Caminada I-215 (Baix Llobregat)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
201
m |
41.4122,1.9280Clica per veure'n la ubicació. | Carrer dels
Horts (Corbera de Llobregat) |
Estem situats a l'anomenada Part Baixa de la població de Corbera de Llobregat, concretament al carrer dels Horts i mirant al sud. Darrere ens queden els aparcaments, una pista de petanca i una zona enjardinada. Comencem a caminar per un ample camí de terra que arrenca en sentit sud-oest i baixa a buscar la riera de Rafamans, a la qual hi arribem en una quarantena de metres. En un pal de la llum a mà dreta podem veure dues franges pintades; una de color blau i l'altre taronja, ambdues seran les nostres companyes de viatge durant bona part del recorregut d'avui. Creuem la riera per una passera d'obra i un cop a l'altre banda accedim a un ample vial que ens talla; rebutgem el brancal de l'esquerra i prenem el que surt per la dreta, mantenint la direcció que dúiem. El camí és planer, a mà dreta ens queden els Horts de la riera de Rafamans que passa per sota d'ells, la majoria ben conreats i polits. Uns 75 metres més endavant, defugim un camí ascendent a l'esquerra marcat amb un senyal de color taronja, és el corriol que puja a la urbanització Santa Rosa, on es troba la font de Can Rafel i per on nosaltres tornarem al final de l'excursió. Continuem de pla, obviem un seguit de camins que ens menen a l'esquerra i d'altres a la dreta que es fiquen als horts, nosaltres sempre pel més marcat, seguint unes franges blaves que trobem pintades a les pedres. Al cap d'uns 400 metres arribem a un encreuament de camins; els senyals blaus se'n van per l'esquerra en pujada, però nosaltres els abandonem temporalment, continuant per un corriol que surt d'enfront, tot remuntant la riera de Rafamans (41.4089,1.9246)Clica per veure'n la ubicació. que portem a la dreta, al mateix temps que ens adrecem al sud.
En algun tram, el sòl del camí és de roca. Passem a frec d'algun hort no massa endreçat. Uns 75 metres després trobem un vell safareig de pedra a l'esquerra i a peu de camí.
Escassos 25 metres més endavant, el camí mor en una terrassa formigonada on ens espera la font de la Mata.
| 1 | 10' |
0,6 Km |
214
m |
41.4081,1.9242Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Mata |
Tot i pertànyer al terme municipal de Cervelló, la font queda a
frec de la població de Corbera de Llobregat pel sud. Emplaçada a
escassos 10 metres sobre la llera dreta de la riera de Rafamans, a
tocar d'uns horts i molt a prop d'unes naus industrials que queden a
l'altra banda de la riera. La font queda en un racó d'una petita
terrassa enlairada respecte la riera. El seu frontal és una paret
d'obra arrebossada i adossada al marge, de metre i mig d'amplada per
metre i mig d'alçada, pel mig de la qual raja l'aigua a través d'un
broc de ferro i cau a un bassal quadrat per sota del nivell del sòl que
està cimentat. A la part de dalt a l'esquerra queda el registre
metàl·lic que dóna accés a la cisterna, tancat amb un cadenat. A
l'esquerra de la font disposem d'un banc d'obra amb respatller i per la
dreta, formant angle recte, n'hi ha un altre arrambat al marge i sense
respatller.Reculem els últims 100 metres fins l'última cruïlla. Un cop aquí, continuem per un camí que s'enfila per la dreta en moderada pujada i direcció sud-est, recuperant les marques blaves que havíem abandonat. Uns 100 metres més amunt passem pel costat de les restes d'una antiga barraca de pedra (41.4083,1.9253)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a l'esquerra.
Poc més amunt de la barraca anem a parar a un camí transversal que fem a la dreta. Circulem ara en direcció sud-oest, guanyant alçada molt lentament, entre un bosc que ens queda a l'esquerra i una zona menys arbrada a la dreta, seguint les marques de color blau que sovintegen. Si allarguem la vista a la dreta veiem les fàbriques del sud de Corbera de Llobregat. Sense deixar el camí marcat, uns 250 metres més endavant, trobem les restes d'una altra barraca de pedra (41.4066,1.9236)Clica per veure'n la ubicació. , aquesta enlairada a l'esquerra i dins el bosc.
Una mica més de 50 metres després passem a frec de les ruïnes d'una altra cabana i una quarantena de metres més endavant anem a parar a un camí transversal; a l'esquerra aniríem a la urbanització Santa Rosa, nosaltres l'agafem a la dreta, mantenint la direcció alhora que ens endinsem al bosc. Al cap d'uns 150 metres, just a la meitat d'una corba a la dreta, abandonem temporalment tant el camí ample com les marques blaves, i fem drecera enfilant-nos per una torrentera que arrenca enfront nostre. El fang provocat per les pluges dels dos dies anteriors fan que rellisquem força i ens costi de pujar, però només 75 metres més amunt som en una petita esplanada amb un camí més ample que ens talla; és el camí que hem deixat fa una estona i que reprenem a l'esquerra. Escassos 15 metres després anem a petar a un altre camí que ens talla; a l'esquerra aniríem cap a Can Casildo, camí que sí agafarem a la tornada, però ara fem a la dreta, inicialment en direcció nord-oest, recuperant les marques blaves.
Uns 75 metres més tard el camí s'adreça a ponent, encara no 200 metres més endavant defugim un camí que se'n va per l'esquerra (és per on vindrem a la tornada) i uns altres 140 després arribem a una cruïlla de camins amb un camp a la dreta on hi ha una vella caravana; rebutgem tant l'ample camí que se'n va per l'esquerra com el que arrenca per la dreta i seguim per un corriol que surt d'enfront nostre en direcció sud per dins el bosc, tot remuntant la riera de les Planes que portem a la dreta. Al cap d'una cinquantena de metres creuem la petita riera i 75 metres de després el corriol mor en un camí més ample que fem a la dreta. Uns 50 metres més endavant arribem a una bifurcació; ignorem el camí que surt per l'esquerra i puja al monestir de Sant Ponç, nosaltres prenem el brancal de la dreta en lleugera pujada. Uns 250 metres més amunt i alguna giragonsa, anem a petar a un camí que ens talla i que prenem a l'esquerra. El nou camí serpenteja en direcció est. Uns 250 metres després obviem un camí que se'n va per la dreta cap a la urbanització de Can Rigol i uns 275 metres més endavant el camí mor en un altre de més ample. Just aquí, a l'altra banda del camí, en un racó d'una petita clariana que queda una mica a la dreta, trobem la font de Sant Elies.
| 2 | 40' |
2,5 Km |
291
m |
41.4052,1.9100Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Elies |
La font queda en un racó d'una petita clariana dins el bosc. Es
tracta d'un robust mur de pedra lligada adossat al marge. Quan raja,
l'aigua brolla per un broc de ferro en forma de teula però d'angles
rectes i cau a un llarg abeurador de pedra que descansa directament al
terra. L'entorn immediat sembla ser que ha estat desbrossat recentment.
Reprenem la marxa pel nou camí en direcció sud, deixant la font a la dreta. Mica en mica guanyem alçada. Si mirem al fons a l'esquerra, veiem emergint el campanar del monestir de Sant Ponç de Corbera.
Quan portem caminats uns 250 metres des de la font, passem a frec d'una casa que ens queda a l'esquerra i poc més d'un centenar de metres més amunt anem a petar a una esplanada alhora que cruïlla de camins. Davant nostre tenim el gran casalot de Can Dispanya (41.4020,1.9108)Clica per veure'n la ubicació. , un conjunt d'edificacions que conserven encara el seu antic esplendor.
Masia ubicada als peus del monestir de Sant Ponç. El seu origen es
remunta al segle XVI i fins mitjans del segle XVII va pertànyer a la
família Rigol. Aleshores passà per matrimoni a la nissaga dels
Romegosa. El nom de Dispanya sembla que li ve del sobrenom amb que era
conegut Jaume Romegosa a finals del segle XVIII. El conjunt d'edificis
que integren la masia han estat bastits o modificats durant els segles
XVIII, XIX i XX.Som a l'encreuament de camins tal com hem vingut. La pista que arrenca per la dreta es bifurca 200 metres més enllà per baixar altre cop la urbanització d'on venim o bé encetar el camí de Sant Ponç, davant nostre ens queda el casalot de Can Dispanya pel costat esquerre del qual arrenca un sender descendent que prendrem després. Nosaltres ara agafem el camí que surt per l'esquerra, franquegem una cadena que barra el pas als vehicles i abans d'un centenar de metres som a les portes del conjunt monàstic del priorat benedictí de Sant Ponç de Corbera, del qual en resta l'església, bell exemplar del romànic llombard català, i dintre del seu estil, una de les més ben conservades de Catalunya. Llàstima que està tancat, no hi ha ningú, per tant no el podem visitar per dins.
| 3 | 50' |
3 Km |
325
m |
41.4020,1.9122Clica per veure'n la ubicació. | Monestir de Sant
Ponç de Corbera |
Tot i la seva proximitat a Corbera, parròquia de la qual en depèn,
Sant Ponç pertany al municipi de Cervelló. Es tracta de l'església d'un
antic priorat benedictí, bell exemplar del romànic llombard català, i
dintre del seu estil, una de les més ben conservades de Catalunya.
Depenia del monestir francès de Cluny i de la seva filial a Catalunya,
Sant Pere de Casserres. Les primeres notícies del monestir són de 1068,
tot i que els seus orígens poden ser anteriors. Es conserva
pràcticament intacta l'església, obra de mitjan segle XI. És un edifici
d'una sola nau amb tres absis i un creuer sobre el qual s'alça el
cimbori coronat per un campanar. La nau és coberta amb volta de canó
seguit i al centre del creuer s'eleva una cúpula esfèrica sobre trompes
còniques. Els absis es comuniquen entre ells a través de portes obertes
en els murs de separació. Com a la major part d'edificis romànics hi
havia tres portes, la principal, per als fidels, a la façana, i en els
murs laterals la dels monjos i la del cementiri. Tot l'exterior és
decorat amb bandes i arcuacions llombardes.
Un cop hem donat complida visita als voltants del monestir, ens situem de nou a l'encreuament de camins, davant de la masia. Aquí, a la nostra esquerra, a l'altre banda d'unes pedres disposades per evitar que hi passin cotxes i marcades amb franges blaves, prenem un camí que arrenca inicialment en sentit sud. Passem a frec de la tanca de la propietat que ens queda a la dreta alhora que perdem alçada per un camí carreter ben fressat. Al cap d'uns 200 metres arribem a una bifurcació, si mirem enrere, veurem enlairat el monestir.
Encara som a la bifurcació; el camí de l'esquerra continua baixant durant uns 175 metres fins que mor a la pista de Sant Ponç, nosaltres prenem el brancal més planer que surt per la dreta en direcció ponent, abandonant de moment els senyals blaus. Davallem serpentejant per dins el bosc. Cal estar atents, doncs un centenar de metres més endavant, uns 20 metres abans que el camí entri en un revolt pronunciat a l'esquerra, hem de desviar-nos a la dreta per un corriol molt tapat per la vegetació. Només 10 metres endins trobarem l'amagada font de Sant Ponç.
| 4 | 1h |
3,6 Km |
290
m |
41.4008,1.9102Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Ponç |
Molt amagada i força tapada per la vegetació. És una petita font
feta amb pedres amorterades i adossades al marge, formada per una paret
central i dues de laterals, aquestes últimes més baixes. L'aigua brolla
per un estret tub de ferro collat a la paret lateral esquerra a un pam
d'alçada i cau a una rajola de terrissa disposada al terra. En una de
les pedres de la paret central hi ha una inscripció en pintura verda
demanant-nos que respectem la font, sembla ser que està signada pels
Caçadors.Tornem al camí i el reprenem en el mateix sentit que l'hem deixat. De seguida emprenem una baixada i al mateix temps descrivim un revolt a l'esquerra, a la sortida del qual trobem a mà esquerra un antic safareig de pedra que s'alimentava amb l'aigua sobrant de la font. Cal anar en compte, doncs davant del safareig, a l'altra costat del camí, hi ha un antic pou o cisterna arran del terra, aquest és de forma circular, bastit de pedra i mig tapat per la malesa.
Escassos 25 metres més avall del safareig creuem el fondo de Sant Ponç. Una immutable salamandra ens vigila.
Un cop a l'altra banda del torrent pugem un curt tram de camí i anem a sortir a una esplanada per on hi passa la pista forestal de Sant Ponç; si prenguéssim la pista a la dreta tornaríem al monestir fent una considerable volta, nosaltres l'agafem a l'esquerra en lleugera baixada. Uns 150 metres després defugim un camí a la dreta. No fa gaire ens hem retrobat amb el torrent de Sant Ponç que ens acompanyarà una bona estona. Un centenar de metres més endavant ignorem un altre camí que surt per l'esquerra i puja al monestir (és la continuació del que hem abandonat abans per atansar-nos a la font de Sant Ponç), alhora que ens adrecem al sud-est. Uns 200 metres més tard la pista fa un gir a l'esquerra encarant-se al nord-est, al mateix temps que per la dreta el torrent del Cau de la Guineu ajunta les seves aigües al torrent, que a partir d'aquí així es dirà, també anomenada riera de les Planes, segons quin mapa es miri. Avancem còmodament per una pista forestal sense pràcticament desnivell però amb tendència a perdre alçada, rebutjant altres camins que ens menen, seguint les marques blaves que hem recuperat fa una estona i en paral·lel amb el torrent que portem a la dreta. 200 metres més enllà entrem en una doble marrada esquerra-dreta-esquerra, durant la qual podrem veure davant nostre unes parets rocalloses, són les serres de Sant Ponç.
Uns 500 metres des del començament d'aquestes giragonses, ignorem un camí que surt per la dreta i un centenar de metres després creuem la riera de les Planes que travessa per sobre del camí. Aquesta que ens ha fet companyia un bon tros, ara ens acomiadem, ella se'n va per l'esquerra a abocar les seves aigües a la riera de Rafamans, nosaltres continuem recte. De seguida la pista descriu una corba a l'esquerra a la sortida de la qual rebutgem un camí que arrenca per la dreta i 75 metres més endavant arribem a una petita esplanada amb diferents camins a triar; defugim tant el camí que surt d'enfront com el que se'n va més a la dreta, nosaltres continuem per un que marxa entre els dos, inicialment en direcció nord-est. És una drecera que al cap només de 125 metres mor en un camí transversal més ample i que fem a la dreta. Circulem ara en direcció est, fent a l'inrevés el camí de l'anada. Uns 275 metres més tard som en un eixamplament del camí; a l'esquerra deixem un camí descendent per on hem pujat al començament (recordeu aquella torrentera fangosa?) i continuem de front seguint les marques blaves. Aquest és el camí que porta a Can Casildo. Circulem en sentit sud, malgrat que guanyem alçada poc a poc, el camí és prou ample i fa de bon caminar. Quan portem una mica més de 350 metres per aquest camí, just al començament d'un revolt pronunciat a l'esquerra, ens topem amb una tanca de fusta que barra el pas als vehicles.
Podríem passar pel costat de la tanca i continuar amunt, però el nostre immediat objectiu és cercar la font Vella de Can Casildo, així que defugim el camí ample que surt de darrere la tanca i continuem d'enfront enfilant-nos per una torrentera. Una quarantena de metres més amunt anem a parar a un camí transversal que agafem a l'esquerra, en lleugera pujada. Cal anar en compte, doncs uns 25 metres després, poc abans d'entrar en un pronunciat revolt a l'esquerra, hem d'abandonar el camí, desviar-nos a l'esquerra, fer-nos pas entre la vegetació i baixar a un petit xaragall que ens queda a escassos 15 metres del camí. A l'altra banda del torrent ja apareix enlairada la malaguanyada font Vella de Can Casildo.
| 4 | 1h 45' |
6 Km |
290
m |
41.4017,1.9225Clica per veure'n la ubicació. | Font Vella de
Can Casildo |
Aquesta font és força difícil de localitzar i malauradament encara
ho serà més en el futur, doncs està abandonada i tant el seu accés com
l'entorn immediat es troba tapat de vegetació. Tal com el seu nom
indica, es tracta d'una antiga font, tota feta de pedra amorterada.
Consta de dues parts: A sota hi ha un robust mur adossat al marge que
alhora reté les terres, al mig del qual un frontal endarrerit dos pams
on se situa la sortida d'aigües per mitjà d'un broc de ferro. L'aigua
cau a un bassal que queda entremig. A banda i banda arrenquen dos bancs
de pedra per seure. A dalt sobresurt una paret en forma de caseta, de
mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada i aixoplugada per una
teuladeta a dues aigües. Al capdamunt, malgrat que esmicolat, encara es
conserva un mosaic fet amb quatre rajoles de ceràmica on hi havia
escrit el nom de la font. Sota el mosaic hi trobem una rajola de
ceràmica, també esmicolada, feta el 1955 per Camell Enamorat,
representant una estampa marinera amb la imatge de la Mare de Déu de la
Mercè en primer pla i flanquejada per dos escuts, el de l'esquerra
sembla ser el de Catalunya, l'altre no el sé reconèixer. Ens tornem a fer pas per la malesa fins atansar de nou el camí que portàvem i que reprenem a l'esquerra, en lleugera pujada. De seguida descrivim un revolt a l'esquerra i ens encarem més aviat al nord, alhora que se'ns obren bones vistes a l'esquerra.
Uns 150 metres després passem pel costat de les restes d'una altra barraca de pedra (41.4027,1.9233)Clica per veure'n la ubicació. . A mà dreta podem veure enlairada la masia de Can Casildo. Caminem planerament durant uns 200 metres més, fins que anem a parar a un ample vial que ens talla; és el camí que porta a la masia, nosaltres el creuem i un cop a l'altra banda continuem per un sender que surt d'enfront però immediatament arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal que se'n va per la dreta i prenem el corriol que surt per l'esquerra, endinsant-nos en un bonic bosc.
Després d'una curta marrada esquerra-dreta ens encarem al nord-est. El camí transcorre per dins d'un espès bosc, en lleugera baixada i acompanyats de les ja familiars marques blaves.
Durant aquest curt trajecte ens aniran sortint altres camins al pas però els rebutjarem tots, sempre pel més marcat, seguint només les marques blaves. Al cap d'uns 500 metres des del començament d'aquest corriol, trobem a mà dreta del camí l'única barraca de pedra sencera (41.4071,1.9261)Clica per veure'n la ubicació. d'avui.
No fa pas masses anys aquestes barraques de pedra encara les feien
servir els pagesos i els pastors per les seves tasques. Moltes d'elles
estan en estat de ruïna. No obstant, aquesta es troba sencera i en
perfecte estat.Una cinquantena de metres més tard enllacem a la dreta amb un camí transversal tot mantenint la direcció que dúiem, nord-est. Poc més de 75 metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el camí que surt per l'esquerra en baixada i prenem el brancal de la dreta que s'enfila força muntanya amunt per un terreny molt erosionat pel pas de les aigües. 375 metres més amunt sortim del bosc i entrem a la urbanització Santa Rosa, a mà dreta ens queda la font de Can Rafel o de la Figuera.
| 5 | 2h 10' |
7,3 Km |
316
m |
41.4091,1.9310Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Rafel o de la Figuera |
Erigida a l'extrem més occidental de la urbanització Santa Rosa,
per sota de l'avinguda la Font. Es tracta d'una paret feta amb grans
pedres amorterades i adossada al marge. A la part baixa, l'aigua raja
per un broc metàl·lic i cau damunt d'unes pedres, això sempre i quan li
traguem un tap de suro; recordeu de tornar-lo a tapar. Al damunt tenim
el registre metàl·lic de servei, tancat amb un cadenat, que dóna accés
a la cisterna que queda dins la muntanya. A l'esquerra de la font
disposem d'un banc de pedra formant angle. La part esquerra del mur
s'ha esllavissat recentment. Defugim l'ample camí que surt davant nostre i prenem un corriol de forta pendent que arrenca per la nostra esquerra, és a dir davant mateix de la font. El primer tram és força costerut i cal anar en compte de no relliscar. Només començar deixem a la dreta una petita construcció d'obra, dins la qual hi ha un dipòsit alimentat per l'aigua sobrant de la font. Perdem alçada ràpidament en direcció nord-oest i per dins el bosc, seguint unes marques pintades de color taronja. El camí és ben marcat i encara conserva restes d'uns esglaons excavats al terra però que les pluges gairebé han esborrat. Un centenar de metres més avall la pendent es suavitza, malgrat que seguim davallant. 100 metres després ignorem un camí a l'esquerra i de seguida deixem a l'esquerra les restes de l'última barraca de pedra que veurem avui (41.4106,1.9292)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem camí avall, encarats ara al nord. Rebutgem algun camí que ens surt al pas, nosaltres seguim sempre les marques taronges que sovintegen. Pocs menys de 100 metres desprès el camí vira envers l'esquerra i s'adreça al sud-oest i al cap de poc més de 75 metres més avall ho fa a la dreta. Una cinquantena de metres més tard anem a parar a un camí més ample i planer que fem a la dreta però en no res l'abandonem i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que ens duu, una mica més de 50 metres més enllà, a enllaçar a la dreta amb un camí transversal. Aquest és el camí pel qual hem encetat aquesta caminada. Només ens queda seguir-lo durant una mica més de 100 metres fins el carrer dels Horts, on hem començat l'excursió.
| F | 2h 20' |
8,1 Km |
201
m |
41.4122,1.9280Clica per veure'n la ubicació. | Carrer dels
Horts (Corbera de Llobregat) |
Punt i final de la caminada.