Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-197 (Bages)

Itinerari:

0 0h
0 Km
477 m
41.7009,1.9771Clica per veure'n la ubicació. Centre d'Informació (Mura)
Mura s’emmarca en un entorn natural de primer ordre, un enclavament muntanyós als peus del Montcau, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. És un poble pintoresc que conserva tot el seu encant, amb tots els carrers empedrats i fortes ressonàncies medievals. Carrers, places i cases de pedra assoleixen una harmonia d'aspecte medieval que copsem tot passejant pel poble. Així descobrirem l'església romànica de Sant Martí, el passeig de Camil Antonietti, el Mirador, el carrer Nou o el carrer de la Muntanya.
Entre les activitats que han donat riquesa a Mura destaca el conreu de la vinya fins al segle XIX, quan la fil·loxera va obligar a substituir-ho per la producció de carbó vegetal, calç i la indústria tèxtil, fins l'any 1962 quant va tancar la fàbrica de filats i molts habitants van abandonar el poble. Durant la Guerra de Successió, el dia 7 de maig de 1713, les forces d'Antoni Desvalls i de Vergós, marqués de Poal, van derrotar en el combat de Mura, la columna borbònica comanada per Diego González.

Comencem l'excursió al Centre d'Informació de Mura que queda damunt l'Ajuntament. Sortim de l'esplanada on estem, deixant el centre d'Informació a l'esquerra. Baixem pel primer carrer cimentat que trobem a l'esquerra. Al primer revolt, adossada al mur de pedra que sosté l'esplanada superior, trobem la font de l'Ajuntament (41.7009,1.9770)Clica per veure'n la ubicació. , la primera de les fonts del dia, aquesta d'aigua provinent de la xarxa municipal.

L'aigua raja per una aixeta, de maneta i rèplica de les antigues, collada a una pedra que sobresurt del mur, i cau a una pica de forma semicircular de pedra picada que descansa damunt d'un pedestal de pedra. La maneta de l'aixeta està fixada a la paret per tal que no es pugui tancar, doncs raja prement un polsador que queda a la dreta. Al costat del pedestal hi ha disposada una pedra per tal que s'hi enfilin els més menuts i abastin la font.








Continuem baixant pel carrer cimentat. De seguida ignorem un carrer que surt per l'esquerra i seguim pel carrer de La Coma que surt enfront nostre, en baixada. Al capdavall d'aquest carrer, fent cantonada amb el carrer Faixo ens queda la font de la Guineu.


1 5'
0,1 Km
452 m
41.7006,1.9753Clica per veure'n la ubicació. Font de la Guineu
Emplaçada dins el nucli urbà, en una placeta formada per la confluència dels carrers d'Alfons Sala, La Coma i Faixo. Es tracta d'una petita construcció de pedra, de base quadrada i teulada de teules a una sola vessant, adossada a la cantonada d'una casa del poble que fa xamfrà amb els tres carrers abans esmentats. A la paret de la dreta queda el registre de la captació de l'aigua i a la de l'esquerra l'aixeta de polsador per on raja l'aigua que cau a una pica d'obra arrebossada amb ciment que descansa en un pedestal de pedres d'iguals característiques que la resta de construcció. Un tros del frontal i una part de la paret de la casa estan rematades amb ciment lliscat. Al capdamunt de la font hi trobem una pedra gravada en relleu amb el nom de la font, l'escut de Mura i les dates 1930–1973 corresponents a la seva construcció i restauració respectivament.













Deixem la font a l'esquerra i seguim la dreta pel carrer d'Alfons Sala els prop de 60 metres que ens separen de les antigues escoles. Un cop aquí ens desviem a l'esquerra per un camí que baixa a buscar la riera de Nespres (41.7011,1.9745)Clica per veure'n la ubicació. que de seguida creuem per sobre d'un pont.

La riera de Nespres, o de Mura, normalment moderada de cabdal, ha desbocat sovint la força de les seves aigües. L'any 1962, per exemple, una riuada va arrasar la font de l'Era. Aquesta mateixa riuada va fer desaparèixer un aqüeducte que portava aigua a la bassa del Molí d'en Faure, salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important i portava inscrita la data 1430.

Un cop a l'altra banda som en un encreuament de camins amb diferents opcions per triar, però una bigueta de fusta ens ajuda; rebutgem l'ample camí que segueix recte cap a Can Bonet, també el que surt per l'esquerra que puja a la Creu de la Vila i les Coves de Mura, nosaltres trenquem a la dreta seguint les marques de color verd corresponents als SL-C-66/67 en direcció nord cap a la font de la Mascarosa i el Molí del Faure, el nostre immediat objectiu (no confondre amb un altre camí un xic desdibuixat que per sota d'aquest busca la riera, el nostre transita per sobre).



















El viarany circula paral·lel al curs d'aigua que ens queda a baix a la dreta, força planer i per dins el bosc. Uns 200 metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra i a continuació ens trobem amb la gran bassa i l'antic molí fariner del Faure (41.7021,1.9723)Clica per veure'n la ubicació. que voregem, just en el punt que tant el camí com la riera fan un tomb a l'esquerra.




A partir d'aquí s'eixampla el camí, esdevé un passeig arbrat amb la riera acompanyant-nos a baix a la dreta. Una cinquantena de metres després d'haver deixat les restes del molí enrere arribem a una esplanada amb la font de la Noguera a l'esquerra, a l'ombra d'una Noguera.


2 10'
0,6 Km
441 m
41.7016,1.9723Clica per veure'n la ubicació. Font de la Noguera
La font queda en un extrem d'una era quadrada delimitada per un mur longitudinal de pedra lligada rematat amb lloses de pedra, d'un metre d'alçada per uns 5 de longitud, i per dos altres murs d'iguals característiques però més baixos que el central, que surten dels extrems d'aquest en angle recte i serveixen de bancs per seure. L'espai interior està pavimentat amb rajoles vermelloses. Arrambada al mig del mur central hi trobem una bigueta de ferro disposada en vertical per on raja l'aigua a través d'una aixeta de polsador collada al capdamunt. L'aigua cau a un enreixat de ferro quadrat arran de terra per on desguassa. Una noguera ombreja l'espai i alhora li dóna el nom a la font. Se'n troben moltes de nogueres per les rodalies de Mura.




















Continuem pel passeig amb el mateix sentit que dúiem. Encara no 75 metres després defugim una passera a la dreta que creua la riera i porta a l'àrea d'esbarjo de la riera de Nespres. El camí es va estrenyent, veiem a baix a la dreta la riera i enlairat més enllà el raval de Mura.



Al cap d'uns 90 metres abandonem el camí que segueix cap a Cal Miqueló i trenquem a l'esquerra per un corriol que s'enfila muntanya amunt durant poc més de 30 metres, fins arribar a un replà situat sota una petita balma on ens espera la bonica font de la Mascarosa.


3 15'
0,8 Km
459 m
41.7006,1.9708Clica per veure'n la ubicació. Font de la Mascarosa
La font queda a l'extrem esquerre de la petita esplanada, en un mur de pedra que forma angle recte amb la paret de la balma. L'aigua raja per un tub de ferro encastat a la part baixa del mur i cau a un bassal rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra. Crida l'atenció un caneló de pedra que sobresurt just a la meitat del mur. Davant la font i aixoplugada per la balma disposem d'una bonica taula rodona envoltada d'un banc fet amb maons.







Continuem per un corriol descendent que arrenca de l'esquerra de la font i marxa en sentit contrari al que ens ha portat fins aquí, en direcció més aviat nord-est i sempre per dins el bosc. El camí és força planer, encarant-se al sud-est més endavant. De tant en tant se’ns obren vistes a l’esquerra amb el bonic poble de Mura a baix.









Quan portem caminats uns 375 metres des de la font de la Mascarosa arribem a una trifurcació; rebutgem els dos camins de la dreta que ens apunten queden tallats més enllà i prenem el de més a l'esquerra, en lleugera baixada. Uns 85 metres després anem a petar a un camí que ens talla; a l'esquera baixaríem al nucli urbà, nosaltres agafem el de la dreta en suau pujada. Escassos 15 metres més tard abandonem temporalment el camí que dúiem i ens desviem a la dreta per un corriol de suau pujada i direcció sud-oest. Anem remuntat un rec que portem a la dreta, a l'altra banda del qual ens queden un seguit de feixes conreades, a mà esquerra el bosc. Uns 125 metres més amunt abandonem el camí que segueix pujant cap a la Creu de la Vila i girem a la dreta resseguint una tanca de fusta a la dreta durant no més de 15 metres fins arribar als peus d'una bassa, damunt la qual hi ha la font de la Coma.


4 30'
1,4 Km
487 m
41.6994,1.9733Clica per veure'n la ubicació. Font de la Coma
Emplaçada a l'oest del poble, a l'indret anomenat La Coma de qui rep el nom, al capdamunt d'un seguit de feixes de conreu. El conjunt el trobem en un replà, format per la font, una bassa de reg arran de terra i un banc de pedra per seure. Tant si venim de dalt com si ho fem des de baix, uns graons de pedra ens permeten l'accés.
En un racó de l'espai se situa la font. Es tracta d'un senzill mur de pedra cobert de vegetació i adossat al marge, amb un banc de pedra amb respatller per seure al seu costat. L'aigua brolla generosament per un broc de ferro collat a la part baixa del mur i cau a un bassal arran de terra per on desguassa a través d'un solc a la bassa, que queda encara no dos metres a la dreta.
La bassa, de forma triangular i d'uns tres metres cada costat, està arrambada al marge. L'aigua sobrant de la bassa és conduïda muntanya avall a través d'una sèquia que circula pel costat del camí i és aprofitada per regar les diferent feixes que hi ha més avall. També hi ha un gruixut tub de plàstic que canalitza part de l'aigua de la bassa.



Desfem els últims prop de 125 metres i reprenem el camí que hem deixat fa una estona, a la dreta i clarament en sentit sud, guanyant alçada molt poc a poc. Al cap d'uns 275 metres el camí es bifurca; defugim el que surt per la dreta i puja a La Creu de la Vila, nosaltres prenem el de l'esquerra en baixada, en direcció al Forn de Calç i la Blanquera, seguint les marques verdes corresponents al sender SL-C-66. Una cinquantena de metres més avall deixem unes escales a l'esquerra que baixen al poble i continuem planerament per la dreta, en sentit sud. Uns 100 metres més endavant podem veure les ruïnes del vell forn de calç de la Blanquera (41.6965,1.9744)Clica per veure'n la ubicació. que ens queden a mà dreta, a peu de camí.

La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat.
































Poc més endavant del forn de calç arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra i de seguida som a la llera del torrent del Reixac, just sota el Salt de la Blanquera. Malauradament avui no raja.


5 40'
2 Km
507 m
41.6960,1.9743Clica per veure'n la ubicació. Salt de la Blanquera
El Salt d'aigua de la Blanquera, a Mura, igual que tots els de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, només poden ser gaudits uns pocs dies a l'any, coincidint amb fortes pluges. No vam tenir sort, estava eixut.























Deixem el salt a la dreta i continuem pel camí marcat, en direcció més aviat nord-est i lleugera baixada. Al cap d'uns 100 metres obviem un caminet per la dreta que mena a un camp i només 40 metres més avall trenquem a l'esquerra per unes escales de pedra que baixen. A partir d'aquí transitem per un caminet ben fresat de terra alternant-lo amb trams de graons de pedra durant uns 75 metres, fins que som en una petita esplanada allargada. Des d'aquest punt se'ns obre una bona panoràmica del poble de Mura als nostres peus.




Aquí abandonem temporalment el camí que segueix baixant per l'esquerra i fem planerament a la dreta la cinquantena de metres que ens separen de l'espectacular font del Foradot.


6 45'
2,3 Km
493 m
41.6970,1.9763Clica per veure'n la ubicació. Font del Foradot
Localitzem aquesta espectacular font a uns 250 metres al sud del nucli urbà, per sota de les Blanqueres. La font queda a l'interior de la gruta, dins un forat en una de les seves parets, d'això li ve el nom. Es tracta d'un broc de ferro encastat a la paret, cobert de vegetació, per on raja l'aigua que cau en un bassal de pedres.
La gruta on està ubicada la font és oberta per dos costats. Malauradament ha perdut part de la seva bellesa degut a que se li han arrencat les seves estalactites. De totes maneres el lloc mereix la pena i si coincidim en un episodi plujós podrem gaudir d'un salt d'aigua just al davant de l'entrada de la cova. El marge dret és ple de degotalls que alimenten una bassa que hi ha uns metres a la dreta.




Desfem els prop de 50 metres que ens separen del camí que dúiem fa una estona i el reprenem a la dreta, en sentit nord i suau pendent. Davallem serpentejant durant uns 75 metres fins que una fita ben marcada ens indica que a la dreta ens queda la font del Formatget.


7 50'
2,4 Km
467 m
41.6977,1.9757Clica per veure'n la ubicació. Font del Formatget
La trobarem a uns 130 metres al sud del nucli urbà, per sota de les Blanqueres. La font està emplaçada en un bell indret, tot cobert d'heures, a l'ombra d'un gran plàtan que l'aixopluga i en el que les seves arrels fan de banc per poder-s'hi asseure una estona. En un racó, sota el marge del camí que passa pel damunt, trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de plàstic encastat a la part baixa del marge. L'aigua cau directament al terra i s'escola fins trobar un petit torrent que passa a prop. Si ens fixem bé, veurem a tres o quatre pams a l'esquerra del broc, una escletxa dins el marge per on a vegades també hi brolla aigua.
De la font estant escoltarem un soroll d'aigua; és tracta d'una bonica, estreta i revirada sèquia que circula prop de la font, a uns cinc metres a l'esquerra del gran plàtan. L'aigua d'aquest rec ve de la font del Foradot que ens queda uns 125 metres per damunt i que poc més avall s'ajunta amb el torrent del Reixac.



Seguim pel mateix camí i sense deixar de perdre alçada. Uns 40 metres mes avall creuem el torrent del Reixac (41.6980,1.9753)Clica per veure'n la ubicació. .

En aquest punt s'ajunten les aigües del torrent del Reixac que baixa per l'esquerra i les de la sèquia que provinent de la font del Foradot passa per la font del Formatget. Una petita presa les regula.
















Continuem davallant, resseguint vells bancals de cultius al mateix temps que seguim el curs de l'aigua del torrent del Reixac que ens acompanya a la dreta. Ens consta que en el curt tram que ve a continuació hi ha la font del Carner, però no la vam trobar, ho deixarem pendent per una altra ocasió.

Només uns 75 metres més avall travessem la riera de Nespres, creuem el camí riberenc que ens talla i entrem al nucli urbà per la plaça de Mossèn Lluís Costa. Enlairada a la dreta ens queda l'església parroquial de Sant Martí on acabem la primera part del nostre recorregut.











8 55'
2,6 Km
453 m
41.6990,1.9759Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Martí de Mura
Tal i com avui la veiem, l'església romànica de Mura és el resultat de successives ampliacions i remodelatges que n'han variat sensiblement la fesomia. Poc abans del segle XI existia una petita església preromànica d'una sola nau. D'aquesta església es conserva el capçal i una paret exterior. Ben aviat, aquesta església fou remodelada allargant cap a ponent la nau primitiva i afegint-hi un portal de pedra tosca. Al segle XII es bastí una església nova de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs. La nova nau fou engrandida a llevant i acabada amb un absis semicircular. La coberta es feu amb volta de mig punt. A final del s. XII s'hi col·locà una magnífica portalada que constitueix un dels elements més valuosos i artístics de l'edifici. Al 1437 un terratrèmol somogué tot l'edifici. En la restauració forçada se suprimiren els arcs que unien les dues naus i construïren una sola arcada feta amb dovelles de pedra ben treballada. Igualment construïren un contrafort, es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada i referen la nau central amb volta de mig punt feta de pedra. Al segle XVII s'afegí una tercera nau a l'edificació i l'església quedà estructuralment com la trobem ara. Es basteix a migjorn una nau paral·lela a les altres dues que s'integra a l'edifici amb una gran arcada. Es trasllada el carener al centre resultant-ne dues vessants simètriques a la teulada. Es construeix un campanar de torre aixecat sobre l'antic d'espadanya. Una inscripció commemorativa dalt la portalada d'entrada revela la finalització de les obres a l'any 1697.
Cal destacar la importància del timpà situat a la portalada d'accés al temple. Aquest, en algun temps, degué ser policromat, per les restes que s'hi veuen. El timpà plasma l'adoració del Reis a l'Infant Jesús. Al mig hi apareix una Mare de Déu romànica asseguda en un tron amb el Fill a la falda, totes dues imatges amb corona. Acompanyen la Verge, Sant Josep i la llevadora. Els tres Reis li presenten les seves ofrenes. El conjunt és rematat amb dos àngels que encensen la Mare i el Fill. El timpà es troba molt ben conservat.

Vista l'església encetem la segona part de l'excursió d'avui. Per sota de la façana sud de l'església arrenca el camí riberenc (el mateix que hem creuat quan baixàvem de la font del Formatget) que prenem a l'esquerra, en direcció est. El camí transita resseguint a contracorrent la riera de Nespres que ens acompanya a la dreta i el nucli urbà que ens queda enlairat a l'esquerra. Al cap d'uns 250 metres som en una cruïlla de camins; ara girem a la dreta per una passera que creua la riera i ens atansa a la font de l'Era, just a l'altra banda.


9 1h
2,9 Km
457 m
41.6985,1.9785Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Era
És la font més concorreguda de Mura, ja que es troba molt a prop del poble, al sud d'aquest, a tocar de la llera esquerra de la riera de Nespres. Emplaçada en una gran esplanada allargada al costat de la riera, en un espai de lleure, on una taula circular de ciment i dos bancs semicirculars al seu voltant permeten descansar i gaudir d'un pícnic o dinar familiar, tot a l'ombra de dos grans plàtans. En un dels extrems de l'esplanada hi podem veure una molt petita balma amb un banc de fusta al seu costat.
La font queda en un racó de l'esplanada. És un mur de pedra lligada i maons adossat al marge de la muntanya, d'uns tres metres d'amplada per uns quatre d'alçada, rematat amb forma de teuladeta a dues vessants. A la seva dreta i a la part baixa és per on raja l'aigua mitjançant una aixeta de polsador i un parell de pams per sobre de l'aixeta hi ha un broc d'acer inoxidable pel qual vessa l'aigua sobrant de la captació, ambdues aigües cauen a un bassal rectangular de pedra situat per sota del nivell del terra per on desguassa a la riera. Metre i mig més a l'esquera trobem un tercer tub metàl·lic encastat al mur, amb símptomes d'humitat que evidencien el seu recent gotejar. Al costat mateix arrenca un banc de pedra disposat en angle recte respecte la font.
Al capdamunt del frontal apareix una escultura de pedra de la Moreneta (malauradament amb el cap escapçat), les muntanyes de Montserrat al fons i a sota el nom de la font. Sembla tractar-se d'una font molt antiga, com ho demostra la inscripció en una de les pedres del frontal: "1789 COMU". El seu nom li ve de l'era que hi ha just al davant, l'era del Llobet, on antigament la gent del poble anava a trillar el blat.












Tornem a creuar la riera per la passera i ens situem altre cop al camí riberenc que dúiem al venir i que ara ignorem. Així doncs el travessem, voregem un parc infantil que ens queda a la dreta i tot seguit tombem a la dreta pel primer carrer que ens talla. És un carrer cimentat que circula entre les cases del Raval de Sant Antoni que portem a l'esquerra i la riera de Nespres que ens queda a baix a la dreta, protegits per una barana. Uns 200 metres mes endavant deixem enrere les últimes cases del poble, al mateix temps que el camí i la riera fan un canvi de direcció a la dreta. Des d'aquest punt tenim una bona visió de la riera de Nespres entrant al poble.




Tot seguit arribem a una bifurcació; defugim un ample vial asfaltat que surt per l'esquerra en pujada i agafem un planer camí carreter que marxa per la dreta. Som al costat de l'ermita de Sant Antoni, sota les estribacions de l'antic Castell de Mura.


10 1h 5'
3,2 Km
460 m
41.6994,1.9814Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Antoni
Situada als afores del poble, a la part oriental, a un centenar de metres de les cases. L'ermita està dedicada a Sant Antoni de Pàdua. D'estil romànic, està formada per una sola nau de planta rectangular amb una façana coronada per un petit campanar. Es troba documentada a l'any 1716, però probablement aquesta ermita podia ser l'ampliació d'una de més vella que ja existia a l'any 1680. A l'any 1818 s'hi va aixecar un porxo a l'entrada que la resguardava de la intempèrie, el qual ha sofert restauracions diverses. Antigament, l'ermita era plena d'exvots que els devots oferien al sant en reconeixença pels favors rebuts. Actualment l'ermita és tancada i només s'obre el dia de Sant Antoni de Pàdua.

El camí continua en direcció sud/sud-est, passem a frec d'un indicador que ens anuncia que entrem al Parc Natural. Uns 125 metres després trenquem a l'esquerra per un corriolet que 25 metres més amunt ens porta a un petit torrent on hi trobem la font del Xasquet.


11 1h 10'
3,3 Km
467 m
41.6987,1.9825Clica per veure'n la ubicació. Font del Xasquet
Erigida a la llera d'un petit torrent, a només 125 metres al sud-est de l'ermita de Sant Antoni, uns 25 metres per sobre del camí que porta a la font del Rector. Es tracta d'una senzilla font, amb un tub d'acer inoxidable encastat a un muret de pedres per on brolla l'aigua en episodis plujosos i cau directament al terra, escolant-se torrent avall.










Tornem al camí carreter que reprenem a l'esquerra amb el mateix sentit que dúiem. Anem avançant còmodament pel camí, sense deixar de remuntar la riera de Nespres que portem a la dreta, seguint les marques verdes corresponents al SL-C-66. Uns 250 metres més endavant el camí es bifurca; rebutgem el que se'n va per la dreta en baixada a buscar la riera i seguim pel de l'esquerra, en lleugera pujada.

Aquí fan aiguabarreig les aigües del torrent de les Llosades i el torrent d'Estenalles per formar la riera de Nespres.

De seguida defugim un altre camí que se'n va per l'esquerra, el nostre marxa en direcció sud-est i lleugera pujada, remuntant el torrent d'Estenalles que portem a la dreta. Uns 175 metres més enllà trobem la font del Rector.


12 1h 20'
3,9 Km
479 m
41.6955,1.9858Clica per veure'n la ubicació. Font del Rector
Es troba al costat de la llera dreta del torrent d'Estenalles, uns 600 metres al sud-est de l'ermita de Sant Antoni. El conjunt queda en un replà enclotat mig metre per sota del camí, amb tres graons de pedra que permeten baixar-hi, acollit per un mur central de pedra i obra que fa de frontal i dos murs més baixos formant angle recte amb el principal i que alhora serveixen de respatller a dos bancs de pedra. El frontal és cobert de molsa i petites plantes, el sòl està empedrat.
L'aigua brolla per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a una pica rectangular d'obra arrebossada que descansa directament al terra, després vessa a una altra pica més petita situada a l'esquerra. Damunt d'aquesta pica també hi ha un tub però l'hi han obturat la seva sortida amb un tap. Damunt queda un enreixat de ferro que fa de registre de la captació d'aigües.
La va fer construir el rector Lluís Costa, que va ser el capellà de Mura entre els anys 1977 i 1995. És un espai ideal per descansar una estona; disposa de grades de pedra al voltant de la font per seure-hi i d'unes esplèndides nogueres que hi fan ombra.




























Rebutgem les escales que surten del costat de la font per on arrenca el camí que porta a la font de l'Escolà (la visitarem de tornada), nosaltres baixem al torrent d'Estenalles per uns graons i tot seguit el creuem per una palanca de fusta.















Un cop a l'altra banda seguim el curs de l'aigua per la llera esquerra durant escassos 30 metres, fins que trobem els senyals verds corresponents al SL-C-66, indicant-nos Els Caus, la nostra següent fita. En no més de 25 metres anem a petar a un ample vial que ens talla i que prenem a l'esquerra.













El nou camí circula en lleugera pujada per dins el bosc, en sentit clarament sud-est i remuntant el torrent d'Estenalles que portem a l'esquerra però que no veiem, els arbres el tapen. De tant en tant ignorem algun camí que ens mena. Uns 750 metres més endavant trobem un indicador que ens assenyala Els Caus a la dreta. Així doncs abandonem el camí i trenquem a la dreta per unes escales de fusta ben arranjades amb una paret de pedra.




Aquí arrenca un senderó ben fresat que s'enfila muntanya amunt, sempre per dins el bosc i direcció sud-est. De tant en tant trobem cartells informatius que ens recorden que anem amb el bon sentit. Al cap d'uns 300 metres sortim del bosc i just aquí és on hem d'estar alerta, abandonem el caminet que segueix recte i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que baixa a buscar el torrent d'Estenalles que ens queda a escassos 30 metres més avall. Som a la zona coneguda com Els Caus de Mura, un pal indicador ens ho confirma.



13 1h 40'
5,1 Km
523 m
41.6904,1.9943Clica per veure'n la ubicació. Els Caus de Mura
Es tracta de diferents surgències naturals d'aigua intermitents que brollen er uns forats al terra. En podem trobar vàries per la zona. Si no tenim la sort de visitar-les en èpoques que ragen, sí que podrem observar alguns forats i el solc al terra que han erosionat.















Des d'aquí cal creuar el torrent i un cop a l'altra banda cercar un caminet que arrenca per l'esquerra en sentit nord inicialment i poc després s'adreça al nord-oest, resseguint el curs del torrent que ens queda a baix a l'esquerra. El sender és de bon caminar, gairebé planer però amb tendència a perdre molt poca alçada en tot el seu recorregut. De tant en tant ens trobem uns cartells assenyalant-nos la balma del Sastricó, punt on ens dirigim nosaltres. Al cap d'uns 400 metres després de d'haver deixat enrere Els Caus creuem un petit torrent i uns 175 metres més tard som sota una altra balma interessant també, la balma de Sant Lleïr (41.6944,1.9918)Clica per veure'n la ubicació. .



Continuem pel camí marcat que en aquest punt ens fa canviar el sentit del nostre caminar, encarant-nos a l'oest. Una mica més de 200 metres després trobem un piló informatiu a peu de camí indicant-nos que estem a tocar de la balma del Sastricó. Per accedir-hi cal enfilar-nos uns 20 metres per un caminet que surt per la dreta.


14 1h 55'
5,9 Km
513 m
41.6948,1.9895Clica per veure'n la ubicació. Balma del Sastricó


Vista la balma baixem altre cop al camí i el reprenem a la dreta, amb el mateix sentit que portàvem, sempre per dins el bosc. 150 metres després sortim a un clar alhora que s'eixampla el camí. Travessem pel mig d'un camp ple de joves nogueres i menys d'un centenar de metres després, al punt que deixem una bassa de reg a l'esquerra, abandonem el camí que segueix recte i tombem a l'esquerra. Poc més d'una cinquantena de metres més avall anem a parar a un altre camí que ens talla; a la dreta tornaríem a la font del Rector, però abans fem a l'esquerra els escassos 40 metres que ens separen d'una petita clariana presidida per la font de l'Escolà.


15 2h
6,2 Km
488 m
41.6948,1.9877Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Escolà
Erigida a uns 800 metres al sud-est de l'ermita de Sant Antoni, a uns 200 metres al sud-est de la font del Rector, a escassos 30 metres del gorg del Padre, a tocar de la llera dreta del torrent d'Estenalles. La font queda arrambada al marge de la muntanya, plena d'heures, en un racó d'una clariana dins el bosc. La construcció és tota ella de pedra. Consta d'un robust mur d'uns quatre metres d'amplada per uns tres d'alçada en forma de caseta i teulada a dues vessants, al mig del qual li sobresurt el cos central on s'hi ubica una de les sortides d'aigua, regulada per una aixeta de polsador collada al frontal que queda endarrerit respecte la façana per mitjà d'una fornícula. L'aigua cau a un enreixat de ferro que queda dins d'una pica situada a mig metre del terra. Al capdamunt del frontal, una de les seves pedres porta gravat el nom de la font.
A la dreta queda el sobreeixidor, que raja per un broc de ferro molt rovellat encastat al lateral i cau a una pica rectangular que descansa directament a terra. A l'extrem oposat disposem d'un banc per seure.










Deixem la font a l'esquerra i tot recte ens endinsem de nou al bosc per un corriol que en no res ens atansa al bonic Gorg del Padre.


16 2h 5'
6,3 Km
499 m
41.6945,1.9881Clica per veure'n la ubicació. Gorg del Padre
És un espai privilegiat que a la primavera i a la tardor, quan l'aigua és més abundant, presenta uns salts d'aigua i uns gorgs d'una gran bellesa. Per arribar-hi es pot seguir la ruta senyalitzada de la riera de Nespres, la gorja del Padre la trobarem al final de la ruta esmentada.





























Reculem els pocs metres que ens separen de la font de l'Escolà, travessem la clariana i continuem pel camí durant prop de 40 metres. Aquí defugim el camí que surt per la dreta en lleugera pujada (és per on hem vingut des de la balma del Sastricó) i seguim tot recte, en direcció més aviat nord-oest. Al cap d'uns 150 metres baixem unes escales de pedra i som altre vegada davant de la font del Rector. Des d'aquí prenem el mateix camí que hem fet a l'anada, ara a l'inrevés (uns 1,3 quilòmetres fins el Centre d'Informació de Mura): Passem a frec de l'ermita de Sant Antoni, travessem el raval de Sant Antoni, deixem a l'esquerra el parc infantil que hi ha a tocar de la font de l'Era i entrem finalment al nucli urbà.


Un cop dins el poble és recomanable passejar una estona pels seus carrers, badar una mica. Carrers, places i cases de pedra assoleixen una harmonia d'aspecte medieval que podem copsar tot passejant-hi. Així podem conèixer el passeig de Camil Antonietti, el Mirador, el carrer Nou o el carrer de la Muntanya.

Permeteu-me que us destaqui dues fonts que vam trobar dins el nucli urbà (a banda de la font de l'Ajuntament que ja us he descrit al començament); tot i ser d'aigua provinent de la xarxa, cal agrair a l'Ajuntament que les mantingui tant ben integrades al paisatge urbà:


Font del Carrer Nou (41.6997,1.9769)Clica per veure'n la ubicació. .

Font amb aigua provinent de la xarxa municipal, localitzada a l'alçada del número 6 del carrer Nou, enfront mateix d'on arrenca en baixada el carrer de Sant Antoni Maria Claret. La font queda inserida dins el mur de pedra que sosté la rampa d'accés a les cases que queden al damunt. El seu frontal, arrebossat, queda endarrerit un pam respecte la façana per mitjà d'una volta. L'aigua raja per una aixeta de maneta i rèplica de les antigues, collada a la dreta del frontal. La maneta de l'aixeta està fixada a la paret per tal que no es pugui tancar, doncs raja prement un polsador que hi ha a la dreta. L'aigua cau a una primera pica de pedra picada de forma rodona i plana, després passa a una altra pica a l'esquerra i a un nivell inferior, aquesta plana també però rectangular.



Font de la Plaça Tomàs Viver (41.6995,1.9762)Clica per veure'n la ubicació. .

Font d'aigua tractada, erigida a la plaça Tomàs Viver, fent cantonada amb el carrer de la Muntanya. Es tracta d'una petita construcció d'obra arrebossada amb ciment, de base rectangular i teulada de teules a una sola vessant sustentada per un embigat de fusta, adossada a la cantonada de la casa número 1 del carrer de la Muntanya. L'aigua raja per una aixeta de maneta i rèplica de les antigues, collada a la paret de pedra de la dreta de la caseta. La maneta de l'aixeta està fixada a la paret per tal que no es pugui tancar, doncs raja prement un polsador que hi ha a l'esquerra. L'aigua cau a una pica rodona de pedra picada que descansa en un pedestal de pedra.

Nosaltres vam passar pel carrer de Sant Antoni Maria Claret, el carrer Nou, la plaça Tomàs Viver i finalment pel carrer Puiggili ens vam atansar al Centre d'Informació, prop del qual teníem estacionat el vehicle.


F 2h 35'
7,8 Km
477 m
41.7009,1.9771Clica per veure'n la ubicació. Centre d'Informació de Mura

Inici i final del recorregut.