el marge, creua el camí i es perd muntanya avall.

Seguim pel caminet i abans d'un centenar de metres som a frec d'una altra surgència, la del Picassó (2ª) (42.3542,2.0181)Clica per veure'n la ubicació. .

L'aigua degoteja pel marge i és recollida en una petita bassa natural formada per unes pedres que queda enlairada un metre per sobre del camí. Després cau al terra, creua el camí i s'escola muntanya avall per ajuntar-se aigües avall amb les provinents de la font del Picassó que resta a un centenar de metres més al sud-est.

Sense deixar el camí, cent metres més endavant, arribem a un petit rierol. Per l'esquerra surt un corriolet ascendent que ens atansa a la font del Picassó, enlairada només uns 10 metres per sobre del camí.

2

30'

1,8 Km

2.075 m

42.3535,2.0187Clica per veure'n la ubicació.

Font del Picassó

Trobem aquesta surgència d'aigua a tocar de l'antic camí dels Contrabandistes que porta d'Osseja a Castellar de n'Hug, a uns 900 metres al sud del coll de la Bassa i a menys de 250 metres al nord-oest del collet de Sant Salvador. Més que una font és una surgència on hi brolla generosament l'aigua per sota d'unes pedres i s'escola avall tot creuant el camí i formant un petit rierol que aigües avall s'ajunta amb el rec del Clot per esdevenir el torrent de Saltèguet. En un arbre proper hi ha un cartell de fusta amb el nom de la font col·locat per en J. Benet.


Molt amablement, l'escriptor i historiador Francisco Javier Suárez de Vega, m'ha fet arribar un breu resum del llibre de memòries de María de las Nieves de Braganza (esposa d’Alfonso de Borbón), en el qual parla d'aquest indret com a escenari d'un episodi històric ocorregut durant l'última guerra Carlina: "Don Alfonso de Borbón y Austria-Este, hermano del rey carlista Carlos VII, era el general en jefe del Ejército Real de Cataluña y el Centro. A finales de abril de 1874, tras casi seis meses ausente en Francia, vuelve a cruzar la frontera. Para su protección llamó a la que era su guardia de corps, el batallón de zuavos carlistas. Una compañía se adentró en territorio francés hasta las cercanías de Casa Puig, situada unos 2 Km al NO de Vallcebollère, y el resto esperó en una explanada próxima a Font Picassó, junto al Collet de Sant Salvador".

Defugim un caminet que des de la mateixa font arrenca en direcció sud-est i que ens duria 250 metres més enllà directament al collet de Sant Salvador. Nosaltres baixem de nou al camí que dúiem al venir i que reprenem amb el mateix sentit. A partir de la font hem canviat el sentit del nostre caminar i ens adrecem al sud-oest, perdent alçada molt poc a poc, sempre pel camí ben fresat. Al cap d'uns 500 metres entrem en un clar del bosc on hi trobem l'última de les surgències, la surgència del Picassó (3ª) (42.3495,2.0158)Clica per veure'n la ubicació. .

L'aigua brolla de sota d'una llarga pedra.

Continuem davallant, ara clarament en sentit sud per un prat herbat i despoblat d'arbres, acompanyats sempre per les marques blaves que sovintegen. Davant nostre, escassos 200 metres més avall, albirem un extens pla amb un pal indicatiu al mig. Ens hi atansem. Som al coll de la Creu de Meians, amb un filat que delimita els dos estats juntament amb una fita de pedra amb el número 502.

3

45'

2,6 Km

1.995 m

42.3471,2.0161Clica per veure'n la ubicació.

Coll de la Creu de Meians

Aquest coll, situat a 1.995 metres, és un lloc estratègic i punt fronterer (fita nº 502). Hi passa el GR-11 que ve de Planoles, puja cap a Dòrria i va cap a Puigcerdà; discorre per l'antic camí reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pel fet d'haver estat la via de fugida dels militars carlins derrotats pel General Prim a la intentona carlista de l'estiu de 1869 (L'escriptor i historiador Francisco Javier Suárez de la Vega dedica un capítol del seu últim llibre a aquest fet històric, fent-me saber que alguns dels militars carlins fugiren per una zona propera, no molt lluny d'aquí, i foren fets presoners per l'Exercit francès només creuar la frontera, reclosos a la localitat francesa de Mantet i després internats molt lluny, a Metz (nord-est de França).
També hi travessa l'antic camí dels Contrabandistes que va d'Osseja a Castellar de n'Hug passant pel pla d'Anyella.

Traspassem el filat que delimita els dos estats i ens arribem a la creu de ferro que ens queda a pocs metres.

Padró amb una creu de ferro en memòria de l'excursionista i esquiador Jordi Prats que morí l'any 1955 durant la IX travessia Núria-La Molina organitzada pel Club Muntanyenc Barcelonès.

De tots els camins que menen en aquest coll, prenem un ample camí carreter ben fresat que s'adreça cap al nord-est i que puja força, sense cap senyal però prou evident per saber que anem en la bona direcció. Uns 675 metres més amunt arribem al collet de Sant Salvador (42.3521,2.0205)Clica per veure'n la ubicació. .

Un rètol de fusta collat en un pi a peu de camí ens indica que estem al collet de Sant Salvador, a 2.095 metres d'alçada i un altre a sota ens assenyala la direcció de la font del Picassó i que nosaltres ja hem visitat. Cal agrair a en J.Benet que els fes i col·loqués.

Continuem per l'ample camí que segueix pujant de forma moderada en sentit nord-est. Ens crida l'atenció els solcs que hi ha en aquest tram de camí, sembla talment que hagin fresat les quatre barres catalanes.

Uns 400 metres més amunt el camí ample deixa de ser tant evident i queda una mica desdibuixat, però tot i així fàcil de seguir. Després d'uns 450 metres més de constant però lleugera pujada arribem a un altiplà, el Pla de les Salines, just davant d'un filat que delimita la frontera, a l'altra banda França.

4

1h 10'

4,2 Km

2.205 m

42.3554,2.0278Clica per veure'n la ubicació.

Pla de les Salines

Extens altiplà de prats ondulats i esglaonats amb una alçada mitjana de 2.200 metres. Aquestes ondulacions esglaonades s'estenen 10 km de llarg per un d'ample. La zona exemplifica a la perfecció una de les etapes geològiques més característiques d'aquesta part del Pirineu. Hi podem contemplar el Puigmal, El Carlit, Serra del Cadí, Puigllançada, Tossa d'Alp i també Montserrat entre d'altres.

Rebutgem el camí que dúiem i que ara segueix cap a l'est i paral·lel al filat. Nosaltres franquegem la tanca divisòria per un pas i, un cop a l'altra banda, creuem l'ampla pista de terra que per la dreta marxa cap a la tossa del Pas dels Lladres i per l'esquerra ens conduiria al cim de Coma Morera. Nosaltres marxem camp a través en sentit nord-est. Al cap d'un centenar de metres voregem per la dreta una petita mollera amb uns bonys a dins que formen el rec de Meians i cent metres més amunt som al costat d'una fita de pedres. Des d'aquí ens adrecem al nord-oest directament cap a una altra fita de pedres que presideix l'ampli tossal que tenim al davant i que assolim en uns 250 metres. Som al pla de l'Ovella Morta.

5

1h 20'

4,8 Km

2.217 m

42.3590,2.0288Clica per veure'n la ubicació.

Pla de l'Ovella Morta

Pla damunt d'un petit tossal al nord-est del cim de Coma Morera i al nord del pla de les Salines, presidit per una fita de pedres. Podem gaudir d'una excel·lent panoràmica de la Cerdanya.

Des de la fita de pedres Aquest coll, situat a 1.995 metres, és un lloc estratègic i punt fronterer (fita nº 502). Hi passa el GR-11 que ve de Planoles, puja cap a Dòrria i va cap a Puigcerdà; discorre per l'antic camí reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pel fet històric d'haver estat la via de fugida dels militars carlins derrotats pel General Prim a la intentona carlista de l'estiu de 1869 (L'escriptor i historiador Francisco Javier Suárez de la Vega em fa saber que alguns dels militars carlins fugiren per una zona propera, no molt lluny d'aquí, i foren fets presoners per l'Exercit francès només creuar la frontera, reclosos a la localitat francesa de Mantet i després internats molt lluny, a Metz (nord-est de França).davallem pel mig del prat, entre cavalls pasturant, en direcció sud. Uns 275 metres més avall voregem una altra petita mollera, creuem el rec de Meians i anem a cercar la pista forestal que ens queda a només un centenar de metres i que fem a la dreta els escassos 500 metres que ens separen del cim de Coma Morera, el nostre punt de partida de l'excursió d'avui.

F

1h 35'

5,7 Km

2.206 m

42.3560,2.0232Clica per veure'n la ubicació.

Cim de Coma Morera (Osseja)

Inici i final de l'excursió.