Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-204 (Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
141 m
41.6845,2.4981Clica per veure'n la ubicació. Can Draper (Sant Celoni)
És una important casa pairal, amb un pati al davant tancat per un barri. La façana principal és simètrica i a la barana de ferro del balcó hi ha la data de construcció, 1860. A l'esquerra de la casa hi ha un cos afegit, amb una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un dels elements més característics de l'edifici. De Can Draper ja se'n te constància des del 1151, moment en que era coneguda com Mas Barceló. Els Draper provenien de Gaserans. L'origen de la branca celonina de la família està en un Draper que es casà amb l'hereva de la família Garrell d'Olzinelles. Se sap que el 1393, la pubilla de la casa és va casar amb Ramon Draper.
Des d'aquí es pot veure l'inici de la vall d'Olzinelles, que es troba al vessant oest del massís del Montnegre. En temps passats havia estat molt transitada i humanitzada. Sembla ser que el nom d'Olzinelles prové del diminutiu d'olzines (alzines).

Collada a la façana de ponent podem veure un mosaic fet amb rajoles de colors blanc i blau recomanant-nos que parlem bé, sense proferir renecs. Està signada per la "Lliga E. Contra el Mal Parlar".

Sembla ser que la E de la signatura volia dir Espiritual. Es tractava d'una associació adscrita al Foment de la Pietat Catalana i també coneguda com a Lliga del Bon Mot, evidentment de gent de missa, i que tenia com a objectiu l'extirpació de la blasfèmia i del llenguatge immoral. Va tenir presència activa a Catalunya i les Illes fins a mitjan segle XX; organitzava actes, penjaven rajoles com aquestes a les cases que ho demanaven i publicaven la revista "El Bon Mot".








A ponent de Can Draper cal prendre el camí planer que s'endinsa cap a la vall en sentit més aviat sud, remuntant la riera d'Olzinelles que portem a l'esquerra i seguint les marques blanques i verdes corresponents al sender SL-C 79 que ens acompanyarà durant tot el recorregut. A peu de camí i enfront de la façana de ponent hi trobem el primer dels arbres destacats d'aquest itinerari que tot just encetem, es tracta del Roure de Can Draper .

Aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya, amb una alçada de 18 metres, un perímetre que va d'un a 3,7 metres i un diàmetre de capçada de 22 metres. L'ombra d'aquest arbre s'aprofita com a amorriador del ramat d'ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l'arbre per posar blocs de sal pel bestiar.


El camí és prou ample i planer, ben agradable de fer. Més enllà a l'esquerra, a l'altra banda de la riera, queden els prats anomenats Vinyes de Tothom.



Al cap d'uns 750 metres de començar l'itinerari ens desviem de la ruta per un caminet que surt per la dreta i que ens condueix, 75 metres més amunt, davant del pou de Glaç de Can Draper.


1 15'
0,9 Km
161 m
41.6788,2.4970Clica per veure'n la ubicació. Pou de Glaç de Can Draper
Es tracta d'una construcció de pedra de planta circular i forma cilíndrica, el qual manté encara perfectament la seva cobertura en forma de cúpula semiesfèrica de totxos, coberta per un mantell verd de vegetació. La seva alçada és de 12 metres, més de la meitat excavats al terra. La porta del pou és de carreus de granit i a la llinda es pot llegir la data de construcció, 1771.
Els pous de glaç servien per emmagatzemar el gel produït durant l'hivern i conservar-lo fins l'estiu, quan es comercialitzava. L'aigua es recollia i es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt, els blocs de gel s'embolcallaven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra, i no es tornava a obrir fins a l'arribada de la calor.


Desfem els últims 75 metres fins el camí principal que reprenem a la dreta, amb el mateix sentit que dúiem, sempre paral·lels a la riera.




Només 125 metres d'haver-lo encetat trobem a mà esquerra i per sota del camí una antiga bassa on es fabricava el gel abans de emmagatzemar-lo al pou, alhora que el camí gira envers la dreta i ens encarem al sud. Uns metres mes amunt veiem una resclosa que servia per desviar l'aigua del torrent cap a la bassa.

Anys enrere, quan la zona estava molt més habitada i utilitzada agrícolament, aquestes rescloses servien per aprofitar més la quantitat d'aigua disponible a través de basses i recs. Tot denota que la vall havia estat font de vida.


El camí esdevé més estret i s'endinsa en el bosc, sempre prop de la riera que portem a baix a l'esquerra, guanyant alçada molt lentament per la vall. Al cap d'uns 900 metres anem a petar a la carretera BV-5112, que va de Sant Celoni a Olzinelles. La creuem i un cop a l'altra banda, dels dos camins que se'ns presenten davant, prenem el de més a l'esquerra, entremig d'una pollancrera. El camí marxa paral·lel i a pocs metres de la Riera d'Olzinelles que ens queda a l'esquerra. De tant en tant trobem al torrent una resclosa, un petit gorg o salt d'aigua. Uns 600 metres després d'haver creuat la carretera deixem a l'esquerra el Pont de Can Plana (41.6705,2.4985)Clica per veure'n la ubicació. que creua el torrent.

És un pont de pedra, d'un sol arc bastit amb maons en forma de volta. L'entorn compon una bucòlica imatge.






Només uns 250 metres més enllà passem a frec d'un dels arbres monumentals que avui tindrem la sort de veure, en aquest cas és el Pollancre d'Olzinelles (41.6682,2.4996)Clica per veure'n la ubicació. .

Són 26 metres d'alçada i quasi 3 de perímetre. D'entre els elements del patrimoni de la vall d'Olzinelles, els arbres monumentals, notables i singulars, destaquen pel seu gran nombre. L'existència d'aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certs individus i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D'aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s'hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts o basses. L'existència d'alguns peus de faig i de boix grèvol és així mateix destacable, perquè es tracta d'espècies típiques d'ambients centreeuropeus que a Catalunya formen boscos a altituds superiors. A més dels arbres d'interès local, la presència d'hàbitats poc comuns i ben conservats, com avellanoses, vernedes i lloredes, juntament amb la conservació d'algunes zones de pastura i conreu, fan que la vall d'Olzinelles tingui aquest interès botànic i paisatgístic tan especial.













Just aquí canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a l'est, per una zona assolellada. A mà dreta ens queda el bosc i a l'esquerra un gran prat. A l'altra banda podem veure una filera d'arbres que ombregen la riera.



Uns 400 metres més endavant entrem de nou en una àrea de sotabosc i uns 500 metres més tard anem a parar altre cop a la carretera d'Olzinelles. Un cop a la carretera la prenem a l'esquerra durant una cinquantena de metres, fins situar-nos a l'entrada de la finca de Can Valls; dels dos camins que surten per la dreta ens endinsem uns vint metres pel camí particular de més amunt, que porta a la casa. Aquí podem observar enlairats al marge esquerra els forns de Pega de Can Valls.


2 1h
4 Km
220 m
41.6696,2.5102Clica per veure'n la ubicació. Forns de Pega de Can Valls
Per arribar-hi s'ha d'entrar lleugerament al camí de Can Valls; el primer tram és de lliure accés per a poder veure els forns. Un d'ells està quasi intacte. Es tracte de 3 grans recipients de ceràmica de forma oval que la tradició data dels segles IX o X. En ells es feia la pega, una substància viscosa i fosca que s'obtenia de la cocció lenta de soques de pins i alzines. Es feia servir com a combustible per a l'enllumenat públic i també per a impermeabilitzar embarcacions o botes de vi.







Un cop hem vist aquests curiosos forns, tornem a creuar la carretera i seguim escassos 25 metres per a visitar el conjunt d'interès de la Pega, format per la font, l'Alzina i les basses de la Pega.


L'Alzina de la Pega o de Can Valls (41.6696,2.5093)Clica per veure'n la ubicació. .

L'Alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides, 35 m d'alçada, 28 m de diàmetre de capçada i 3,6 m de perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997. Aquesta alzina senyalava clarament un punt d'aturada a la font de la Pega en l'antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles. La casa de Can Valls, ben a la vora, tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir.

3 1h 5'
4,1 Km
215 m
41.6695,2.5092Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pega
Erigida al costat i per sota de la carretera BV-5112 que porta de Sant Celoni a Olzinelles, per sota de la gran alzina de la Pega o de Can Valls, a escassos 25 metres de l'entrada a Can Valls d'Olzinelles.
La font està al costat de les basses, però fa anys que no raja perquè no s'ha mantingut la mina que hi portava l'aigua. Constava d'un muret per on rajava l'aigua amb un banc de pedra al costat que encara es conserva. Aquesta font recollia les aigües superficials de la riera i omplia el safareig i les dues grans basses. Amb aquestes aigües es regava el camp Gran, situat a la vora de les basses.
El racó devia ser encantador i és fàcil imaginar-se els berenars i fontades esdevinguts quan la majoria de la gent es bellugava a peu o en carro. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi venia a berenar durant les tardes d'estiu, malauradament ara es troba molt deixat.

Tornem enrere per la carretera el pocs metres que ens separen del camí de terra per on hem vingut i que ara ens queda a la dreta. Un cop aquí continuem per un corriol ascendent que arrenca en sentit sud, entre el camí que hem fet al venir i la carretera (no confondre amb un altre camí més ample que se'n va per la dreta), paral·lel al marge dret d'aquesta i per dins el bosc. Uns 400 metres més endavant anem a parar a un camí que ens talla; a l'esquerra tornaríem a la carretera que tenim a pocs metres, nosaltres fem a la dreta. Al cap d'una cinquantena de metres creuem el sot de la Font del Rector, passat el qual trobem la font homònima.


4 1h 15'
4,7 Km
236 m
41.6658,2.5123Clica per veure'n la ubicació. Font del Rector
Queda sota mateix de l'església de Sant Esteve d'Olzinelles, al costat del petit torrent que porta el seu nom, en un espai ben ombrejat. El conjunt de la font forma una petita placeta semicircular amb bancades de pedra a banda i banda. Presidint l'espai hi trobem un muret de pedra amb una aixeta de polsador per on raja l'aigua i una inscripció gravada en una de les pedres del frontal amb la data 1989, possiblement l'any de la seva construcció. El sòl immediat és ple de sorra, desconeixent si a sota hi ha alguna mena de bassal o pica per rebre l'aigua que cau de l'aixeta.
Cal tenir present que la font es nodreix d'aigua d'un dipòsit soterrat que actua com a pou i que també abasteix la Rectoria, per la qual cosa és convenient no fer-la rajar de manera continuada ni en excés.
Aquesta font havia quedat colgada per les sorres del sot. L'agost de 2008 l'Ajuntament de Sant Celoni la va recuperar gràcies a la bona disponibilitat dels propietaris i a la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

D'enfront de la font arrenquen unes escales de fusta que en no res ens pugen al conjunt de la parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles, on a part de l'ermita hi trobarem també el cementiri i la rectoria.


5 1h 20'
4,8 Km
246 m
41.6656,2.5127Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve d'Olzinelles
Una mica enlairada sobre la vall, l'església de Sant Esteve d'Olzinelles 7 ja apareix documentada l'any 1083. L'aspecte actual, però, correspon al segle XVI. El conjunt comprèn també el cementiri, davant l'església, i la rectoria, un bell edifici adossat a l'església i bastit entre els segles XVI i XVII.
Al costat i adossada trobem la rectoria, del segle XVI, amb un rellotge de sol que proclama "El temps fuig /l'eternitat s'apropa /mentre tinguem temps /fem el bé". Al cementiri que hi ha al davant de l'església , es pot veure una creu de pedra que al pedestal té un text. Es tracta d'un poema de Verdaguer i diu així "La mort és la nau /que du nostra sort /del món és lo port /del cel és la clau. /Dols somni de pau /qui el pugui dormir! /Lo morir dels justos /dolcíssim morir./


Per continuar l'itinerari baixem fins a la carretera i la creuem. En aquest punt trobem un pal indicador que ens assenyala la font de la Rectoria a uns 20 metres de distància, però que no vam saber trobar.

Prenem doncs la carretera a la dreta, en direcció sud-est. Al cap d'uns 75 metres (rètol indicador) abandonem la carretera per trencar a l'esquerra, travessem un petit prat i anem a buscar la riera d'Olzinelles (41.6662,2.5147)Clica per veure'n la ubicació. , la qual trobem encara no una cinquantena de metres més avall.

La riera d'Olzinelles neix més amunt de Ca l'Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d'aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d'aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes. La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d'aigua cap als recs i les basses properes.


Creuem la riera a gual i un cop a l'altra banda anem a trobar un ample camí que ens talla i que agafem a l'esquerra. Anem fent camí en direcció nord-oest, vorejant els camps del quintà de Can Valls que portem a l'esquerra, a la dreta ens acompanya el bosc. Al marge d'aquest camí s'hi troben magnífics exemplars d'arbres monumentals, com ara el Roure del Quintà (41.6674,2.5143)Clica per veure'n la ubicació. .

El roure del Quintà de Can Valls és el roure més alt que s'ha mesurat al municipi de Sant Celoni. Creix sobre un antic rec que passava per la vora del camp, envoltat per alzines, roures i arços blancs. Mides de l'any 2004: Alçada: 25,5 m Perímetre: 3,1 m Diàmetre capçada: 19 m. Les rouredes i els alzinars amb roures són boscos característics al Montnegre. L'estructura robusta del roure martinenc i la seva fortalesa l'ha fet un arbre especialment respectat i admirat.


Quan portem uns 250 metres abandonem el camí que segueix cap el pont de l'Aranyal (aviat el reprendrem) i ens desviem a l'esquerra per un camí carreter que porta a Can Valls. Aviat podem veure a la llunyania la gran masia de Can Valls d'Olzinelles (41.6701,2.5113)Clica per veure'n la ubicació. .

Can Valls d'Olzinelles, una gran casa pairal que compta amb diverses masoveries. Probablement es tracta d'una de les masies més importants de tot el massís del Montnegre. Se sap que ja constava als fogatges de l'any 1360 i que va ser reconstruïda durant els segles XVI i XVII. L'any 1886, els Valls es van fer construït una residència a Sant Celoni, que en l'actualitat s'ha convertit en l'Hotel Suís, situat a la plaça de la Vila. Durant els anys 1950 a 1960 se sap que encara hi treballaven un centenar de persones en l'explotació dels recursos del bosc i agrícoles.
L'any 1908 el Sr. Pius de Can Valls va ser elegit diputat provincial per Solidaritat Catalana. Era una persona molt estimada i la gent de Sant Celoni sabien que hi podien anar a proveir-se de llenya. Als captaires se'ls donava aixopluc, beure i menjar i l'endemà al matí una almoina.

Uns 175 metres més endavant trobem els Plàtans de l'Aranyal (41.6692,2.5130)Clica per veure'n la ubicació. que ens flanquegen el pas.

Indret encantador on hi ha alineats 26 plàtans monumentals, amb troncs que fan un perímetre de fins a tres metres i amb una alçada espectacular de més de 40 metres. Són coneguts com els plàtans de l'Aranyal i son el conjunt d'arbres més alts del massís del Montnegre. Aquests arbres són un híbrid entre un plàtan europeu i un altre de l'Amèrica del Nord, creuat amb finalitats ornamentals, ja que proporciona molt ombra i el seu creixement és molt ràpid. El fet que rebroti amb facilitat de la soca, un cop tallats, també ha fet que s'hagin plantat per tal d'obtenir-ne fusta. Com a conseqüència d'aquest aprofitament, per la vall d'Olzinelles es poden trobar a tots els torrents, com a conseqüència del creixement espontani.


Al final de la filera de plàtans, el camí mena al conjunt de la Bassa de l'Aranyal (41.6693,2.5129)Clica per veure'n la ubicació. , on es pot observar bona part del sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua, així com un pou amb glorieta, l'aqüeducte i la font de Can Valls.


6 1h 35'
5,5 Km
223 m
41.6694,2.5129Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Valls
El conjunt de la Bassa de l'Aranyal, del qual aquesta font en forma part, es troba a uns 150 metres al sud-est en línia recta de Can Valls d'Olzinelles, al final d'una filera de plàtans. La font està adossada a un mur d'obra vista i pedra que alhora és el final de l'aqüeducte per on li arriba l'aigua i una de les parets de la gran bassa o safareig. Aquesta aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular per després alimentar el gran safareig quadrat.
La bassa era antigament un safareig que estava situat prop de l'anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de l'Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra.
El conjunt de la bassa, l'aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.














Un cop hem donat complida visita a aquest bonic indret, reculem els prop de 175 metres que ens separen del camí principal que reprenem a l'esquerra, continuant amb el mateix sentit que dúiem, nord. Al cap d'uns 250 metres arribem a una cruïlla de camins amb un cedre monumental al mig. Aquí agafem un caminet planer que arrenca per la dreta en direcció més aviat sud-est, sempre per dins el bosc. L'avellanosa ens acompanya, però també podem veure altres arbres propis de zones centreeuropees i alpines, com l'avet, el grèvol o algun peu de faig. Uns 175 metres més enllà el camí ens duu a la font de l'Aranyal.






7 1h 45'
6,2 Km
249 m
41.6693,2.5166Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Aranyal
Amagada en un dels sots més frescos i meravellosos del Montnegre. Es tracta d'una petita fornícula feta amb pedra vista i adossada al marge de la muntanya, de la qual només es veu la façana, la resta és coberta de terra i vegetació. Dins hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc de metall en forma de teula que cau a un bassal situat a la part baixa i a dins mateix de l'habitacle.
Al costat de la font, en un replà enlairat, disposem d'una taula de pedra rodona on poder fer-hi un mos a peu dret.




Desfem els últims prop de 175 metres fins l'encreuament anterior, on retrobem diversos arbres d'interès local, entre ells, el Cedre de Can Valls (41.6698,2.5145)Clica per veure'n la ubicació. .

El Cedre de Can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d'unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 metres del tronc principal. El cedre és un arbre que prové del nord d'Àfrica, a la serralada de l'Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals.


















Ara ens dirigim al pont al pont de l'Aranyal (41.6702,2.5146)Clica per veure'n la ubicació. que tenim a només 20 metres al nord.

El pont de l'Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l'Aranyal i cap a ca l'Aliba. La seva construcció data de finals del segle XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. El significat d'aranyal provindria d'arenal, per tant un lloc on hi ha sorra, cosa que s'explicaria pel torrent que circula per sota. Al costat del pont se situen un conjunt d'arbres de mides notables i de gran bellesa: els plàtans i el faig del pont de l'Aranyal, i en el replà adjacent el cedre de Can Valls.




Un cop hem travessat el pont de l'Aranyal, rebutgem el camí de l'esquerra que ens tornaria a la Bassa de l'Aranyal, també un camí que surt per l'esquerra i barrat amb un cadenat que dóna accés a la finca de Can Valls, nosaltres agafem el senderó que se'n va per la dreta. Ens endinsem pel sot de les Mines en direcció nord i lleugera pujada. Uns 375 metres després arribem al pla de les Mines (41.6727,2.5159)Clica per veure'n la ubicació. , alhora bifurcació de camins.



L'itinerari segueix per l'esquerra però nosaltres continuem pel de la dreta el centenar de metres que ens separen del pou del Pla.


8 1h 55'
6,8 Km
250 m
41.6736,2.5166Clica per veure'n la ubicació. Pou del Pla
Es tracta d'un pou d'aigua com tants d'altres. La singularitat és la tapa superior, d'obra i forma cònica.

















Vist el pou reculem els últims 100 metres fins la bifurcació anterior i prenem el camí que ara surt envers la dreta, enfilant el tram amb la pujada més acusada de l'itinerari, fent ziga-zagues en sentit nord-oest durant uns 600 metres, fins que arribem a un altre encreuament anomenat els Quatre Camins (41.6760,2.5138)Clica per veure'n la ubicació. .



Obviem els dos camins que ens venen pels costats i continuem recte, seguint tothora les marques del SL-C 79, ignorant altres camins que ens menin. Després d'una curta baixada el sender torna a enfilar-se un tram d'uns 500 metres fins anar a petar a un camí ample que ens talla al mateix temps que assolim la cota més lata del recorregut; a la dreta aniríem a la urbanització el Coll i als Bocs, nosaltres girem envers l'esquerra, fent un canvi de direcció i adreçant-nos al sud-oest. Emprenem un decidit, constant i revirat descens que ens porta a trobar, gairebé 950 metres més avall, el Sot de la Remor (41.6774,2.5099)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquest sot recull les aigües de la petita conca que formen el turó de la Trona del Cegó, el turó del Cadastre i el turó dels Republicans i les aboca al Torrent d'Olzinelles poc abans que aquest arribi a Can Draper.














A partir d'aquí anem davallant en direcció nord-oest, resseguint les aigües del sot de la Remor que ens acompanya a l'esquerra.



Una mica més de 900 metres més avall entrem en una llarga corba a la dreta; aquí rebutgem un camí que surt per l'esquerra i tot seguit creuem el torrent. Emprenem els últims 800 metres per una zona ben solellada, passant entre les Vinyes de Tothom i les de Can Draper que ens queden a la dreta i el torrent d'Olzinelles que portem a l'esquerra.



Veiem Can Draper des d'una altra perspectiva.



Finalment arribem a l'aparcament de Can Draper, on tenim estacionat el vehicle.

F 3h
10,7 Km
141 m
41.6845,2.4981Clica per veure'n la ubicació. Can Draper

Inici i final de la caminada.