Caminada I-217 (Vallès Oriental)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
194
m |
41.5174,2.2567Clica per veure'n la ubicació. | Antiga bàscula
(Santa Maria de Martorelles) |
Deixem la bàscula a la dreta i seguim pel carrer cimentat de la Font del Ca, en direcció sud. Ens allunyem del nucli urbà en direcció a la serra al mateix temps que el carrer canvia de nom i passa a dir-se de la Font Sunyera. A la nostra dreta veiem horts i més a baix queda el torrent. Més tard, quan l'asfalt s'acaba, esdevé una pista de terra barrada amb una cadena. La traspassem i veiem un rètol del Parc de la Serralada Litoral donant-nos la benvinguda, també una antiga construcció a la dreta. Uns 100 metres més endavant deixem una clariana amb una antiga pedrera a l'esquerra i a la dreta un camí. Al cap d'uns 175 metres trobem un pou municipal a la dreta; aquí abandonem la pista que segueix pujant suaument i entrem en una esplanada amb plataners que ens queda a la dreta, on al final, sota el marge de la pista, trobem la font Sunyera.
| 1 | 10' |
0,7 Km |
224
m |
41.5135,2.2606Clica per veure'n la ubicació. | Font Sunyera |
Es localitza al torrent homònim, molt a prop del nucli urbà. Sempre
raja. La font, procedent d'una mina creada antigament, està en una
petita cova feta d'obra en forma d'arc arrebossat i acolorit amb sulfat
de ferro. Un broc aboca el raig a un petit toll i l'aigua s'escola cap
al torrent a través d'un rec. Davant hi ha una gran esplanada amb grans
pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan
de taula o seient. L'indret està ple de plàtans que confereixen una
bona ombra a l'estiu i conviden a fer-hi berenars. Aquesta font ha
estat una de les més importants del poble al llarg dels anys, ja que,
abans que s'instal.lés l'aigua corrent, l'any 1932, era la que proveïa
a Santa Maria de Martorelles.Deixem la font enrere i unes grans pedres a l'esquerra i creuem
l'esplanada en sentit contrari fins retrobar la pista per on hem
vingut. La prenem a la dreta, però a escassos 25 metres ens desviem a
l'esquerra per un camí ascendent, seguint un indicatiu de fusta: "Font
del Ca". Uns 75 metres més amunt fem un gir de 180º a la dreta, seguint
un altre cartell que ens assenyala la mateixa font; recte aniríem a una
torre elèctrica. Les vistes amb les boires baixes al fons son molt bones.
El camí puja moderadament, zigzaguejant per dins el bosc. Uns 400 metres més endavant arribem a una clariana; veiem a l'esquerra, enlairada a uns 20 metres, la font de Sant Domènec i el Ca, i en una esplanada que queda al damunt una petita cova i una taula amb bancs de fusta.
| 2 | 20' |
1,4 Km |
251
m |
41.5117,2.2612Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Domènec i el Ca |
Només raja en èpoques molt humides. Fa un conjunt amb un muret
frontal de pedra i uns petits bancals també de pedra a cada costat.
L'aigua surt per un forat on se li ha encastat un tub de plàstic i cau
en un petit bassiol rectangular arran de terra. El frontal sosté una
placa de ceràmica amb la imatge de Sant Domènec protegida per una reixa
metàl·lica. Gravada en el mateix mur hi ha una inscripció datada l'any
1769. Fins no fa gaires anys s'hi celebrava un aplec molt freqüentat
per la gent de la comarca. A pocs metres hi ha una gran taula de fusta
amb bancs per fer-hi un mos i, al costat, una cova excavada al marge
que s'utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels
pagesos que conreaven la terra. Continuem pel camí que dúiem que a partir de la clariana de la font
esdevé més estret, però sempre ben visible i fàcil de seguir, per dins
el bosc. Al cap d'uns 90 metres obviem un corriol ascendent a
l'esquerra que fa drecera i que retrobarem més amunt. Nosaltres
continuem recte, pugem per una bonica torrentera molt erosionada per la
força de l'aigua.
Uns 275 metres més amunt obviem un corriol planer a l'esquerra amb una pila de pedres a l'inici. De seguida el camí es bifurca; el de l'esquerra ens duria a la font de la Teula que hi anirem més tard, però ara prenem el de la dreta, en pujada també. Uns 170 metres més amunt anem a parar a un camí en diagonal que seguim a la dreta (a l'esquerra també aniríem a la font de la Teula, després hi anirem). Continuem caminant per un caminet força planer, sempre per dins el bosc. Uns 180 metres després hi ha un camí ascendent a l'esquerra que rebutgem; just aquí, hem de trobar un petit corriol en baixada a la dreta, entre fullaraca de roure, que creua el bosc i ens porta al toll forestal anomenat la Bassassa.
| 3 | 30' |
2,1 Km |
338
m |
41.5091,2.2632Clica per veure'n la ubicació. | Toll la Bassassa |
Es troba a pocs metres del corriol que porta de la font del Ferro a
la font de la Teula. Toll d'aigua permanent, amb presència de fauna i
vegetació natural com falgueres cues de cavall. Aquesta zona humida,
antiga bassa de reg, és un punt de recollida d'aigües d'escorrentia
fins que aquestes arriben al torrent de la Font Sunyera.Després de gaudir de l'indret tornem al camí que portàvem i el seguim amb el mateix sentit que l'hem deixat. Als pocs metres la vegetació ens permet veure unes vistes a la dreta de la serra Prelitoral. Uns 20 metres més enllà arribem a una clariana des d'on surt un corriol descendent a la dreta que agafem i ens condueix en pocs metres a la font del Ferro.
| 4 | 35' |
2,2 Km |
342
m |
41.5085,2.2627Clica per veure'n la ubicació. | Font del Ferro |
Localitzada a escassos metres per sota del camí que porta a la
Bassasa, en una petita esplanada entre avellaners, falgueres i alguna
alzina. La font és un mur longitudinal on la part central està
endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta d'obra vista.
En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua amb un tub metàl·lic
petit, un altre tub més gran al costat i un bassiol de terrissa al
terra. Pugem de nou al camí i el reprenem en sentit contrari, desfent els últims 130 metres aproximadament. Som de nou a l'encreuament de camins; el camí descendent de l'esquerra és el que hem fet venint de la font de Sant Domènec i el Ca, nosaltres ara continuem recte, sempre per dins el bosc. Uns 170 metres més endavant obviem un camí descendent a l'esquerra que també baixa a la font de Sant Domènec i el Ca. El nostre camí continua, en un principi amb lleugera pujada i després en suau descens. Uns 100 metres més enllà ignorem un corriol ascendent i molt embardissat a la dreta que ens duria al camí que porta de Castellruf al turó de Galzeran. Pocs metres més endavant obviem un altre corriol descendent a l'esquerra i de seguida abandonem el corriol que portàvem i tombem a la dreta, pujant per una torrentera. Al capdamunt, a escassos 60 metres, hi trobem la simpàtica font de la Teula.
| 5 | 45' |
2,7 Km |
371
m |
41.5115,2.2656Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Teula |
La trobem al sud de Castellruf, en una petita esplanada enmig del
bosc, al capdamunt d'una torrentera. Està situada en una paret de roca
granítica natural, al vessant esquerra de la qual surt un broc
metàl·lic en forma de teula per on raja l'aigua i cau en un petit
bassal rodó practicat a la pedra. Normalment es veu regalimar aigua per
tots els racons de la paret. Una de les fonts més maques dels voltants,
potser per la seva integració al paisatge. Baixem de la torrentera i tornem a agafar el corriol d'abans a la
dreta, continuant amb el mateix sentit que dúiem, nord-est, per un camí
que inicialment planeja, sempre per dins el bosc. De seguida comença la
pujada per terreny erosionat; anem alternant trossos força costeruts
amb altres més planers. Finalment, uns 250 metres més amunt, anem a
parar a una pista gran que ens talla; a l'esquerra baixaríem al poble, nosaltres fem a la dreta, en lleugera
pujada.
Uns 25 metres més enllà som en una trifurcació; per un petit
corriol ascendent a la nostra esquerra pujaríem al turó de Castellruf
(la segona alçada de Santa Maria de Martorelles i on està emplaçat el
poblat ibèric del mateix nom), la pista de l'esquerra ens baixaria a la
font de la Mercè, nosaltres continuem recte, en direcció sud-est,
resseguint les marques blanques i vermelles corresponents al sender de
gran recorregut
| 6 | 55' |
3,1 Km |
417
m |
41.5131,2.2670Clica per veure'n la ubicació. | Dolmen de
Castellruf |
Sepulcre de planta rectangular, del 3000 abans de Crist, amb dues
lloses a cada costat i amb una coberta trencada en dos parts i oberta
cap al Sud-oest. Al seu costat hi havia un menhir que ara es troba a la
plaça de Santa Maria de Martorelles.Baixem les escales i continuem per la pista per on hem vingut, ara a
la dreta. Al cap d'uns 100 metres girem a l'esquerra per una pista
ampla, només 100 metres després obviem un camí a la dreta i uns 450
metres més endavant en deixem un altre a la dreta (és el final del
mateix camí que hem obviat abans). Seguim pocs metres més fins trobar
una pista perpendicular que fem a l'esquerra, en direcció nord. Aquesta
és la pista que uneix el coll de Montalegre amb el coll d'en Gurri. De
tant en tant se'ns obren bones vistes a l'esquerra, amb el castell de
Sant Miquel en primer terme i els Pirineus al fons.
Uns
350 metres més endavant deixem un corriol descendent a l'esquerra i que
més avall esdevé una bonica torrentera que porta a la pista que va de
Can Girona al coll d'en Gurri, nosaltres continuem recte endavant. Al
cap de poc més de 50 metres abandonem la pista, també el
| 7 | 1h 15' |
4,3 Km |
385
m |
41.5158,2.2804Clica per veure'n la ubicació. | Font del Llorer
o de la Tereseta |
Situada a l'alzinar, a escassos metres per sota del camí. Font
formada per un mur de pedra tallada d'on surt un tub d'acer encastat a
la pedra. Sota, arran de terra, queda un petit bassal fet amb un test
rodó de terrissa i una teula ceràmica que fa de desguàs. Normalment no
raja i quan ho fa només goteja. Al davant hi ha una alzina inclinada
força curiosa i al terraplè del damunt un llorer bord que sembla que és
el que li dóna nom. Retrocedim fins el camí carreter i seguim avall, a l'esquerra,
arribant 220 metres més endavant a una clariana amb una torre
elèctrica. Nosaltres ara continuem per un corriol que surt de
l'esquerra de la torre. En un principi el camí no està molt definit,
però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent, molt
erosionat per l'aigua i molt bonic.
Només 150 metres més avall, saltem un gran pollancre caigut i ja som a la font de Can Gurri.
| 8 | 1h 25' |
4,7 Km |
358
m |
41.5161,2.2770Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Gurri |
Es localitza a uns 100 metres de la pista que va de Can Girona al
coll d'en Gurri, en una petita clariana, sota un pollancre enorme. La
font està construïda en un clot excavat sobre l'esplanada, d'un metre
aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb tres
murs de pedra i unes escales que hi donen accés. La petita pica on cau
el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada. Poc o molt, però
sempre raja. En un mapa de la parròquia fet pel rector Joan Antoni
Casassayes, el 1737, ja s'esmenta el nom de la casa i de la font. En
aquella època, la font s'utilitzava per al consum de la casa i per més
d'una vintena de carboners que treballaven al bosc. Al frontal de la
font una inscripció porta gravat l'any 1794. Al darrera de la font s'hi
troba una inscripció amb fusta: "Font d'en Gurri. Déu vos guardi de
prendre mal i de fer-ne"". Durant el febrer de 2014, els voluntaris de
l'ADF de la Conreria varen dur a terme tasques d'arranjament de
l'entorn d'aquesta font; desbrossant els marges del camí, desembossant
el desguàs i modelant el pollancre caigut per adaptar-li un banc. Sortim de la font pel corriol que segueix i 150 metres més enllà anem a parar a la pista que va del coll d'en Gurri a la font de la Mercè. La seguim a l'esquerra, en baixada. Uns 250 metres més avall, en el moment que entrem en un revolt a l'esquerra, abandonem temporalment la pista que seguíem i girem a la dreta, tot creuant una cadena. 100 metres més endavant, trobem a la dreta el corriol que dóna accés a la font de Can Barbeta que ens conduirà fins la boca de la mina, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.
| 9 | 1h 35' |
5,2 Km |
324
m |
41.5191,2.2756Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Barbeta |
La trobem a uns 100 metres a la dreta del camí que porta de la
pista de la font de la Mercè-Can Gurri al coll de Can Corbera. La font
està desapareguda, només podem trobar-ne les restes d'un muret de
pedres. La mina sí es conserva i, condicionada a les pluges, la podem
veure plena. Retrocedim fins el camí, fem a l'esquerra i un centenar de metres més som de nou a la pista que porta del coll d'en Gurri a la font de la Mercè i que prenem a la dreta, pista avall. Uns 80 metres després obviem un corriol a l'esquerra que més endins del bosc esdevé una torrentera que mena a la pista que va del coll d'en Gurri al turó de Galzeran i a Castellruf. Uns 400 metres més endavant , abandonem la pista i trenquem a la dreta per un ample camí recentment arranjat. A l'esquerra queden les restes d'uns antics ruscos, a la dreta quatre xiprers; sota aquests, arran de camí, la boca de la mina i per sobre, dalt del talús, una cisterna d'obra soterrada. Uns 40 metres més endavant, quan el camí s'acaba, ens espera a la dreta l'eixuta font de Can Santpere.
| 10 | 1h 45' |
5,9 Km |
262
m |
41.5191,2.2728Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Santpere |
Es troba a uns 90 metres cap a llevant del camí que va de Can
Girona al coll d'en Gurri. És una construcció de pedres formant un
muret semicircular que crea un recinte tancat amb una pica de pedres.
L'última reparació del camí que hi porta va deixar al descobert la boca
de la mina, uns 25 metres abans de la font, i una cisterna d'obra dalt
del talús. Fa anys que no raja.Desfem l'últim tram de poc més d'una cinquantena de metres fins
situar-nos altre cop a la pista principal. La reprenem a la dreta, en
baixada. Uns 150 metres més avall defugim un camí descendent que
arrenca per l'esquerra. A partir d'aquí la pendent és acusada però
curta, uns metres després saltem una cadena i trobem una bifurcació; el
camí de l'esquerra ens pujaria a Castellruf, nosaltres seguim recte per
un camí planer que marxa en sentit nord-oest, recuperant de nou les
marques blanques i vermelles del
| 11 | 1h 55' |
6,4 Km |
214
m |
41.5216,2.2696Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Mercè |
Erigida a prop de Can Girona, en el mateix torrent que baixa de la
font d'en Gurri. És considerada una de les fonts més importants de la
Serralada. La paret de la font és un llarg mur de pedra longitudinal,
d'uns 80 Cm d'alçada per més de quinze metres de llarg; al centre s'hi
ubica l'espai per on sempre brolla l'aigua mitjançant un tub de plàstic
encastat a un forat del mur (el broc d'acer va desaparèixer ja fa
temps). En aquest espai central el paviment està tractat amb rajoles de
pedra i un canal obert al mig permet desaiguar. Fou inaugurada fa uns
trenta anys, i com que el terreny pertany a l'ajuntament de Barcelona
li van posar el nom de la patrona d'aquesta ciutat. Anys enrere,
l'aigua d'aquesta mina era canalitzada fins a Mollet. Deixem la font a la dreta i continuem per la pista amb el mateix
sentit que dúiem, planejant per dins el bosc, seguint les marques del
Mica en mica la pendent és va fent més acusada. Uns 250 metres més avall de la bassa passem pel costat de la casa de colònies de Can Girona (41.5252,2.2604)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
Continuem per la pista però només 50 metres. Aquí abandonem la pista
i les marques del
| 12 | 2h 15' |
7,8 Km |
151
m |
41.5244,2.2571Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Beu-i-Tapa |
Localitzem la font sota el camí que porta de Can Bernades a Can
Girona, a peus del torrent. Actualment només resta l'estructura, una
petita construcció feta de maó amb un arc. El seu nom sembla que ve
donat per l'escassetat d'aigua que hi rajava, calia beure i tapar el
broc per no llençar l'aigua.Retornem al camí i el seguim amb el mateix sentit que dúiem. Uns 40 metres més amunt trobem una altra fita de l'Ajuntament de Barcelona. De seguida deixem un corriol ascendent a l'esquerra i tot seguit un altre. Pocs metres després arribem a una cruïlla de camins, Can Bernades queda a la cantonada esquerra, enfront un seguit de vinyes.
Girem a l'esquerra i seguim el camí en direcció al cementiri que ens queda a escassos 250 metres.
A partir d'aquí ja no deixem de trepitjar l'asfalt. Continuem pel carrer de les Escoles, després carretera amunt en direcció al nucli urbà i un cop siguem a la plaça Joan Matons trenquem a l'esquerra pel carrer Font del Ca i el seguim durant uns 350 metres, fins l'antiga bàscula, on donem per finalitzat aquest recorregut.
| F | 2h 30' |
8,9 Km |
194
m |
41.5174,2.2567Clica per veure'n la ubicació. | Antiga bàscula
(Santa Maria de Martorelles) |
Inici i final de la sortida d'avui.