Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-202 (Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.135 m
41.7735,2.4628Clica per veure'n la ubicació. Centre d'informació de Can Casades (Santa Fe - Fogars de Montclús)
Situat a la vall de Santa Fe, en una antiga casa d'estiueig del principi del segle XX rehabilitada i reformada el 1987 per la Diputació de Barcelona com a centre d'atenció als visitants. S'hi pot obtenir informació general dels serveis i equipaments del parc natural i adquirir publicacions sobre el massís. Disposa també d'un servei de préstec gratuït de material adaptat: bicicletes handbikes, terceres rodes per adaptar a la cadira de l'usuari, dossiers adaptats de rutes de flora i fauna i barres direccionals per a persones invidents. El servei es pot sol·licitar in situ o anticipadament complimentant una fitxa de préstec. Dins el recinte tancat hi ha un cobert per aixoplugar grups en cas de pluja i a l'exterior disposem de taules, bancs i una font per fer picnic.
S'hi projecten els audiovisuals multimèdia "Les quatre estacions al Montseny", de 30 minuts de durada, amb més de 1.000 imatges, música original i efectes especials i "L'home i el Montseny", de 25 minuts de durada, on es mostra l'evolució del poblament al massís, des dels íbers fins a l'actualitat. L'horari és de dilluns a diumenge de 10 a 14 i de 15 a 16:30 h.


Prenem com a punt de partida de la passejada el Centre d'Informació de Can Casades. Des d'aquí surt un caminet pavimentat i molt ben arranjat en direcció est que travessa la zona enjardinada. A la part de baix dels jardins disposem d'una esplanada arbrada amb taules, bancs i una font d'aigua potable on poder-hi fer un mos.











El camí surt del recinte del centre d'informació i tomba a l'esquerra, cap al nord-oest, deixant a la dreta el camí ample i de terra que porta a l'ermita de Santa Fe i a l'hotel homònim. Circulem per un camí arranjat, cimentat i delimitat a les vores per una vorada, amb pals indicadors. Nosaltres, de moment, seguirem les marques blaves que assenyalen la "Ruta del Pantà". Circulem entremig d'una freixeneda. De seguida creuem un primer i petit pont de fusta. Un cop a l'altre costat i abans de creuar-ne un altre, podem veure enlairada i a mà dreta, l'ermita romànica de Santa Fe del Montseny (un caminet ascendent que surt de la nostra dreta ens porta a una petita esplanada des d'on podem contemplar l'ermita de més a prop).


1 5'
0,2 Km
1.125 m
41.7739,2.4648Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Fe del Montseny
L'ermita data de l'any 1200, fou ampliada el 1577 i renovada durant el segle XVIII. Es troba adossada al emblemàtic Hotel de Santa Fe. Lcapella es va aixecar per a albergar, venerar i acollir la imatge miraculosa de Santa Fe que uns pastors varen trobar al pla de l'Espinal. Els monjos se'n farien càrrec i per compte d'ells establien la primera capella on avui està assentada l'ermita de Santa Fe. Podríem dir que va ésser edificada sense cap mena de pretensions d'acord amb l'arquitectura muntanyenca. Es creu que anteriorment n'hi va haver una altra de més senzilla. Però definitivament és la que actualment existeix encara que s'observen alguns vestigis o restes aprofitades per al sosteniment o apuntalament de les reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles. Darrerament fou adherida i lligada amb l'hotel amb que avui compta Santa Fe. L'hotel el féu construir un prohom distingit, en Ramon de Montaner, comte de la Vall de Canet de Mar. Comanà a l'arquitecte de Barcelona, Pere Domènech i Pou, que li construís l'hotel, i encara actualment qui vol un lloc de placidesa i repòs pot constatar-ho amb un sojorn i una estada.

Continuem pel camí cimentat. Pocs metres després arribem a la riera de Santa Fe que creuem per un altre pont de fusta.




Un cop a l'altra banda del pont sortim a un espai obert alhora que som en una bifurcació; abandonem el camí pavimentat que se'n va per l'esquerra cap a la font del Frare i seguim d'enfront escassos 25 metres per camí de terra fins que trobem una bigueta informativa; aquí rebutgem el camí que segueix recte cap a Can Lleonart, nosaltres girem a la dreta, seguint les marques quadrades de color blau que ens assenyalen la "Ruta del Pantà". Circulem en suau descens per una fageda, paral·lels al curs de l'aigua de la riera de Santa Fe que tothora ens acompanya a la dreta. Quan portem una mica més de 250 metres arribem a peus de la presa del primer pantà, conegut com l'Estanyol (41.7729,2.4669)Clica per veure'n la ubicació. .

A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar el 1910. Com que no hi havia electricitat, va fer construir una presa prop del nou edifici que avui es coneix com l'Estanyol.


















Caminem per dins el bosc, davallant lentament en direcció més aviat sud.




Sense deixar el camí que està ben fressat, anem veient petits gorgs que forma la riera.




El camí marxa plàcidament, una vella canonada d'aigua ens acompanya.




Uns 300 metres després d'haver deixat enrere l'Estanyol arribem a la capçalera del Pantà de Santa Fe, on hi trobem una caseta de pedra anomenada la Fabriqueta (41.7705,2.4680)Clica per veure'n la ubicació. . Des d'aquí disposem d'una bona panoràmica des de la cua del pantà.

Aquest edifici conegut com La Fabriqueta fou l'antiga central elèctrica. Sembla ser que avui dia està habitada.



Envoltem la Fabriqueta al mateix temps que ens adrecem al sud-est. Anem caminant per un còmode sender que ressegueix la riba esquerra de l'embassament durant prop de 400 metres, fins que arribem a la presa.


2 20'
1,3 Km
1.083 m
41.7684,2.4705Clica per veure'n la ubicació. Pantà de Santa Fe
L'Estanyol aviat va ser insuficient i el 1920 es va iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935. Aquest és l'actual Pantà de Santa Fe. Construït en la riera de Santa Fe, la presa té 24 m d'altura, 14 m de base i 899.000 m³ de capacitat. L'arquitecte havia de ser el famós Domènech i Montaner, cosí de Ramón de Montaner, però finalment va ser Pere Domènech i Pou, qui va realitzar un magnífic projecte, un bell llac perfectament integrat en l'entorn natural, un llac artificial que no sembla que ho sigui. L'hotel va ser construït el 1914 al costat de l'antiga ermita romànica de Santa Fe. Per a la construcció de l'hotel i del pantà es va usar granit extret de la mateixa vall.



A partir d'aquí abandonem definitivament els senyals de color blau que creuen la presa per tornar al punt de partida, nosaltres seguim recte, en sentit sud-est, guiant-nos d'unes marques quadrades de color taronja que ens acompanyaran bona part del recorregut. Al cap d'uns 350 metres creuem el sot de Figueroles.




Passat el sot de Figueroles canviem el sentit del nostre caminar, encarant-nos al sud, però una cinquantena llarga de metres més endavant tornem a reprendre el sentit sud-est. De seguida passem a frec de Can Figueroles que ens queda a sota a mà dreta i una cinquantena de metres després abandonem temporalment el camí principal i trenquem a la dreta per un camí carreter barrat amb un cadenat. El camí és herbat al començament i marxa en direcció sud. Al cap d'un centenar de metres es bifurca; a la dreta aniríem a Can Figueroles, nosaltres fem a l'esquerra durant uns 50 metres més, fins que som davant de la font del Baladrell.


3 35'
2,1 Km
1.074 m
41.7660,2.4768Clica per veure'n la ubicació. Font del Baladrell
Emplaçada a uns 800 metres de la presa del pantà de Santa Fe, a uns 200 metres al sud-est de Can Figueroles, al bell mig del Montseny. És una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un petit bassal. A l'entorn de la font podem veure un avellaner monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la soca.
















Desfem els últims 150 metres fins el camí principal quereprenem a la dreta amb el mateix sentit que dúiem. Anem fent camí per dins el bosc, seguint sempre les marques taronges que sovintegen, no hi ha possibilitat de pèrdua. Gairebé 575 metres després arribem a una bifurcació.


















Aquí deixem el PR que se'n va per la dreta en baixada cap a Riells i seguim pel de l'esquerra, en lleugera pujada, per un camí pedregós. Després del primer revolt a l'esquerra ens encarem al nord-oest i un centenar de metres més amunt ho fem clarament al nord. Uns 40 metres més tard trobem una estaca de fusta recordant-nos que estem a la Fageda (41.7662,2.4812)Clica per veure'n la ubicació. .

El faig és un arbre d'ambients humits de muntanya. Està adaptat per recollir la humitat ambiental de les boires, fet que li permet desenvolupar-se en sòls prims i rocallosos com els d'aquesta vall. La fageda és un bosc d'aspecte obert perquè la seva densa cobertura durant els mesos càlids fa que poques espècies puguin viure al sotabosc. Els seus fruits, les fages, són un bon aliment per al liró gris, el ratolí de bosc, la rata cellarda, el talpó i el talp.



El nostre caminar continua en direcció nord, en suau però constant pujada. 135 metres més endavant entrem en una petita i doble marrada esquerra-dreta-esquerra, al sortir de la qual quedem encarats a l'oest, direcció que seguim durant uns 200 metres, fins que trobem una bigueta de fusta indicant-nos que hem de trencar a la dreta per atansar-nos a l'Empedrat de Morou, el nostre immediat objectiu. Així doncs abandonem el camí i fem a la dreta, en direcció més aviat nord-est, sense camí evident, sort que no parem de trobar fites taronges que ens guien.




El camí és ple de pedres. Després d'uns 150 metres des l'últim trencall arribem a l'Empedrat de Morou.


4 1h
3,6 Km
1.224 m
41.7691,2.4806Clica per veure'n la ubicació. Empedrat de Morou
Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular panoràmica sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l'Home, les Agudes, el turó de Morou, la serralada de Marina i la depressió vallesana. L'especial duresa del granit d'aquesta zona fa dels empedrats un bon lloc per observar la seqüència de formació del sòl, des de l'esquerdat de la roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva disgregació en forma de sauló. Aquestes etapes es poden relacionar també amb estadis de vegetació que se succeeixen en aquest procés: comunitats rupícoles de líquens i molses, herbassars, landes i bosc.



Continuem pel camí que arrenca pel nord-est de la balconada rocallosa, endinsant-nos altre cop al bosc.




Inicialment mantenim direcció nord-est però de seguida ens encarem al nord-oest, serpentejant en lleugera pujada, per un sòl ferm i encatifat de fullaraca; enrere hem deixat ja el camí pedregós. Quan portem caminant 675 metres des de l'Empedrat, assolim la carena alhora que s'acaba la pujada. Si mirem cap a ponent podem distingir clarament els cims del turó de l'Home i les Agudes, primera i segona cotes del massís del Montseny.




A partir d'aquí el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar, ara ho fem cap el nord, en lleugera baixada. Cal vigilar, doncs tornem a trobar un terreny ple de pedres i a més cobert de fulles, que fa que no veiem bé on posem els peus. Poc més avall desapareixeran un xic les pedres al camí.




Uns 200 metres més avall, just a l'entrada d'un revolt pronunciat a l'esquerra, rebutgem un camí que arrenca per la dreta i que és la variant que porta al turó de Morou, nosaltres continuem pel camí marcat, sense abandonar les marques taronges. Després d'una giragonça i d'uns 200 metres més en sentit nord, arribem al Pla de Mulladius (41.7748,2.4758)Clica per veure'n la ubicació. , que també trobem indicat amb una bigueta de fusta.

El pla de Mulladius és un indret planer format per materials d'erosió del granit on, sota la fageda, creixen ginebrons i plantes herbàcies. És un racó freqüentat per senglars i gorjablancs.



A partir d'aquí el camí segueix per dins el bosc en direcció nord-oest. Encara no un centenar de metres més tard, en el punt que el nostre camí entra en una corba a l'esquerra, defugim un corriol que surt per la dreta i que és una altra variant per assolir el turó de Morou. Ara cal anar en compte, uns 100 metres més endavant abandonem temporalment el camí principal i trenquem a la dreta en sentit nord-est per un camí lleugerament descendent i molt desdibuixat. Uns 50 metres més enllà, ja veurem a baix a l'esquerra un petit torrent. Si ens hi apropem, al capdamunt i a la seva riba dreta trobarem la font dels Quatre.


5 1h 25'
5 Km
1.172 m
41.7758,2.4740Clica per veure'n la ubicació. Font dels Quatre
La localitzem a uns 850 metres a l'est de la casa de natura de Can Lleonart i uns 200 al nord-oest del pla de Mulladius, a la capçalera d'un petit torrent que uns 400 metres més avall aboca les seves aigües al sot de Dona Morta. Es tracta d'una surgència natural d'aigua que brolla de sota unes roques, arran de terra. L'única emprenta humana que hi trobem és una pedra allargada disposada al capdamunt amb el nom de la font gravat i pintat de color vermellós. Davant la font i a l'altre llera del torrent hi ha dues fites de pedra ben escairades, una al costat de l'altra, amb la mateixa inscripció a ambdues, una E per un costat i una T per l'altre.









Desfem els últims prop de 50 metres i ens situem altre cop al camí principal que reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Caminem ara en direcció sud-oest, perdent alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Mica en mica la vegetació es va transformant.




Al cap d'uns 400 metres des que hem reiniciat la marxa travessem la Castanyeda (41.7740,2.4696)Clica per veure'n la ubicació. , que també tenim indicada amb una estaca de fusta.

El castanyer és un arbre que creix sobre sòls silicis a les zones humides de muntanya. Va ser introduït des de l'orient mitjà per aprofitar-ne la fusta, força resistent, per a bigues, pals o llenya. Els nombrosos peus per soca d'aquestes plantacions són deguts al seu aprofitament, ja que es tallen els tanys a ran de terra perquè rebrotin de soca, formant una perxada.



Continuem. Aviat deixem enrere la castanyeda i entrem de nou a la fageda, al mateix temps que el camí s'encara al nord-oest.




Sense deixar en cap moment el camí marcat, sempre ben acompanyats de les biguetes amb les marques taronges que sovintegen, uns 300 metres més tard anem a petar a una pista forestal que ens talla; a la cantonada esquerra tenim Can Lleonart i a la dreta la Casa Partida. En aquest punt, si anéssim a l'esquerra tornaríem a Santa Fe, però abans volem conèixer la font de la Teula. Així doncs abandonem les marques taronges i agafem la pista a la dreta, en direcció a Arbúcies. Només començar hem deixat la Casa Partida o de la Mitja Galta (41.7758,2.4665)Clica per veure'n la ubicació. a la dreta.

Curiós casalot que només mostra una de les meitats d'una construcció que havia de ser simètrica i que malentesos entre els dos socis deixaren inacabada.

Situats davant d'aquesta curiosa casa i mirant a través d'un extens pla que se'ns obre a l'esquerra, podem veure una bona imatge plena dels contrastos propis de la tardor al Montseny.





Continuem per la pista que marxa més aviat en direcció nord, sense fer cas als indicadors amb marques blanques i grogues que ens assenyalen Arbúcies i que van fent dreceres, nosaltres sempre per la pista. Als marges ens apareixen alguns boix grèvol ben florits.




















Poc abans de fer els 200 metres, en un revolt a la dreta, trobem la font de la Teula a mà dreta per sota del camí.


6 1h 45'
6,1 Km
1.127 m
41.7770,2.4664Clica per veure'n la ubicació. Font de la Teula
Emplaçada per sota de la pista forestal que porta de Santa Fe a Arbúcies i Riells. Es tracta d'una senzilla font. L'aigua brolla de sota la pista per un gruixut tub d'obra i cau directament al terra formant un petit torrent anomenat Dona Morta. Malgrat la seva modèstia i el fet que gairebé passa desapercebuda, és considerada el naixement de la riera de Riells.




















Desfem els últims 225 metres fins la cruïlla de camins, som altre cop al costat de la casa de natura de Can Lleonart (41.7753,2.4660)Clica per veure'n la ubicació. que tenim a l'esquerra.

Equipament pedagògic creat l'any 1971 (fou la primera escola de natura de l'Estat espanyol) en una antiga casa d'estiueig de la vall de Santa Fe. Propietat de la Diputació de Barcelona, està gestionada en règim de concessió administrativa per SIGNATUS. La tasca principal és donar suport pedagògic als grups escolars i als visitants que s'adrecen al Montseny en general i a la vall de Santa Fe, en particular; i informar els estudiants i investigadors sobre l'interès i la raó de l'existència del parc natural. A més de les activitats d'escola de natura, s'hi fan cursos i estades de cap de setmana, sortides i itineraris guiats, i rutes literàries i d'orientació.
L'equipament disposa d'una sala d'exposicions, d'un punt de venda, d'una aula de treball, biblioteca, i un racó de jocs infantil. Als exteriors, hi ha un jardí equipat amb font d'aigua i quatre taules per menjar-hi i/o fer-hi activitats, i un espai per observar ocells.

Deixem el camí per on hem vingut abans des de la font dels Quatre a l'esquerra i seguim d'enfront en lleugera baixada, amb la tanca de la finca de Can Lleonart que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més avall defugim el camí que per l'esquerra segueix la "Ruta del Pantà", la mateixa que nosaltres hem fet al començament, també ignorem el que marxa recte i ens tornaria al punt d'inici, nosaltres continuem pel camí de la dreta, que en no res enllaça a la dreta també amb un camí cimentat que porta direcció oest.

Aquesta és la continuació del camí que hem abandonat al principi de la caminada per anar cap al pantà. Es tracta de la "ruta de la font del Frare", un dels itineraris accessibles i adaptats per fer en parcs naturals de la Diputació de Barcelona. El camí està ben arranjat, cimentat i delimitat a les vores per una vorada, amb indicadors quadrats de color lila que ens assenyalen tothora la font del Frare. Una bona manera d'apropar la natura a persones amb mobilitat reduïda.

Caminem en direcció oest entre antics camps de fruiters. Uns 175 metres després arribem a una cruïlla de camins; a la dreta aniríem a Cal Trompo, a l'esquerra a una esplanada habilitada com a aparcament, nosaltres continuem recte sense deixar el camí marcat, endinsant-nos en una magnífica fageda. Una vegada dins del bosc, passem a frec de les restes d'una antiga bassa de reg que deixem a l'esquerra. Més endavant creuem la riera de Santa Fe per un bonic pont de fusta.




Un cop a l'altra banda del pont entrem en una esplanada arbrada presidida per la font del Frare.


7 2h
6,9 Km
1.136 m
41.7748,2.4600Clica per veure'n la ubicació. Font del Frare
Localitzada al veïnat de Santa Fe, a tocar de la riera homònima, molt a prop de la carretera que porta de Sant Celoni a Viladrau, a uns 400 metres a ponent de l'ermita de Santa Fe. La font es troba en un paratge encisador, en una gran esplanada dins una magnífica fageda. El conjunt està format per un mur sinuós de pedra, amb alçades irregulars però de no més de metre i mig d'altura, amb un pedrís corregut tant llarg com el mur que li fa de respatller. En una raconada del tortuós mur trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al frontal. L'aigua cau en un bassal quadrat de pedra lleugerament elevat respecte el sòl immediat que està empedrat. El frontal està decorat amb petites pedres estimbades. Davant la font hi ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.



Seguim pel camí cimentat que surt del davant de la font en direcció est i molt lleugera pujada. Creuem un petit torrent per damunt d'un pontet de fusta i anem a parar, uns metres més enllà, enfront del restaurant l'Avet Blau que ens queda a l'esquerra, amb la carretera a la dreta. Des d'aquí tornem a Can Casades, que ens resta a escassos 75 metres, on donem per finalitzat aquest entretingut passeig.


F 2h 5'
7,2 Km
1.135 m
41.7735,2.4628Clica per veure'n la ubicació. Centre d'informació de Can Casades

Final del recorregut.