Caminada I-201 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
153
m |
41.5316,2.2980Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de
l'Església (Vallromanes) |
La sortida la fem des de la plaça de l'Església, on hi
ha
l'església de Sant Vicenç, documentada el 1183 com a parròquia. A
l'altre costat trobem un petit pou de gel o antiga nevera molt ben
conservada. Són dos quarts de nou del matí d'un dia rúfol. Sortim de la plaça de l'Església, creuem la riera per la passera de ferro i un cop a l'altre costat seguim pel carrer de la Vista Alegre. En el decurs d'aquest vell carrer anem trobant rètols informatius que ens expliquen una mica de la seva història. Uns 150 metres després abandonem el carrer cimentat que segueix recte i girem a la dreta per un camí de terra. El camí marxa en sentit sud-oest en lleugera pujada. Es nota que recentment ha estat arranjat, amb els marges ben desbrossats. Uns 175 metres més amunt deixem a la dreta l'accés a Can Brutau i poc més d'un centenar de metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla, som a Can Carló; obviem el carrer cimentat que surt per la dreta i agafem el sender que arrenca a la nostra esquerra. Només començar ignorem un caminet que per la dreta tot resseguint la tanca de la finca baixa a buscar la carretera BP-5002. El nostre camí, que està ben fressat, s'endinsa en el bosc, inicialment en sentit nord-est però de seguida s'encara cap el sud-est. A l'esquerra veiem les restes d'un antic molí de vent i una mica més endavant també a l'esquerra un dipòsit d'aigua municipal. Al cap de 250 metres anem a petar a un camí més ample que ens talla; a la dreta aniríem a Can Cirera, nosaltres el prenem a l'esquerra durant escassos 50 metres.
Aquí abandonem temporalment el camí (més endavant el recuperarem) que continua recte i trenquem a l'esquerra, envoltant el turó de Can Cirera que portem a la dreta. El camí que ara seguim és prou ample i de lleugera baixada, però cal que estiguem alerta, doncs uns 250 metres d'haver-lo encetat trenquem a la dreta per un caminet que s'enfila muntanya amunt, per dins el bosc i en direcció clarament sud. Uns 250 metres després enllacem de nou amb el camí que havíem deixat abans, ho fem a l'esquerra, en sentit sud-est.
Uns 100 metres després passem a frec d'una casa aïllada que ens queda a l'esquerra, 75 metres més endavant defugim un camí descendent a l'esquerra i 375 metres més enllà sortim a un camí carreter que fem a l'esquerra (a la dreta aniríem a Cal Xocolater, però és un pas privat). Menys de 100 metres més tard enllacem a la dreta amb una altra pista, és la pista principal que puja de Vallromanes. Sense deixar-la durant uns 500 metres ens portarà al coll de Clau.
| 1 | 40' |
2,4 Km |
317
m |
41.5160,2.3094Clica per veure'n la ubicació. | Coll de Clau |
Som a la pista de la Cornisa; davant tenim el mar i una
pista que
baixaria a Teià, a la dreta aniríem al coll de Font de Cera, a
l'esquerra ho faríem al Coll de Can Gurguí i més enllà a Teià, Premià
de Dalt, Vilassar de Dalt i Sant Bartomeu. A partir d'ara i durant una
estona hem de seguir el
| 2 | 50' |
3,2 Km |
348
m |
41.5174,2.3160Clica per veure'n la ubicació. | Coll de Can
Gurguí |
La pista de la dreta baixaria a Teià i també enllaçaria amb el coll
de Clau a través d'un camí que circula per sota i en paral·lel amb la
pista de la Cornisa. Recte seguiríem la pista de la Cornisa cap a Sant
Bartomeu i d'altres pobles. Nosaltres abandonem el
| 3 | 1h |
3,8 Km |
329
m |
41.5199,2.3205Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Gurguí |
Situada a peu de camí, a 500 metres del coll del mateix
nom i a 25
metres de la masia-restaurant homònim. Una clàssica de la zona, gairebé
sempre podem comptar amb la seva aigua. La mina està integrada a la
muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i
el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa
de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un
pedestal de maons i desaigua a un gran safareig. Al costat de la font
hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra.
Reprenem la pista amb el mateix sentit que dúiem. Als pocs metres rebutgem una altra pista que arrenca per l'esquerra en baixada que condueix a Vallromanes. Continuem recte, en lleugera pujada i direcció nord-est. De seguida som a la masia-restaurant Can Gurguí Gros (41.5210,2.3207)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra. Avui farem un extraordinari i ens entaularem per esmorzar.
Can Gurguí Gros és una masia de planta quadrangular amb
una teulada
de doble vessant. La porta d'entrada és de mig punt adovellada. A la
façana hi ha un rellotge de sol pintat, a sobre del qual la següent
inscripció: "Casa Gurguí Siglo XI, J. L. año 1899". Al primer pis hi ha
dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Els annexos laterals
són molt posteriors. A l'interior de l'edifici, al mur de l'esquerra
del menjador, hi ha unes pintures murals possiblement del segle XVIII,
dedicades a Santa Anna. Des de 1962 funciona com a restaurant.Des de l'era de la masia se'ns brinda una excel·lent panoràmica amb el contrast de colors propi de la tardor.
Tornem a la pista que reprenem a l'esquerra, amb el mateix sentit que l'havíem deixat abans d'esmorzar. A la dreta ignorem una torrentera que més amunt esdevé un corriol que ens pujaria al capdamunt de l'altiplà de Sant Mateu. Anem fent camí sense deixar la pista, guanyant alçada poc a poc. Una cinquantena de metres després ignorem un camí particular a la dreta que porta a Can Vinagre i poc més enllà passem per sota una bona quantitat d'eucaliptus, arbre atípic en aquestes contrades.
Quan portem caminats uns 450 metres des de Can Gurguí Gros defugim un camí ascendent que surt per la dreta; és el camí anomenat Tub que més amunt ens podria dur a Sant Mateu, la Pedra del Diable i també a la font d'en Mamet. La pista continua, mica en mica es va adreçant cap al nord. 100 metres més endavant ens trobem a la dreta l'accés a Can Raspall, des d'on podem gaudir d'unes bones vistes de Céllecs. Uns 250 metres després deixem a l'esquerra Can Martí de Dalt, i uns altres 250 metres més passem a frec d'un seguit de cases que ens queden a la dreta, entre elles Can Fuster. Un cop passat Can Fuster la pista fa un gir de gairebé 180º a l'esquerra, encarant-se al sud. Aquí deixem una pista descendent que surt per la dreta i continuem de front. Sota els camps que ens queden a la dreta i on hi pasturen cavalls hi ha la font de Can Fuster, però queda dins de propietat privada. Uns 300 metres més endavant passem pel costat de l'entrada a Can Martí de Dalt que ens queda a l'esquerra (abans ja hem vist aquesta casa des de dalt) i només 50 metres després patim una desil·lusió:
Havia preparat aquesta excursió amb la intenció de visitar les dues fonts que queden al torrent de Can Lairet; la font de Santa Anna i la de Sant Joaquim. Des del punt on ens trobem arrenca (arrencava) per l'esquerra un corriol descendent que s'endinsa a l'ombrívol bosc de Can Lairet, baixa a buscar el torrent homònim i condueix a les dues fonts esmentades. Malauradament fa poc han barrat el corriol amb un cadenat i diferents cartells prohibint-ne el pas, tant a ciclistes com a vianants. He de suposar que també hauran tancat els dos accessos que hi ha a la pista que des del poble puja a Can Gurgí; un davant de l'entrada a Ca l'Agutzil i l'altra a l'alçada de Can Bòrrec i Cal Sastre. Al no poder seguir amb el recorregut plantejat al començament vam improvisar un final prou lluït per aquesta excursió, aprofitarem el matí i ens atansarem a la Roca Foradada.
Continuem doncs per l'ampla pista amb el mateix sentit que dúiem. Abans d'uns 350 metres de lleugera baixada arribem a una cruïlla de camins, som al coll de Forns.
| 4 | 1h 30' |
5,8 Km |
259
m |
41.5285,2.3184Clica per veure'n la ubicació. | Coll de Forns |
Si continuéssim recte (esquerra) aniríem directament al poble de Vallromanes, nosaltres fem a la dreta per una pista forestal descendent. Només uns 70 metres més endavant abandonem la pista que baixa a buscar el torrent de Can Maimó i trenquem a l'esquerra per un caminet que surt en diagonal per l'esquerra. Al cap d'uns 300 metres arribem a una bifurcació; obviem el camí descendent de la dreta que porta a Can Maimó i prenem el de l'esquerra que sempre careneja cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit. Ja no el deixem durant una mica més de 500 metres, fins que trobem un camí ascendent que arrenca per l'esquerra i que seguim. De seguida som en una petita clariana on sembla que mor el camí, però no és així, per la dreta surt un estret corriol que transita per l'alzinar, tant fressat que és fàcil de resseguir. Un centenar de metres més endavant ja veiem davant nostre pedres de grans dimensions, una d'elles és la Roca Foradada.
| 5 | 1h 50' |
6,9 Km |
275
m |
41.5337,2.3112Clica per veure'n la ubicació. | La Roca Foradada |
Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida
però
irregular, amb un forat al mig. Podria pertànyer a l'època calcolítica
(2700-2200 AC). Antigament s'utilitzava per coure pa.Uns metres per sota de la Roca Foradada hi ha un camí ben visible des d'aquí. Hi baixem. Un cop al camí el seguim a l'esquerra durant una vintena de metres fins que sortim a una gran esplanada, és la plana de Can Cabrit, que creuem tot recte. A l'altra banda ens trobem amb un camí ample que ens talla; a l'esquerra aniríem a la urbanització Can Tàbec, nosaltres el prenem a la dreta, planerament en direcció ponent. Uns 200 metres més endavant arribem a una petita clariana on el camí fa un gir a l'esquerra i esdevé una pendent més acusada i direcció sud. Uns 150 metres més avall anem a parar a un camí ample que ens talla; a la dreta aniríem a un dipòsit d'aigua municipal, a l'esquerra ens atansaríem a Cal Cabrit i també baixaríem a buscar l'avinguda de Vilassar de Dalt, nosaltres creuem el camí i seguim per un corriol descendent que surt d'enfront. Sense deixar aquest corriol, un centenar de metres més avall, som davant l'accés a Can Palauet que tenim a pocs metres a la dreta. Aprofitem per visitar la seva malaguanyada font que queda a escassos 20 metres per sota la casa.
| 6 | 2h |
7,5 Km |
208
m |
41.5310,2.3065Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Palauet |
La font és un pilar de planta quadrangular, d'un metre i
mig
d'alçada, construïda amb maons i arrebossada amb ciment. L'aigua rajava
pel mig d'una de les cares i queia a una pica rectangular, després
alimentava un safareig rectangular que queda a la seva dreta i una
bassa circular que hi ha al darrera. Tant l'entorn com la font es troba
totalment abandonat. Tot el conjunt està tancat per un filat per
protegir-nos de prendre mal.Vist el que resta de la font tornem al camí i el reprenem en sentit llevant durant uns 75 metres, fins que anem a parar a la pista que per l'esquerra puja a Cal Cabrit, nosaltres l'agafem a la dreta, en baixada. Una cinquantena de metres després som en un carrer cimentat, l'avinguda de Vilassar de Dalt, que fem a la dreta. Caminem pel voral sense cap altre al·licient que les vistes que ens queden a l'esquerra.
Al cap d'uns 300 metres passem pel costat d'una gran bassa circular que ens queda a l'esquerra, dins una finca. Poc després de deixar la bassa enrere abandonem el carrer asfaltat i trenquem a l'esquerra per un camí de terra en suau descens que 125 metres més tard ens fa creuar la riera de Vallromanes per un gual cimentat. A l'altra banda de la riera ens topem amb una ampla pista que agafem a la dreta. El camí és força planer, circulem paral·lels a la riera acompanyats d'una copiosa filera d'arbres.
Seguint el curs de la riera ens apropem al poble, on donem per finalitzada aquesta mig improvisada caminada.
| F | 2h 15' |
8,8 Km |
153
m |
41.5316,2.2980Clica per veure'n la ubicació. | Plaça de
l'Església |
Inici i final d'aquesta excursió.