Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-200 (Moianès)

Itinerari:

0 0h
0 Km
646 m
41.7617,2.1180Clica per veure'n la ubicació. Polígon industrial El Vapor (Castellterçol)
Castellterçol es troba situat a la part sud-oriental de la recentment creada comarca del Moianès, que forma un altiplà a cavall de les depressions de la plana de Vic i del pla del Bages. La vila careneja la línea que destria les aigües del Llobregat i del Besòs, a la part més alta de la riera del Tenes, afluent del Besòs. El terme municipal té una extensió de 31 km².

Estem situats a peu de carretera, al polígon industrial El Vapor. Travessem l'esmentat polígon en sentit est, deixant naus industrials de recent construcció a ambdues bandes, fins que arribem al costat d'un edifici més antic que actualment acull una fusteria, amb parets d'obra vista a la part alta i de pedra a la part baixa. En aquest punt, just davant de l'entrada a la fusteria, engega una pista forestal en molt bon estat que marxa en direcció est. Al cap d'un centenar de metres d'encetar-la, abans que s'acabi l'última nau (també antiga) que ens queda a l'esquerra, trenquem a la dreta per un camí carreter. El camí presenta una lleugera pujada i de seguida s'adreça clarament al sud. Al cap d'uns 325 metres i abans que el camí entri en un revolt a la dreta, abandonem el camí i girem envers l'esquerra tot baixant per un corriol protegit per unes baranes de fusta que esdevé uns esglaons de pedra, al final dels quals hi trobem la font de l'Àngel.


1 15'
0,7 Km
660 m
41.7593,2.1238Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Àngel
  Es troba situada entre la casa de les Comes i la pista forestal del Vapor. La font queda en una petita esplanada enclotada, aixoplugada sota una gran roca transversal en forma de balma que curiosament té una paret de pedra seca al damunt. Dins i a la part baixa és on hi ha la sortida de l'aigua per mitjà d'un estret broc de ferro encastat a la roca i tot cobert dels sediments originats pel pas dels anys. L'aigua cau a un bassal de pedra arran de terra per on desguassa a través d'un caneló obert.
Damunt del broc hi ha una llosa de pedra amb una inscripció gravada, tant deteriorada que no arribo a desxifrar. Aquesta font és molt popular i coneguda entre els veïns del poble, doncs ha estat protagonista de dotzenes de fontades des de primeries del segle XX fins ben entrat els anys cinquanta.

















Vista la primera font del dia desfem els últims 325 metres i tornem a la pista forestal que reprenem amb el mateix sentit que dúiem, a la dreta. A l'alçada de l'última nau, a l'esquerra, ens queden uns amplis aparcaments cimentats sota els quals circula la riera de Fontscalents i a l'altra banda s'erigeix el singular edifici del Roquer, que deixem per la tornada on li farem complida visita. De seguida passem entre un parell de dipòsits d'aigua municipal i menys de 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; l'ample vial de l'esquerra baixa a buscar el Pont del Molí Nou que salva el torrent i enllaça a l'altra banda amb el camí Nou d'Esplugues, nosaltres seguim pel també ample camí de la dreta, en lleugera pujada, conegut com el camí Vell d'Esplugues. Passem pel costat de Cal Murri que deixem a la dreta i uns 250 metres més tard som a la poua de la Vinyota, que ens queda a l'esquerra, uns vint metres més enllà del camí però ben visible des d'aquest.


2 30'
1,6 Km
659 m
41.7628,2.1282Clica per veure'n la ubicació. Poua de la Vinyota
El Moianès, juntament amb el Vallès Oriental, són sens dubte les comarques catalanes on més es va difondre la indústria rural dels pous de glaç que es va estendre fins a mitjans del segle XX on l'arribada de l'electricitat i els frigorífics, van fer perdre la necessitat d'aquest servei.
Entre els pous de glaç, de neu i les basses s'han identificat en aquestes comarques 143 elements. Al Montseny i a l'altiplà del Moianès és on per les seves característiques climàtiques, es concentren la major part de pous. Castellterçol, Castellcir i Moià és terra de pous i s'intenta, d'alguna manera, difondre aquestes construccions entre el turisme, encara que sense massa èxit perquè és una empresa complicada: els pous estan dispersos per la muntanya sense massa indicacions ni senyalitzacions i alguns de difícil localització.
El pou o poua de la Vinyota és una de les principals construccions d'aquesta tipologia al Moianès i és potser un dels més famosos. Està situat una mica enlairat sobre la riera de Fontscalents. El pou és de planta cilíndrica, ben conservat, cobert amb cúpula, i adossat sobre el marge de la riera per això es va reforçar amb contraforts. Sobre la cúpula s'obren diverses finestres. Conserva el canal de desguàs fet amb carreus i lloses. El seu aspecte és esvelt i vigorós. A l'interior del pou, es veuen els encaixos de les bastides per empouar i desempouar. Encara que està protegit amb una reixa, la vista del pou per fora és molt interessant i per la finestra principal es pot veure parcialment l'interior.

Seguim escassos 30 metres més per l'ample camí, just quan aquest fa un mig gir a la dreta, nosaltres hem de cercar un sender planer que arrenca per l'esquerra endinsant-se en el bosc. Caminem plàcidament pel serrat del Molí Vell. Uns 150 metres bosc endins trobem un rètol de fusta que ens assenyala la font de la Vinyota, el nostre immediat objectiu. Així doncs trenquem a l'esquerra per un corriol descendent. Al cap de menys d'una cinquantena de metres anem a petar a un camí que ens talla i que fem a l'esquerra. Tot just uns 15 metres més i som en una zona molt ombrívola i acollidora al costat de la riera, on hi trobem formacions rocoses de gran bellesa, taula i bancs de fusta, amb la font de la Vinyota presidint l'espai.


3 40'
1,9 Km
651 m
41.7633,2.1301Clica per veure'n la ubicació. Font de la Vinyota
Emplaçada a tocar de la llera esquerra del torrent de Fontscalents, a l'esquerra del sot de la Vinyota de qui rep el nom, a uns 175 metres a l'est en línia recta del Molí Nou i a uns 400 metres al sud-oest en línia recta del Molí Vell.
El conjunt està emplaçat en una zona molt ombrívola i acollidora on hi trobem formacions rocoses de gran bellesa, taula i bancs de fusta i algun que altre petit salt d'aigua i gorgs. La font es troba al mig de l'espai, en un muret transversal de pedra, al mig del qual hi brolla l'aigua a través d'un gruixut broc de ferro que cau directament al terra formant un petit bassal i desguassa directament al torrent que resta a escassos 15 metres. Antigament la font estava emplaçada al marge de la muntanya, després es va traslladar a la ubicació actual que era per on abans desguassava.



Reculem pel caminet que ens ha dut a la font. En uns 15 metres deixem a la dreta el corriol per on hem baixat, continuem recte, resseguint la riera que ens queda a l'esquerra, amb un bonic gorg que veiem des del camí. Uns 75 metres més endavant anem a parar a un camí que ens talla (és la continuació del que hem pres al sortir de la poua); a l'esquerra aniríem a buscar la riera, a la dreta tornaríem a la poua de la Vinyota, nosaltres hem de creuar el caminet i seguir per un que surt d'enfront (però una mica més a la dreta), barrat amb un filferro i tires de plàstic. Caminem per dins el bosc en direcció est per un camí força marcat, defugint diferents corriols que ens menen, sempre pel més fressat, durant prop de 150 metres fins que sortim a una zona més assolellada, amb el sòl més rocallós i un camí més ample que ens talla.

En aquest punt teníem intenció de continuar pel camí que marxa en direcció llevant a conèixer la font de l'Om, però malauradament al cap de pocs metres vam trobar una porta metàl·lica que ens barrava el pas. En una altra ocasió intentarem trobar-la des de la carretera BV-1310 que comunica Castellterçol amb Castellcir, des d'on sembla ser que arrenca un camí en direcció ponent que en poc més d'un quilòmetre porta a la font.


Prenem el camí que ens talla a l'esquerra. De seguida ens encarem al nord alhora que ens endinsem en el bosc, seguint el camí Vell d'Esplugues. Uns 200 metres més endavant passem a les envistes del Molí Vell que queda a baix a la nostra esquerra i de seguida hauríem de trobar la font homònima, però la finca està protegida per un filferrat que no gosem traspassar i a més ens fa molt de respecte el bordar d'uns gossos. El que sí veiem des del camí és una mena de cisterna de pedra plena d'aigua i amb una corriola per extreure-la (41.7664,2.1335)Clica per veure'n la ubicació. .




Continuem pel sender que marxa en sentit nord, mantenint la riera a la nostra esquerra. Una mica més de 250 metres més endavant anem a parar davant del bonic pont medieval d'Esplugues (41.7684,2.1338)Clica per veure'n la ubicació. .

Pont medieval del segle XI, amb arc de mig punt d'obra de fàbrica de paredat que salva la riera de Fontscalents.


















Travessem el pont i un cop a l'altra banda anem a parar a una esplanada allargada, una ampla pista que la travessa i el conjunt d'Esplugues que ens queda al davant.


4 1h
2,8 Km
674 m
41.7686,2.1335Clica per veure'n la ubicació. Esplugues
El topònim d'Esplugues prové d'espluga, que significa cova o cavitat en una roca, del llatí vulgar "speluca", amb el mateix significat. Per tant estem al davant d'una masia construïda i ampliada, amb els anys, sota una balma i que probablement té origen en època troglodítica. Situada a l'extrem sud-oest del terme municipal de Castellcir, al costat de la riera de Fontscalents. És una construcció molt especial i única al Moianès. La casa està construïda sota una bauma que li fa de teulada , que data de l'època troglodítica. L'edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del segle XI. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del segle XI.
L'any 1192, en un document relacionat amb una cessió dels Castellcir a l'Estany d'unes ovelles, ja apareix documentat el mas Esplugues. Al llarg del temps, l'edificació s'ha anat adaptant a les diferents necessitats de qui l'habitava; això explica que les llindes siguin més pròpies del segle XVIII. També és destacable el balcó, d'una sola llosa de pedra, molt possiblement del segle XIX. A l'interior, la casa està distribuïda seguint els patrons de la típica masia catalana.
Actualment, acull el radial de l'Ecomuseu del Moianès a Castellcir, l'àmbit temàtic del qual se centra en l'aprofitament que n'ha fet l'home de tots els recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l'autosuficiència de la casa, les seves dependències.



El nostre següent objectiu és la font de Fonscalents. Així doncs deixem l'edifici de l'ecomuseu a l'esquerra, el pont medieval a la dreta i emprenem la pista en direcció a Castellcir. Una mica més de 150 metres més enllà, just quan la pista travessa la riera per un passant a gual cimentat, cal trencar a l'esquerra i remuntar la riera per la seva riba dreta (la riera ens queda a la dreta), seguint el corriol que discorre sempre més proper a l'aigua. Anem guanyant alçada molt poc a poc, obrint i tancant un seguit de tanques de filferrat que delimiten els espais pels quals circulen lliurement les vaques que pasturen en aquests camps. Quan portem uns 200 metres podem veure com per l'altra banda de la riera aboca les seves aigües el xaragall de la Quaranya. L'entorn és d'un gran encant, amb formacions rocoses, petits gorgs, i saltets d'aigua que anem veient. A estones circulem a camp obert, altres per dins el bosc, però sempre al costat de la riera. La vegetació és ufana, només de mirar el terra veiem que la tardor ja és aquí.




Uns 275 metres més amunt, en havent passat l'última tanca filferrada, el corriol arriba a un ample camp que ens queda a l'esquerra, el camí segueix recte tot entrant novament al bosc. En menys d'una cinquantena de metres som sota una bauma on es troba la font de Fontscalents, a la dreta la llera de la riera homònima i al mig del camí una taula de fusta amb un únic banc per seure.


5 1h 15'
3,5 Km
680 m
41.7732,2.1378Clica per veure'n la ubicació. Font de Fontscalents
Està situada en el sector occidental del terme de Castellcir, al nord d'Esplugues, a la dreta de la riera de Fontscalents, uns 300 metres al nord del lloc on s'aboca el xaragall de la Quaranya i uns 750 metres al sud-est en línia recta de la masia del Verdeguer. La font queda sota una bauma, on l'aigua raja per la part baixa a través d'unes escletxes a la roca i cau directament al terra, desguassant al torrent a través d'un petit solc que travessa el camí. Al capdamunt, dins una fornícula excavada a la mateixa roca, hi ha una imatge de la Mare de Déu de Lorda i a sota un canelobre de ferro acompanyat de dues lleixes collades a la roca, tot ple d'espelmes normalment enceses. Completen el conjunt una taula amb un sol banc per seure davant la font, al mig del camí, tot aixoplugat per la bauma.
El nom d'aquesta font denota una antiga surgència d'aigua calenta o tèbia. Actualment l'aigua que en surt ho fa a la temperatura habitual en les altres fonts del terme. Es diu que en època d'exàmens, alguns estudiants dels voltants hi venen cercant ajuda miraculosa. En una de les lleixes hi trobem un paper amb un poema dedicat a aquesta font que diu així:
"La deu de Fonts Calents sempre dóna la mateixa aigua. No confieu tant sols en la ufana primavera, veniu-hi, sobre tot, quan l'estiu és més eixut. Tampoc us en oblideu a la esmorteïda tardor, ni penseu que al llarg hivern es glaça. La Mare de Déu de Fonts Calents sempre dóna la mateixa aigua".
Sembla ser que a l'altra costat de la riera, a pocs metres, hi ha una segona font amb dos sortides d'aigua. Uns 25 metres més amunt de la font hi ha una petita resclosa.





Visitat el lloc ens enfilem pel camí que per l'esquerra de la font ressegueix la balma, en sentit contrari al camí pel qual hem vingut a l'anada i per sota d'aquest. De seguida sortim a uns camps que voregem en direcció nord-oest, fins que una cinquantena de metres més enllà anem a petar a un camí ample que fem a l'esquerra, en direcció sud-oest. El camí en una suau davallada circula entre conreus, pels camps del Portet, franquejant un parell de tanques electrificades que ens surten al pas. Uns 600 metres més endavant abandonem l'ample camí que segueix recte i girem a l'esquerra per un camí que arrenca en baixada, obrint i tancant una porta de filferrat. Des d'aquí se'ns obren unes bones vistes del poble de Castellterçol a la llunyania.




El nou camí fa una giragonça a l'esquerra d'uns 125 metres fins que anem a parar a un altre camí que ens talla; a l'esquerra ens ficaríem en uns camps, nosaltres el prenem a la dreta, en direcció més aviat sud. És un camí ample i herbat que transita per damunt del conjunt d'Esplugues, entre uns conreus a la dreta i el fil de la balma que cobreix la masia troglodita que ens queda sota els nostres peus. A baix podem veure el pont medieval i una bona panoràmica.




Una mica més tard rebutgem un camí que surt per la dreta i a continuació anem a parar a una pista forestal que ens talla, és el camí Nou d'Esplugues; a l'esquerra aniríem en 150 metres al conjunt d'Esplugues, nosaltres agafem la pista a la dreta. Seguim el davallar de la riera de Fontscalents aigües avall, sempre per l'ampla pista. Uns 200 metres més endavant obviem el camí que per l'esquerra baixa al Molí Vell, 500 metres més avall passem a frec del Molí Nou que deixem a l'esquerra i uns altres 200 més tard som a tocar del pont del Molí Nou, amb un encreuament de camins; defugim el que se'n va per l'esquerra a creuar el pont i el que surt enfront i baixa a uns camps, nosaltres continuem per la pista que marxa per la dreta en molt suau pujada. Només uns 150 metres després, just quan la pista entra en un revolt pronunciat a la dreta (amb un enreixat metàl·lic que protegeix unes conduccions de gas), ens desviem per un caminet que arrenca d'enfront mantenint la direcció que dúiem, amb uns camps conreats a la dreta i un clap d'arbres a l'esquerra. Al cap d'una cinquantena de metres, a mà esquerra, trobem una altra poua de glaç, aquesta és la poua del Vapor.


6 2h
5,7 Km
648 m
41.7622,2.1227Clica per veure'n la ubicació. Poua del Vapor
Construcció excavada d'uns 10 metres de fondària per uns 10 de diàmetre, amb parets i voltes de maçoneria, perfilades, fetes amb pedra, on es guardava i conservava el glaç o la neu glaçada per al bon temps. Per això estan construïdes la majoria a les voreres del riu. La construcció és molt sòlida, amb parets arran de base de fins a 3 metres de gruix, i a la paret orientada a la riera s'hi deixava un portell d'un metre d'alçada per 30 cm d'amplada per tal de facilitar l'evacuació de les aigües quan la bonança de l'estiu fonia el gel sobrer. Són un exemple típic de l'arquitectura catalana, emprant els coneixements i aplicacions de la volta romànica, creus d'aresta i contraforts medievals.
Conegueren el seu moment de brillantor en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX, quan el comerç del glaç comportà una de les principals fonts d'ingressos de la vila, juntament amb el sector tèxtil. La principal consumidora de gel era Barcelona. Com a testimoni d'aquell període, resten al llarg de la geografia del terme una dotzena de poues, algunes en molt bon estat i d'altres ja mig enrunades. Són conegudes, a banda d'aquesta, les poues del Molí Nou, de la Fàbrega, de Cal Carabrut i de Cal Revitllat.








Desfem els últims 225 metres fins el pont del Molí Nou que ara sí travessem. Un cop a l'altra banda continuem per la pista a la dreta, inicialment en sentit sud-oest i contrari al que dúiem al començar l'excursió. Encara no 300 metres més endavant som al costat del amplis aparcaments cimentats del polígon que ens queden a la dreta. En aquest punt abandonem la pista i fem a la dreta, passem pel mig dels aparcaments en baixada, al final dels quals i pel costat d'una petita caseta d'obra, arrenca un caminet que baixa a buscar la riera de Fontscalents. De seguida som a la riera que creuem per un petit pont i a l'altra banda, uns 25 metres més enllà, ens queda un vell i singular edifici industrial, El Roquer.


7 2h 15'
6,4 Km
638 m
41.7623,2.1215Clica per veure'n la ubicació. El Roquer
El Roquer és una construcció singular que es troba situada just al darrere de les últimes naus del polígon industrial del Vapor, a l'altre costat de la Riera de Fontscalents. Es tracta d'una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dóna peu a una volta d'uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d'uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s'hi troba l'ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície. A l'arribar-hi hom troba la paret de tanca amb àmplia portalada d'entrada emmarcada amb pedra picada i coberta amb una llinda també de pedra. A l'estança s'hi entra a través d'una porta de dobla fulla que s'aguanta amb perns de ferro. Un cop a dins hom troba una allargada taula de pedra de més de 6 metres de llargada per 80 cm d'amplada, que s'aguanta sobre pilars d'obra. Darrera la taula hi ha un llarg pedrís de pedra d'uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on hi passava l'aigua i on hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d'un llarg safareig es tractés. Avui dia encara l'aigua canalitzada a través d'una sèquia des de la riera alimenta el llarg safareig mitjançant un parell de gruixuts tubs.
Per poder disposar de llana neta i de qualitat, calia un llarg i dificultós treball dividit en diferents processos. Al Roquer s'hi feien dos dels processos previs a la filatura de la llana; el rentat i l'assecat:
El rentat. Es feien dos o tres rentats a les piques de pedra amb banys de sabó i carbonat de sosa, potassa o bé un taní natural que es feia amb escorça, roldó i altres vegetals. Dins del rec i les piques, la llana molla i ensabonada s'aixafava amb els peus, amb aigua calenta entre 40 i 60ºC.
L'assecat. La llana ja neta s'estenia a dalt del terrat. Calia que no s'assequés del tot, ja que si s'eixugava al 100%, la fibra de la llana es trencava. Calia deixar-l'hi sempre un entre un 5 i un 7% d'humitat. A partir d'aquí, la llana ja es podia embalar i vendre a les fàbriques de filatura.
En una de les parets hi ha una llosa amb un bonic vers gravat, obra de la Montserrat Criach Bosch que diu així: "Aigua clara cantarina, sabies moltes cançons; mentre rentaven la llana esquitxaves de petons".















A la façana principal de l'edifici podem comptar amb una font d'aigua de xarxa.

El seu frontal és una llosa de marbre blanc amb l'escut de Castellterçol gravat en relleu. Una aixeta regula l'aigua que cau a una pica de pedra picada que descansa en un pedestal de pedra.















Des del Roquer tornem a creuar la riera, pugem als aparcaments, els travessem i prenem finalment la pista a la dreta que ens porta al polígon industrial El Vapor, on hem començat aquesta entretinguda passejada i que donem per ben finalitzada.


F 2h 25'
6,9 Km
646 m
41.7617,2.1180Clica per veure'n la ubicació. Polígon industrial El Vapor

Inici i final de la caminada.