Itinerari:
És una important casa pairal, amb un pati al davant
tancat per un
barri. La façana principal és simètrica i a la barana de ferro del
balcó hi ha la data de construcció, 1860. A l'esquerra de la casa hi ha
un cos afegit, amb una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un
dels elements més característics de l'edifici. De Can Draper ja se'n te
constància des del 1151, moment en que era coneguda com Mas Barceló.
Els Draper provenien de Gaserans. L'origen de la branca celonina de la
família està en un Draper que es casà amb l'hereva de la família
Garrell d'Olzinelles. Se sap que el 1393, la pubilla de la casa és va
casar amb Ramon Draper.
Des d'aquí es pot veure l'inici de la vall d'Olzinelles, que es
troba al vessant oest del massís del Montnegre. En temps passats havia
estat molt transitada i humanitzada. Sembla ser que el nom d'Olzinelles
prové del diminutiu d'olzines (alzines).
Collada a la façana de ponent podem veure un mosaic fet amb rajoles
de colors blanc i blau recomanant-nos que parlem bé, sense proferir
renecs. Està signada per la "Lliga E. Contra el Mal Parlar".
Sembla ser que la E de la signatura volia dir
Espiritual. Es
tractava d'una associació adscrita al Foment de la Pietat Catalana i
també coneguda com a Lliga del Bon Mot, evidentment de gent de missa, i
que tenia com a objectiu l'extirpació de la blasfèmia i del llenguatge
immoral. Va tenir presència activa a Catalunya i les Illes fins a
mitjan segle XX; organitzava actes, penjaven rajoles com aquestes a les
cases que ho demanaven i publicaven la revista "El Bon Mot".
A ponent de Can Draper cal prendre el camí planer que s'endinsa cap
a la vall en sentit més aviat sud, remuntant la riera d'Olzinelles que
portem a l'esquerra i seguint les marques blanques i verdes
corresponents al sender SL-C 79 que ens acompanyarà durant
tot el
recorregut. A peu de camí i enfront de la façana de ponent hi trobem el
primer dels arbres destacats d'aquest itinerari que tot just encetem,
es tracta del Roure de Can Draper .
Aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya, amb una
alçada de 18 metres, un perímetre que va d'un a 3,7 metres i un
diàmetre de capçada de 22 metres. L'ombra d'aquest arbre s'aprofita com
a amorriador del ramat d'ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor
encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l'arbre per posar
blocs de sal pel bestiar.
El camí és prou ample i planer, ben agradable de fer. Més enllà a
l'esquerra, a l'altra banda de la riera, queden els prats anomenats
Vinyes de Tothom.
Al cap d'uns 750 metres de començar l'itinerari ens desviem de la
ruta per un caminet que surt per la dreta i que ens condueix, 75 metres
més amunt, davant del pou de Glaç de Can Draper.
Es tracta d'una construcció de pedra de planta circular
i forma
cilíndrica, el qual manté encara perfectament la seva cobertura en
forma de cúpula semiesfèrica de totxos, coberta per un mantell verd de
vegetació. La seva alçada és de 12 metres, més de la meitat excavats al
terra. La porta del pou és de carreus de granit i a la llinda es pot
llegir la data de construcció, 1771.
Els pous de glaç servien per emmagatzemar el gel produït durant
l'hivern i conservar-lo fins l'estiu, quan es comercialitzava. L'aigua
es recollia i es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt,
els blocs de gel s'embolcallaven de palla i es ficaven al pou. Un cop
ple es cobria amb branques, fulles i terra, i no es tornava a obrir
fins a l'arribada de la calor.
Desfem els últims 75 metres fins el camí principal que reprenem a la
dreta, amb el mateix sentit que dúiem, sempre paral·lels a la riera.
Només 125 metres d'haver-lo encetat trobem a mà esquerra i per sota del
camí una antiga bassa on es fabricava el gel abans de emmagatzemar-lo
al pou, alhora que el camí gira envers la dreta i ens encarem al sud.
Uns metres mes amunt veiem una resclosa que servia per desviar l'aigua
del torrent cap a la bassa.
Anys enrere, quan la zona estava molt més habitada i utilitzada
agrícolament, aquestes rescloses servien per aprofitar més la quantitat
d'aigua disponible a través de basses i recs. Tot denota que la vall
havia estat font de vida.
El camí esdevé més estret i s'endinsa en el bosc, sempre prop de la
riera que portem a baix a l'esquerra, guanyant alçada molt lentament
per la vall. Al cap d'uns 900 metres anem a petar a la carretera
BV-5112, que va de Sant Celoni a Olzinelles. La creuem i un cop a
l'altra banda, dels dos camins que se'ns presenten davant, prenem el de
més a l'esquerra, entremig d'una pollancrera. El camí marxa paral·lel i
a pocs metres de la Riera d'Olzinelles que ens queda a l'esquerra. De
tant en tant trobem al torrent una resclosa, un petit gorg o salt
d'aigua. Uns 600 metres després d'haver creuat la carretera deixem a
l'esquerra el Pont de Can Plana (41.6705,2.4985)Clica
per veure'n la ubicació. que creua el torrent.
És un pont de pedra, d'un sol arc bastit amb maons en
forma de
volta. L'entorn compon una bucòlica imatge.
Només uns 250 metres més enllà passem a frec d'un dels arbres
monumentals que avui tindrem la sort de veure, en aquest cas és el
Pollancre d'Olzinelles (41.6682,2.4996)Clica
per veure'n la ubicació. .
Són 26 metres d'alçada i quasi 3 de perímetre. D'entre
els elements
del patrimoni de la vall d'Olzinelles, els arbres monumentals, notables
i singulars, destaquen pel seu gran nombre. L'existència d'aquests
arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al
simbolisme que els habitants de la zona han donat a certs individus i a
la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor
estètic. D'aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines
sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s'hi
troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts
monumentals vora les fonts o basses. L'existència d'alguns peus de faig
i de boix grèvol és així mateix destacable, perquè es tracta d'espècies
típiques d'ambients centreeuropeus que a Catalunya formen boscos a
altituds superiors. A més dels arbres d'interès local, la presència
d'hàbitats poc comuns i ben conservats, com avellanoses, vernedes i
lloredes, juntament amb la conservació d'algunes zones de pastura i
conreu, fan que la vall d'Olzinelles tingui aquest interès botànic i
paisatgístic tan especial.
Just aquí canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a
l'est, per una zona assolellada. A mà dreta ens queda el bosc i a
l'esquerra un gran prat. A l'altra banda podem veure una filera
d'arbres que ombregen la riera.
Uns 400 metres més endavant entrem de nou en una àrea de sotabosc i
uns 500 metres més tard anem a parar altre cop a la carretera
d'Olzinelles. Un cop a la carretera la prenem a l'esquerra durant una
cinquantena de metres, fins situar-nos a l'entrada de la finca de Can
Valls; dels dos camins que surten per la dreta ens endinsem uns vint
metres pel camí particular de més amunt, que porta a la casa. Aquí
podem observar enlairats al marge esquerra els forns de Pega de Can
Valls.
Per arribar-hi s'ha d'entrar lleugerament al camí de Can
Valls; el
primer tram és de lliure accés per a poder veure els forns. Un d'ells
està quasi intacte. Es tracte de 3 grans recipients de ceràmica de
forma oval que la tradició data dels segles IX o X. En ells es feia la
pega, una substància viscosa i fosca que s'obtenia de la cocció lenta
de soques de pins i alzines. Es feia servir com a combustible per a
l'enllumenat públic i també per a impermeabilitzar embarcacions o botes
de vi.
Un cop hem vist aquests curiosos forns, tornem a creuar la carretera
i seguim escassos 25 metres per a visitar el conjunt d'interès de la
Pega, format per la font, l'Alzina i les basses de la Pega.
L'Alzina de la Pega o de Can Valls (41.6696,2.5093)Clica
per veure'n la ubicació. .
L'Alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi
de Sant Celoni. Les seves mides, 35 m d'alçada, 28 m de diàmetre de
capçada i 3,6 m de perímetre superen les alzines mesurades pel govern
de Catalunya el 1997. Aquesta alzina senyalava clarament un punt
d'aturada a la font de la Pega en l'antic camí carreter entre Sant
Celoni i Olzinelles. La casa de Can Valls, ben a la vora, tenia
habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o
traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.
Erigida al costat i per sota de la carretera BV-5112 que
porta de
Sant Celoni a Olzinelles, per sota de la gran alzina de la Pega o de
Can Valls, a escassos 25 metres de l'entrada a Can Valls d'Olzinelles.
La font està al costat de les basses, però fa anys que no raja
perquè no s'ha mantingut la mina que hi portava l'aigua. Constava d'un
muret per on rajava l'aigua amb un banc de pedra al costat que encara
es conserva. Aquesta font recollia les aigües superficials de la riera
i omplia el safareig i les dues grans basses. Amb aquestes aigües es
regava el camp Gran, situat a la vora de les basses.
El racó devia ser encantador i és fàcil imaginar-se els berenars i
fontades esdevinguts quan la majoria de la gent es bellugava a peu o en
carro. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi venia a berenar durant
les tardes d'estiu, malauradament ara es troba molt deixat.
Tornem enrere per la carretera el pocs metres que ens separen del
camí de terra per on hem vingut i que ara ens queda a la dreta. Un cop
aquí continuem per un corriol ascendent que arrenca en sentit sud,
entre el camí que hem fet al venir i la carretera (no confondre amb un
altre camí més ample que se'n va per la dreta), paral·lel al marge dret
d'aquesta i per dins el bosc. Uns 400 metres més endavant anem a parar
a un camí que ens talla; a l'esquerra tornaríem a la carretera que
tenim a pocs metres, nosaltres fem a la dreta. Al cap d'una cinquantena
de metres creuem el sot de la Font del Rector, passat el qual trobem la
font homònima.
Queda sota mateix de l'església de Sant Esteve
d'Olzinelles, al
costat del petit torrent que porta el seu nom, en un espai ben
ombrejat. El conjunt de la font forma una petita placeta semicircular
amb bancades de pedra a banda i banda. Presidint l'espai hi trobem un
muret de pedra amb una aixeta de polsador per on raja l'aigua i una
inscripció gravada en una de les pedres del frontal amb la data 1989,
possiblement l'any de la seva construcció. El sòl immediat és ple de
sorra, desconeixent si a sota hi ha alguna mena de bassal o pica per
rebre l'aigua que cau de l'aixeta.
Cal tenir present que la font es nodreix d'aigua d'un dipòsit
soterrat que actua com a pou i que també abasteix la Rectoria, per la
qual cosa és convenient no fer-la rajar de manera continuada ni en
excés.
Aquesta font havia quedat colgada per les sorres del sot. L'agost
de 2008 l'Ajuntament de Sant Celoni la va recuperar gràcies a la bona
disponibilitat dels propietaris i a la col·laboració de la Diputació de
Barcelona.
D'enfront de la font arrenquen unes escales de fusta que en no res
ens pugen al conjunt de la parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles, on a
part de l'ermita hi trobarem també el cementiri i la rectoria.
Una mica enlairada sobre la vall, l'església de Sant
Esteve
d'Olzinelles 7 ja apareix documentada l'any 1083. L'aspecte actual,
però, correspon al segle XVI. El conjunt comprèn també el cementiri,
davant l'església, i la rectoria, un bell edifici adossat a l'església
i bastit entre els segles XVI i XVII.
Al costat i adossada trobem la rectoria, del segle XVI, amb un
rellotge de sol que proclama "El temps fuig /l'eternitat s'apropa
/mentre tinguem temps /fem el bé". Al cementiri que hi ha al davant de
l'església , es pot veure una creu de pedra que al pedestal té un text.
Es tracta d'un poema de Verdaguer i diu així "La mort és la nau /que du
nostra sort /del món és lo port /del cel és la clau. /Dols somni de pau
/qui el pugui dormir! /Lo morir dels justos /dolcíssim morir./
Per continuar l'itinerari baixem fins a la carretera i la creuem. En
aquest punt trobem un pal indicador que ens assenyala la font de la
Rectoria a uns 20 metres de distància, però que no vam saber trobar.
Prenem doncs la carretera a la dreta, en direcció sud-est. Al cap
d'uns 75 metres (rètol indicador) abandonem la carretera per trencar a
l'esquerra, travessem un petit prat i anem a buscar la riera
d'Olzinelles (41.6662,2.5147)Clica
per veure'n la ubicació. , la qual trobem encara no una
cinquantena de metres més avall.
La riera d'Olzinelles neix més amunt de Ca l'Agustí, sota el
Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el
relleu d'aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i
fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d'aquesta riera, però
també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses
que permetien el desviament d'aigua cap als recs i les basses properes.
Creuem la riera a gual i un cop a l'altra banda anem a trobar un
ample camí que ens talla i que agafem a l'esquerra. Anem fent camí en
direcció nord-oest, vorejant els camps del quintà de Can Valls que
portem a l'esquerra, a la dreta ens acompanya el bosc. Al marge d'aquest camí s'hi troben magnífics exemplars d'arbres
monumentals, com ara el Roure del Quintà (41.6674,2.5143)Clica
per veure'n la ubicació. .
El roure del Quintà de Can Valls és el roure més alt que s'ha
mesurat al municipi de Sant Celoni. Creix sobre un antic rec que
passava per la vora del camp, envoltat per alzines, roures i arços
blancs. Mides de l'any 2004: Alçada: 25,5 m Perímetre: 3,1 m Diàmetre
capçada: 19 m. Les rouredes i els alzinars amb roures són boscos
característics al Montnegre. L'estructura robusta del roure martinenc i
la seva fortalesa l'ha fet un arbre especialment respectat i admirat.
Quan portem uns 250 metres abandonem el camí que segueix cap el pont
de l'Aranyal (aviat el reprendrem) i ens desviem a l'esquerra per un
camí carreter que porta a Can Valls. Aviat podem veure a la llunyania
la gran masia de Can Valls d'Olzinelles (41.6701,2.5113)Clica
per veure'n la ubicació. .
Can Valls d'Olzinelles, una gran casa pairal que compta amb
diverses masoveries. Probablement es tracta d'una de les masies més
importants de tot el massís del Montnegre. Se sap que ja constava als
fogatges de l'any 1360 i que va ser reconstruïda durant els segles XVI
i XVII. L'any 1886, els Valls es van fer construït una residència a
Sant Celoni, que en l'actualitat s'ha convertit en l'Hotel Suís, situat
a la plaça de la Vila. Durant els anys 1950 a 1960 se sap que encara hi
treballaven un centenar de persones en l'explotació dels recursos del
bosc i agrícoles.
L'any 1908 el Sr. Pius de Can Valls va ser elegit diputat
provincial per Solidaritat Catalana. Era una persona molt estimada i la
gent de Sant Celoni sabien que hi podien anar a proveir-se de llenya.
Als captaires se'ls donava aixopluc, beure i menjar i l'endemà al matí
una almoina.
Uns 175 metres més endavant trobem els Plàtans de l'Aranyal (41.6692,2.5130)Clica
per veure'n la ubicació. que ens flanquegen el pas.
Indret encantador on hi ha alineats 26 plàtans monumentals, amb
troncs que fan un perímetre de fins a tres metres i amb una alçada
espectacular de més de 40 metres. Són coneguts com els plàtans de
l'Aranyal i son el conjunt d'arbres més alts del massís del Montnegre.
Aquests arbres són un híbrid entre un plàtan europeu i un altre de
l'Amèrica del Nord, creuat amb finalitats ornamentals, ja que
proporciona molt ombra i el seu creixement és molt ràpid. El fet que
rebroti amb facilitat de la soca, un cop tallats, també ha fet que
s'hagin plantat per tal d'obtenir-ne fusta. Com a conseqüència d'aquest
aprofitament, per la vall d'Olzinelles es poden trobar a tots els
torrents, com a conseqüència del creixement espontani.
Al final de la filera de plàtans, el camí mena al conjunt de la
Bassa de l'Aranyal (41.6693,2.5129)Clica
per veure'n la ubicació. , on es pot observar bona part del
sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua, així com un pou amb
glorieta, l'aqüeducte i la font de Can Valls.
El conjunt de la Bassa de l'Aranyal, del qual aquesta font en forma
part, es troba a uns 150 metres al sud-est en línia recta de Can Valls
d'Olzinelles, al final d'una filera de plàtans. La font està adossada a
un mur d'obra vista i pedra que alhora és el final de l'aqüeducte per
on li arriba l'aigua i una de les parets de la gran bassa o safareig.
Aquesta aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular
per després alimentar el gran safareig quadrat.
La bassa era antigament un safareig que estava situat prop de
l'anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els
carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de
l'Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra.
El conjunt de la bassa, l'aqüeducte, la glorieta del pou i les
fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.
Un cop hem donat complida visita a aquest bonic indret, reculem els
prop de 175 metres que ens separen del camí principal que reprenem a
l'esquerra, continuant amb el mateix sentit que dúiem, nord. Al cap
d'uns 250 metres arribem a una cruïlla de camins amb un cedre
monumental al mig. Aquí agafem un caminet planer que arrenca per la
dreta en direcció més aviat sud-est, sempre per dins el bosc.
L'avellanosa ens acompanya, però també podem veure altres arbres propis
de zones centreeuropees i alpines, com l'avet, el grèvol o algun peu de
faig. Uns 175 metres més enllà el camí ens duu a la font de l'Aranyal.
Amagada en un dels sots més frescos i meravellosos del Montnegre.
Es tracta d'una petita fornícula feta amb pedra vista i adossada al
marge de la muntanya, de la qual només es veu la façana, la resta és
coberta de terra i vegetació. Dins hi trobem la sortida de l'aigua a
través d'un broc de metall en forma de teula que cau a un bassal situat
a la part baixa i a dins mateix de l'habitacle.
Al costat de la font, en un replà enlairat, disposem d'una taula de
pedra rodona on poder fer-hi un mos a peu dret.
Desfem els últims prop de 175 metres fins l'encreuament anterior, on
retrobem diversos arbres d'interès local, entre ells, el Cedre de Can
Valls (41.6698,2.5145)Clica
per veure'n la ubicació. .
El Cedre de Can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el
cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va
escapçar el novembre de 2002, després d'unes fortes ventades que van
fer caure els últims 5 metres del tronc principal. El cedre és un arbre
que prové del nord d'Àfrica, a la serralada de l'Atlas. A Catalunya és
cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i
plantacions forestals.
Ara ens dirigim al pont al pont de l'Aranyal (41.6702,2.5146)Clica
per veure'n la ubicació. que tenim a només 20 metres al
nord.
El pont de l'Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot
de l'Aranyal i cap a ca l'Aliba. La seva construcció data de finals del
segle XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com
també ho són els aqüeductes dels entorns. El significat d'aranyal
provindria d'arenal, per tant un lloc on hi ha sorra, cosa que
s'explicaria pel torrent que circula per sota. Al costat del pont se
situen un conjunt d'arbres de mides notables i de gran bellesa: els
plàtans i el faig del pont de l'Aranyal, i en el replà adjacent el
cedre de Can Valls.
Un cop hem travessat el pont de l'Aranyal, rebutgem el camí de
l'esquerra que ens tornaria a la Bassa de l'Aranyal, també un camí que
surt per l'esquerra i barrat amb un cadenat que dóna accés a la finca
de Can Valls, nosaltres agafem el senderó que se'n va per la dreta. Ens
endinsem pel sot de les Mines en direcció nord i lleugera pujada. Uns
375 metres després arribem al pla de les Mines (41.6727,2.5159)Clica
per veure'n la ubicació. , alhora bifurcació de camins.
L'itinerari segueix per l'esquerra però nosaltres continuem pel de
la dreta el centenar de metres que ens separen del pou del Pla.
Es tracta d'un pou d'aigua com tants d'altres. La singularitat és
la tapa superior, d'obra i forma cònica.
Vist el pou reculem els últims 100 metres fins la bifurcació
anterior i prenem el camí que ara surt envers la dreta, enfilant el
tram amb la pujada més acusada de l'itinerari, fent ziga-zagues en
sentit nord-oest durant uns 600 metres, fins que arribem a un altre
encreuament anomenat els Quatre Camins (41.6760,2.5138)Clica
per veure'n la ubicació. .
Obviem els dos camins que ens venen pels costats i continuem recte,
seguint tothora les marques del SL-C 79, ignorant altres
camins que ens menin. Després d'una curta baixada el sender torna a
enfilar-se un tram d'uns 500 metres fins anar a petar a un camí ample
que ens talla al mateix temps que assolim la cota més lata del
recorregut; a la dreta aniríem a la urbanització el Coll i als Bocs,
nosaltres girem envers l'esquerra, fent un canvi de direcció i
adreçant-nos al sud-oest. Emprenem un decidit, constant i revirat
descens que ens porta a trobar, gairebé 950 metres més avall, el Sot de
la Remor (41.6774,2.5099)Clica
per veure'n la ubicació. .
Aquest sot recull les aigües de la petita conca que formen el turó
de la Trona del Cegó, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans i
les aboca al Torrent d'Olzinelles poc abans que aquest arribi a Can
Draper.
A partir d'aquí anem davallant en direcció nord-oest, resseguint les
aigües del sot de la Remor que ens acompanya a l'esquerra.
Una mica més de 900 metres més avall entrem en una llarga corba a la
dreta; aquí rebutgem un camí que surt per l'esquerra i tot seguit
creuem el torrent. Emprenem els últims 800 metres per una zona ben
solellada, passant entre les Vinyes de Tothom i les de Can Draper que
ens queden a la dreta i el torrent d'Olzinelles que portem a
l'esquerra.
Veiem Can Draper des d'una altra perspectiva.
Finalment arribem a l'aparcament de Can Draper, on tenim estacionat
el vehicle.
Inici i final de la caminada.