Caminada I-207 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
436
m |
41.7816,2.2470Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de la
Font dels Enamorats (Aiguafreda) |
Estem situats a l'aparcament de davant de la font dels Enamorats, enfront d'una residència d'avis. Només travessar la carretera que puja a Aiguafreda de Dalt, just a l'altra banda, ens queda la font. Ens hi atansem.
| 1 | 442
m |
41.7817,2.2473Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Enamorats |
Erigida a la sortida nord del poble, al costat de la riera de
Martinet i en el punt on comença la carretera que va cap a Aiguafreda
de Dalt, just davant del final del carrer dels Enamorats. 
Comencem la caminada prenent un caminet que surt a l'esquerra de la
font amb direcció nord-est. Una bigueta de fusta ens assenyala el
sender
El sender està ben fressat i definit. Anem guanyant alçada molt lentament tot remuntant la riera de Martinet per la seva llera esquerra. La vegetació de ribera és abundat però per alguna clariana podem apreciar la bellesa del pas de les aigües. De tant en tant trobem plafons informatius. Uns 900 metres més amunt passem pel costat del gorg de la Resclosa (41.7878,2.2526)Clica per veure'n la ubicació. .
La riera de Martinet discorre en bona part pel Parc Natural del
Montseny i pels municipis del Brull, Seva i Aiguafreda. Neix molt a
prop de l'església del Brull i fa l'aiguabarreig amb el riu Congost al
costat del pont de l'autovia C17, molt a prop de l'entrada del poble
d'Aiguafreda. En el seu recorregut forma una vall, anomenada l'Afrau, i
es beneficia de diversos corrents d'aigües que baixen per les vessants
del seu congost. Resseguint la riera hi trobem un itinerari senyalitzat
que ens permet conèixer aquest espai i la seva fauna i flora. Cal
destacar el treball de les associacions locals i la participació veïnal
en la bona conservació d'aquesta riera i de la verneda que l'acompanya.El camí circula per dins d'un bosc de ribera, també coneguts pel nom
de boscos en galeria, atès que es disposen resseguint el curs d'aigua.
Una mica més de 125 metres després arribem a una bifurcació amb un pal
indicador.
Aquí abandonem la ruta de la riera de Martinet que se'n va per la dreta i seguim pel caminet de l'esquerra que baixa a buscar la riera, seguint les marques blanques i grogues. De seguida travessem la riera per un pontet de fusta. En aquest idíl·lic indret, uns 15 metres aigües amunt ens queda el petit però bonic gorg de la Sort (41.7886,2.2543)Clica per veure'n la ubicació. , visible des del pont.
La riera de Martinet serpenteja fins al riu Congost sobre una llera
rocosa i modelada pel pas de l'aigua, creant racons d'una bellesa
especial, com ara aquest gorg. 
Un cop a l'altra banda de la riera seguim pel corriol que ara s'enfila força, ajudats per uns esglaons de pedra i unes cordes que hi ha instal·lades. Ens allunyem de la riera alhora que entrem al terme municipal de Seva, canviant també de comarca, ara trepitgem Osona, la riera és la línia limítrofa. Un centenar de metres més amunt sortim a una ampla pista que ens talla; a l'esquerra baixaríem al poble d'Aiguafreda, nosaltres la prenem a la dreta.
Aviat defugim un camí que per la dreta baixa a buscar la riera. Seguim la pista que és molt planera, sempre en direcció nord-est. Uns 600 metres més tard creuem un petit torrent alhora que el camí fa un tomb a la dreta. En no res som a la masia de l'Afrau o Frau (41.7941,2.2590)Clica per veure'n la ubicació. , residència de l'artista Paco Ballesteros que té algunes de les seves obres exposades a l'exterior.
Havia estat un antic molí que li ha donat el nom i que aprofitava
les aigües de la riera. Actualment el molí s'ha reconvertit en una
exposició d'art a l'aire lliure. Afrau és un sinònim de Congost: Vall
estreta i profunda entre muntanyes. Només deixar la casa enrere travessem per última vegada la riera (altre cop som al terme d'Aiguafreda, al Vallès Oriental) al mateix temps que el camí ens fa girar envers la dreta i encarar-nos al sud. A mesura que ens allunyem de la riera, l'ambient esdevé més càlid i menys humit. Continuem amb una suau però constant pujada. Una mica més de 200 metres després ignorem un camí que ve per la dreta (és la continuació de la ruta de la riera de Martinet que nosaltres hem deixat poc abans del gorg de la Sort) i 400 metres més tard arribem al vell nucli d'Aiguafreda de Dalt, on hi trobem diferents elements a destacar: El clos del cementiri que ens queda a l'esquerra, l'església de Sant Martí, la rectoria, el Comunidor, la cova-cripta, les dues fonts i una antiga mina d'aigua medieval.
Aquest petit llogaret havia estat el centre poblacional
d'Aiguafreda, format per unes quantes cases i moltes masies escampades.
El domini senyorial era centrat al castell de Cruïlles, una mica
apartat. El domini va passar dels Aiguafreda als Vilaragut (XIII) i als
Cruïlles (XV) i encara a altres més, però el que queda del castell,
restaurat i reformat, encara conserva el nom dels Cruïlles. En el seu
moment, les poques cases que van néixer al costat del camí ral, van
passar a dir-se Aiguafreda de Baix.Deixem el cementiri a l'esquerra (que per cert està totalment abandonat i cobert de males herbes) i ens dirigim cap al conjunt arquitectònic. A la part del darrere, dins un recinte tancat que acull una petita zona d'esbarjo amb taules i bancs de fusta, trobarem la primera de les dues fonts d'aquest indret. El barri és obert, només cal tornar-lo a tancar al sortir.
| 2 | 50' |
2,8 Km |
583
m |
41.7888,2.2575Clica per veure'n la ubicació. | Font del Darrere
d'Aiguafreda de Dalt |
La trobarem al petit nucli d'Aiguafreda de Dalt, en el pla del
darrere de l'església de Sant Martí, dins un recinte tancat que acull
una petita zona d'esbarjo amb taules i bancs de fusta. El barri és
obert, només cal tornar a tancar-lo al sortir.
Vista aquesta primera font, sortim del tancat i reprenem el camí cap a l'entrada al recinte d'Aiguafreda de Dalt que queda al costat sud. Defugim un ample camí que arrenca a mà esquerra i condueix al Brull, a la dreta ens queda la tanca del recinte. Abans d'entrar-hi però, trenquem vers l'esquerra per un corriol que s'enfila muntanya amunt tot seguint unes marques vermelloses que indiquen les Queredes, acompanyats d'unes baranes de fusta. Una cinquantena de metres més amunt som sota una mina d'aigua Medieval (41.7884,2.2575)Clica per veure'n la ubicació. .
Tornem al camí i ara sí entrem finalment al recinte de l'església per una portalada coronada per un àngel de ferro tocant la trompeta. Un cop flanquejada som en un gran pati; tenim a mà esquerra el comunidor, a la dreta la font d'Aiguafreda de Dalt, al fons l'església de Sant Martí. Les escales que surten per l'esquerra, ens conduiran a un caminet descendent que voreja l'església i podrem veure el petit estany alimentat per degotalls i l'entrada a la cova-cripta.
El Comunidor (41.7884,2.2575)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'un comunidor, una petita construcció isolada, de base
quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants i oberta als quatre
vents, situada a pocs metres de l'església. Dins hi ha un petit altar o
padró amb una creu de ferro que data del segle XVIII. Es tracta del
lloc, a cobert de la pluja i del vent, on el capellà s'hi protegia quan
en situació de forta tempesta resava les seves oracions i beneïa als
quatre vents amb la finalitat d'exorcitzar la tempesta i evitar
d'aquesta manera que els conreus en resultessin massa malparats. Amb el
temps, el petit lloc arrecerat va guanyar un banc de pedra en forma d'U
on, els diumenges, els caps de cada masia s'hi reunien i així podien
parlar de les seves coses i dels interessos de la comunitat.| 3 | 55' |
2,9 Km |
586
m |
41.7885,2.2576Clica per veure'n la ubicació. | Font
d'Aiguafreda de Dalt |
Situada al petit i vell nucli d'Aiguafreda de Dalt, arrambada a la
paret de la dreta del pati d'entrada a l'església de Sant Martí. La
font queda en el mur de pedra de la dreta que tanca el recinte. A mitja
alçada l'aigua raja per un broc fet amb dues petites teules i cau
primer a una pedra tosca erosionada pel pas dels anys i d'aquí regalima
fins a un bassal semicircular a mig pam del terra que queda damunt d'un
replà empedrat. Al capdamunt del frontal hi tenim una imatge en relleu
de ceràmica representat l'abadessa de Sant Joan, Emma. Al seu costat
una placa de ceràmica, en relleu també, feta en commemoració dels 1.100
anys del naixement d'Aiguafreda de Dalt i a sota uns mosaics en
homenatge a l'abadessa Emma que ens informen que va ser ella la
promotora de la construcció de l'ermita l'any 898.| 4 | 586
m |
41.7886,2.2576Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Martí d'Aiguafreda de Dalt |
Cova-Cripta d'Aiguafreda de Dalt (41.7887,2.2574)Clica per veure'n la ubicació. .
Per la part de sota de l'església hi ha una cova, tancada amb un
reixat de ferro, que porta a un interior natural format per un petit
llac i unes tombes excavades a la roca. Conté diversos enterraments
altmedievals, vinculats a una capella existent abans de l'any 898 i a
un assentament anomenat vilar de Sant Martí. Un cop hem donat complida visita al bonic indret d'Aiguafreda de
Dalt, prenem un camí ascendent que arrenca al sud d'aquest llogaret (no
confondre amb la carretera) i marxa inicialment en sentit sud-est,
seguint el sender
| 5 | 1h 10' |
3 Km |
599
m |
41.7874,2.2576Clica per veure'n la ubicació. | Font Fresca |
Emplaçada a escassos 125 metres al sud del petit nucli d'Aiguafreda
de Dalt. La font queda dins el bosc, en un extrem d'una terrassa
enlairada per sobre del camí, en un bellíssim racó molt ombrívol, amb
altes acàcies i alzines. Al mig de la terrassa disposem d'una taula
rodona de pedra envoltada de bancs per seure i a la part baixa que toca
el camí també hi ha d'altres taules i bancs per fer-hi una estada.
Rebutgem un camí que surt de l'esquerra de la font i puja cap a les Queredes, nosaltres continuem pel que dúiem al venir i amb la mateixa direcció. El camí és agraït, ample i força planer. A l'esquerra ens acompanya un filat. Uns 175 metres més endavant ignorem un camí que se'n va per l'esquerra i uns altres 150 metres més passem a frec de les ruïnes del Saüc (41.7857,2.2549)Clica per veure'n la ubicació. .
Situada en una bella balconada, malgrat que la boira d'avui no ens
permet veure res. Havia sigut una important i antiga masia, actualment
en ruïnes. Més enllà queda l'ecogranja Salgot.Anem guanyant alçada poc a poc. Uns 250 metres després de deixar
enrere les ruïnes del Saüc, abandonem el camí ample i agafem un corriol
ascendent que arrenca a la nostra esquerra, seguint sempre els senyals
del
Un forat bufador al marge del camí. Es tracta d'una petita boca que
dóna pas a un estret conducte de 4,50 metres de llarg amb un petit
ressalt d'un metre al mig. Té un recorregut de 42 metres i un desnivell
de 13 metres. El nom li ve de que a l'hivern surt per la boca un fort
corrent d'aire calent. El forat ja era conegut pels membres del grup
Els Gafarrons Amics de la Caminada de Sant Martí de Centelles i
Aiguafreda. El maig del 2008, membres del grup, treuen uns blocs que
taponaven el pas i poden penetrar uns metres. El 30 de gener del 2010
es porta a terme l'exploració completa i la topografia. Continuem pel corriol durant uns 75 metres, fins que aquest mor en un camí més ample que fem a la dreta, al mateix temps que s'acaba la forta pujada. Anem serpentejant en direcció més aviat est, guanyant alçada poc a poc. Aquest camí té trams del sòl empedrat de forma natural però sembla talment fet expressament.
Al cap d'uns 600 metres anem a petar a una cruïlla de camins; a l'esquerra aniríem a les Fontetes, nosaltres prenem el camí de la dreta, en lleugera baixada. Mica en mica ens adrecem al sud. Uns 375 metres més tard trenquem temporalment a l'esquerra per conèixer el dolmen de Cruïlles, que ens resta a només una cinquantena de metres.
| 6 | 1h 45' |
4,9 Km |
705
m |
41.7805,2.2608Clica per veure'n la ubicació. | Dolmen de
Cruïlles |
També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer, situat a uns 400 metres a
l'est del castell que li dóna el nom, a la vora del camí que mena a les
Pinedes, en una zona planera amb pins i formada per un petit turonet.
Es tracta d'un dolmen del període calcolític (2500 a 1500 aC), format
per dues enormes lloses laterals, lleugerament inclinades i orientades
de sud-est a nord-oest. Conserva restes del túmul. S'hi van trobar
restes òssies, ceràmica i discos d'ossos perforats com si fossin peces
d'un collaret. El seu túmul era format per dues lloses laterals i una
de capçalera, ara desapareguda.Tornem al camí ample que reprenem a l'esquerra, amb el mateix sentit que dúiem i lleugera baixada. Uns 250 metres més endavant, just a l'entrada d'un revolt a l'esquerra, ens desviem per un corriol que surt per la dreta. Cal saltar el marge del camí i, un cop a dalt, el corriol esdevé ben definit, endinsant-se en el bosc. En una cinquantena de metres ens porta a la Cova del Moro o Cova de Cruïlles o Cova de l'Encantat (41.7802,2.2580)Clica per veure'n la ubicació. .
Cavitat coneguda per la gent de la contrada des de fa molt de
temps, encara que la primera referència espeleològica l'aporten els
membres del Grup Geogràfic de Gràcia que l'exploren el 1975,
anomenant-la cova de Cruïlles. Cal dir que a Aiguafreda sempre l'han
coneguda com a cova del Moro i així apareix als mapes de l'ICC. Fou
l'amagatall dels moros a l'època del castell de Cruïlles.Ens situem de nou al camí principal que reprenem a la dreta,
encarats al sud. Davallem durant uns 375 metres, fins que anem a parar
a un encreuament de camins; l'ample vial que surt per la dreta baixa al
poble passant pel cementiri, nosaltres prenem el camí de l'esquerra,
seguint el
Masia ara en ruïnes, situada sota les Pinedes. Havia tingut dues
vivendes en el mateix edifici, una per als masovers i l'altre pels
amos. L'antic propietari, en Jaume Parramon se'l coneixia com en
Casanoves. Des de aquí tenim bones vistes sobre els Cingles de Bertí.Prenem el corriol que surt per la dreta en baixada, per dins el bosc i en direcció lleugerament nord-oest. Cal anar en compte, doncs uns 75 metres més avall, abandonem el caminet que se'n va per l'esquerra i trenquem a la dreta, bosc a través, els escassos 20 metres que ens separen de la malaguanyada font de Casanoves.
| 7 | 2h 5' |
5,9 Km |
622
m |
41.7765,2.2595Clica per veure'n la ubicació. | Font de Casanoves |
Aquesta malaguanyada font està emplaçada dins el bosc, sota les
Pinedes, molt a prop del torrent de la Corredora, a un centenar de
metres de les ruïnes de Can Casanoves de qui rep el nom. Tant la font
com els safareigs i l'entorn es troben completament abandonats, la
vegetació s'està apoderant de l'espai.Vista la font, desfem els últims 100 metres i ens situem de nou al
camí principal. Ara l'agafem a l'esquerra, en sentit contrari al que
dúiem al venir. Una mica més de 150 metres més endavant l'abandonem, al
mateix temps que ho fem definitivament amb el
| 8 | 2h 20' |
6,6 Km |
573
m |
41.7772,2.2563Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Balços |
Localitzada al costat del torrent que li dóna el nom, al sud de la
pedrera de Cruïlles, al caire de l'espadat deixat per la pedrera, una
bona alzina ens mostra el seu emplaçament.Continuem pel corriol que davalla en sentit sud-oest, sempre per dins el bosc i en moderada pendent. Una mica més de 225 metres sortim a una pista que ens talla i que fem a la dreta, és el camí de l'Aregall. En menys de 50 metres anem a parar a una altra pista; és la continuació de la que nosaltres hem deixat per anar a l'anterior font i que per l'esquerra baixa al poble passant pel cementiri, nosaltres la prenem a la dreta, en direcció nord i lleugera pujada. Enlairada a la dreta veiem la Pedrera de Cruïlles.
Al cap d'uns 300 metres abandonem la pista que se'n va per la dreta i continuem per un ample vial que surt per l'esquerra, en suau baixada. Només 50 metres després d'encetar aquest camí, ens acomiadem i trenquem a l'esquerra per un caminet que circula per dins el bosc, perdent alçada i zigzaguejant en direcció més aviat oest. Uns 625 metres més enllà anem a parar a un carrer amb cases, som al veïnat de la Llobeta. Obviem el carrer que se'n va per l'esquerra i seguim un camí de terra que surt per la dreta. A l'esquerra ens queden la part del darrere de les cases, a la dreta el bosc. Sense deixar el camí, uns 50 metres més tard, arribem a la capella de la Llobeta (41.7777,2.2506)Clica per veure'n la ubicació. , molt malmesa.
Capella d'una sola nau amb transsepte i absis poligonal. A la
façana un petit pòrtic cobert amb volta ogival precedeix a la porta
d'accés. Es sosté sobre dues columnetes amb una base molt elevada i un
capitell decorat amb motius florals. Als murs laterals s'obriren
finestres amb arc ogival, encapçalades per una motllura amb decoració
també floral als acabaments. Tot el conjunt és cobert amb teulada a
dues vessants. La típica decoració modernista també es fa palesa a
l'arc ogival del pòrtic i a l'emmarcament de l'ull de bou, situat
damunt del pòrtic. S'esmenta la Llobeta en un capbreu de l'any 1403, el
propietari era Francesc Llobeta, mantindrà el nom fins a Benito
Llobeta, que la va vendre l'any 1848 al senyor Ramon Pi. Josep Pi i
Buixó, propietari aleshores de La Llobeta, va ser el promotor que va
fer construir aquesta capella. L'any 1904 es feu la solemne col·locació
de la primera pedra per part del bisbe, Josep Torras i Bages. Seguim per un caminet descendent que arrenca pel costat esquerre de la capella i que 75 metres després va a parar al carrer cimentat que hem deixat fa una estona, el carrer de la Llobeta, i que ara reprenem a la dreta. Acabem de travessar el veïnat en direcció ponent, en baixada. Deixem el torrent dels Balços i el carrer de la Ginesta a l'esquerra i continuem una mica més de 150 metres fins enllaçar amb la carretera N-152a. La seguim a la dreta fins que trobem el carrer Guifré el Pelós que prenem a la dreta. Sense deixar-lo, per un carril assenyalat al terra i habilitat per a vianants, ens durà directament a l'aparcament on tenim estacionat el vehicle i on dinem per finalitzada l'excursió.
| F | 3h |
9,1 Km |
436
m |
41.7816,2.2470Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de la
Font dels Enamorats |
Inici i final del recorregut.