Itinerari:

0

0h

0 Km

1.448 m

42.4848,1.9407Clica per veure'n la ubicació.

Plaça Major de Dorres

Dorres està localitzat al vessant sud del massís del Carlit. Es tracta d'un terme de dimensions relativament reduïdes si el comparem amb d'altres de la baga. La superfície emboscada i amb prats s'esmuny per entre els grans blocs granítics del terreny i la caracteritza el domini de pi negre, l'avellaner, així com els prats envoltats d'abundoses freixes, verns i d'altres arbres de ribera seguint el curs dels recs. El municipi ha estat bressol dels picapedrers de granit per les pedreres properes de que gaudeix, dels quals i de les quals van sortir importants obres viàries i arquitectòniques. Hom pot gaudir d'aquesta tradició al Museu dels Picapedrers.

Estem situats a la plaça Major del poble, davant nostre tenim la font de la Plaça, a la dreta el safareig i una mica més enllà a l'esquerra l'església de Sant Joan.

1

1.453 m

42.4849,1.9406Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Plaça de Dorres

Tant la font, com els abeuradors i el rentador es troben situats a la Plaça Major de Dorres; la font està a la cantonada amb el carrer de la Font i els abeuradors uns metres més avall, a peu de plaça.
La font sobresurt dos pams del mur de contenció de pedra on està adossada. És construïda tota ella amb granit tallat el 1856 pels picapedrers del poble. El seu frontal queda endarrerit respecte la façana principal mitjançant una volta. Dins s'hi ubica la sortida d'aigua a través d'un petit broc metàl·lic encastat a la paret lateral dreta. L'aigua cau a una pica allargada, després desguassa per la part baixa i segueix per un rec obert fins els abeuradors que queden uns metres més avall, a peu de plaça. Al capdamunt del frontal hi ha el registre metàl·lic de la cisterna de captació.
El conjunt d'abeuradors estan uns metres per sota de la font, a peu de la plaça i el formen quatre piques allargades de pedra picada, d'una sola peça cadascuna, de mides diferents i disposades en cascada, una a continuació de l'altra. Una d'aquestes piques porta gravat l'any de la seva construcció, 1756.

2

1.449 m

42.4849,1.9407Clica per veure'n la ubicació.

Safareig de Dorres

El bonic rentador el trobem a continuació dels abeuradors, també a peu de plaça. Es tracta d'una construcció de pedra, oberta per una cara, coberta amb teulada de pissarra a una sola vessant i sustentada per un embigat de fusta. Té dos safareigs, un per rentar i l'altre per esbandir. Alimentat per tres petites deus d'aigua calenta. Encara avui dia s'utilitza regularment per fer-hi la bugada. Especialment és recomanable per rentar les peces de llana, donant-hi una suavitat incomparable.

3

1.454 m

42.4848,1.9400Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Joan de Dorres

El primer esment de la parròquia de Dorres apareix a la butlla que el Papa Alexandre III concedí a Sant Martí del Canigó el 1163. És un edifici força modificat que consta d'una nau encapçalada a llevant per un absis semicircular. El campanar és d'espadanya al qual s'ha afegit un cos per amagar la maquinària del toc de campanes. Les capelles són posteriors i van afectar de forma important les parets laterals de la nau.

Si pugem un centenar de metres pel carrer que queda entre la font i l'església, el carrer dels Picapedrers, podrem veure també la font de Dalt.

4

1.465 m

42.4854,1.9397Clica per veure'n la ubicació.

Font de Dalt de Dorres

Localitzada dins el nucli urbà, al capdamunt del carrer dels Picapedrers. La font està integrada al mur de pedra d'una finca. El seu frontal és un bloc granític ben escairat, pel mig del qual raja l'aigua regulada per una aixeta de maneta i llautó encastada, cau en una petita pica de pedra volant, amb un forat al mig per on desguassa a un rec que hi ha al terra, escolant-se carrer avall. L'aigua sobrera de la cisterna sobreeix per un tub metàl·lic situat a la dreta de la font i cau en una altra pica de pedra rectangular que fa d'abeurador, amb uns passamans de ferro disposats per tal que reposin les galledes o garrafes mentre s'omplen.
A sobre la font queda el registre de fusta de la cisterna i al capdamunt hi ha una llosa de pissarra amb el nom de la font escrit en color blanc i dibuixos de flors de colors.

Estem situats a la font de Dalt, comencem la caminada. Reculem escassos 20 metres i girem a la dreta pel carrer de la Penya. Abans d'un centenar de metres defugim el carrer de la Carola que surt per l'esquerra, el carrer ara passa a dir-se de Sant Marc. Caminem en sentit ponent. Uns 60 metres més endavant arribem a una bifurcació, alhora que comencem a veure els primers indicadors cap a Bell-lloc i coll de Juell.

En aquesta bifurcació rebutgem el carrer de l'esquerra que també porta a Bell-lloc, nosaltres prenem el de la dreta en direcció al Coll de Juell i lleugera pujada. En no res passem a frec d'un petit oratori dedicat a Sant Marc Gloriós que ens queda enlairat a mà dreta.

Una mica més de 150 metres després defugim un carrer que ens ve per la dreta i uns 175 metres després som en una cruïlla de camins; de tots ells agafem el que surt d'enfront, en pujada. Als pocs metres creuem el rec de les Garraveres. Ens allunyem del poble en direcció sud-oest. Una mica més de 125 metres més tard trobem, enlairada a la dreta, la petita capella de la Mageta.

5

15'

0,9 Km

1.470 m

42.4844,1.9327Clica per veure'n la ubicació.

Capella de la Mageta

Es troba a l'extrem oest del poble de Dorres, en el camí que condueix al santuari de Bell-lloc. La llegenda diu que la seva ubicació era una gran roca sobre la qual es fixa una creu de ferro o potser una estàtua dedicada a la intempèrie de protecció de Sant Marc i dels llampecs. La roca és de bona mida i bona qualitat. Un paleta de la localitat, ateu probablement, el trontollar. En els dies posteriors a aquest sacrilegi, una gran tempesta de calamarsa va caure sobre el poble i els camps, destruint cultius i fent mal a moltes cases. Després d'aquest desastre, el veïns del poble de Dorres, van fer un vot per construir una capella dedicada al Sant. Cada any per Sant Marc, el 25 d'abril, els habitants del poble fan el pelegrinatge a la capella de la Mageta.

A partir d'aquí deixem les últimes cases enrere i anem seguint les marques grogues i vermelles, en lleugera però constant pujada i direcció oest. Una mica més endavant el camí passa entre parets de pedra seca, ombrejat per avellaners i acompanyats del rec de Juell que portem a l'esquerra. És un camí empedrat i molt bonic que circula per dins el bosc.

Al cap d'uns 200 metres d'haver deixat enrere la capella, rebutgem un camí que arrenca per l'esquerra (és una altra opció per pujar a Bell-lloc) i 150 metres més amunt s'acaba l'empedrat al mateix temps que travessem el rec de Juell (42.4845,1.9286)Clica per veure'n la ubicació. per una passera feta amb llargues lloses de granit.

Comencem a trobar neu gelada al camí, rellisca força i hem de vigilar les nostres passes. El sender segueix molt ben marcat, per un terreny més obert, amb ginebró, bedolls i pins. A la dreta ens acompanya un filat electrificat pel bestiar. Anem guanyant alçada i mica en mica ens allunyem del rec de Juell que ara ens queda a baix a la dreta.

Uns 750 metres més amunt arribem al coll de Juell.

6

35'

2 Km

1.625 m

42.4855,1.9200Clica per veure'n la ubicació.

Coll de Juell

Cruïlla de camins amb un pal indicador.

Del coll estant, rebutgem una pista que se'n va per l'esquerra tot seguint una vella canalització en desús (par la conduite), també defugim el camí de Brangolí que arrenca per la dreta passant per la vora d'uns rocs, nosaltres seguim el que avança pels prats (par la crête) en direcció sud. Una cinquantena de metres més enllà ignorem un altre sender que surt per la dreta i que també baixa a Brangolí.

Un centenar de metres més amunt ens enfilem per una graonada, primer a l'esquerra i poc després ho fem a la dreta. Uns 100 metres més endavant, al capdamunt d'un pendís herbat, arribem a la carena, on girem vers l'esquerra i en no res assolim el turó de Bell-lloc (42.4835,1.9220)Clica per veure'n la ubicació. , punt culminant de l'excursió d'avui, amb excel·lents vistes de la Cerdanya.

Prenem les roderes, cap a l'ermita que és ben visible mig quilòmetre més avall en direcció sud-est. Abans d'arribar-hi, però, ens trobem amb la font de Sant Pelegrí, difícil de veure en la direcció que portem, doncs queda amagada sota terra, quedant-nos la porta a l'esquena.

7

50'

2,9 Km

1.663 m

42.4799,1.9257Clica per veure'n la ubicació.

Font de Sant Pelegrí

Localitzem aquesta bonica font a escassos 75 metres al nord de l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc. Sense cap mena de dubte es tracta d'una de les fonts més boniques i millor treballades de la contrada. La font està coberta amb pedres relligades i totalment integrada al paisatge, dons la teulada queda tapada amb terra, herbes i flors; aparentment des de l'exterior sembla una cabanya de pastors. Fora hi ha una pica rectangular de granit disposada a la dreta de la porta d'accés.
A l'interior hi ha una primera estança on es disposen, a banda i banda, dos bancs de pedra i una pedra quadrada al mig que serveix de tauleta; al fons hi ha una obertura de forma elíptica on, dos esglaons per sota del primer nivell, queda una segona cambra rodona on hi ha la cisterna que és plena de l'aigua que regalima per les parets. Mereix la pena mirar enlaire i observar els dos sostres; tant el de la primera estança, amb pedres que sobresurten del ras i sembla talment que pengin, com el sostre de la cambra de la cisterna, de forma elíptica.
Malauradament no és una font gaire coneguda, no està assenyalada en cap punt de tot el recorregut des de Dorres, ni tampoc als voltants de l'ermita. L'única referència que es troba és en el rètol que hi ha a peu d'ermita, però només en l'escrit en francès, no pas en l'escrit en català.

A escassos 100 metres de la font, seguint el mateix camí, hi ha l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc.

8

55'

3 Km

1.664 m

42.4793,1.9262Clica per veure'n la ubicació.

Ermita de Santa Maria de Bell-lloc

Església romànica d'una nau, coberta en part per una volta apuntada i en part per un embigat modern, i absis rodó a llevant. Sembla datar del segle XII, bé que és documentada a partir del 1265. El 1579 s'hi instal·là un priorat de monjos servites, que hi perdurà fins a la Revolució Francesa. L'edifici conventual, a ponent, està en ruïnes.
L'ermita està sempre oberta i es pot visitar, només cal tancar la porta amb el forrellat al marxar.

Un cop hem donat complida visita a aquest bonic indret, ens situem de nou a la pista per la qual hem vingut, sota l'església. Aquí rebutgem la pista que per l'esquerra torna al turó de Bell-lloc i per la dreta davalla cap al poble (par la route), nosaltres prenem un senderó que baixa directament pel llom herbat, seguint els senyals (Dorres par un sentier) d'un pal indicador. Al fons veiem el poble de Dorres.

La pendent és moderada al començament, només hi ha algunes mates de ginebró. Encara no 200 metres més avall arribem a un ample vial que ens talla, és la pista de la canonada, que per l'esquerra puja a coll de Juell i per la dreta enllaça poc més enllà amb la pista principal. Nosaltres travessem la pista i un cop a l'altra banda franquegem una tanca. Anem perdent alçada poc a poc per un sender ben fressat, seguint un filat electrificat pel bestiar que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més endavant defugim una porta a l'esquerra on enceta un nou caminet que enllaçaria 800 metres més avall amb el camí empedrat per on hem pujat, però nosaltres continuem recte, mantenint la direcció, sud-est. Les vistes son magnífiques; veiem a la llunyania el Puigmal, per sota seu queda la boira que enterboleix els pobles de la vall.

El sender és prou marcat i fàcil de seguir, transcorre a camp obert, en direcció més aviat sud-est. Si mirem enrere veiem la silueta de l'ermita.

Anem davallant plàcidament, a estones amb una pendent més moderada però no obstant còmoda. AL cap de prop de 475 metres franquegem una tanca pel bestiar alhora que passem entremig d'uns camps de conreu, amb vaques pasturant. Uns 250 metres més tard arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. Només 150 metres després anem a petar a una pista cimentada que ens talla, és la pista que per la dreta puja a l'ermita de Bell-lloc. Nosaltres l'agafem a l'esquerra. Uns 30 metres més endavant arribem a un encreuament de camins; ignorem el que se'n va per la dreta que porta al lloc conegut com el Chalet, seguim per la pista cimentada en direcció a Dorres que ja albirem.

Al cap d'uns 200 metres deixem a la dreta una carretereta que porta a Vilanova de les Escaldes. No deixem la petita carretera asfaltada, que per cert no és gens transitada, no vam trobar cap vehicle en tot el recorregut. Uns 600 metres més tard creuem el rec de Juell, al mateix temps que ens adrecem al nord-est. Només 75 metres després arribem a les primeres cases del poble. Aquí defugim el carrer que surt per l'esquerra i continuem recte pel carrer de Bell-lloc. Uns 300 metres més enllà rebutgem el carrer de més a l'esquerra que entra al poble i tot seguit trenquem a l'esquerra pel carrer dels Pagesos, de terra. Quan aquest s'acaba, uns 175 metres més enllà, entrem de ple al nucli urbà. El travessem en sentit nord-est durant uns 300 metres, fins que trobem el carrer dels Banys que emprenem vers la dreta. Aquest camí ens durà, uns 450 metres més avall, als Banys de Dorres (42.4850,1.9465)Clica per veure'n la ubicació. , on podrem relaxar-nos a les seves piscines d'aigua calenta i sulfurosa.

Edificats a l'aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita impressionant dels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats de la natura i de l'aigua moments de pau, tranquil·litat i relaxament. Després d'una excursió o després de l'esquí, els esportistes venen a fer desaparèixer el seu cansament contemplant la serra o escoltant el cant dels ocells. Els Banys són oberts tot l'any de 9h a 19:30h, excepte 15 dies al novembre. El preu és de 4,80 € (Desembre 2015).
A l'estiu, el bitllet d'entrada dels banys dóna igualment accés al Museu del Granit. S'hi evoca la història dels picapedrers, amb moltes fotos dels temps antics. També s'hi exposen les eines de talla i d'extracció: pics, macetes, cisells, barra a mina, tossut… La història dels picapedrers de Dorres comença al segle XIX amb Étienne Marti (mencionat el 1802). S'observarà l'expansió econòmica de Cerdanya entre 1870 i 1920. El granit de Dorres ha servit per a la construcció de nombroses obres d'art: pont Séjourné i pont Gisclard per al Tren Groc, presa de la Bullosa, túnel del Puymorens, catedral de Lourdes… Per aprofitar aquesta afluència de treball, els obrers de Dorres es van reconvertir al treball de la pedra.

Dins el recinte del Banys trobem la font calenta que alimenta un seguit de banyeres.

9

1h 55'

6,4 Km

1.403 m

42.4850,1.9465Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Banys de Dorres

Trobem aquesta font dins el recinte dels Banys de Dorres, emplaçats a mig quilòmetre a l'est del nucli urbà. En aquest cas, més que una font pròpiament, vull destacar el conjunt d'aigües termals, sulfuroses i calentes del Banys de Dorres. Es tracta d'una deu natural d'aigua sulfurosa, rica de manera natural en sofre i minerals, amb propietats beneficioses que diuen alleugen les afeccions cutànies, les artrosis i els problemes respiratoris. Carregada d'oligoelements, l'aigua benefactora flueix generosament amb un cabal constant de 17 m³ per hora i una temperatura mitjana entre 37 i 40ºC (la més elevada del país, arriba fins els 41ºC). Aquesta aigua és molt semblant a les aigües termals de l'edifici de les Escaldes, molt proper. L'home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500 aC), com ho testimonien els destrals en pedra polida trobats a Dorres. El seu ús es torna habitual i organitzat a partir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX, les qualitats d'aquests aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926 a la Guia de la Cerdanya d'Emmanuel Brousse.
L'única font d'aigua calenta natural queda en un extrem del recinte i alimenta el Rentador Vell que li queda a sota, les dues antigues banyeres que hi ha dins el cobert que té al costat i la piscina-banyera exterior erigida uns metres més avall.
El Rentador Vell és una banyera de granit de forma rectangular, de metre d'amplada per metre i mig de llargada, que va ser tallada el 1841 pels picapedrers Bonaventura Mitjaville que vivien a la casa del costat. L'aigua passa a un altra banyera de similars característiques però de dimensions més petites que queda a un nivell inferior. Abans de la construcció dels banys pel municipi el 1991, era l'únic bany que hi havia i era accessible a tothom.
Dins un petit cobert de pedra al costat de la font hi trobem dues petites cambres de bany, amb dues banyeres fetes en blocs de granit que són atribuïdes als romans però que daten de manera versemblant de l'Edat Mitjana.
Al mig del recinte, en una gran terrassa amb unes ecel·lents vistes, hi ha la piscina-banyera més gran i de recent construcció. Tota de granit, de forma semblant a una llarga V i d'un pam d'alçada.
Davant de la banyera gran hi ha una altra font, aquesta amb aigua freda: Una gran llosa de granit de forma semicircular i disposada en vertical fa de frontal. L'aigua freda raja regulada per una aixeta de polsador i cau en una pica quadrada de granit a mig pam del terra.
A la part alta del recinte, prop de l'entrada, hi ha un replà empedrat amb una paret de pedra lligada formant angle recte. Aquí hi trobem dues antigues piques de granit, un taulell de pedra amb uns curiosos forats rectangulars.

Des dels Banys prenem el camí de terra que surt d'enfront, en sentit nord-oest. Uns 300 metres més amunt anem a parar a la carretera de les Escaldes que fem a l'esquerra. Sense deixar-la, ens durà a la plaça Major de Dorres en poc més de 450 metres, on donarem per finalitzada l'excursió.

F

2h 15'

7,3 Km

1.448 m

42.4848,1.9407Clica per veure'n la ubicació.

Plaça Major de Dorres

Inici i final de la caminada.