Caminada I-209 (Selva)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
274
m |
41.8150,2.5193Clica per veure'n la ubicació. | Aparcaments de
les Escoles (Arbúcies) |
Al final dels aparcaments de les Escoles arrenca en lleugera pujada el passeig del Doctor Carulla, al capdamunt del qual trobem a mà dreta el primer dels elements arquitectònics a destacar, la capella de la Pietat.
| 1 | |
279
m |
41.8157,2.5193Clica per veure'n la ubicació. | Capella de la
Pietat |
Les referències més antigues de la capella són de l'any 1527 i
1552, trobades en un testament. El 1580, el bisbe féu constar a les
corresponents actes que hi havia un retaule bellíssim, avui
desaparegut. L'edifici antic va ser erigit l'any 1717. Malauradament,
durant la Guerra Civil, el 1936, l'edifici fou incendiat, en restaren
en peu només les parets però pel mal estat, l'ajuntament, propietari
del solar per donació que n'havia rebut el 1922, les va fer enderrocar.
Va ser el nou rector, mossèn Llorenç Costa qui acostumà a celebrar
missa per l'aplec al solar on hi havia hagut la capella, d'aquesta
manera va fer créixer el desig per refer-la, i així, la junta de
resconstrucció, presidida pel rector Costa, considerà encomanar el
projecte a l'arquitecte Bartomeu Llongueres Galí, qui, una dècada
després, va reconstruir la capella. El 20 d'agost de 1944 es va
col·locar la primera pedra de l'actual Capella de la Pietat i les obres
varen durar set anys, amb data d'inauguració el setembre del 1951.
L'altar major el consagrà el bisbe Josep Cartañà, el 1956, llavors
s'inaugurà també el cambril.Seguim pel carrer de la Pietat que surt d'enfront de la Capella. El carrer de la Pietat és un dels espais més agradables de la vila, un mirador privilegiat que permet contemplar el poble, la riera i els horts que l'envolten. Alhora, compta amb algunes cases i elements d'interès, com la font i el Pou de l'Escultor.
| 2 | |
280
m |
41.8163,2.5184Clica per veure'n la ubicació. | Font del Carrer
de la
Pietat |
Font d'aigua provinent de la xarxa municipal. Emplaçada dins el
nucli urbà, enfront del número 39 del carrer de la Pietat. Construïda
l'any 1908, la font és un pilar d'obra que emergeix de la tanca que
protegeix el carrer dels horts que queden a sota. El pilar és de base
quadrada, de mig metre de base i dos i mig metres d'alçada, tota ella
d'obra arrebossada i pintada de blanc, rematat amb una teuladeta de
teules a una vessant. A la cara que dóna al carrer i a mitja alçada, hi
ha collada una aixeta de polsador de llautó, amb la maneta amb forma de
petxina, per on raja l'aigua que cau a una pica de forma semicircular
que descansa a terra, pintada de color verd. Al capdamunt hi ha l'any
de la seva construcció, 1956, i a sota un mosaic de rajoles per haver
guanyat, el carrer de la Pietat, el concurs d'embelliment l'any 1971.
Pou de Ca l'Escultor (41.8167,2.5177)Clica per veure'n la ubicació. .
Cap al final d'aquest carrer, a mà dreta, surt el carrer de Sant Hilari. A l'alçada del número 11 d'aquest carrer localitzem la primera de les Fonts Bomba que avui coneixerem, ben característiques a Arbúcies.
Aquestes Fonts de Bomba utilitzen el sistema de bombatge, el qual
s'acciona mitjançant una palanca de ferro. Totes les fonts bomba
d'Arbúcies foren construïdes l'any 1908, amb un sistema de bombeig
manual d'aigües de pou, amb brocs de metall que representen la cara
d'un personatge masculí. El treball de foneria es va fer als tallers
Casals i Gómez de Girona, com queda gravat a la maneta de la palanca de
ferro colat. L'aigua d'aquestes fonts és natural i no tractada.| 3 | |
292
m |
41.8177,2.5167Clica per veure'n la ubicació. | Font del Carrer
Sant Hilari |
Localitzada dins el nucli urbà, arrambada a la casa del número 11
del carrer de Sant Hilari. És una petita construcció que combina obra
arrebossada pintada de color torrat i obra vista. De planta
rectangular, de metre i mig d'amplada, mig metre de fons i uns dos i
mig d'alçada, amb teulada de teules a una vessant. Un broc colzat de
metall representant la cara d'un personatge masculí i collat a la paret
frontal deixa passar l'aigua que cau a una pica rectangular de pedra i
rajoles que descansa directament al terra. Damunt del broc queda el
registre de servei, de fusta. Al capdamunt a l'esquerra una placa de
metacrilat amb el nom de la font. A dalt a l'esquerra hi ha una placa
de metacrilat amb el nom de la font, l'any de la seva construcció 1908
i el de l'última restauració 2012. Continuem pel carrer Magnes, la plaça Doctor Turon, el carrer Doctor Santiago Geli, el carrer del Pont, el carrer Francesc Camprodon i el carrer Prat i Marcet, que ens duu al lloc més emblemàtic del poble, la plaça de la Vila. Indret d'inspiració per a molts pintors i poetes, un espai porticat obert als segles XVI-XVII amb porxos d'arc rebaixat o carpanells fets amb carreus ben tallats de mida irregular. Presideix la plaça un plàtan centenari, l'Arbre de la Llibertat (41.8161,2.5142)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquest arbre és un dels signes d'identitat de la vila d'Arbúcies i
dóna ombra a la plaça. Una placa commemora el centenari. Va ser plantat
l'any 1873 per commemorar la Revolució del Setembre de 1868 i com a
símbol de llibertat en plena Guerra Carlina (1872-1876). L'any 1875,
les forces de la I Divisió de l'Exèrcit Reial de Catalunya van intentar
arrencar l'arbre per la significació que tenia. Malgrat tot i gràcies a
les súpliques del mossèn del poble i de diversos veïns, el general
Auguety cedí i a canvi demanà que es posés un rètol amb el nom "Arbre
d'esplai". A la Pasqua de Resurrecció de l'any 1944, s'estrenà una
sardana, a la qual Antoni Vives i Batlle posà lletra, titulada "Cant a
la Vil·la d'Arbúcies", amb l'arbre com a protagonista.L'edifici més destacable de la plaça és l'església parroquial de Sant Quirze.
| 4 | 15' |
0,8 Km |
287
m |
41.8163,2.5140Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Quirze |
Un altre edifici interessant d'aquesta plaça és Can Rinsa (41.8161,2.5144)Clica per veure'n la ubicació. .
Des de la plaça de la Vila davallem per les escales empedrades del
carrer del Pont, situat a la dreta de l'església, amb marques blanques
i vermelles a la cantonada corresponents al
Un cop a l'altre costat comencem pròpiament l'excursió. Trobem un
rètol i una estaca que ens indiquen que cal seguir vers la nostra
esquerra per l'ample camí que circula paral·lel a la riera que portem a
l'esquerra, seguint el
Quan tornem al camí, aquest esdevé en unes escales fetes amb troncs que ens pugen al carrer Segimon Folgueroles que ens talla. Un rètol ens informa que un centenar de metres a la dreta es localitza la Farga i la Bassa del Roquer (41.8183,2.5103)Clica per veure'n la ubicació. . Anem a conèixer-les.
La Farga del Roquer va ser una ferreteria de farga d'aram
construïda entre 1846 i 1848 i estigué en funcionament fins a l'any
1873, quan la inestabilitat provocada per la III Guerra Carlina
impossibilità la continuació de les seves activitats. Està situada al
costat de la bassa, un estany natural modificat lleugerament. S'hi
conserva una turbina del 1934 que feia funcionar a tots els mecanismes
gràcies a l'aigua de la bassa. Encara que al principi era una farga
d'aram la seva funció va canviar amb el temps a adoberia de pell,
torneria i, finalment, un espai vinculat a la indústria carrossera.
L'edifici ha estat objecte d'una recent restauració, segons un projecte
del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, que ha comportat la
recuperació d'algunes de les seves estructures. Desfem els últims prop de cent metres fins que arribem al pont que creua la riera. Aquí creuem el carrer on som i un cop a l'altra banda continuem d'enfront, en direcció oest, per un camí de terra de lleugera baixada, resseguint a contra corrent la riera d'Arbúcies que ens acompanya a l'esquerra. Passem pel costat d'una filera de cases adossades que ens queden a la dreta, caminant entre les mateixes i la riera. Quan s'acaben les cases defugim el carrer la Farga que ve per la dreta, al mateix temps que entrem a l'anomenat passeig del Montseny, on als pocs metres hi trobem la seva font, al marge del camí a mà dreta.
| 5 | 30' |
1,7 Km |
296
m |
41.8179,2.5076Clica per veure'n la ubicació. | Font del Passeig
del Montseny |
Està ubicada dins el passeig del Montseny, al costat de la llera
esquerra de la riera d'Arbúcies. La font és un petit mur adossat al
marge, de cinc cares i forma de "muntanyeta", fet amb pedres de riu de
colors diferents. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat
al mig del frontal, cau a un bassal rectangular a mig pam del terra i
desguassa per sota del camí a la riera. Cal destacar el bonic broc,
d'acer inoxidable i forma no cilíndrica, més gruixut de dalt que de la
sortida. A banda i banda de la font disposem de dos bancs d'obra per
seure.Continuem per l'ample i ombrívol camí, sense deixar la riera d'Arbúcies (41.8185,2.5059)Clica per veure'n la ubicació. que ens acompanya tothora a l'esquerra.
La riera d'Arbúcies neix als contraforts del Montseny, al coll de
Sant Marçal, sota el massís de les Agudes, i recorre de dalt a baix tot
el terme municipal d'Arbúcies. Al llarg del seu recorregut rep aigües
de la riera Xica, de la riera de la Pineda i de la riera de les
Truites. Aquest riu drena una conca de roques magmàtiques, amb una
important cobertura forestal, que genera una llera de sauló amb còdols
arrodonits. Uns 200 metres més enllà rebutgem un corriol que s'enfila per la dreta i porta al parc de la Glorieta, nosaltres seguim pel passeig. Uns 50 metres després arribem a una gran esplanada, a la dreta de la qual hi trobem un petit replà d'obra enlairat, com si d'un escenari es tractés. En aquest punt trenquem temporalment a la dreta, passem a frec de l'escenari que deixem a la dreta i seguim per un caminet en lleugera pujada, remuntant el sot del Palau que portem a l'esquerra. Sense deixar el camí, només un centenar de metres més amunt, creuem el torrent per un pontet de fusta i, un cop a l'altre costat, som en una petita esplanada amb la font d'en Ramon Ferrer i Montplet en un racó a l'esquerra.
| 6 | 40' |
2,1 Km |
314
m |
41.8200,2.5049Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Ramon
Ferrer i Montplet |
Erigida en un raconet dins el parc del Sot del Palau, a tocar de la
llera dreta del torrent homònim, uns 125 metres abans que aquest aboqui
les seves aigües a la riera d'Arbúcies. La font es troba en una petita
esplanada al costat mateix del torrent, acompanyada d'una taula de
pedra i diversos bancs per seure. Es tracta d'un mur de pedra lligada
de colors diferents, d'uns quatre metres de llargada per metre i mig
d'alçada i adossat al marge. En episodis plujosos l'aigua raja per un
forat practicat al mig del mur (el broc ha desaparegut), cau a un
bassal de pedra a un pam del terra i desguassa directament al torrent.Tornem a l'esplanada anterior i fem a la dreta, seguint el passeig de la riera en direcció oest. Traspassem una zona de plans anomenada Prat Rodó; a la dreta ens queden uns gronxadors per la mainada i a l'esquerra ignorem una estreta palanca de ferro que creua la riera.
Poc després arribem a l'espai de la Corbadora, on hi ha un restaurant. Del costat dret del restaurant surt un camí protegit per una barana de fusta que ens puja a una esplanada habilitada com aparcament, on hi trobem l'entrada al restaurant i al seu costat dret la font de la Corbadora.
| 7 | 50' |
2,5 Km |
318
m |
41.8194,2.5025Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Corbadora |
La trobarem en el paratge de la Corbadora, al costat mateix de
l'entrada principal del restaurant homònim. La font és un petit mur de
pedra lligada, de colors variats i forma de muntanyeta. A banda i banda
arrenquen altres dos murs més baixos formant angle obert amb el frontal
que fan de respatller a dos bancs d'obra arrebossada i rematats amb
rajoles. L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador encastada a
la part alta del frontal i cau a un bassal semicircular de pedra. Desfem els últims poc més de 25 metres en baixada fins el gran pla de la Corbadora on emprenem de nou el camí de la riera d'Arbúcies cap a la dreta, amb la mateixa direcció que dúiem abans, oest. Passem a frec del restaurant que deixem a la dreta. De seguida travessem la riera per un robust pont de pedra. Veiem com per la dreta el torrent dels Abeuradors aporta les seves aigües a la riera.
A l'altre costat del pont ens topem amb les restes de l'antiga Corbadora (41.8189,2.5008)Clica per veure'n la ubicació. , amb uns cartells informatius que ens descriuen l'itinerari que estem fent.
El nom de Corbadora prové de l'antiga fàbrica de rodes i cadires, i
del qual avui dia només en resten les runes. La torneria és el tercer
braç sobre el que se sostenia el procés d'industrialització d'Arbúcies,
juntament amb la carrosseria i el tèxtil. La Corbadora, que sembla ser
la fàbrica més antiga d'Arbúcies, va haver de tancar portes perquè un
incendi en va arrasar tot l'edifici.Som davant l'antiga Corbadora, tal com hi hem arribat. Rebutgem un ample camí ascendent que se'n va per l'esquerra i prenem un caminet planer que marxa vora la riera que portem a la dreta, a l'esquerra anem resseguint l'antiga construcció industrial. Uns 150 metres més endavant travessem la riera per un pont de fusta.
Continuem pel camí que està ben marcat, ara amb la riera a l'esquerra. Una mica més de 30 metres més enllà arribem a una bifurcació; el camí de l'esquerra creua la riera per un altre pont de fusta i porta a una zona de lleure, nosaltres prenem el brancal de la dreta en lleugera pujada i allunyant-nos de la riera. Anem trobant estaques de fusta amb indicadors que ens confirmen el bon camí, cap al Pont del Moli de les Pipes, el nostre següent objectiu. Caminem per un tram amb una mica de desnivell. Pugem uns amples graons fets amb troncs i uns 50 metres més endavant trenquem a l'esquerra tot baixant per uns altres esglaons de fusta. Una mica més de 100 metres després deixem a mà esquerra un replà protegit amb una barana de fusta amb dos bancs per seure.
Estem enlairats respecte la riera. Continuem davallant per unes escales de fusta que més avall esdevenen altre cop un camí ben definit. Sense deixar el camí, una mica més de 200 metres més avall, anem a petar a una pista forestal que ens talla, just a l'alçada d'un pont d'obra que travessa la riera.
La pista a la dreta condueix a Can Valiente i més enllà a la carretera de Viladrau, nosaltres la prenem vers l'esquerra tot creuant la riera d'Arbúcies per última vegada per una passera d'obra. Caminem inicialment en direcció sud. Una cinquantena de metres després entrem en un revolt pronunciat a la dreta que ens fa canviar el sentit del nostre caminar. A mig revolt deixem a l'esquerra un caminet que porta a una mina tancada amb un reixat de ferro. Poc després ignorem un ample camí que arrenca per l'esquerra i porta al mas el Congost. Seguim la pista sense pèrdua, en direcció nord i lleugera però constant pujada, en paral·lel a la riera que ens queda a baix a la dreta. Uns 250 metres més amunt, la pista passa per sobre de la riera de les Truites, escassos 50 metres abans que aboqui les seves aigües a la riera d'Arbúcies.
Continuem pista amunt. Uns 200 metres més endavant entrem en una gran esplanada amb el Molí de les Pipes enfront, avui dia reconvertit en restaurant. Ja a prop de l'edifici, un indicador ens assenyala la font a la dreta. Així doncs baixem per unes escales que ens atansen a la font de les Pipes.
| 8 | 1h 20' |
4 Km |
343
m |
41.8198,2.4945Clica per veure'n la ubicació. | Font de les Pipes |
Erigida al costat mateix de la llera dreta de la riera d'Arbúcies,
sota mateix del Molí de les Pipes i a uns 50 metres del pont romànic.
La font queda en una raconada ombrívola, formant una placeta a recer de
les escales i del marge. El frontal és un mur de pedra adossat a la
muntanya, de forma ondulada, al mig del qual hi ha encastat un broc de
ferro en forma de teula i abonyegat. L'aigua cau a un bassal
semicircular arran del terra i desguassa per un canaló obert a un petit
xaragall que va a parar a la riera. Al damunt del broc hi trobem una
rajola de ceràmica quadrada amb el nom de la font gravat. A banda i
banda de la font dos bancs correguts de pedra, amb el seient i el
respatller alicatat amb rajoles de color blanc amb la tècnica del
trencadís. A l'entorn de la font disposem d'una taula rodona de pedra
envoltada per bancs que ens conviden a fer-hi una estada.
Deixem la font enrere i continuem per un caminet que circula en paral·lel i a contra corrent de la riera. El camí està ben arranjat amb baranes de fusta que ens protegeixen de la riera que portem a mà dreta, a l'esquerra i enlairat ens queda el molí. En no res som al costat del bonic pont romànic del Molí de les Pipes.
| 9 | 346
m |
41.8200,2.4939Clica per veure'n la ubicació. | Pont del Molí de
les Pipes |
El trobem al costat mateix del Molí de les Pipes i prop de la font
homònima de qui rep el nom, en un trencall que surt a l'alçada del punt
quilomètric 2,1 de la carretera GI-543 que porta d'Arbúcies a Viladrau,
en un indret emboscat i humit de gran encís. Malgrat la manca de
documentació que ho acrediti, aquest pont romànic que salva la riera
d'Arbúcies, es considera construït al segle XI. És un pont d'arc de
punt rodó, d'un sol ull, amb baranes fetes amb còdols de pedra
irregular, sense treballar. Recobert en part de molsa, heures i
falgueres, constitueix un dels indrets més romàntics i encisadors del
terme.No flanquegem el pont romànic, deixem el molí a l'esquerra i
continuem per un estret corriol que surt d'enfront, enfilant-se en
direcció sud-oest. Uns 50 metres més amunt anem a parar a una pista
forestal que ens talla, just a l'alçada d'un pont d'obra; a la dreta
creuaríem el pont i enllaçaríem amb la carretera de Viladrau, nosaltres
l'agafem a l'esquerra. De seguida però, quan hem descrit un revolt a la
dreta, abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un senderó que
marxa en direcció sud al començament, amb un nou indicador que ens
informa que aquest corriol es l'enllaç amb el
Un cop a l'altra banda continuem pel fressat sender ascendent, ja sense marques indicadores, en sentit sud-est. 150 metres més endavant ignorem un camí que surt per l'esquerra i en no res som a la part del darrere del Mas el Congost (41.8173,2.4935)Clica per veure'n la ubicació. .
Som darrere el mas. Defugim un camí que surt per la dreta i prenem el que voreja la casa que deixem a l'esquerra. Seguim pel planer camí que aviat esdevé un ample vial. Uns 450 metres més endavant saltem una tanca i anem a petar a una pista forestal que ens talla; és la pista que per la dreta puja a Santa Fe. Prenem la pista vers l'esquerra. A continuació creuem el sot de l'Infern. Anem perdent alçada poc a poc, obviant qualsevol camí que ens meni, sempre per la pista principal, sense pèrdua possible. Tot i ser una pista forestal, no vam topar amb cap vehicle en tot el recorregut. Uns 200 metres després passem pel costat de Can Selva que ens queda a l'esquerra al mateix temps que defugim un camí que se'n va per la dreta. De seguida ignorem un camí que surt per l'esquerra i una mica més avall veiem a l'esquerra la Caseta d'en Rabat (41.8162,2.4986)Clica per veure'n la ubicació. que resta per sota nostre, amb un observatori astronòmic al capdamunt.
Aviat obviem un camí que surt per la dreta i va a Can Pairana i tot seguit una altre a l'esquerra que dóna accés a la Caseta d'en Rabat. Nosaltres no deixem en cap cas la pista principal. De seguida traspassem el sot de Can Pairana o de Roters, segons quin mapa es miri, per un pont d'obra i pedra. Un cop a l'altra banda del torrent, la pista ens fa canviar el sentit del nostre caminar, adreçant-nos clarament al nord. Anem trobant rètols informatius de la "Ruta de l'Aigua i les Herbes Remeieres" i també indicadors a la Font del Ferro, el nostre immediat objectiu. Uns 150 metres després se'ns incorpora un ramal per la nostra dreta i uns 125 metres més tard trobem un rètol informant-nos que per aquí passa el Rec de la Plana 41.8164,2.5000Clica per veure'n la ubicació. .
La pista circula en paral·lel al rec de la Plana que podem veure a estones, algun tram amb canonades i d'altres per un rec obert. A l'esquerra una filera de cases adossades i desocupades, que semblen noves a estrenar però no habitades i molt abandonades. Al cap d'uns 350 metres la pista mor en un vial asfaltat; a l'altra banda tenim el camp de futbol. Nosaltres defugim l'asfalt i continuem per un ample camí de terra que arrenca a la nostra dreta endinsant-se en el bosc, en direcció sud-est i moderada pujada, és l'anomenat camí del Turó del Campament. Anem seguint aquest sender. Al cap d'uns 300 metres arribem a una trifurcació; rebutgem tant el camí de la dreta com el que surt d'enfront i prenem el camí cimentat que arrenca per l'esquerra. Uns 175 metres després som en una nova cruïlla de carrers; defugim els dos que se'n van per la dreta i continuem d'enfront, en lleugera baixada. Només una mica més de 30 metres més avall, abandonem l'asfalt i trenquem a la dreta per un corriol que es fica dins el bosc, en direcció més aviat sud-est. El senderó, força planer, ressegueix el rec de la Plana.
No deixem aquest caminoi que mica en mica es va encarant al sud. Uns 400 metres més endavant defugim un corriol descendent que surt per l'esquerra i baixa a buscar el carrer Domènec Refart i de seguida trobem una passera de fusta a la dreta que travessa el rec i ens atansa a través d'unes escales de pedra a la bonica font del Ferro.
| 10 | 2h 10' |
7,2 Km |
351
m |
41.8133,2.5099Clica per veure'n la ubicació. | Font del Ferro |
Localitzada als afores del poble pel sud-oest, dins el bosc, al
costat del rec de la Plana, entre el nucli urbà i la urbanització
Sector Sud. La font es troba en un espai ben arranjat en un racó d'una
clariana enlairada enmig del bosc que forma una petita placeta. Es
tracta d'un mur de pedra lligada adossat al marge que alhora reté les
terres. L'aigua brolla per una gruixuda canella de ferro encastada al
frontal a un metre d'alçada, cau a un bassal quadrat arran del terra
que està empedrat i desguassa a través d'un canaló obert que ressegueix
la placeta per un lateral al rec de la Plana. Al frontal i al costat
del broc hi trobem gravat a les pedres el nom de la font i una data,
1602, que se suposa deu indicar l'any de la seva descoberta. 
Vista la font creuem el rec i el resseguim a la dreta, planerament i amb la mateixa direcció que dúiem. El corriol és estret i circula en paral·lel a la sèquia de regadiu, passant a frec de diferents horts que ens queden a l'esquerra. L'entorn dóna un aspecte rural a la zona i ens permet gaudir de diferents panoràmiques de la vila d'Arbúcies i del seu entorn natural.
Al cap d'uns 200 metres des que hem deixat la font del Ferro enrere arribem a la bassa d'en Sansa (41.8167,2.5177)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquesta bassa és alimentada pel rec de la Plana i regula l'aigua de
regadiu d'un munt de petits horts.Des de la bassa prenem un caminet d'acusada baixada que arrenca en direcció nord. Passem entremig dels horts. Uns 75 metres després anem a petar a un carrer asfaltat que creuem i un cop a l'altra banda davallem pel passatge de la Pujada de l'Era que surt d'enfront. 175 metres més avall anem a parar al carrer del Castell. Aquí trobarem la primera de les característiques fonts de Bomba d'Arbúcies, en aquest cas la de Can Salau.
| 11 | 2h 20' |
7,7 Km |
296
m |
41.8149,2.5138Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Salau |
Emplaçada dins el nucli urbà, al començament del carrer del
Castell, en una placeta que forma amb el carrer del Vern, adossada a
Can Salau de qui rep el nom. La font és una petita construcció adossada
a la façana d'una casa. Combina obra vista i pedra, és de planta
rectangular, de metre i mig d'amplada, metre de fons i dos i mig
d'alçada amb la teulada plana. A la cara més ampla hi trobem la sortida
de l'aigua a través d'un broc colzat de metall que representa la cara
d'un personatge masculí. El broc està collat al frontal que queda
endarrerit dos pams respecte la façana per mitjà d'una volta. L'aigua
cau a una pica rectangular a mitja alçada. Damunt del broc queda el
registre de servei, de fusta envernissada, i a la part baixa un altre
porteta de característiques similars. A dalt a l'esquerra hi ha una
placa de metacrilat amb el nom de la font, l'any de la seva construcció
1908 i el de l'última restauració 2012. A partir d'aquí farem un recorregut pel nucli urbà d'Arbúcies, coneixent un munt de fonts i d'altres elements arquitectònics interessants. L'itinerari ens durà finalment a l'aparcament de les Escoles, on hem encetat aquesta entretinguda passejada i que donarem per ben finalitzada.
| 12 | 294
m |
41.8146,2.5149Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Mero |
Es troba dins el nucli urbà, al costat de Can Mero de qui pren el
nom, situada a l'alçada del número 33 del carrer del Castell, en una
placeta que el carrer forma, just davant d'on arrenca el carrer del
Montseny. La font és una petita construcció que sobresurt de la façana
de la casa on està adossada. Combina obra vista i obra arrebossada i
pintada de color ocre. De planta rectangular, de metre i mig d'amplada,
mig de fons i uns tres d'alçada amb la teulada plana. El frontal queda
endarrerit dos pams respecte la façana per mitjà d'una volta. Dins hi
trobem la sortida de l'aigua per mitjà d'un broc de metall colzat que
representa la cara d'un personatge masculí i al damunt el registre de
servei, de fusta envernissada. L'aigua és recollida per una pica a dos
pams del terra. A dalt a l'esquerra hi ha una placa de metacrilat amb
el nom de la font, l'any de la seva construcció 1908 i el de l'última
restauració 2012. | 13 | 295
m |
41.8145,2.5155Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Palau |
No confondre amb la font del Palau. Aquesta la localitzem dins el
nucli urbà, al carrer del Castell, al costat de Can Palau i sobre les
escaletes del carrer Dr. Ramon Pagès. Consisteix en una construcció
aïllada, que combina obra vista i pedra. De planta semicircular, de
metre i mig d'amplada, dos de fons i uns tres d'alçada amb la teulada
plana. El frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana per
mitjà d'una volta. Dins hi trobem la sortida de l'aigua per mitjà d'un
broc a mitja alçada, de metall colzat que representa la cara d'un
personatge masculí. L'aigua cau a una pica a dos pams del terra. Al
damunt hi ha el registre de servei, de fusta envernissada. A dalt a
l'esquerra hi ha una placa de metacrilat amb el nom de la font, l'any
de la seva construcció 1908 i el de l'última restauració 2012. 
Can Bosch (41.8155,2.5164)Clica per veure'n la ubicació. .
| 14 | 273
m |
41.8162,2.5175Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Vilà |
Es troba a la llera dreta de la riera d'Arbúcies, darrere del
carrer del Sorrall i davant de Can Calau. Entre els números 73 i 75 del
carrer Sorrall arrenca un carreró (una pintada ens assenyala la font)
que porta a unes curtes escales que baixen directament a la riera, on
hi trobem la font. Tant la font com l'entorn es troba totalment
abandonat, cobert tot de vegetació. El gruixut broc de ferro per on no
raja aigua està encastat a la part baixa d'un mur d'obra arrebossada.
Sota mateix hi ha un petit bassal semicircular de pedra. Al costat hi
ha un vell safareig d'obra ple de terra i herbes.| 15 | 279
m |
41.8164,2.5161Clica per veure'n la ubicació. | Font del Bon Humor |
La trobem dins el nucli urbà, a l'alçada del número 44 del carrer
del Sorrall. La font sobresurt de la façana de Can Serraller on està
adossada. És una petita construcció d'obra arrebossada i pintada de
color ocre, de metre i mig d'amplada, per mig d efons i uns dos i mig
d'alçada. L'aigua raja per un broc colzat de metall que representa la
cara d'un personatge masculí. El broc està collat al frontal que queda
endarrerit dos pams respecte la façana per mitjà d'una volta. L'aigua
cau a una pica rectangular de rajoles a mitja alçada. Damunt del broc
queda el registre de servei, de fusta envernissat. A la part baixa hi
ha un altre registre de característiques similars. 
Pont Vermell (41.8168,2.5171)Clica per veure'n la ubicació. .
| F | 2h 45' |
8,8 Km |
274
m |
41.8150,2.5193Clica per veure'n la ubicació. | Aparcaments de
les Escoles |
Punt d'inici i final de la passejada.