Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-199 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
842 m
42.0262,2.4648Clica per veure'n la ubicació. Plaça de l'Era Nova (Rupit)
Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això, un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català.
Així descrivia aquest bonic poble en Josep Maria de Sagarra (1894-1961).

Deixem els aparcaments enrere i també el carrer Sant Joan de Fàbregues que per la dreta creua la riera per un pont, nosaltres seguim per la continuació de la carretera cimentada per on hem vingut. Franquegem un piló retràctil que barra el pas als vehicles no autoritzats. Al cap d'una mica més de 75 metres trobem la primera de les fonts del dia, arrambada a la tanca d'una finca que ens queda a mà esquerra.


1

845 m
42.0259,2.4661Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Entrada
Es tracta d'un mur fet amb carreus de pedra que sobresurt lleugerament del mur de pedra on està adossat, fa uns dos metres d'amplada per uns tres d'alçada, rematat amb una teuladeta de lloses a dues vessants. L'aigua goteja per un forat practicat al mig del frontal (el broc fa temps ha desaparegut) i cau a una petita pica de pedra picada que després passa a un abeurador allargat de pedra que hi ha al costat i a un nivell inferior. Al capdamunt del frontal queda el registre metàl·lic de la captació d'aigües i sota d'aquest, en una de les pedres, hi trobem una inscripció gravada molt desdibuixada pel pas del anys. No acabo de poder desxifrar la data, però en tot cas es tracta d'una font molt antiga.

Continuem un centenar de metres més i som al costat d'una de les fonts més importants del municipi, la font Vella.


2

848 m
42.0252,2.4666Clica per veure'n la ubicació. Font Vella
Es tracta d'una construcció de pedra en forma de caseta, de base quadrada i teulada a dues vessants, erigida entre unes escales de pedra que per l'esquerra donen accés a una finca i d'un robust mur de pedra situat a la dreta. La paret frontal fa uns tres metres d'amplada per uns cinc d'alçada. L'aigua brolla generosament per un bonic broc de pedra i cau a una primera i petita pica de pedra picada collada al frontal, després passa a una altra de més gran i quadrada, situada a un nivell inferior i que descansa directament al terra. També raja aigua per una aixeta disposada al damunt de la pica gran. Cal destacar el broc de pedra; l'aigua surt per un forat practicat a la part baixa de la pedra que està inserida al frontal.
Arrambat a la pica hi ha un esglaó per que els més menuts puguin abastar l'aigua. A la dreta de la font i formant angle recte disposem d'un banc de pedra per seure. Tot el conjunt queda en un petit replà empedrat i enlairat dos esglaons respecte el carrer. Al capdamunt del frontal hi ha una finestra metàl·lica i a la meitat veiem una llosa amb una inscripció que, entre d'altres coses, data la font a l'any 1700. Fins a principis del segle passat, era el lloc de referència per anar els veïns a recollir l'aigua per les necessitats del dia a dia, fins que es va poder fer arribar l'aigua de xarxa pública. Encara avui és considerava una aigua molt bona.

Just passada la font defugim un carrer ascendent que surt per l'esquerra i entrem al nucli antic de Rupit pel carrer Barbacana. Podríem passar de llarg el poble i començar la caminada, però abans de fer-ho aprofitarem que és d'hora i no hi ha gent per badar una mica per aquests vells carrers. Hi trobarem vells casals de pedra del segle XVI al XVIII, molts dels quals conserven encara la data i els noms dels fundadors. Tenen bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts. En el decurs del passeig que encetem anirem destacant-ne alguns d'ells:



A l'alçada del número 8 del carrer Barbacana hi ha Cal Ferrer (42.0246,2.4654)Clica per veure'n la ubicació. .

Trobem aquesta casa al número 8 del carrer Barbacana. Portal adovellat de la ferreria de Rupit que per la seva singularitat arquitectònica ha merescut ser reproduït en el poble Espanyol de Barcelona. L'origen de la ferreria data del 1711 en què un fadristern (fill no hereu) de la masia Rovira de Pruit s'establí de ferrer, activitat artesana que va ser continuada fins fa pocs anys.












De seguida, inserida a la paret de la casa número 12, ens queda la font del carrer Barbacana (42.0245,2.4652)Clica per veure'n la ubicació. .

Font d'aigua de la xarxa municipal, emplaçada al dins el nucli urbà, inserida a la paret de la casa número12 del carrer Barbacana, enfront mateix de les escales que baixen a buscar el Pont Penjant. La font queda inserida dins la paret d'una casa del poble mitjançant una fornícula de volta. Tant el seu frontal com les parets interiors estan arrebossades. L'aigua és regulada per una aixeta de maneta collada al frontal i cau a una pica rectangular de pedra picada.







Enfront de la font arrenquen unes escales que baixen a buscar l'emblemàtic Pont Penjant (42.0248,2.4650)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquest pont va ser construït l'any 1945 pels artesans rupitencs Francesc i Pere Rovira, ferrer, Salvi Vila, paleta i Joaquim Marsal, fondista amb l'objectiu de salvar la riera que tot formant un congost encercla la població de Rupit, i que passa molt profunda. Amb aquest pont s'uneix les dues vores i constitueix un atractiu més pels visitants, que no es deixen perdre l'emoció de creuar un pont que penja. Fou restaurat el 1994 i conserva la mateixa estructura original.







Tornem al carrer Barbacana i el reprenem a la dreta.


















Travessem una placeta i seguim pel carrer Manyà, on al cap del carrer podem veure Ca l'Apotecari, actualment Cal Mestre (42.0242,2.4649)Clica per veure'n la ubicació. .

Emplaçada al número 1 del carrer Manyà. Cap al segle XVII el poble de Rupit comptava amb un important nombre d'habitants la qual cosa feia que s'oferissin un gran nombre i entre ells hi havia un apotecari amb tota presència. Resta una llinda en que hi consta una inscripció en llatí que ja traduïda diu així: " Déu de la terra, va crear els medicaments, i l'home prudent no els avorrirà- Esteve Beguerie. 1688".












Tot seguit creuem la plaça Bisbe Font, al final de la qual arrenca en pujada per l'esquerra el curiós carrer del Fossar. Val la pena invertir una mica del temps i passejar fins al capdamunt.

El carrer més pintoresc del poble, on les cases són dels segles XVI-XVII i mostren una arquitectura característica, genuïna i rústega de Rupit. El seu nom prové de que antigament havia confrontat amb l'antic fossar o cementiri. És un carrer cantellut, costerut i esgraonat, de pedra calcària, amb una creu de terme en el seu inici feta per un artesà rupitenc que surt a moltes pintures. Algunes de les cases d'aquest carrer tenen algun detall representat al Poble Espanyol de Barcelona:
- Can Lo. Fossar 2. Doble finestra a l'angle de la casa.
- Can Betes. Fossar 11. Finestra, balconera i barana.
- Can Banús. Fossar 23. Escala, entrada i porxo.























També hi trobem dues fonts, la primera al capdavall del carrer, la font de Baix del Carrer del Fossar (42.0241,2.4652)Clica per veure'n la ubicació. .

La font queda adossada a la paret de pedra d'una casa que al mateix temps li fa de frontal. L'aigua és regulada per una aixeta de maneta collada a la paret i cau a una pica quadrada de pedra picada que queda entre dues lleixes de pedra, tot sustentat per un pedestal de pedra. Una teuladeta de lloses i forma arrodonida aixopluga el conjunt. A la part de dalt hi ha una capelleta amb una imatge de la Mare de Déu protegida per un enreixat de ferro.









I al capdamunt del carrer localitzem la font de Dalt del Carrer del Fossar (42.0242,2.4656).

Localitzada dins el nucli antic de Rupit, al capdamunt del carrer del Fossar, pujant les escales a mà esquerra. Tot el conjunt està fet de pedra del país. La font queda inserida mig metre dins el mur de pedra que sustenta el carrer del damunt mitjançant un arc de mig punt que al mateix temps sobresurt un pam de la façana, rematat amb una teuladeta de lloses a dues vessants. Dins hi trobem la sortida d'aigua, aquesta regulada per una aixeta de maneta, que cau a una pica plana i quadrada de pedra picada que queda entre dues lleixes de pedra. Al capdamunt hi ha una llosa amb la data de construcció de la font, 2006. Al costat esquerre de la font hi ha un petit banc de pedra disposat en angle recte.


Al final del carrer del Fossar i allí on arrenca el difícil camí que ascendia a la fortalesa roquera, s'obre la plaça dels Cavallers. En temps remots era lloc de reunió i de tertúlia de gent distingida. Una cinquantena de metres i arribem al Coll del Castell, des d'on gaudirem d'excel·lents vistes del poble així com també coneixerem la font del Coll del Castell (42.0247,2.4668)Clica per veure'n la ubicació. .

Emplaçada dins el nucli antic de Rupit, al Coll del Castell, al costat de l'entrada a una casa, en un petit replà quadrat i enclotat un esglaó per sota del carrer. La font és una petita construcció en forma de pilar, de base quadrada, d'uns dos pams de base per metre i mig d'alçada, plantada a peu de carrer. L'aigua raja regulada per una aixeta disposada a la part baixa i cau a un enreixat de ferro situat per sota del nivell del sòl que està empedrat.









Al final de l'ample carrer del Coll del Castell arrenca en pujada el curiós carrer de la Pedrera, tot esglaonat. Reculem en baixada fins la plaça del Bisbe Font i engeguem a l'esquerra pel carrer de l'Església. En pocs metres passem per davant de l'església de Sant Miquel.


3 25'
1 Km
843 m
42.0238,2.4651Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Miquel de Rupit
Edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina, amb capelles laterals i el creuer acabat amb el cimbori, sorgí com a filial de l'església de Sant Joan de Fàbregues (fins l'any 1878 en que Rupit aconseguí la condició de parròquia), cap a finals del segle XIII principis del XIV i es dedicà a Sant Miquel Arcàngel, posteriorment (1786-1869) es construí el campanar. El retaule major és barroc, obra dels germans Costa (1633) i està dedicat a Sant Esteve, patró de la ciutat d'Olot (lloc on es venerà fins l'any 1828 any que fou comprat per la parròquia de Rupit on fou instal·lat el 1830).





















Uns 15 metres després d'haver passat l'església ignorem un carreró a l'esquerra (Aviat l'agafarem per començar la caminada) i tot seguit sortim a la Plaça Major. A la dreta ens queda Can Sallent (42.0236,2.4647)Clica per veure'n la ubicació. .

Localitzada al número 3 de la Plaça Major. La seva finestra gòtica del primer pis està representada al Poble Espanyol de Barcelona.

























Enfront tenim l'escola i l'Ajuntament, i entre ells la font de la Plaça Major (42.0234,2.4648)Clica per veure'n la ubicació. .

Situada a la Plaça Major, entre l'escola i l'Ajuntament, adossada a la façana. El frontal és un mosaic quadrat fet amb pedres tallades de dos colors diferents. L'aigua raja per dues aixetes de maneta disposades a dos pams una al costat de l'altre i cau a una pica allargada de pedra picada sustentada a la paret per dues pedres. A la dreta de la font queda l'Ajuntament i a l'esquerra l'escola pública amb un portal adovellat i una bonica finestra gòtica al primer pis.







El carrer que surt per la nostra dreta és el carrer Palau, al final hi ha la Notaria Soler (42.0233,2.4645)Clica per veure'n la ubicació. .

Situada al número 12 del carrer Palau, en una gran casa que encara conserva l'antiga notaria. Mostra de la importància de la Vila de Rupit durant els segles XVI – XVII és el fet de que comptava amb una notaria. La notaria de Rupit fou regentada durant quasi 500 anys per la família Soler, la primera notícia que trobem d'aquesta notaria data de l'any 1356. Podem veure-hi el portal principal, adovellat, coronat d'un escut barroc amb un sol com símbol de la casa i la data 1608.






















Bé doncs, ja hem fet un agradable tomb per aquest bonic poble, ara comencem la caminada. Estem situats a la plaça Major, d'esquena a l'Ajuntament. Caminem 25 metres en direcció a l'església fins trobar un carreró que surt en baixada per la dreta, amb uns rètols a la cantonada que ens assenyalen el Salt de Sallent i l'ermita.













Prenem aquest curt carreró al final del qual uns altres rètols en ajuden a decidir; si continuéssim recte per una pendent empedrada que surt enfront aniríem a buscar el pont medieval de Cal Badaire i podríem seguir cap a l'ermita de Santa Magdalena o bé fer el passeig del Carreguell (ambdós els coneixerem al final de la nostra ruta), nosaltres ara trenquem a l'esquerra tot baixant per unes escales que passen per sota d'una casa.







Franquejat el pas per sota la casa engeguen unes escales de pedra que circulen en direcció nord-est, en paral·lel i per sota a les grans muralles de roca natural que sostenen el poble que ens queda dalt a l'esquerra. Aquí comença el corriol que ens durà al Salt de Sallent. Si mirem enrere obtindrem una bona perspectiva del poble.




El sender està ben fresat i és fàcil de seguir, sempre en lleugera però constant baixada. De tant en tant trobem uns graons de pedra. Mica en mica anem virant a la dreta fins que finalment, uns 275 metres més endavant, el camí gira a l'esquerra per creuar el torrent del Saltiri, un petit afluent que poc més avall aporta la seva a aigua a la riera de Rupit. A l'altra banda pugem per uns esglaons de pedra i de seguida som a la llera esquerra de la Riera de Rupit (42.0231,2.4678)Clica per veure'n la ubicació. .

El conjunt de rierols i fonts que brollen del Collsacabra formen la riera de Rupit, un dels recursos hidrogràfics més importants de la zona. La riera, que travessa el poble de Rupit, es pot contemplar des d'un dels punts més emblemàtics del poble, el Pont Penjat. Les seves aigües, abans d'abocar-se al pantà de Susqueda, dibuixen petits gorgs i salts d'aigua com el Salt de Sallent amb una caiguda vertical de 100 metres que es pot contemplar des d'un mirador.







A partir d'aquí el camí recorre ben estret i paral·lel tota la vora esquerra de la riera de Rupit, que portem sempre a baix a la dreta, per una zona ben humida de bosc de ribera. El camí està ben arranjat, amb baranes de fusta que ens protegeixen d'algun pas perillós.












No triguem a notar que el camí comença a perdre alçada més de pressa alhora que esdevé més revirat. Quan portem davallant uns 400 metres des de que hem creuat el torrent del Saltiri ens desviem pocs metres a la dreta per apropar-nos als saltants del Roldor o del Molí Rodó (42.0206,2.4672)Clica per veure'n la ubicació. .

Des del mateix camí es pot veure una mica el primer salt. Una cascada, que tot i no ser comparable en mides al salt de Sallent que hi ha més avall, no deixa de ser espectacular. Trobem vestigis d'una antiga presa al seu capdamunt, en forma de grans blocs de pedra alineats en forma de semicercle, i si ens acostem al seu marge, podem veure que l'aresta de la roca es tant perfecte que sembla fins i tot artificial.
Durant la recerca d'aquesta excursió vaig tenir certa confusió amb els saltants de Roldor i del Molí Rodó, sembla ser que estem parlant del mateix indret. Rodó és una deformació topònima de la paraula roldor, un arbust del qual s'empraven les fulles en treballs de blanqueria.



Tornem al camí que reprenem a la dreta, mantenint la direcció que dúiem. Anem baixant forces metres en poca estona, tot vorejant pel vessant est de la vall. Encara no 200 metres més tard sortim a una petita esplanada on en un racó hi trobem la font de la Pomareda.


4 45'
1,8 Km
774 m
42.0198,2.4689Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pomareda
La font queda en un racó de l'esplanada, en una paret rocallosa per sota del camí. L'aigua raja per un broc de coure encastat a la roca a mig metre d'alçada i cau primer a una pedra que sobresurt i després a un bassal de pedra arran del terra. Un pam a l'esquerra i a un nivell superior hi ha un forat a la roca per on també raja aigua en episodis molt plujosos. El sòl immediat està empedrat. A la mateixa roca hi ha pintat el nom de la font en color vermell sobre un fons blanc.






Si ens desviem del camí baixant per la nostra dreta arribem a la riera i podem veure el salt de Sabaters (42.0196,2.4685)Clica per veure'n la ubicació. .























Prenem el camí carreter que arrenca a l'altra extrem de l'esplanada. El paisatge ha canviat, de ser un bosc de ribera s'ha convertit en un bosc d'alzines i boixos, degut a que estem en una zona amb més insolació. El camí és ben fressat, d'una amplada considerable i fàcil de seguir, sense gairebé desnivell. Circula enterament per dins el bosc en direcció sud-est, paral·lel a la riera que ens acompanya tothora. Una mica menys de 700 metres més endavant sortim del bosc i anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla; escassos 30 metres a la dreta ens queda el famós salt de Sallent, però encara no ens hi atansem, abans anirem al seu mirador per veure'l en la seva totalitat. Així prenem la pista forestal a l'esquerra en pujada durant uns 125 metres. Just aquí, a l'entrada d'un revolt de la pista a l'esquerra, ens desviem a la dreta per un caminet que ens porta directament, en menys d'una cinquantena de metres, al mirador des d'on tindrem una visió sencera del salt de Sallent, ben protegits per una barana de ferro.


5 1h 5'
2,8 Km
752 m
42.0149,2.4752Clica per veure'n la ubicació. Mirador del Salt de Sallent
Podem admirar tota la immensitat del Salt de Sallent. Davant nostre tenim una panoràmica espectacular, que va des del Far, a mà esquerra, fins la característica Agullola de Rupit, just a l'altre extrem sud.















Des del mirador reculem en sentit contrari al que hem vingut, però ho fem per un camí que circula paral·lel i per sota la pista, en baixada i direcció nord-oest. Només uns 175 metres més enllà podem veure com la riera s'estimba uns cent metres avall formant el Salt de Sallent.

Compte !!! Tot i que ens podem aproximar fins a l'abisme sense dificultat, no hem de menysprear l'enorme alçada que hi ha des de l'ampit de la cascada.








6 1h 10'
3 Km
736 m
42.0157,2.4736Clica per veure'n la ubicació. Salt de Sallent
Espectacular i gegantina plataforma roquera per on s'escolen les aigües de la riera de Rupit, en un penya segat de més de 100 metres d'alçària. A baix podem veure el bonic gorg que ha format el salt.

















Ens situem altre cop a la pista forestal que ara engeguem en direcció ponent, creuant la riera a gual. Un cop a l'altra banda continuem per l'altre marge, amb uns rètols indicadors que ens confirmen la bona direcció, cap a Sant Joan de Fàbregues. La pista aviat empren direcció clarament sud, en lleugera pujada. Quan portem uns 125 metres caminats des de que hem creuat la riera abandonem la pista principal i trenquem per un corriol que surt per l'esquerra mantenint la direcció. El senderó marxa en paral·lel a la pista, més proper al fil del cingle, oferint-nos noves vistes de la cinglera des d'una altra perspectiva. Al final de la cinglera que veiem a la dreta podem observar l'Agullola de Rupit.

És un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, fet que li dóna una forma peculiar i fa que alguns l'hagin anomenat el Mugró de Catalunya. Constitueix una talaia insuperable que domina bona part del Collsacabra, la Selva i tots els congostos de les Guilleries així com els llacs artificials de Sau i Susqueda. Es troba just al final del Pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell de Fàbregues.



Uns 275 metres més endavant enllacem de nou amb la pista principal que ja no abandonem. Uns 350 metres després la pista fa un gir a la dreta. Ara caminem en sentit sud-oest, a l'esquerra ens queda el pla de Fàbregues. Al cap d'uns 200 metres defugim un ample vial que surt per l'esquerra que porta als peus de l'Agullola de Rupit. Només un centenar de metres més tard anem a petar a una pista cimentada que ens talla, som al grau de Sant Joan (42.0092,2.4709)Clica per veure'n la ubicació. .




La pista pavimentada a l'esquerra porta al pantà de Sau, nosaltres la prenem a la dreta, en lleugera pujada. Aquest és el camí de Sant Joan de Fàbregues que porta al poble. Al cap d'uns 250 metres, passada una marrada, abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un camí ample en pujada. Només 125 metres més endavant girem a l'esquerra per un caminet que en no res ens porta a peus de l'església de Sant Joan de Fàbregues.


7 1h 45'
4,6 Km
826 m
42.0102,2.4679Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Joan de Fàbregues
Edifici romànic situat a una alçada de 810 m i situat just al cim del Salt de Sallent i al costat de la pista que porta de Rupit a Vilanova de Sau. Originària del segle XI, és un edifici romànic d'una sola nau amb tres absis de disposició trevolada i el cimbori octogonal rematat amb lluerna. Durant el terratrèmol de l'any 1427 va quedar molt malmès. L'església de Rupit havia estat sufragània de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues durant molts anys fins que el 1878 Rupit va aconseguir la condició de parròquia i Sant Joan va quedar com a simple ajuda parroquial. El 1976 fou adquirit per la Diputació de Barcelona la qual hi va fer una important restauració.

























Vista l'església desfem els últims 250 metres fins trobar de nou la pista cimentada que reprenem a l'esquerra, continuant amb el mateix sentit que portàvem abans, guanyant alçada poc a poc. Uns 75 metres més endavant passem a frec del cobert del Roquer que deixem a la dreta i de seguida trobem un trencall a l'esquerra amb un indicador que ens assenyala el Camí dels Bassis (42.0116,2.4706)Clica per veure'n la ubicació. .











Trenquem doncs per aquest corriol ben fressat, enfilant-nos per l'obaga en direcció nord-oest. Transitem per dins el bosc en moderada pujada, seguint tothora les marques blaves que trobem pintades als arbres
















Al cap d'uns 300 metres sortim sobre una codina; trobem un rètol informatiu i un parell de tombes antropomòrfiques datades possiblement el segle X.




















Continuem enfilant-nos pel camí, seguint les marques de pintura blava. Aviat, uns 175 metres més amunt, assolim l'alçada màxima del recorregut d'avui, som al Mirador natural dels Bassis (42.0146,2.4695)Clica per veure'n la ubicació. .

Mirador natural situat al fil d'un cingle on gaudim d'una magnífica panoràmica. Si ens fixem bé, podrem veure alguns dibuixos gravats a les roques.



Cerquem altre cop les marques blaves i les seguim. Després d'un molt curt tram de pujada emprenem la definitiva baixada. Continuem doncs davallant per dins el bosc. De seguida passem a frec d'una petita cabana feta amb troncs i mig enrunada. Al cap d'una mica més de 75 metres arribem a una bifurcació; malgrat que els rètols ens indiquen Rupit i el pla de la Palomera a l'esquerra, nosaltres anem a la dreta, en baixada, abandonant les marques blaves. Caminem tot perdent alçada poc a poc per un corriol que circula per dins el bosc, amb direcció més aviat nord-oest, seguint ara unes marques vermelles pintades als arbres.








Prop d'uns 700 metres més avall anem a parar altre cop a la pista pavimentada que fem a l'esquerra, en suau pujada. 425 metres després passem a frec d'una casa que deixem a la dreta i poc més de 125 metres més endavant abandonem la pista cimentada i fem a la dreta per un ample camí descendent que en un centenar de metres ens condueix a una esplanada on hi trobem primer la font de Santa Magdalena i al fons l'ermita homònima presidint l'espai:


Font de Santa Magdalena (42.0223,2.4660)Clica per veure'n la ubicació. .

És una bonica font, amb un mur de forma arrodonida que fa de respatller a dos bancs de pedra que el ressegueixen per ambdós costats. Al cap del banc hi ha una gran llosa de pedra allargada i disposada en vertical que li fa de frontal, amb un bonic broc de pedra per on raja l'aigua (sempre i quan heu premut el polsador que hi ha a sota) i cau a una pica rectangular de pedra picada.







8 2h 40'
7 Km
852 m
42.0225,2.4663Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Magdalena
Ermita edificada al segle XVII, a la banda del migdia del poble de Rupit, erigida sobre un pujol rocós visible des del poble, en un meandre de la riera de Rupit. El seu interior recorda el de les capelles romàniques malgrat es té constància d'haver estat construïda al segle XVII. Amb porta adovellada i nau de volta de canó. Té un petit altar de pedra a l'absis frontal, i a la part de ponent té adossada una capelleta en forma d'absis amb una tomba oberta a la roca, en el seu centre. Bona panoràmica de Rupit.




Baixem per unes escales que arrenquen d'enfront de l'ermita i que més avall esdevenen un caminet que baixa a buscar la riera de Rupit. De seguida fem una marrada, a la sortida de la qual ens encarem al sud-oest. Uns 150 metres més avall som a la llera dreta de la riera de Rupit, just a frec del pont de Cal Badaire (42.0224,2.4646)Clica per veure'n la ubicació. .




Defugim el pont que deixem a la dreta i per on podríem creuar la riera i atènyer el poble. Continuem recte pel camí marcat, seguint la riera a contracorrent per la seva llera dreta. Un centenar de metres més tard ignorem un caminet a l'esquerra que puja a buscar el carrer de Sant Joan de Fàbregues i en no res som a la font del Carreguell.


9 2h 50'
7,6 Km
815 m
42.0226,2.4637Clica per veure'n la ubicació. Font del Carreguell
El conjunt queda en un espai habilitat com a zona d'esbarjo, amb taules i bancs de pedra, a recer d'una petita bauma i al costat d'un petit torrent amb una passera de fusta que el creua i un saltet d'aigua al damunt. La font queda al centre de l'espai, arrambada a la paret rocallosa, en un mur de pedra que forma angle recte. A la part baixa del frontal hi trobem una de les sortides d'aigua mitjançant una aixeta de maneta. A l'altre extrem del mur tenim el sobreeixidor de la captació, a través d'un broc metàl·lic i d'un altre disposat al damunt. Es tracta d'una antiga font datada l'any 1717, tal com ho veiem gravat en una de les pedres del frontal.


















Creuem el pontet de fusta i un cop a l'altra banda continuem recte tot remuntant la riera. Aquesta es pot seguir pel marge dret per un caminet que discorre en paral·lel, entre aquesta i una imponent paret de roca. El camí és bastant planer, ben fressat i fàcil de seguir, amb escales i baranes de tant en tant.






En alguna bauma s'hi han instal·lat taules i seients de pedra, convertint-les en petites àrees de pícnic.



Enlairat a l'altra banda ens queden els sostres de pedra natural, damunt dels quals hi han edificats els carrers, restaurants i hotels del poble.










Escassos 325 metres des de la font del Carreguell el camí mor just a les escales de pujada al Pont Penjat que ens queda a la dreta.




Podem creuar el pont, entrar de nou al poble i gaudir de la gastronomia local o bé prendre el carrer que surt per l'esquerra i que una trentena de metres més enllà va a parar al carrer de Sant Joan de Fàbregues que fem a la dreta. De seguida creuem el pont i sortim als aparcaments de l'entrada del poble on tenim estacionat el vehicle i donem per acabada la caminada.






F 3h
7,9 Km
842 m
42.0262,2.4648Clica per veure'n la ubicació. Plaça de l'Era Nova

Inici i final de l'excursió d'avui.