Caminada I-202 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
1.135
m |
41.7735,2.4628Clica per veure'n la ubicació. | Centre
d'informació de Can Casades (Santa Fe - Fogars de Montclús) |
Situat a la vall de Santa Fe, en una antiga casa
d'estiueig del
principi del segle XX rehabilitada i reformada el 1987 per la Diputació
de Barcelona com a centre d'atenció als visitants. S'hi pot obtenir
informació general dels serveis i equipaments del parc natural i
adquirir publicacions sobre el massís. Disposa també d'un servei de
préstec gratuït de material adaptat: bicicletes handbikes, terceres
rodes per adaptar a la cadira de l'usuari, dossiers adaptats de rutes
de flora i fauna i barres direccionals per a persones invidents. El
servei es pot sol·licitar in situ o anticipadament complimentant una
fitxa de préstec. Dins el recinte tancat hi ha un cobert per aixoplugar
grups en cas de pluja i a l'exterior disposem de taules, bancs i una
font per fer picnic.
Prenem com a punt de partida de la passejada el Centre d'Informació de Can Casades. Des d'aquí surt un caminet pavimentat i molt ben arranjat en direcció est que travessa la zona enjardinada. A la part de baix dels jardins disposem d'una esplanada arbrada amb taules, bancs i una font d'aigua potable on poder-hi fer un mos.
El camí surt del recinte del centre d'informació i tomba a l'esquerra, cap al nord-oest, deixant a la dreta el camí ample i de terra que porta a l'ermita de Santa Fe i a l'hotel homònim. Circulem per un camí arranjat, cimentat i delimitat a les vores per una vorada, amb pals indicadors. Nosaltres, de moment, seguirem les marques blaves que assenyalen la "Ruta del Pantà". Circulem entremig d'una freixeneda. De seguida creuem un primer i petit pont de fusta. Un cop a l'altre costat i abans de creuar-ne un altre, podem veure enlairada i a mà dreta, l'ermita romànica de Santa Fe del Montseny (un caminet ascendent que surt de la nostra dreta ens porta a una petita esplanada des d'on podem contemplar l'ermita de més a prop).
| 1 | 5' |
0,2 Km |
1.125
m |
41.7739,2.4648Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Santa
Fe del Montseny |
L'ermita data de l'any 1200, fou ampliada el 1577 i
renovada
durant el segle XVIII. Es troba adossada al emblemàtic Hotel de Santa
Fe. Lcapella es va aixecar per a albergar, venerar i acollir la imatge
miraculosa de Santa Fe que uns pastors varen trobar al pla de
l'Espinal. Els monjos se'n farien càrrec i per compte d'ells establien
la primera capella on avui està assentada l'ermita de Santa Fe. Podríem
dir que va ésser edificada sense cap mena de pretensions d'acord amb
l'arquitectura muntanyenca. Es creu que anteriorment n'hi va haver una
altra de més senzilla. Però definitivament és la que actualment
existeix encara que s'observen alguns vestigis o restes aprofitades per
al sosteniment o apuntalament de les reformes i transformacions
realitzades al llarg dels segles. Darrerament fou adherida i lligada
amb l'hotel amb que avui compta Santa Fe. L'hotel el féu construir un
prohom distingit, en Ramon de Montaner, comte de la Vall de Canet de
Mar. Comanà a l'arquitecte de Barcelona, Pere Domènech i Pou, que li
construís l'hotel, i encara actualment qui vol un lloc de placidesa i
repòs pot constatar-ho amb un sojorn i una estada.Continuem pel camí cimentat. Pocs metres després arribem a la riera de Santa Fe que creuem per un altre pont de fusta.
Un cop a l'altra banda del pont sortim a un espai obert alhora que som en una bifurcació; abandonem el camí pavimentat que se'n va per l'esquerra cap a la font del Frare i seguim d'enfront escassos 25 metres per camí de terra fins que trobem una bigueta informativa; aquí rebutgem el camí que segueix recte cap a Can Lleonart, nosaltres girem a la dreta, seguint les marques quadrades de color blau que ens assenyalen la "Ruta del Pantà". Circulem en suau descens per una fageda, paral·lels al curs de l'aigua de la riera de Santa Fe que tothora ens acompanya a la dreta. Quan portem una mica més de 250 metres arribem a peus de la presa del primer pantà, conegut com l'Estanyol (41.7729,2.4669)Clica per veure'n la ubicació. .
A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un editor de
Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant
Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual
van començar el 1910. Com que no hi havia electricitat, va fer
construir una presa prop del nou edifici que avui es coneix com
l'Estanyol. Caminem per dins el bosc, davallant lentament en direcció més aviat sud.
Sense deixar el camí que està ben fressat, anem veient petits gorgs que forma la riera.
El camí marxa plàcidament, una vella canonada d'aigua ens acompanya.
Uns 300 metres després d'haver deixat enrere l'Estanyol arribem a la capçalera del Pantà de Santa Fe, on hi trobem una caseta de pedra anomenada la Fabriqueta (41.7705,2.4680)Clica per veure'n la ubicació. . Des d'aquí disposem d'una bona panoràmica des de la cua del pantà.
Envoltem la Fabriqueta al mateix temps que ens adrecem al sud-est. Anem caminant per un còmode sender que ressegueix la riba esquerra de l'embassament durant prop de 400 metres, fins que arribem a la presa.
| 2 | 20' |
1,3 Km |
1.083
m |
41.7684,2.4705Clica per veure'n la ubicació. | Pantà de Santa
Fe |
A partir d'aquí abandonem definitivament els senyals de color blau que creuen la presa per tornar al punt de partida, nosaltres seguim recte, en sentit sud-est, guiant-nos d'unes marques quadrades de color taronja que ens acompanyaran bona part del recorregut. Al cap d'uns 350 metres creuem el sot de Figueroles.
Passat el sot de Figueroles canviem el sentit del nostre caminar, encarant-nos al sud, però una cinquantena llarga de metres més endavant tornem a reprendre el sentit sud-est. De seguida passem a frec de Can Figueroles que ens queda a sota a mà dreta i una cinquantena de metres després abandonem temporalment el camí principal i trenquem a la dreta per un camí carreter barrat amb un cadenat. El camí és herbat al començament i marxa en direcció sud. Al cap d'un centenar de metres es bifurca; a la dreta aniríem a Can Figueroles, nosaltres fem a l'esquerra durant uns 50 metres més, fins que som davant de la font del Baladrell.
| 3 | 35' |
2,1 Km |
1.074
m |
41.7660,2.4768Clica per veure'n la ubicació. | Font del
Baladrell |
Emplaçada a uns 800 metres de la presa del pantà de
Santa Fe, a uns
200 metres al sud-est de Can Figueroles, al bell mig del Montseny. És
una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable
encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un
petit bassal. A l'entorn de la font podem veure un avellaner
monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la
soca.
Desfem els últims 150 metres fins el camí principal quereprenem a
la dreta amb el mateix sentit que dúiem. Anem fent camí per dins el
bosc, seguint sempre les marques taronges que sovintegen, no hi ha
possibilitat de pèrdua. Gairebé 575 metres després arribem a una
bifurcació.
Aquí deixem el PR que se'n va per la dreta en baixada cap a Riells i seguim pel de l'esquerra, en lleugera pujada, per un camí pedregós. Després del primer revolt a l'esquerra ens encarem al nord-oest i un centenar de metres més amunt ho fem clarament al nord. Uns 40 metres més tard trobem una estaca de fusta recordant-nos que estem a la Fageda (41.7662,2.4812)Clica per veure'n la ubicació. .
El nostre caminar continua en direcció nord, en suau però constant pujada. 135 metres més endavant entrem en una petita i doble marrada esquerra-dreta-esquerra, al sortir de la qual quedem encarats a l'oest, direcció que seguim durant uns 200 metres, fins que trobem una bigueta de fusta indicant-nos que hem de trencar a la dreta per atansar-nos a l'Empedrat de Morou, el nostre immediat objectiu. Així doncs abandonem el camí i fem a la dreta, en direcció més aviat nord-est, sense camí evident, sort que no parem de trobar fites taronges que ens guien.
El camí és ple de pedres. Després d'uns 150 metres des l'últim trencall arribem a l'Empedrat de Morou.
| 4 | 1h |
3,6 Km |
1.224
m |
41.7691,2.4806Clica per veure'n la ubicació. | Empedrat de Morou |
Aquesta balconada rocallosa ofereix una espectacular
panoràmica
sobre tota la vall de Santa Fe, el turó de l'Home, les Agudes, el turó
de Morou, la serralada de Marina i la depressió vallesana. L'especial
duresa del granit d'aquesta zona fa dels empedrats un bon lloc per
observar la seqüència de formació del sòl, des de l'esquerdat de la
roca mare, la seva fragmentació en blocs de diferents mides i la seva
disgregació en forma de sauló. Aquestes etapes es poden relacionar
també amb estadis de vegetació que se succeeixen en aquest procés:
comunitats rupícoles de líquens i molses, herbassars, landes i bosc. 
Continuem pel camí que arrenca pel nord-est de la balconada rocallosa, endinsant-nos altre cop al bosc.
Inicialment mantenim direcció nord-est però de seguida ens encarem al nord-oest, serpentejant en lleugera pujada, per un sòl ferm i encatifat de fullaraca; enrere hem deixat ja el camí pedregós. Quan portem caminant 675 metres des de l'Empedrat, assolim la carena alhora que s'acaba la pujada. Si mirem cap a ponent podem distingir clarament els cims del turó de l'Home i les Agudes, primera i segona cotes del massís del Montseny.
A partir d'aquí el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar, ara ho fem cap el nord, en lleugera baixada. Cal vigilar, doncs tornem a trobar un terreny ple de pedres i a més cobert de fulles, que fa que no veiem bé on posem els peus. Poc més avall desapareixeran un xic les pedres al camí.
Uns 200 metres més avall, just a l'entrada d'un revolt pronunciat a l'esquerra, rebutgem un camí que arrenca per la dreta i que és la variant que porta al turó de Morou, nosaltres continuem pel camí marcat, sense abandonar les marques taronges. Després d'una giragonça i d'uns 200 metres més en sentit nord, arribem al Pla de Mulladius (41.7748,2.4758)Clica per veure'n la ubicació. , que també trobem indicat amb una bigueta de fusta.
A partir d'aquí el camí segueix per dins el bosc en direcció nord-oest. Encara no un centenar de metres més tard, en el punt que el nostre camí entra en una corba a l'esquerra, defugim un corriol que surt per la dreta i que és una altra variant per assolir el turó de Morou. Ara cal anar en compte, uns 100 metres més endavant abandonem temporalment el camí principal i trenquem a la dreta en sentit nord-est per un camí lleugerament descendent i molt desdibuixat. Uns 50 metres més enllà, ja veurem a baix a l'esquerra un petit torrent. Si ens hi apropem, al capdamunt i a la seva riba dreta trobarem la font dels Quatre.
| 5 | 1h 25' |
5 Km |
1.172
m |
41.7758,2.4740Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Quatre |
La localitzem a uns 850 metres a l'est de la casa de
natura de Can
Lleonart i uns 200 al nord-oest del pla de Mulladius, a la capçalera
d'un petit torrent que uns 400 metres més avall aboca les seves aigües
al sot de Dona Morta. Es tracta d'una surgència natural d'aigua que
brolla de sota unes roques, arran de terra. L'única emprenta humana que
hi trobem és una pedra allargada disposada al capdamunt amb el nom de
la font gravat i pintat de color vermellós. Davant la font i a l'altre
llera del torrent hi ha dues fites de pedra ben escairades, una al
costat de l'altra, amb la mateixa inscripció a ambdues, una E per un
costat i una T per l'altre.Desfem els últims prop de 50 metres i ens situem altre cop al camí principal que reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Caminem ara en direcció sud-oest, perdent alçada poc a poc, sempre per dins el bosc. Mica en mica la vegetació es va transformant.
Al cap d'uns 400 metres des que hem reiniciat la marxa travessem la Castanyeda (41.7740,2.4696)Clica per veure'n la ubicació. , que també tenim indicada amb una estaca de fusta.
Continuem. Aviat deixem enrere la castanyeda i entrem de nou a la fageda, al mateix temps que el camí s'encara al nord-oest.
Sense deixar en cap moment el camí marcat, sempre ben acompanyats de les biguetes amb les marques taronges que sovintegen, uns 300 metres més tard anem a petar a una pista forestal que ens talla; a la cantonada esquerra tenim Can Lleonart i a la dreta la Casa Partida. En aquest punt, si anéssim a l'esquerra tornaríem a Santa Fe, però abans volem conèixer la font de la Teula. Així doncs abandonem les marques taronges i agafem la pista a la dreta, en direcció a Arbúcies. Només començar hem deixat la Casa Partida o de la Mitja Galta (41.7758,2.4665)Clica per veure'n la ubicació. a la dreta.
Situats davant d'aquesta curiosa casa i mirant a través d'un extens pla que se'ns obre a l'esquerra, podem veure una bona imatge plena dels contrastos propis de la tardor al Montseny.
Continuem per la pista que marxa més aviat en direcció nord, sense fer cas als indicadors amb marques blanques i grogues que ens assenyalen Arbúcies i que van fent dreceres, nosaltres sempre per la pista. Als marges ens apareixen alguns boix grèvol ben florits.
Poc abans de fer els 200 metres, en un revolt a la dreta, trobem la font de la Teula a mà dreta per sota del camí.
| 6 | 1h 45' |
6,1 Km |
1.127
m |
41.7770,2.4664Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Teula |
Emplaçada per sota de la pista forestal que porta de
Santa Fe a
Arbúcies i Riells. Es tracta d'una senzilla font. L'aigua brolla de
sota la pista per un gruixut tub d'obra i cau directament al terra
formant un petit torrent anomenat Dona Morta. Malgrat la seva modèstia
i el fet que gairebé passa desapercebuda, és considerada el naixement
de la riera de Riells.
Desfem els últims 225 metres fins la cruïlla de camins, som altre cop al costat de la casa de natura de Can Lleonart (41.7753,2.4660)Clica per veure'n la ubicació. que tenim a l'esquerra.
Equipament pedagògic creat l'any 1971 (fou la primera
escola de
natura de l'Estat espanyol) en una antiga casa d'estiueig de la vall de
Santa Fe. Propietat de la Diputació de Barcelona, està gestionada en
règim de concessió administrativa per SIGNATUS. La tasca principal és
donar suport pedagògic als grups escolars i als visitants que s'adrecen
al Montseny en general i a la vall de Santa Fe, en particular; i
informar els estudiants i investigadors sobre l'interès i la raó de
l'existència del parc natural. A més de les activitats d'escola de
natura, s'hi fan cursos i estades de cap de setmana, sortides i
itineraris guiats, i rutes literàries i d'orientació.Deixem el camí per on hem vingut abans des de la font dels Quatre a l'esquerra i seguim d'enfront en lleugera baixada, amb la tanca de la finca de Can Lleonart que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més avall defugim el camí que per l'esquerra segueix la "Ruta del Pantà", la mateixa que nosaltres hem fet al començament, també ignorem el que marxa recte i ens tornaria al punt d'inici, nosaltres continuem pel camí de la dreta, que en no res enllaça a la dreta també amb un camí cimentat que porta direcció oest.
Aquesta és la continuació del camí que hem abandonat al principi de la caminada per anar cap al pantà. Es tracta de la "ruta de la font del Frare", un dels itineraris accessibles i adaptats per fer en parcs naturals de la Diputació de Barcelona. El camí està ben arranjat, cimentat i delimitat a les vores per una vorada, amb indicadors quadrats de color lila que ens assenyalen tothora la font del Frare. Una bona manera d'apropar la natura a persones amb mobilitat reduïda.
Caminem en direcció oest entre antics camps de fruiters. Uns 175 metres després arribem a una cruïlla de camins; a la dreta aniríem a Cal Trompo, a l'esquerra a una esplanada habilitada com a aparcament, nosaltres continuem recte sense deixar el camí marcat, endinsant-nos en una magnífica fageda. Una vegada dins del bosc, passem a frec de les restes d'una antiga bassa de reg que deixem a l'esquerra. Més endavant creuem la riera de Santa Fe per un bonic pont de fusta.
Un cop a l'altra banda del pont entrem en una esplanada arbrada presidida per la font del Frare.
| 7 | 2h |
6,9 Km |
1.136
m |
41.7748,2.4600Clica per veure'n la ubicació. | Font del Frare |
Localitzada al veïnat de Santa Fe, a tocar de la riera
homònima,
molt a prop de la carretera que porta de Sant Celoni a Viladrau, a uns
400 metres a ponent de l'ermita de Santa Fe. La font es troba en un
paratge encisador, en una gran esplanada dins una magnífica fageda. El
conjunt està format per un mur sinuós de pedra, amb alçades irregulars
però de no més de metre i mig d'altura, amb un pedrís corregut tant
llarg com el mur que li fa de respatller. En una raconada del tortuós
mur trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un gruixut broc de ferro
encastat al frontal. L'aigua cau en un bassal quadrat de pedra
lleugerament elevat respecte el sòl immediat que està empedrat. El
frontal està decorat amb petites pedres estimbades. Davant la font hi
ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.
Seguim pel camí cimentat que surt del davant de la font en direcció est i molt lleugera pujada. Creuem un petit torrent per damunt d'un pontet de fusta i anem a parar, uns metres més enllà, enfront del restaurant l'Avet Blau que ens queda a l'esquerra, amb la carretera a la dreta. Des d'aquí tornem a Can Casades, que ens resta a escassos 75 metres, on donem per finalitzat aquest entretingut passeig.
| F | 2h 5' |
7,2 Km |
1.135
m |
41.7735,2.4628Clica per veure'n la ubicació. | Centre
d'informació de Can Casades |
Final del recorregut.