Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-213 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
304 m
41.5837,2.0657Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de Sant Julià d'Altura (Sabadell)
Situada just a la sortida de Sabadell pel nord, al costat d'una de les entrades al bosc de Can Deu, en un indret que forma part del parc agrari de Sabadell, envoltat de natura. Actualment, l'àrea de lleure té una funció preferent com a zona de pícnic, habilitada amb una instal·lació de taules i barbacoes, zona d'aparcament de grans dimensions i un fàcil accés a l'àrea per a tothom.






Som situats a l'entrada de l'aparcament, al costat de la Creu. El primer que veiem és l'església de Sant Julià d'Altura que s'alça orgullosa davant nostre.


1

304 m
41.5832,2.0675Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Julià d'Altura
Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme de Sabadell. A més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.


Iniciem la caminada al costat de la Creu, travessem tot l'aparcament i anem a parar a una esplanada arbrada plena de taules i bancs per seure, de l'extrem nord de la qual arrenquen unes escales que ens baixen al bosc on ens trobem amb una cruïlla de camins; nosaltres prenem el camí descendent de l'esquerra, franquejat per una barrera i que marxa en sentit nord-oest, en moderada pendent. Uns 100 metres després descrivim un revolt molt tancat a la dreta, al mateix temps que travessem el sot dels Capellans. Aquí el camí s'encara cap el nord-est i uns 125 metres més endavant, a l'esquerra, ens queda la primera de les fonts d'avui, la font dels Capellans.


2 10'
0,4 Km
268 m
41.5850,2.0666Clica per veure'n la ubicació. Font dels Capellans
Emplaçada en el barranc dels Capellans, a uns 250 metres en línia recta al nord de l'església de Sant Julià d'Altura. La font raja del talús amb l'aigua que recull del barranc dels Capellans, afluent del torrent de Ribatallada. Presenta una obra en forma de capella adossada al marge de la muntanya, construïda amb maons vistos i pedra. Dins l'arcada hi ha tres brocs, malgrat que no tots ragen, depenen de les pluges. La part baixa del talús es troba reforçat amb un mur de pedra lligada, disposat en angle recte respecte la font, el qual serveix per subjectar una alzina adulta que es troba molt inclinada i de la qual sobresurten les arrels. La franja de davant de la font està pavimentada amb totxo manual a sardinell amb un banc de fusta encastat al mur de pedra. Al segle XVIII ja se l'anomenava així, avui dia és propietat de la Companyia d'Aigües de Sabadell i continua sent molt visitada. L'última remodelació de la font data de l'any 2002. L'entorn immediat a la font és net, però el barranc de Capellans és ple de deixalles.


Davallem pel camí durant escassos 75 metres i trobem a l'esquerra la font del Suro.


3 15'
0,5 Km
261 m
41.5854,2.0665Clica per veure'n la ubicació. Font del Suro
La trobem a cavall del barranc dels Capellans i el torrent de Ribatallada, a uns 300 metres en línia recta al nord de l'església de Sant Julià d'Altura, i a escassos 75 metres més avall de la font dels Capellans. Un petit muret d'obra arrebossada adossat al marge de la muntanya fa de frontal a la font. D'un broc de ferro encastat al frontal raja un fil d'aigua que cau en una pica rodona, després passa per sota el paviment del davant de la font i va a parar a un petit bassal per desguassar finalment al torrent tot creuant el camí. A l'esquerra de la font i disposat en angle hi ha un bancal d'obra pintat curiosament de color blau cel descolorit. L'aigua d'aquesta font recull diversos escorrims que procedeixen de la font dels Capellans, com també del torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció molt recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall, també a l'esquerra del camí, just abans d'arribar al revolt següent, el de les alzines sureres. Val a dir que la presència d'aquestes sureres és del tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic.


Veiem ran del camí unes alzines sureres; la presència d'aquestes sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic. Uns 75 metres després d'abandonar la font del Suro el camí fa un revolt de 90º a la dreta, just en el punt on podem veure les restes de la masia de Ribatallada i mirant més enllà, enlairat al nord, el castell de Ribatallada (41.5873,2.0658)Clica per veure'n la ubicació. , avui abandonat i en procés de degradació.

Antic castell, situat prop de la masia de Ribatallada. La primera referència documental data de l'any 1136, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, concedí en feu el castell al senescal Guillem Ramon. Posteriorment passà als Montcada i més tard passà per compra a Pere de Clasquerí. La família Togores foren senyors d'aquest castell des del segle XIV al XV, quan s'extinguí aquest cognom amb la mort de Joan de Togores, cap a l'any 1410.





De seguida el camí es bifurca; si anéssim cap a la dreta podríem veure les restes dels pous de glaç de Ribatallada i continuaríem fins arribar al camí del Rieral i al riu Ripoll, on trobaríem les fonts dels Plàtans i de la Teula, nosaltres seguim el camí de l'esquerra, en lleugera baixada. Uns 175 metres més endavant, a peu de camí a la nostra esquerra, una placa ens recorda que aquí hi hagué l'antic pantà de Ribatallada (41.5876,2.0653)Clica per veure'n la ubicació. .

El pantà de Ribatallada fou construït el 1895, sota mateix de la masia castell de Ribatallada. Tenia una capacitat de 10.000 m3 i s'alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir del 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d'aigua a la ciutat, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar. Estava format per un mur de contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida.
El torrent de Ribatallada és el fruit de la unió dels torrents de Guinard i de Gotelles. Transcorre des de sota la masia de Ribatallada fins al Ripoll. Juntament amb el de Colobrers, el torrent de Ribatallada és un dels indrets més rics i més ben conservats de tot el Rodal de Sabadell. La vegetació variada, exuberant i poc degradada és un tresor extraordinari que hauríem de fer els possibles per llegar-lo intacte a les generacions futures. L'aigua de Ribatallada ha estat molt apreciada pels sabadellencs durant una colla d'anys. Això es deu al fet que al segle XIX es va construir una xarxa de mines subterrànies i un pantà aprofitant l'abundància d'aigua de l'aqüífer que hi ha al subsòl del torrent. D'aquesta manera es podia subministrar aigua a la ciutat.


Deixem el pantà a l'esquerra i seguidament voregem un petit turó que portem a l'esquerra. Uns 90 metres després arribem a una bifurcació, a la dreta remuntaríem el torrent de Guinard, nosaltres prenem el camí de l'esquerra que segueix el torrent de Gotelles (41.5877,2.0617)Clica per veure'n la ubicació. a contra corrent, en direcció oest.

El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral·lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent de Guinard, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. El seu relleu és abrupte, amb talussos de forta pendent i vegetació molt frondosa. Junt al curs d'aigua podem observar una comunitat de ribera molt desenvolupada amb cua de cavall, avellaners, oms i xops que, a les parts superiors del talús, permet una transició entre alzinar i pi. És un espai d'interès medio-ambiental per a la funció connectora que desenvolupa, així com per l'elevada biodiversidat.


Val la pena que ens anem fixant en els espadats argilosos que donen nom al paratge de Ribatallada. Damunt d'un dels tallats, a la dreta, veiem les darreres cases de la urbanització de Ca n'Avellaneda. El torrent es va estrenyent, gaudint en tot moment del soroll de l'aigua que ens acompanya. Al cap d'uns 180 metres de caminar al costat del torrent trobem a mà dreta una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa (41.5880,2.0626)Clica per veure'n la ubicació. .
















El sender fa de bon caminar, guanyem alçada lentament, creuant el torrent diverses vegades. A mig camí veurem a l'esquerra una surgència d'aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent. Quan portem caminats uns 900 metres des de que seguim el torrent de Gotelles, trobem la font de la Moreria a mà esquerra, a l'altra banda del torrent, on una palanca de fusta ens facilita l'accés.


4 35'
1,7 Km
303 m
41.5880,2.0555Clica per veure'n la ubicació. Font de la Moreria
Situada a l'extrem més al nord del terme de Sabadell, a tocar d ela llera del torrent de Gotelles. Estratègicament ficada dintre d'un espès falguerar hi trobem aquesta bonica font. L'aigua raja per un gruixut tub de ferro encastat directament a les pedres de la muntanya, cobertes de molsa, i cau en un bassal situat per sota del paviment que està empedrat amb còdols. A banda i banda de la font i disposats en angle hi ha dos bancals de pedra. El nom d'aquesta font sembla que prové d'una antiga torre de guaita, coneguda per la Torre de la Moreria, les restes de la qual encara es poden veure dalt del turó que queda en la unió dels torrents de Gotelles i de Can Font.


Escassos 100 metres més enllà, just quan el camí entra en un revolt a l'esquerra, trobem la font de Gotelles, en una raconada a la dreta i al costat mateix del torrent que li dóna el nom.


5 40'
1,8 Km
300 m
41.5883,2.0543Clica per veure'n la ubicació. Font de Gotelles
Localitzem aquesta font a l'extrem més al nord del terme de Sabadell, al costat del torrent de Gotelles del que pren el nom, escassos 100 metres més amunt de la font de la Moreria. Dos murets baixos de pedra lligada disposats en angle recte acullen la font, el primer d'ells també fa de mur de contenció del talús. Entre els dos murets queda la font; una paret d'obra vista, més alta que els murets, amb un broc de ferro encastat al frontal per on raja l'aigua i cau a un bassal quadrat situat arran del terra que està empedrat.





Deixem la font a la dreta i també el torrent de Gotelles del que ens acomiadem definitivament. Continuem pel camí en la mateixa direcció que dúiem. A partir d'aquí, però, el camí presenta una forta pujada, ajudats al principi per uns graons mig desmanegats, amb vàries giragonses. A mida que anem pujant també sortim de l'ombrívol bosc. Passem per sota una línia d'alta tensió, just en el punt que el camí esdevé planer i trobem una bifurcació; nosaltres prenem el camí ample que surt davant nostre en sentit ponent, obviant el de la dreta. Uns 150 metres més enllà voregem un camp conreat que portem a la dreta, a l'esquerra ens queda el bosc. Finalment anem a petar a la carretera BV-1248 que creuem perpendicularment i amb molt de compte. Un cop a l'altre cantó ignorem un ample vial que surt d'enfront i prenem un camí que arrenca a l'esquerra en sentit llevant, paral·lel a la carretera que portem a l'esquerra. Uns 575 metres més endavant som altre cop a tocar de la carretera, punt en que el camí fa un gir envers la dreta de gairebé 180º i baixa a buscar el torrent de la Riereta (41.5846,2.0549)Clica per veure'n la ubicació. que travessem a gual.

Un cop a l'altra banda som en un camí que es confon amb el torrent i que fem a l'esquerra, en direcció llevant. El camí és força planer i marxa en paral·lel amb el torrent que ens queda a l'esquerra. Uns 450 metres després anem a parar al revolt d'una pista que ens talla; a l'esquerra aniríem a Ca n'Argelaguet, nosaltres fem a la dreta en lleugera pujada i direcció sud durant només 100 metres, moment que ens desviem a l'esquerra per un camí barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs. A sota a l'esquerra trobem la font de Ca n'Argelaguet, a la qual hi accedim baixant per uns esglaons.


6 1h 10'
3,6 Km
303 m
41.5821,2.0632Clica per veure'n la ubicació. Font de Ca n'Argelaguet
Situada a uns 300 metres a l'oest en línia recta de la masia de Ca n'Argelaguet. Diuen que sempre raja. La font queda en una terrassa de forma triangular acollida per una banda per un mur longitudinal de pedra lligada i per una barana de fusta per l'altra. A l'extrem esquerra del mur està la font, amb un frontal d'obra arrebossada i un tub de plàstic encastat a la part baixa per on raja un fil d'aigua que cau en un bassal quadrat fet amb maons situat arran de terra. Després l'aigua és canalitzada fins la bassa que hi ha a sota a través d'una canal oberta de maons. A la dreta de la font hi ha un banc de fusta collat al mur de pedra que li fa de respatller.
L'entorn de la font és un lloc agradable, amb una gran esplanada a l'ombra de grans exemplars d'arbres de diferents tipus, bancs per reposar i sota de la font una gran bassa des d'on gaudir d'unes bones vistes cap els camps de conreu de la masia que dóna nom a la font.









Reprenem la marxa per un camí que surt de la mateixa font. A dalt a la dreta deixem la gran esplanada, a l'esquerra ens queda la barana de fusta i a sota seu la gran bassa de reg. Anem caminant per dins el bosc per un sender ben evident, inicialment en direcció sud però de seguida ens encarem cap al sud-est. Uns 175 metres després enllacem a l'esquerra amb un camí més ample que porta direcció llevant i uns 150 metres més endavant passem a frec d'una petita construcció que ens queda a l'esquerra. Si mirem més enllà entre els arbres, veurem de lluny la masia de Ca n'Argelaguet (41.5821,2.0633)Clica per veure'n la ubicació. .

Masia documentada des del 1537, la masia actual sembla que es va edificar al segle XVI, sobre restes d'una masia més antiga. La façana, que destaca del conjunt, té frontis a dos vessants, i detalls decoratius d'obra de gerrer i una barbacana. El portal, majestuós, té un gran dovellatge. A l'interior, s'hi troba una llar de foc rodona, amb gran faldar i una cuina ben cuidada. La casa encara disposa de l'era, que es troba abans d'entrar al pati.






Al cap d'uns 150 metres passem per sota d'una línia d'alta tensió, moment en que el camí fa un gir a la dreta, en direcció sud-est i lleugera baixada. Uns 500 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; prenem el de més a l'esquerra, en sentit nord, creuant el torrent de la Riereta per un pont. El camí enceta una lleugera pujada en direcció nord. Uns 250 metres més amunt el camí fa un gir a la dreta, moment que nosaltres ens desviem a l'esquerra per un corriol que surt de la dreta d'una gran porta metàl·lica. Aquest camí porta direcció nord i en uns 125 metres ens condueix fins davant d'una de les entrades a la finca de Ca n'Ustrell (41.5806,2.0683)Clica per veure'n la ubicació. .

La masia, situada dins l'antic rodal de Sant Julià d'Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l'Hospital. Als segles XIV-XV apareix com a Mas Prat de la Basanta. En destaca la torre de defensa, d'estil gòtic i gairebé quinze metres d'alçada. A la façana hi ha finestrals gòtics i d'altres de renaixentistes i un portal adovellat. Té una llar de foc rodona amb volta de pedra i un gros faldar.










Des d'aquí continuem a la dreta, per un camí planer que marxa en direcció est. Uns 250 metres després franquegem una tanca i anem a petar altre cop a la carretera BV-1248 que creuem amb precaució. Un cop a l'altra banda fem a la dreta pel seu voral on disposem d'un carril adaptat per a vianants. 150 metres més endavant deixem la depuradora a l'esquerra i un centenar de metres després passem pel mig d'una zona arranjada per fer esport, amb diferents màquines i una font d'aigua de xarxa. Tot seguit, a l'esquerra, tenim l'entrada a l'aparcament del bosc de Can Deu. Entrem a la gran esplanada que normalment serveix d'aparcament (avui el seu accés amb vehicle estava barrat per que realitzaven tasques de manteniment) i la travessem en direcció nord, prenent com a referència unes escales que queden al costat de les instal·lacions de la depuradora, distant uns 200 metres des de la carretera. Des d'aquí anem a cercar un camí transversal que ens queda a poca distància davant nostre i el prenem a l'esquerra, en direcció nord-oest. Estem travessant el Bosc de Can Deu (41.5812,2.0725)Clica per veure'n la ubicació. .

El de Can Deu és un bosc típic del Vallès dels nostres dies, un pulmó verd molt proper a una ciutat mitjana. Es tracta bàsicament d'una pineda de pi blanc, amb força roures i alzines, sovint encara arbustius, que malden per anar recuperant terreny als pins. El sotabosc, esclarissat, és l'habitual de les pinedes vallesanes, amb arbustos com el romaní i la gatosa, juntament amb plantes de la vegetació de bardissa, esbarzers i roldor. Una xarxa de camins planers permet endinsar-se en aquest espai forestal, que és producte d'una gestió molt influïda culturalment pel model de bosc net centreuropeu. I és que avui el bosc de Can Deu, propietat de la Caixa de Sabadell, és sobretot un parc o un espai de lleure. Una zona on conviuen des de fa molts anys l'esport, les fontades de diumenge i les passejades a peu o amb bicicleta. Segons el Pla d'Ordenació de Sabadell, urbanísticament està qualificat com a parc perirubà; els altres dos grans parcs periurbans de la ciutat són els de la Salut i Castellarnau.
Malauradament, el desembre de 2014, es va produir un episodi de fortes ventades combinat amb ràfegues molt intenses amb resultats catastròfics per aquest bosc i per bona part del terme de Sabadell així com també a d'altres municipis veïns. L'estimació dels arbres caiguts en aquest bosc va ser del 75% sobre el total, amb extenses àrees, especialment les planes, en què l'afectació fou del 100% i àrees en que encara hi queden força exemplars en peu, sobretot a les fondalades dels torrents, que van quedar més arrecerades. La quantitat d'arbres abatuts, doncs, s'estima en 45.000 exemplars. Cal tenir en compte, però, que molts dels exemplars que encara són dempeus estan molt afectats (branques trencades, esqueixats, sense capçada, etc.) i caldrà tallar-los. Per tal de que el bosc torni a ser bosc, s'estant duent a terme tasques de repoblació, amb la col·laboració de l'ADF i altres voluntaris, als qui agraïm la seva important i desinteressada feina.



Mentre fem camí pel que havia estat (i tornarà a ser) aquest bonic bosc, anem veient grans soques d'arbre arrencats per la ventada del 2014 i també algun exemplar isolat que encara resta dempeus. Seguim el camí més marcat, obviant-ne d'altres més estrets que ens menen. A la llunyania emergeix la silueta de la Mola.




Al caps d'uns 450 metres de caminar per aquest bosc, rebutgem un camí ample que arrenca per la dreta i uns 200 metres més endavant sortim a una gran esplanada amb l'àrea d'esbarjo i l'església de Sant Julià d'Altura presidint l'espai. Defugim de travessar la zona de pícnic que ens queda enfront i anem cap a l'esquerra, en direcció a l'església. Passem per davant de la façana principal de l'església i una mica més de 150 metres més tard anem a parar a l'aparcament on tenim estacionat el vehicle.


F 2h
6,9 Km
304 m
41.5837,2.0657Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de Sant Julià d'Altura (Sabadell)

Punt i final de l'excursió d'avui.