Itinerari:
Situada just a la sortida de Sabadell pel nord, al costat d'una de
les entrades al bosc de Can Deu, en un indret que forma part del parc
agrari de Sabadell, envoltat de natura. Actualment, l'àrea de lleure té
una funció preferent com a zona de pícnic, habilitada amb una
instal·lació de taules i barbacoes, zona d'aparcament de grans
dimensions i un fàcil accés a l'àrea per a tothom.
Som situats a l'entrada de l'aparcament, al costat de la Creu. El
primer que veiem és l'església de Sant Julià d'Altura que s'alça
orgullosa davant nostre.
Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el
terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada
(1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de
Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels
paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de
Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme
de Sabadell. A més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn
l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera
església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles
successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una
important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual
mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església
anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El
retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la
Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o
el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de
Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el
cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions
arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar
al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82
tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI
al XVIII.
Iniciem la caminada al costat de la Creu, travessem tot l'aparcament
i anem a parar a una esplanada arbrada plena de taules i bancs per
seure, de l'extrem nord de la qual arrenquen unes escales que ens
baixen al bosc on ens trobem amb una cruïlla de camins; nosaltres
prenem el camí descendent de l'esquerra, franquejat per una barrera i
que marxa en sentit nord-oest, en moderada pendent. Uns 100 metres
després descrivim un revolt molt tancat a la dreta, al mateix temps que
travessem el sot dels Capellans. Aquí el camí s'encara cap el nord-est
i uns 125 metres més endavant, a l'esquerra, ens queda la primera de
les fonts d'avui, la font dels Capellans.
Emplaçada en el barranc dels Capellans, a uns 250 metres en línia
recta al nord de l'església de Sant Julià d'Altura. La font raja del
talús amb l'aigua que recull del barranc dels Capellans, afluent del
torrent de Ribatallada. Presenta una obra en forma de capella adossada
al marge de la muntanya, construïda amb maons vistos i pedra. Dins
l'arcada hi ha tres brocs, malgrat que no tots ragen, depenen de les
pluges. La part baixa del talús es troba reforçat amb un mur de pedra
lligada, disposat en angle recte respecte la font, el qual serveix per
subjectar una alzina adulta que es troba molt inclinada i de la qual
sobresurten les arrels. La franja de davant de la font està pavimentada
amb totxo manual a sardinell amb un banc de fusta encastat al mur de
pedra. Al segle XVIII ja se l'anomenava així, avui dia és propietat de
la Companyia d'Aigües de Sabadell i continua sent molt visitada.
L'última remodelació de la font data de l'any 2002. L'entorn immediat a
la font és net, però el barranc de Capellans és ple de deixalles.
Davallem pel camí durant escassos 75 metres i trobem a l'esquerra la
font del Suro.
La trobem a cavall del barranc dels Capellans i el torrent de
Ribatallada, a uns 300 metres en línia recta al nord de l'església de
Sant Julià d'Altura, i a escassos 75 metres més avall de la font dels
Capellans. Un petit muret d'obra arrebossada adossat al marge de la
muntanya fa de frontal a la font. D'un broc de ferro encastat al
frontal raja un fil d'aigua que cau en una pica rodona, després passa
per sota el paviment del davant de la font i va a parar a un petit
bassal per desguassar finalment al torrent tot creuant el camí. A
l'esquerra de la font i disposat en angle hi ha un bancal d'obra pintat
curiosament de color blau cel descolorit. L'aigua d'aquesta font recull
diversos escorrims que procedeixen de la font dels Capellans, com també
del torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció
molt recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall,
també a l'esquerra del camí, just abans d'arribar al revolt següent, el
de les alzines sureres. Val a dir que la presència d'aquestes sureres
és del tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de
substrat silícic.
Veiem ran del camí unes alzines sureres; la presència d'aquestes
sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament
de substrat silícic. Uns 75 metres després d'abandonar la font del Suro
el camí fa un revolt de 90º a la dreta, just en el punt on podem veure
les restes de la masia de Ribatallada i mirant més enllà, enlairat al
nord, el castell de Ribatallada (41.5873,2.0658)Clica
per veure'n la ubicació. , avui abandonat i en
procés de degradació.
Antic castell, situat prop de la masia de Ribatallada. La primera
referència documental data de l'any 1136, quan Ramon Berenguer IV,
comte de Barcelona, concedí en feu el castell al senescal Guillem
Ramon. Posteriorment passà als Montcada i més tard passà per compra a
Pere de Clasquerí. La família Togores foren senyors d'aquest castell
des del segle XIV al XV, quan s'extinguí aquest cognom amb la mort de
Joan de Togores, cap a l'any 1410.
De seguida el camí es bifurca; si anéssim cap a la dreta podríem
veure les restes dels pous de glaç de Ribatallada i continuaríem fins
arribar al camí del Rieral i al riu Ripoll, on trobaríem les fonts dels
Plàtans i de la Teula, nosaltres seguim el camí de l'esquerra, en
lleugera baixada. Uns 175 metres més endavant, a peu de camí a la
nostra esquerra, una placa ens recorda que aquí hi hagué l'antic pantà
de Ribatallada (41.5876,2.0653)Clica
per veure'n la ubicació. .
El pantà de Ribatallada fou construït el 1895, sota mateix de la
masia castell de Ribatallada. Tenia una capacitat de 10.000 m3 i
s'alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir del 1901
també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser
una de les principals fonts de proveïment d'aigua a la ciutat, fins que
els aiguats de 1962 el van inutilitzar. Estava format per un mur de
contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia
regular-ne la sortida.
El torrent de Ribatallada és el fruit de la unió dels torrents de
Guinard i de Gotelles. Transcorre des de sota la masia de Ribatallada
fins al Ripoll. Juntament amb el de Colobrers, el torrent de
Ribatallada és un dels indrets més rics i més ben conservats de tot el
Rodal de Sabadell. La vegetació variada, exuberant i poc degradada és
un tresor extraordinari que hauríem de fer els possibles per llegar-lo
intacte a les generacions futures. L'aigua de Ribatallada ha estat molt
apreciada pels sabadellencs durant una colla d'anys. Això es deu al fet
que al segle XIX es va construir una xarxa de mines subterrànies i un
pantà aprofitant l'abundància d'aigua de l'aqüífer que hi ha al subsòl
del torrent. D'aquesta manera es podia subministrar aigua a la ciutat.
Deixem el pantà a l'esquerra i seguidament voregem un petit turó que
portem a l'esquerra. Uns 90 metres després arribem a una bifurcació, a
la dreta remuntaríem el torrent de Guinard, nosaltres prenem el camí de
l'esquerra que segueix el torrent de Gotelles (41.5877,2.0617)Clica
per veure'n la ubicació. a contra corrent, en direcció
oest.
El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va
paral·lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan
conflueix amb el torrent de Guinard, on passa a anomenar-se torrent de
Ribatallada. El seu relleu és abrupte, amb talussos de forta pendent i
vegetació molt frondosa. Junt al curs d'aigua podem observar una
comunitat de ribera molt desenvolupada amb cua de cavall, avellaners,
oms i xops que, a les parts superiors del talús, permet una transició
entre alzinar i pi. És un espai d'interès medio-ambiental per a la
funció connectora que desenvolupa, així com per l'elevada biodiversidat.
Val la pena que ens anem fixant en els espadats argilosos que donen
nom al paratge de Ribatallada. Damunt d'un dels tallats, a la dreta,
veiem les darreres cases de la urbanització de Ca n'Avellaneda. El
torrent es va estrenyent, gaudint en tot moment del soroll de l'aigua
que ens acompanya. Al cap d'uns 180 metres de caminar al costat del
torrent trobem a mà dreta una fita de termes triangular amb els escuts
de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa (41.5880,2.0626)Clica
per veure'n la ubicació. .
El sender fa de bon caminar, guanyem alçada lentament, creuant el
torrent diverses vegades. A mig camí veurem a l'esquerra una surgència
d'aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent. Quan portem
caminats uns 900 metres des de que seguim el torrent de Gotelles,
trobem la font de la Moreria a mà esquerra, a l'altra banda del
torrent, on una palanca de fusta ens facilita l'accés.
Situada a l'extrem més al nord del terme de Sabadell, a tocar d ela
llera del torrent de Gotelles. Estratègicament ficada dintre d'un espès
falguerar hi trobem aquesta bonica font. L'aigua raja per un gruixut
tub de ferro encastat directament a les pedres de la muntanya, cobertes
de molsa, i cau en un bassal situat per sota del paviment que està
empedrat amb còdols. A banda i banda de la font i disposats en angle hi
ha dos bancals de pedra. El nom d'aquesta font sembla que prové d'una
antiga torre de guaita, coneguda per la Torre de la Moreria, les restes
de la qual encara es poden veure dalt del turó que queda en la unió
dels torrents de Gotelles i de Can Font.
Escassos 100 metres més enllà, just quan el camí entra en un revolt
a l'esquerra, trobem la font de Gotelles, en una raconada a la dreta i
al costat mateix del torrent que li dóna el nom.
Localitzem aquesta font a l'extrem més al nord del terme de
Sabadell, al costat del torrent de Gotelles del que pren el nom,
escassos 100 metres més amunt de la font de la Moreria. Dos murets
baixos de pedra lligada disposats en angle recte acullen la font, el
primer d'ells també fa de mur de contenció del talús. Entre els dos
murets queda la font; una paret d'obra vista, més alta que els murets,
amb un broc de ferro encastat al frontal per on raja l'aigua i cau a un
bassal quadrat situat arran del terra que està empedrat.
Deixem la font a la dreta i també el torrent de Gotelles del que ens
acomiadem definitivament. Continuem pel camí en la mateixa direcció que
dúiem. A partir d'aquí, però, el camí presenta una forta pujada,
ajudats al principi per uns graons mig desmanegats, amb vàries
giragonses. A mida que anem pujant també sortim de l'ombrívol bosc.
Passem per sota una línia d'alta tensió, just en el punt que el camí
esdevé planer i trobem una bifurcació; nosaltres prenem el camí ample
que surt davant nostre en sentit ponent, obviant el de la dreta. Uns
150 metres més enllà voregem un camp conreat que portem a la dreta, a
l'esquerra ens queda el bosc. Finalment anem a petar a la carretera
BV-1248 que creuem perpendicularment i amb molt de compte. Un cop a
l'altre cantó ignorem un ample vial que surt d'enfront i prenem un camí
que arrenca a l'esquerra en sentit llevant, paral·lel a la carretera
que portem a l'esquerra. Uns 575 metres més endavant som altre cop a
tocar de la carretera, punt en que el camí fa un gir envers la dreta de
gairebé 180º i baixa a buscar el torrent de la Riereta (41.5846,2.0549)Clica
per veure'n la ubicació. que travessem a gual.
Un cop a l'altra banda som en un camí que es confon amb el torrent i
que fem a l'esquerra, en direcció llevant. El camí és força planer i
marxa en paral·lel amb el torrent que ens queda a l'esquerra. Uns 450
metres després anem a parar al revolt d'una pista que ens talla; a
l'esquerra aniríem a Ca n'Argelaguet, nosaltres fem a la dreta en
lleugera pujada i direcció sud durant només 100 metres, moment que ens
desviem a l'esquerra per un camí barrat amb uns pilons de fusta que ens
porta directament a una esplanada amb bancs. A sota a l'esquerra trobem
la font de Ca n'Argelaguet, a la qual hi accedim baixant per uns
esglaons.
Situada a uns 300 metres a l'oest en línia recta de la masia de Ca
n'Argelaguet. Diuen que sempre raja. La font queda en una terrassa de
forma triangular acollida per una banda per un mur longitudinal de
pedra lligada i per una barana de fusta per l'altra. A l'extrem
esquerra del mur està la font, amb un frontal d'obra arrebossada i un
tub de plàstic encastat a la part baixa per on raja un fil d'aigua que
cau en un bassal quadrat fet amb maons situat arran de terra. Després
l'aigua és canalitzada fins la bassa que hi ha a sota a través d'una
canal oberta de maons. A la dreta de la font hi ha un banc de fusta
collat al mur de pedra que li fa de respatller.
L'entorn de la font és un lloc agradable, amb una gran esplanada a
l'ombra de grans exemplars d'arbres de diferents tipus, bancs per
reposar i sota de la font una gran bassa des d'on gaudir d'unes bones
vistes cap els camps de conreu de la masia que dóna nom a la font.
Reprenem la marxa per un camí que surt de la mateixa font. A dalt a
la dreta deixem la gran esplanada, a l'esquerra ens queda la barana de
fusta i a sota seu la gran bassa de reg. Anem caminant per dins el bosc
per un sender ben evident, inicialment en direcció sud però de seguida
ens encarem cap al sud-est. Uns 175 metres després enllacem a
l'esquerra amb un camí més ample que porta direcció llevant i uns 150
metres més endavant passem a frec d'una petita construcció que ens
queda a l'esquerra. Si mirem més enllà entre els arbres, veurem de
lluny la masia de Ca n'Argelaguet (41.5821,2.0633)Clica
per veure'n la ubicació. .
Masia documentada des del 1537, la masia actual sembla que es va
edificar al segle XVI, sobre restes d'una masia més antiga. La façana,
que destaca del conjunt, té frontis a dos vessants, i detalls
decoratius d'obra de gerrer i una barbacana. El portal, majestuós, té
un gran dovellatge. A l'interior, s'hi troba una llar de foc rodona,
amb gran faldar i una cuina ben cuidada. La casa encara disposa de
l'era, que es troba abans d'entrar al pati.
Al cap d'uns 150 metres passem per sota d'una línia d'alta tensió,
moment en que el camí fa un gir a la dreta, en direcció sud-est i
lleugera baixada. Uns 500 metres més endavant arribem a una cruïlla de
camins; prenem el de més a l'esquerra, en sentit nord, creuant el
torrent de la Riereta per un pont. El camí enceta una lleugera pujada
en direcció nord. Uns 250 metres més amunt el camí fa un gir a la
dreta, moment que nosaltres ens desviem a l'esquerra per un corriol que
surt de la dreta d'una gran porta metàl·lica. Aquest camí porta
direcció nord i en uns 125 metres ens condueix fins davant d'una de les
entrades a la finca de Ca n'Ustrell (41.5806,2.0683)Clica
per veure'n la ubicació. .
La masia, situada dins l'antic rodal de Sant Julià d'Altura, està
documentada des del segle XIII, com a Mas de l'Hospital. Als segles
XIV-XV apareix com a Mas Prat de la Basanta. En destaca la torre de
defensa, d'estil gòtic i gairebé quinze metres d'alçada. A la façana hi
ha finestrals gòtics i d'altres de renaixentistes i un portal
adovellat. Té una llar de foc rodona amb volta de pedra i un gros
faldar.
Des d'aquí continuem a la dreta, per un camí planer que marxa en
direcció est. Uns 250 metres després franquegem una tanca i anem a
petar altre cop a la carretera BV-1248 que creuem amb precaució. Un cop
a l'altra banda fem a la dreta pel seu voral on disposem d'un carril
adaptat per a vianants. 150 metres més endavant deixem la depuradora a
l'esquerra i un centenar de metres després passem pel mig d'una zona
arranjada per fer esport, amb diferents màquines i una font d'aigua de
xarxa. Tot seguit, a l'esquerra, tenim l'entrada a l'aparcament del
bosc de Can Deu. Entrem a la gran esplanada que normalment serveix
d'aparcament (avui el seu accés amb vehicle estava barrat per que
realitzaven tasques de manteniment) i la travessem en direcció nord,
prenent com a referència unes escales que queden al costat de les
instal·lacions de la depuradora, distant uns 200 metres des de la
carretera. Des d'aquí anem a cercar un camí transversal que ens queda a
poca distància davant nostre i el prenem a l'esquerra, en direcció
nord-oest. Estem travessant el Bosc de Can Deu (41.5812,2.0725)Clica
per veure'n la ubicació. .
El de Can Deu és un bosc típic del Vallès dels nostres dies, un
pulmó verd molt proper a una ciutat mitjana. Es tracta bàsicament d'una
pineda de pi blanc, amb força roures i alzines, sovint encara
arbustius, que malden per anar recuperant terreny als pins. El
sotabosc, esclarissat, és l'habitual de les pinedes vallesanes, amb
arbustos com el romaní i la gatosa, juntament amb plantes de la
vegetació de bardissa, esbarzers i roldor. Una xarxa de camins planers
permet endinsar-se en aquest espai forestal, que és producte d'una
gestió molt influïda culturalment pel model de bosc net centreuropeu. I
és que avui el bosc de Can Deu, propietat de la Caixa de Sabadell, és
sobretot un parc o un espai de lleure. Una zona on conviuen des de fa
molts anys l'esport, les fontades de diumenge i les passejades a peu o
amb bicicleta. Segons el Pla d'Ordenació de Sabadell, urbanísticament
està qualificat com a parc perirubà; els altres dos grans parcs
periurbans de la ciutat són els de la Salut i Castellarnau.
Malauradament, el desembre de 2014, es va produir un episodi de
fortes ventades combinat amb ràfegues molt intenses amb resultats
catastròfics per aquest bosc i per bona part del terme de Sabadell així
com també a d'altres municipis veïns. L'estimació dels arbres caiguts
en aquest bosc va ser del 75% sobre el total, amb extenses àrees,
especialment les planes, en què l'afectació fou del 100% i àrees en que
encara hi queden força exemplars en peu, sobretot a les fondalades dels
torrents, que van quedar més arrecerades. La quantitat d'arbres
abatuts, doncs, s'estima en 45.000 exemplars. Cal tenir en compte,
però, que molts dels exemplars que encara són dempeus estan molt
afectats (branques trencades, esqueixats, sense capçada, etc.) i caldrà
tallar-los. Per tal de que el bosc torni a ser bosc, s'estant duent a
terme tasques de repoblació, amb la col·laboració de l'ADF i altres
voluntaris, als qui agraïm la seva important i desinteressada feina.
Mentre fem camí pel que havia estat (i tornarà a ser) aquest bonic
bosc, anem veient grans soques d'arbre arrencats per la ventada del
2014 i també algun exemplar isolat que encara resta dempeus. Seguim el
camí més marcat, obviant-ne d'altres més estrets que ens menen. A la
llunyania emergeix la silueta de la Mola.
Al caps d'uns 450 metres de caminar per aquest bosc, rebutgem un
camí ample que arrenca per la dreta i uns 200 metres més endavant
sortim a una gran esplanada amb l'àrea d'esbarjo i l'església de Sant
Julià d'Altura presidint l'espai. Defugim de travessar la zona de
pícnic que ens queda enfront i anem cap a l'esquerra, en direcció a
l'església. Passem per davant de la façana principal de l'església i
una mica més de 150 metres més tard anem a parar a l'aparcament on
tenim estacionat el vehicle.
Punt i final de l'excursió d'avui.