Caminada I-214 (Osona)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
536
m |
41.9004,2.2831Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Major
(Santa Eugènia de Berga) |
L'explicació del nom Berga la derivem a l'etimologia d'origen ligur
o cèltic i que el nom equival a altura o elevació del terreny.
Efectivament la població està enlairada respecte a les valls de la
plana de Vic, el nom Berga apareix a poblacions, valls i rius als
països escandinaus, ja que l'etimologia s'acosta al Berga holandès o al
Bergen Alemany. Des de l'any 915, alguns documents expressen el nom
Berga a una antiga vil·la o gran explotació rural. Els topònims o noms
de Santa Eugènia i de Berga s'uneixen entrat el segle XI, si bé en
alguns moments apareixen separats. El nom d'aquest municipi, però, es
pronuncia a la comarca amb la e oberta (Bèrga), en contraposició a la
de la capital del Berguedà, que es pronuncia amb la e tancada (Bérga). Estem situats a la Plaça Major, presidida per l'església parroquial, l'element arquitectònic més important de la població. També cal destacar la portalada adovellada de la farmàcia de la plaça.
| 1 | 536
m |
41.9004,2.2832Clica per veure'n la ubicació. | Església de
Santa Eugènia de Berga |
A la part posterior de l'església, a la intersecció dels carrers Raval i de Santa Eugènia, arrambat a la façana de l'esquerra d'una casa, s'inicia el Camí Ral que porta a Vilalleons. Prenem aquest camí que està ben arranjat i formigonat, en lleugera davallada i direcció est. De seguida deixem les últimes cases del poble enrere, circulem entremig de camps de conreu. Al cap de poc més d'un centenar de metres, poc abans de creuar el torrent de Santa Eugènia per una passarel·la de fusta, just quan el camí entra en un revolt a la dreta, trobem la font Xica a sota a mà esquerra, a la mateixa llera del torrent.
| 2 | 5' |
0,2 Km |
531
m |
41.8997,2.2852Clica per veure'n la ubicació. | Font Xica |
La font queda per sota del camí i al costat d'una petita resclosa
construïda al torrent. L'aigua raja d'entremig d'unes pedres plenes de
molsa i cau al terra per on desguassa directament al torrent. El fet
que sempre ragi, poc o molt, fa que els santeugeniencs hi vagin a
buscar aigua. Tornem al camí formigonat i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem. De seguida creuem el torrent per una llarga passarel·la de fusta. Un cop a l'altra banda, abandonem el camí cimentat i trenquem a l'esquerra per un senderó descendent que baixa a buscar la riera. Seguint-lo, al cap d'una quarantena de metres més avall, som al costat de la font Rodona o de Santa Eugènia que ens queda a la dreta.
| 3 | 10' |
0,3 Km |
530
m |
41.9002,2.2856Clica per veure'n la ubicació. | Font Rodona o de
Santa Eugènia |
La font consisteix en una paret de pedra del país lligada i
adossada al marge, d'uns dos metres d'amplada per dos i mig d'alçada.
De la part baixa brolla l'aigua a través d'un broc de pedra i cau
damunt d'una roca plana formant un petit bassal per on desguassa
directament al torrent que té a tocar. Es tracta d'una antiga font, com
ho demostra la inscripció que trobem gravada en una llosa de pedra al
capdamunt de la font. La inscripció està escrita en llatí, que traduïda
al català diria: "Sóc font de Santa Eugènia. Em va fer Segimon
Casanova, rector al 1708". Segimon Casanova i Riquer va ser rector de
la parròquia de la població entre els anys 1708 i 1732. Desfem els últims 40 metres fins el camí cimentat que hem abandonat fa una estona i el reprenem a l'esquerra, en lleugera pujada. Poc més de 75 metres més amunt anem a parar al final del carrer Cadí. Un cop en aquest carrer asfaltat, el seguim a l'esquerra en direcció nord, travessem el carrer del Reguer i continuem d'enfront. Un centenar de metres després s'acaba l'asfalt i esdevé un curt camí de terra que en uns 25 metres ens porta a una bifurcació de camins; prenem el brancal que surt per la dreta. Passem pel costat de les instal·lacions d'un càmping que portem a la dreta i uns 100 metres més tard creuem el torrent del Migdia, que fa de límit amb el terme de Taradell. L'ample vial circula entremig de camps conreats.
Uns 125 metres després anem a parar a un camí que ens talla al mateix temps que tornem a trepitjar el terme de Santa Eugènia; a l'esquerra aniríem al pont del Mas Roure, nosaltres fem a la dreta en direcció nord-est, sempre amb camps a banda i banda.
Al cap d'uns 425 metres el camí gira envers la dreta, fent canviar el sentit del nostre caminar i adreçant-nos al sud. A l'esquerra ens queda la teuleria de l'Eimeric, on s'hi fabricaven totxos des del segle XII fins al 1950, any de construcció de la bòbila i tancament del forn, si mirem a la dreta veurem a la llunyania el poble de Santa Eugènia de Berga.
Només una mica més de 50 metres més enllà som en una nova pista
cimentada que ens talla; a la dreta aniríem al Reguer, nosaltres agafem
el camí a l'esquerra però escassos 50 metres. Aquí abandonem el camí
que porta a la Teuleria de l'Eimeric i trenquem a la dreta en lleugera
pujada i direcció sud per un camí cimentat. 250 metres més tard passem
a frec del Cementiri Nou que deixem a mà dreta. Un centenar de metres
després d'haver deixat enrere el cementiri, trobem una zona de margues
blavoses alhora que veiem les primeres marques de color blanc i groc
corresponents al sender
Aquí abandonem el camí i trenquem a l'esquerra per un sender que inicialment circula en sentit més aviat nord, vorejant un filat electrificat que portem a la dreta. Caminem entre el bosc que ens acompanya a la dreta i un camp conreat a l'esquerra, per un camí força planer i prou evident, a més anem trobant senyals blancs i grocs que ens corroboren el bon sentit. Envoltem un petit turó que ens queda a la dreta i mica en mica anem virant a la dreta, fins que ens adrecem clarament al sud-est, endinsant-nos en una zona boscosa. A l'esquerra veiem emergint entremig dels arbres el gran Casal de Sala-d'Heures (41.9029,2.3011)Clica per veure'n la ubicació. .
Es tracta d'un casal de grans dimensions el qual originàriament era
una edificació militar, en què hi residia la família Heures. D'estil
neoromànic, es troba dins d'una propietat que engloba tot el paratge de
Sala-d'heures, constituïda per una capella, diverses dependències
annexes, com són la masoveria, la caseta d'ariets, les corts, etc; i
una gran finca de bosc i camps, al punt més elevat de la qual es troba
el casal. L'edifici principal és de caire senyorial, està constituït
per quatre edificis adossats disposats formant una estructura
rectangular, que deixen un espai central en forma de pati interior.
Cadascun dels edificis que l'integren té una planta baixa i tres pisos,
excepte la torre, que sobresurt un pis més respecte els altres. Aquest
lloc està documentat des de l'any 937 com a vila. El nom pel qual es
coneix la finca data del segle XVI, quan els Heures s'emparentaren amb
la nissaga Sala de Vic.Quan portem caminats uns 475 metres per aquest agraït sender arribem a un paratge encisador i de marcat interès arquitectònic; a l'esquerra del camí arrenca el petit aqüeducte de Sala-d'Heures que salva la riera de Vilalleons i a la dreta ens queda la bonica font del Paradís.
| 4 | 45' |
2,4 Km |
547
m |
41.9009,2.2996Clica per veure'n la ubicació. | Aqüeducte de
Sala-d'Heures |
Està situat sobre la riera de Vilalleons i a escassos 35 metres de
la bonica font del Paradís, pel costat dels quals hi passa el sender
PR-C-93. La presència de l'abundant vegetació dificulta la seva
visibilitat, però encara avui dia s'aguanta dempeus i se'l pot
travessar. Està format per nou arcades de punt rodó, amb una amplada
exterior de 1,30 metres, una d'interior de 90 centímetres, i una
llargada de 48 metres. Fou construït als anys 30 del segle XX amb pedra
del país i ciment. Presenta uns forats quadrats a les parets interiors
que subjectaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Per l'interior
de l'aqüeducte passa la canalització que portava l'aigua de la Font del
Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Sala-d'Heures,
aigües avall, on es recollia l'aigua per al consum dels residents al
casal.| 5 | 554
m |
41.9006,2.3000Clica per veure'n la ubicació. | Font del Paradís |
La font és feta amb pedra del país, està adossada al marge i queda
enclotada a un nivell inferior respecte del camí; l'únic accés és a
través d'una desena de graons de pedra, bona part d'ells coberts per
terra. Consta d'un cos rectangular, coronat per una estructura
semicircular. Al bell mig del cos rectangular hi ha una portella que
servia per controlar l'aigua, així com per netejar la cisterna. A baix
a l'esquerra emergeix l'aigua per mitjà d'un broc de ferro encastat al
frontal, envoltat de formació tosca coberta de molsa, senyal que ens
indica la riquesa en calç de l'aigua. No es pot apreciar cap pica ni
bassal, doncs queda tapat per terra i vegetació en descomposició.
Un cop hem donat complida visita a aquest bonic indret, deixem la font a la dreta i continuem pel mateix corriol que marxa en direcció sud-est, seguint les marques blanques i grogues, sempre per dins un bosc força bonic, ben espès i humit, amb roures i boixos, molt típic de la plana de Vic.
La roureda amb presència de roure martinenc i boix és el bosc típic
de la plana de Vic. Aquest tipus d'hàbitat normalment es troba a una
alçaria que oscil·la entre els 800-1000 metres, però en aquesta zona de
la comarca d'Osona sol estar a l'entorn dels cinc-cents metres degut al
fenomen de la inversió tèrmica. Altres factors que ho afavoreixen són
la presència de sòl calcari i un clima continental relativament plujós.Al cap d'uns 50 metres d'haver deixat enrere la font travessem una petita clariana dins el bosc, al mateix temps que el camí s'enfila per una torrentera força erosionada pel pas de les aigües. Uns 150 metres després sortim a l'anomenat pla de Sala-d'heures (41.8993,2.3015)Clica per veure'n la ubicació. , entapissat d'herba i envoltat d'una exuberant i bonica roureda. Aquest indret ha estat un dels llocs preferits pels vigatants al llarg dels anys. Per l'extrem nord d'aquest pla, hi passa l'antic canal de desguàs del pantà de Sala-d'Heures. Així doncs, rebutgem un camí que se'n va per la dreta i ens adrecem a l'esquerra, cap el canal que ens queda a pocs metres.
Travessem l'eixut canal a gual. Un cop a l'altra banda el camí gira envers la dreta. Només uns 40 metres després assolim la part superior de la petita presa del pantà de Sala-d'Heures.
| 6 | 50' |
2,7 Km |
572
m |
41.8995,2.3023Clica per veure'n la ubicació. | Pantà de
Sala-d'Heures |
Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per
donar-li solidesa. La presa té una forma corba, amb tres sortides
d'aigua; fa 9 metres d'alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.
La vegetació que creix davant el mur de la presa i als laterals del
pantà, impedeix veure'l del tot. A la banda esquerra s'ha anat
acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà
sembli més petit del què realment és. Encara es poden veure les restes
de la resclosa i dels seus mecanismes. S'encarregava d'emmagatzemar
l'aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola i, a través d'una
petita canalització portava l'aigua fins al gran casal. El promotor de
l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits
d'aigua, l'aqüeducte, el canal i la font del Paradís, a fi d'aplegar
aigua per a la casa i altres dependències del mas de Sala-d'heures. El
pantà, quan estava en funcionament, servia per recollir aigua per regar
els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. La canalització
de l'aigua s'inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al
Casal de Sala-d'Heures. Discorre sempre per la banda dreta del torrent
durant un quilòmetre. En el decurs del seu trajecte passa per dins el
bosc i per la vorera de camps, ara en desús. El seu estat de
conservació és precari; observant-se trams ensorrats i d'altres refets
amb formigó. Passem per sobre la presa, el paviment de la qual és de terra però
per sota hi ha pedra, doncs la vegetació i la sorra l'han anat tapant.
Un cop a l'altra banda, continuem pel camí més marcat, defugint-ne
d'altres de més estrets. Guanyem alçada molt poc a poc, sempre per dins
el bosc, durant uns 250 metres, fins que el camí ens aboca a una pista
més ampla que ens talla; rebutgem el brancal de l'esquerra que porta al
Casal de Sala-d'heures i prenem el de la dreta, en direcció sud-est,
seguint planerament els senyals blancs i grocs del
Uns 225 metres més enllà el camí gira envers l'esquerra, adreçant-se al nord. Anem resseguint els camps dels Plans de la Caseta del Gili que ens queden a la dreta, a l'esquerra ens acompanya el bosc.
Uns 300 metres més endavant, a l'arribar al final de l'últim camp,
deixem el camí que vira vers la dreta i continuem d'enfront per un
sender que s'endinsa a la roureda del Llopard, mantenint la direcció
nord. El camí circula per dins el bosc en suau davallada, amb les
marques del
La senyalització correspon a un itinerari circular, d'uns 9
quilòmetres, anomenat Ruta de l'Aeròdrom de Vilatorta, desenvolupat
pels municipis de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia
de Berga, amb el suport del Memorial Democràtic. A mà esquerra del pont, uns cinc metres aigües avall, a la llera esquerra del torrent, ens queda la font del Llopard. Per apropar-nos cal baixar al torrent i creuar-lo a gual, no baixa pas massa aigua i no ens costa gens.
| 7 | 1h 10' |
3,9 Km |
573
m |
41.9053,2.3063Clica per veure'n la ubicació. | Font del Llopard |
La font és un senzill mur de pedra adossat al marge del torrent, a
la part baixa del qual hi ha encastat un tub de plàstic per on raja
l'aigua en episodis molt plujosos. No hi ha ni pica ni bassal, l'aigua
desguassa directament al torrent. A pocs metres de la font, en el camp
que queda al darrera, hi ha una bonica cabana de pedra.Ens situem altre cop al camí transversal, a la sortida del pont per on hem vingut i al costat de la fita del Camp d'Aviació. Prenem aquest camí a la dreta, en lleugera pujada i direcció est. Només 25 metres més endavant trobem un corriol ascendent a l'esquerra que condueix a la masia del Llopard (41.9059,2.3075)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda una cinquantena de metres muntanya amunt. Podem pujar-hi i veure-la de prop, val la pena.
Masia situada a l'espona de ponent del pla del "Camp d'Aviació".
Presenta la fisonomia de la reforma efectuada al segle XVII. La façana
principal i la d'una masoveria estan orientades a migdia, tancades per
un clos per corts. A llevant de la lliça té dos portals d'accés a la
mateixa. L'altre masoveria té l'entrada per la part de ponent. El
portal d'entrada a la casa principal presenta grans dovelles i un escut
amb el nom de Joan Lleopart, datat al 1627. La masoveria annexa té una
llinda datada al 1678 i un porxo de pilars de pedra a la part superior.
A la part de llevant hi ha una gran era de lloses i un cobert i
diferents edificis agrícoles. Les finestres i les portes de la masia
són de factura moderna i no respecten la tipologia de l'edificació.
Conserva un valuós arxiu.Vista la històrica masia, baixem de nou al camí transversal que reprenem a l'esquerra, continuant amb el sentit que dúiem. De seguida trobem a peu de camí a l'esquerra el refugi antiaeri de l'Estat Major (41.9053,2.3070)Clica per veure'n la ubicació. .
A l'entorn de l'aeròdrom de Vilatorta s'hi van construir 13 refugis
elementals i un d'excavat a la roca. Aquests refugis s'assentaven en
llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància militar.
La frondositat d'aquesta roureda permetia mantenir els avions
resguardats i controlats pels soldats republicans que hi feien guàrdia.
Cada aeròdrom tenia el seu refugi del camp, que era de característiques
antiaèries. La Ruta en recull sis d'aquests refugis: el refugi Font del
Vern, el de la Sauleda, el nº1 de l'Omeda, el nº2 de l'Omeda, el del
Llopard i aquest, anomenat de l'Estat Major. Aquest refugi tenia una
segona funció; concretament s'utilitzava per atansar-se al polvorí que
quedava a l'altre costat del torrent del Llopard, on es guardaven les
bombes pels avions bombarders. D'aquesta manera es podien desplaçar amb
seguretat.Si seguim escassos 20 metres més, trobarem enlairada a l'esquerra i dins el bosc, la font de l'Estat Major.
| 8 | 1h 15' |
4,1 Km |
584
m |
41.9053,2.3073Clica per veure'n la ubicació. | Font de l'Estat Major |
Es tracta d'una construcció d'obra arrebossada, de base rectangular
i coberta plana, d'uns quatre metres d'amplada, per dos de fons i dos
d'alçada, bona part d'ella enterrada. A la part de dalt li sobresurt el
que sembla ser un sota escala amb una porteta de fusta tancada amb un
cadenat, que dóna accés a la cisterna interior. A la paret que queda
sota la porta és on se situa la sortida de l'aigua per mitjà d'un broc
de ferro envoltat de formació tosca coberta de molsa. No s'aprecia cap
pica ni bassal, podria ser que estigués colgada per terra i vegetació
en descomposició.Si seguíssim per aquest camí en el mateix sentit, faríem l'itinerari circular d'uns 9 quilòmetres corresponent a la Ruta de l'Aeròdrom de Vilatorta, ben assenyalat amb fites de fusta. Poc més amunt es conserva un polvorí on es desaven les bombes i la munició i no gaire més lluny, en una petita clapa de bosc aïllada en mig de la plana, hi ha un vell hangar on es reparava i enllestien els avions. Però el nostre recorregut d'avui és un altre.
Així doncs, desfem els poc més de 50 metres que ens separen de la font del Llopard. Un cop aquí, la deixem a l'esquerra i continuem pel camí marcat en direcció més aviat nord-oest, sempre per dins el bosc. A l'esquerra, en un camp a l'altra banda del torrent, hi ha una bonica cabana de pedra.
Hem recuperat els senyals del PR que anem trobant de tant en tant, juntament amb biguetes de fusta amb les indicacions de la ruta del Camp d'Aviació. Al cap d'uns 150 metres deixem a l'esquerra l'accés al Molí del Llopard i uns 275 metres més tard sortim del bosc i anem a parar davant del pla de la Mata o pla del Camp d'Aviació (41.9079,2.3037)Clica per veure'n la ubicació. .
El camí ara gira envers l'esquerra, circula en direcció nord-oest arran del camp d'Aviació que portem a la dreta, a l'esquerra ens queda el bosc. Només uns 75 metres més endavant som davant d'un altre refugi antiaeri, aquest és el nº2 de l'Omeda (41.9082,2.3029)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquest refugi es troba situat davant el mas Omeda i està tapiat amb
totxo, per evitar-ne la seva espoliació.
Reprenem la marxa. Al cap d'uns 200 metres anem a petar a una pista cimentada que ens talla, al mateix temps que som al costat del mas de l'Omeda (41.9097,2.3006)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà esquerra. Des d'aquí tenim una bona panoràmica de la plana de Vic, amb Can Goules al mig i els Pirineus nevats al fons.
Continuem ara d'enfront per la pista formigonada, mantenint la direcció que dúiem, nord-oest. De seguida trobem l'indicador d'un altre refugi antiaeri, el nº1 de l'Omeda (41.9104,2.3010)Clica per veure'n la ubicació. , malgrat que aquest no es pot veure, doncs queda sota la carretera.
El refugi nº1 de l'Omeda és considerat el primer refugi elemental
que es va construir a l'aeròdrom Vilatorta en el juny de 1938. Està
totalment cobert per la carretera i per tant no és visible. Els soldats
republicans que hi feien vigilància controlaven l'accés a l'aeròdrom,
les instal·lacions a l'entorn de la casa de l'Omeda i els avions
resguardats sota els arbres. Ens allunyem en direcció nord-oest per la pista asfaltada que fa de partició dels dos pobles; a la dreta Sant Julià de Vilatorta, a l'esquerra Santa Eugènia de Berga. Avancem sense desnivells entre els camps de conreu. Al cap d'uns 250 metres arribem a una cruïlla de camins amb Can Rumia a la dreta, amb quatre panells solars de grans dimensions; aquí rebutgem el brancal de més a la dreta que se'n va cap a Sant Julià, també defugim el vial que surt d'enfront cap a Sant Marc i Calldetenes juntament amb les marques blanques i grogues de les quals ens acomiadem, nosaltres ens desviem a l'esquerra en direcció a Santa Eugènia, entrant definitivament en el seu terme. Anem fent camí en direcció sud-oest, serpentejant per una petita carretera asfaltada amb molt poc trànsit, obviant qualsevol camí que ens meni. A banda i banda ens queden uns camps conreats. Uns 650 metres més endavant passem a frec de la Casa Nova d'en Pasqual (41.9080,2.2931)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a la dreta. A l'esquerra de la carretera, davant mateix de la casa, hi ha un antic pou que encara avui dia s'utilitza.
Continuem un centenar de metres més i anem a petar a una altra carretera que ens talla; a l'esquerra aniríem a la teuleria de l'Eimeric i al Cementiri Nou, tot enllaçant amb la ruta que hem fet al començament de l'excursió. Nosaltres prenem la carretera a la dreta, en sentit nord-oest. Circulem pel seu voral esquerra, un xic protegit per uns bonys de formigó al terra. Al cap d'uns 100 metres, just al sortir d'una corba a l'esquerra, creuem la carretereta i l'abandonem, trencant a la dreta per un camí de terra que marxa en direcció més aviat nord. Cent metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra i només 50 metres després enllacem a la dreta amb un camí formigonat que marxa en sentit nord, entre camps de conreu. 200 metres més enllà passem pel costat del mas de Fontanelles (41.9119,2.2971)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a l'esquerra.
Seguim per la pista cimentada uns 175 metres més, fins que trobem a mà esquerra una alta torre de maons de base quadrada, al costat de la qual ens espera la font de Fontanelles.
| 9 | 1h 55' |
6,7 Km |
523
m |
41.9128,2.2905Clica per veure'n la ubicació. | Font de Fontanelles |
La font queda sota la pista cimentada que porta del mas de
Fontanelles de qui rep el nom al mas de Cal Rei. Es tracta de dos murs
de pedra formant angle recte que alhora sustenten el camí. Un tub
d'acer inoxidable encastat a la part baixa del mur més ample aboca
l'aigua a un llarg abeurador de pedra picada, i des d'aquí alimenta una
bassa a través d'un petit canal obert de pedra que arrenca en
perpendicular respecte la font. Tornem enrere l'últim mig quilòmetre, fins que som de nou a la carretera que porta a Santa Eugènia i que prenem a la dreta, en direcció ponent. Uns 150 metres després passem pel costat de la cooperativa Plana de Vic, 275 metres més endavant trenquem a l'esquerra, 75 metres més tard creuem el torrent de Saladeures o riera de Vilalleons pel pont del Mas Roure i només 75 metres més enllà girem a la dreta per un camí de terra que circula en direcció nord-oest, entre la part del darrere d'unes cases que ens queden a l'esquerra i la riera que portem uns metres per sota a la dreta. Al cap d'encara no 100 metres, ens desviem per un caminet que surt per la dreta, travessem una esplanada en direcció nord, al final de la qual anem a buscar unes escales de pedra que baixen a la riera, on hi trobem la font d'en Manon.
| 10 | 2h 15' |
7,9 Km |
506
m |
41.9071,2.2835Clica per veure'n la ubicació. | Font d'en Manon |
La font consisteix en un mur de pedra lligada adossada al marge i
que alhora reté les terres. El frontal és una paret de maons vistos a
dues alçades, més ampla de baix que de dalt. L'aigua raja per dos brocs
de ferro colzats situats a la part baixa, disposats l'un al costat de
l'altre i a dos pams de distància, i cau al terra formant un petit
bassal que desguassa al torrent. Al capdamunt del frontal trobem una
placa metàl·lica amb el nom de la font en lletres de ferro en relleu,
també l'advertència de que l'aigua no està tractada.Tornem al camí i el reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Resseguint-lo, voregem la riera de Saladaures que ens queda a la dreta i passem a frec de la resclosa del Molí del Gener, poc abans d'entrar al carrer Santiago Rusiñol. Continuem per un passeig herbat i arbrat que circula en paral·lel amb aquest carrer, amb el torrent de Santa Eugènia a baix a la dreta i unes cases adossades a l'esquerra i a l'altra banda del carrer. Al final del passeig anem a parar al carrer Catalunya que fem a l'esquerra un curt tram fins que ens situem a l'alçada del carrer Pirineu. Aquí agafem aquest carrer a la dreta en direcció sud. De seguida creuem altre cop la riera pel pont de la Gatonera i una mica més de 200 metres després passem pel costat del Dipòsit d'aigua de Can Baranera (41.9028,2.2836)Clica per veure'n la ubicació. .
Ja no ens movem d'aquest carrer en suau ascens, tot i que anirà canviant de nom, durant els prop de 300 metres que ens falten per arribar definitivament a la Plaça Major, on donarem per finalitzada l'excursió d'avui.
| F | 2h 30' |
8,9 Km |
536
m |
41.9004,2.2831Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Major
|
Inici i final del recorregut.