Caminada I-218 (Ripollès)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
770
m |
42.2355,2.2842Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
Les Cinc Fonts (Sant Joan de les Abadesses) |
A la part baixa dels aparcaments, just al començament del Pont Vell, trobem la primera de les fonts del dia, Les Cinc Fonts, anomenada també font del Pont.
| 1 | |
769
m |
42.2353,2.2842Clica per veure'n la ubicació. | Les Cinc Fonts |
La font queda integrada en un llarg mur de pedra del
país rematat
amb carreus que arriba fins el pont, d'un metre d'alçada i que alhora
separa el camí dels aparcaments que queden a l'altre costat. El seu
frontal és una llosa de pedra de forma quadrada amb cinc curts brocs de
ferro disposats a la part alta, l'un al costat de l'altre i a mig pam
entre ells, per on brolla generosament un bon doll d'aigua per tots
cinc i cau a un enreixat de ferro a nivell del terra. Al voltant de
l'enreixat, el sòl està empedrat. Al capdamunt hi ha una pedra amb una
inscripció gravada que no he sabut desxifrar ni tampoc trobar-ne cap
referència. Travessem el riu Ter pel Pont Vell.
| 2 | |
752
m |
42.2349,2.2849Clica per veure'n la ubicació. | Pont Vell |
Les bases d'aquest pont daten del 1138, quan es va
acabar la
construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel
terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada
molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la
península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va
reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del
pont romànic.Un cop a l'altra banda del pont prenem a la dreta el carrer de l'Abat Berenguer Arnau que en pocs metres ens duu davant la portalada de l'església de Sant Pol.
| 3 | |
771
m |
42.2341,2.2863Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Pol |
Després del pont continuava el camí que s'endinsava a la
vall, i a
la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en
aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau,
representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de
sobre la porta, data del segle XII. El seu actual estat la converteix
en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de
construcció de les esglésies de l'època. Des del 1997 acull el monument
a la Sardana, obra de l'escultor santjoaní Francesc Fajula. Darrera l'absis de l'església de Sant Pol hi ha la plaça de Josep Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, coincidint amb l'expansió de la vila. Una bonica font ornamental presideix la plaça.
| 4 | |
771
m |
42.2342,2.2866Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Plaça
Anselm Clavé |
El conjunt escultòric és obra de Josep Camps. Es tracta
d'una
columna de base cilíndrica, amb el capitell ornamentat i coronada per
una estàtua que representa el Comte Arnau, que tal com explica la
llegenda fou condemnant a cavalcar un cavall negre durant tota
l'eternitat com a ànima en pena. La columna emergeix de dins una bassa
octogonal per la part exterior i rodona pel l'interior, rematada amb
vuit esferes de pedra i guarnida amb l'escut de la vila en una de les
seves cares. L'aigua brolla per les boques de quatre cares esculpides
al voltant de la columna central i cau a la bassa. La plaça on
s'erigeix la font fou urbanitzada per Jeroni Martorell vers el 1920. Creuem la carretera i un cop a l'altra banda emprenem el carrer Major.
Seguirem fins la plaça Major (42.2328,2.2848)Clica per veure'n la ubicació. .
Voltada de porxades, és el centre neuràlgic de la vila
vella. El
nucli antic, format al segle XIII, mostra uns carrers entramats d'una
forma ben peculiar, lluny dels traçats medievals. L'esquema, de carrers
paral·lels i perpendiculars, es correspon als utilitzats en l'època
romana. Els carrers conserven la nomenclatura medieval, organitzada
segons l'agrupació gremial. Així, per exemple, tenim el carrer dels
Canonaires o el dels Tints.Un dels carrers que arrenquen de la plaça Major és el de Ferrer i Olzina, al final del qual se'ns obre la plaça de l'Abadessa Emma, presidida per la font dels Mexicans.
| 5 | |
770
m |
42.2323,2.2854Clica per veure'n la ubicació. | Font dels
Mexicans |
La font és una bassa feta amb pedra rogenca, de forma
exterior
quadrada i rodona a l'interior, d'uns cinc metres de base per mig metre
d'alçada, envoltada d'un passadís empedrat amb lloses del mateix tipus.
Del mig de la bassa emergeix un brollador de dos cossos; l'aigua raja
pel la part de dalt i regalima fins la bassa. Al costat d'aquesta plaça hi tenim la plaça de l'Abadia; A l'esquerra ens queda el Palau de l'Abadia i enfront el Monestir.
| 6 | |
772
m |
42.2325,2.2855Clica per veure'n la ubicació. | Palau de l'Abadia |
Residència dels abats, data dels segles XII-XV. L'escut
que es
conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és
d'Arnau de Villalba, l'abat que el feu ampliar. Destaca també la sala
tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí
l'edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau. Aquí podem
visitar l'exposició que hi ha dins el Palau de l'Abadia, que conté
disset maquetes d'ermites romàniques de la comarca i el Centre
d'Interpretació del Mite del Comte Arnau.| 7 | 20' |
0,8 Km |
773
m |
42.2326,2.2861Clica per veure'n la ubicació. | Monestir de Sant
Joan de les Abadesses |
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una
fundació personal
del comte Guifré el Pilós, que el 885 creà un nou cenobi prop del
Monestir de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges
benedictines. La primera abadessa fou Emma, filla de Guifré. El 1017,
però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada
(que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada
una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia
benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una
comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció
del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi
definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins
al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el
1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars
agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular,
suprimida pel Concordat de 1856. L'església romànica, que perdura en
part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de
1130 i consagrada el 1150. 
Passem pel costat del monestir que deixem a l'esquerra. A la dreta ens queda la placeta de l'Arquitecte Reynals; observem l'antic edifici de les Escoles de la Generalitat de l'època Republicana que encara avui continua desenvolupant la seva tasca docent.
Estem situats a la plaça Torres i Bages, darrere l'absis del Monestir, on donem per acabada la ràpida visita a la vila i on comencem la nostra caminada.
Enfilem en direcció sud per la Pujada de les Monges. Al cap d'una cinquantena de metres, un cop hem deixat les cases enrere, trobem a mà dreta un bonic espai enjardinat que acull l'oratori de Sant Jordi (42.2318,2.2870)Clica per veure'n la ubicació. .
Tornem a la pujada de les Monges que reprenem pujant per unes escales que ens duen, una trentena de metres més amunt, a un replà al costat d'un revolt del camí, on hi trobem el pedró i la font de la Moreneta.
| 8 | 25' |
1 Km |
787
m |
42.2317,2.2873Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Moreneta |
El conjunt es troba en un extrem d'un semicercle
empedrat,
flanquejat per dos desmais i a recer de dos murets de pedra que fan de
seient. Consta d'un pilar de base quadrada dividit en dos cossos. A la
part de baix és on s'hi ubica la sortida de l'aigua regulada per una
aixeta de polsador que cau a una pica isolada i cilíndrica que descansa
directament al terra. Al capdamunt i dins d'una petita capelleta
enreixada hi trobem la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la qual
dóna nom a la font. A l'esquerra, una llosa amb un gravat que diu així:
"Els nens de Sant Joan han refet aquesta capella l'any 1984 amb motiu
del vint-i-cinquè aniversari de la seva construcció". La font i el
pedró de la Moreneta van ser inaugurats el 27 d'abril de 1984 tot i que
existia un primitiu emplaçament davant dels patis del col·legi sobre el
riu Arçamala.Continuem la ruta pujant un curt tram d'escales que ens atansen a la
carretera comarcal GI-521, que uneix Sant Joan de les Abadesses amb
Olot. La travessem i just al davant surt la carretera que puja a Sant
Antoni. En aquest punt cal agafar el corriol que arrenca en pujada per
la dreta, assenyalat amb un pal indicador com a sender
| 9 | 30' |
1,1 Km |
806
m |
42.2318,2.2878Clica per veure'n la ubicació. | Font de la
Mare de Déu de Lourdes |
El conjunt el formen la font i la capella, ambdues
separades uns 25
metres, en un ombrívol espai pla, allargat i herbat, protegit per una
barana de fusta en un costat i arrecerat per un mur de pedra seca a
l'altre. La font queda integrada en el mur, dins una petita volta de
mig punt. L'aigua és regulada per una aixeta de maneta i cau a un
bassal quadrat que queda a sota, amb una llosa al terra que el tanca. A
la dreta disposem d'un banc de fusta i un altre de pedra per seure i
una taula de pedra al seu davant. 
Pugem per unes escales que hi ha entre la font i la capella. Al
capdamunt anem a parar a un camí transversal; a l'esquerra baixaríem a
buscar la carretera de Sant Antoni, a la dreta ens queda la casa de
Lourdes, nosaltres creuem el camí i un cop a l'altra banda agafem un
corriol costerut que marxa en sentit nord-est, ben assenyalat amb
marques blanques i grogues corresponents al
Un centenar de metres més amunt sortim de nou a la carretera de Sant
Antoni, des d'on podem veure Serra Cavallera i la Vall de Sant Joan en
direcció Sant Pau de Segúries amb el mas del Covilar i la Colònia
Llaudet. Creuem la carretera i continuem pel corriol que surt davant
nostre, seguint les marques blanques i grogues del
Continuem corriol amunt. A la dreta veiem camps de conreu amb salzes a les vores. Una mica més de 150 metres des que hem creuat la carretera per darrera vegada, el corriol ens condueix fins a les restes de l'antic camí de carro de Sant Antoni. Aquí trobem un indicador que ens assenyala la font de Mas Pedrer a l'esquerra, la qual queda només unes passes més avall.
| 10 | 40' |
1,4 Km |
874
m |
42.2320,2.2911Clica per veure'n la ubicació. | Font de Mas
Pedrer |
Bonica font boscana. Es tracta d'una petita construcció
de pedra
coberta d'heures i demés vegetació, dins la qual hi ha la cisterna de
captació de l'aigua, visible des de l'exterior a través d'una obertura
a la paret frontal. L'aigua raja mitjançant un estret tub de plàstic i
alimenta un llarg abeurador de pedra picada que descansa directament al
terra.Obviem el caminet que segueix per sobre la font i desfem les poques passes que ens separen del camí carreter que ham abandonat fa una estona. Un cop al camí, deixem a la dreta el corriol per on hem vingut i continuem de front, en lleugera pujada i direcció sud. Uns 70 metres més amunt voregem el Mas Pedrer per darrera, el qual ens queda a la dreta. Just després descrivim un revolt a l'esquerra. A la dreta veiem una casa d'estil ben modern (sembla ser que un reconegut arquitecte en va planejar vàries per aquesta zona). Només uns 75 metres més endavant anem a parar altra vegada a la carretera de Sant Antoni. Des d'aquí es veuen, en direcció nord-oest, les muntanyes del Pedraforca i la serralada del Cadí i en direcció sud el campanar de l'ermita de Sant Antoni. Travessem la carretera i continuem pel sender que arrenca davant nostre. El camí marxa paral·lel a la carretera de Sant Antoni que portem a la dreta, ben fressat i fàcil de seguir, assenyalat amb les marques blanques i grogues que sovintegen.
Pocs metres més amunt veiem dos habitatges més del mateix estil modern que el d'abans, ben integrats al paisatge. Un centenar de metres més amunt arribem al coll d'en Saquer on hi trobem les restes de la Cabana que duu el mateix nom (42.2312,2.2923)Clica per veure'n la ubicació. , a tocar de la carretera de Sant Antoni.
En aquest indret trobem les restes de la cabana d'en
Saquer i un
petit safareig unit a ella. L'estructura de la cabana conserva encara
una obertura en forma d'arcada. Des de l'era desapareguda d'aquest mas,
en direcció nord i nord-est es poden contemplar les muntanyes de Serra
Cavallera, Taga i Sant Amand, en direcció nord-oest la Serralada del
Cadí i el Pedraforca i en primer terme la vall del Ter fins a Ribamala.Davant de la cabana creuem de nou la carretera i uns metres a la dreta agafem un corriol que s'endinsa en el bosc, en pujada i direcció sud-est. El corriol ens porta, 225 metres més enllà, a la ja coneguda carretera de Sant Antoni. La tornem a travessar i ja veiem l'oratori de Sant Antoni Petit (42.2296,2.2944) que ens queda a poques passes dins el bosc.
Al pedró trobem la imatge del Sant Antoni de Pàdua, sant
que
inspira gran devoció als pagesos de la comarca.Deixem l'oratori a l'esquerra i en no res tornem a ser a la carretera. La creuem per última vegada i un cop a l'altra banda continuem en direcció sud per l'antic camí de carro que pujava a l'ermita pel mig d'una pineda de pi roig amb ginebró. A ambdós costats del camí anirem trobant taules i barbacoes, ja que es tracta d'un lloc molt popular per fer-hi àpats en aplecs i diades festives.
Finalment, uns 175 metres més amunt, arribem al pla de l'ermita de Sant Antoni.
| 11 | 50' |
2,2 Km |
1.015
m |
42.2282,2.2954Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant
Antoni de Pàdua |
L'ermita data del segle XVII, però l'església actual va
ser
construïda el 1852, desprès que l'any 1837 fos incendiada, durant la
Guerra Carlista. A sobre de la porta d'entrada hi ha una petita imatge
de Sant Antoni anomenat, "Sant Antoni tossut", perquè s'explica que
durant els tràgics fets ocorreguts durant la guerra civil no el varen
poder fer caure de cap manera. Al costat de l'església hi ha la casa de
Sant Antoni. Els seus estadants, a més de tenir cura de l'ermita, feien
de pagesos i d'hostalers. Davant l'ermita hi ha l'era de la casa on
s'aplega la gent que hi puja el dia de la festa.Deixem l'ermita a la dreta i continuem per un corriol descendent que arrenca del davant de la casa de Sant Antoni, en direcció més aviat est. De seguida trobem un munt de caminets vora uns noguers que ens fan dubtar per quin hem de seguir, i és que estem en una zona habilitada i homologada per la pràctica del Trial, tal com ho assenyala un cartell penjat en un arbre. De tots els que anem trobant, agafem sempre el de més a l'esquerra, que ens conduirà al collet de Sant Antoni (42.2291,2.2978)Clica per veure'n la ubicació. , on hi trobem un encreuament de camins.
Del coll estant i tal com hi hem arribat, la pista cimentada que ens
queda a l'esquerra ens duria a la vila, a la dreta ens portaria a Can
Buixarol i a Planavès, el camí que surt a l'altra banda per l'esquerra
baixa a Cal Manyo. Nosaltres volem arribar-nos a la font de Can
Buixarol, per tant, agafem el camí que baixa suaument per la dreta
seguint les marques del
| 12 | 1h |
2,6 Km |
979
m |
42.2282,2.2993Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Buixarol |
És una bonica font boscana, malgrat que ara està un xic
malmesa. La
font queda integrada en un mur de pedra seca a la vora del camí, en
forma de cavitat. Aquesta cavitat és tancada per un muret de pedra
rematat amb lloses inclinades que s'aprofitava com a safareig. A
l'esquerra de la cavitat és on se situa la sortida de l'aigua
mitjançant un estret broc de ferro cobert de molsa. L'aigua cau
directament al safareig i la que sobreeix es recull en un allargat
abeurador pel bestiar que queda a mà dreta. Retornem fins al collet de Sant Antoni. Aquí fem conversa amb un grup de santjoanencs format per un home i tres dones que finalment se'ns afegeixen i tots plegats farem el següent tram de l'excursió.
Sortim del coll per la pista cimentada a la dreta, en lleugera pujada i en direcció a Can Buixarol i a Planavès. Escassos 50 metres més amunt trenquem per un ample vial de terra que surt a l'esquerra, en direcció nord. El camí transcorre força planer pel mig d'una pineda de pi roig, anomenat localment rajolet. Al cap d'uns 200 metres passem per sobre Cal Manyo que ens queda a baix a l'esquerra, un mas rústic construït damunt d'unes feixes molt esglaonades en el pendent de la muntanya. 175 metres més enllà arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal que se'n va per la dreta, anomenat camí del Turó del Serrat de Dalt (val a dir que nosaltres, equivocadament, vam fer un bon tros d'aquest camí i finalment vam haver de recular) i prenem el que surt per l'esquerra, alhora que anem adreçant-nos mica en mica al sud-est. Uns 400 metres més endavant creuem el torrent del Covilar.
Un cop a l'altra banda, el camí s'encara al nord-est, fent-nos canviar el sentit del nostre caminar. Poc a poc la pineda va deixant pas a la fageda. Uns 450 metres més enllà sortim a una clariana on cal anar en compte de no desviar-nos; rebutgem el camí més ample que marxa d'enfront i prenem un corriol que surt per l'esquerra, un xic desdibuixat al començament però més fressat després. Davallem per l'obaga dels Sirals, descrivint una gran marrada a l'esquerra acompanyada de diferents ziga-zagues d'uns 750 metres, fins que som a prop del torrent del Covilar, moment que el camí ens adreça al nord-oest, en paral·lel amb el torrent que ens acompanya a l'esquerra. Ens endinsem en l'ombrívol bac del Covilar, un bosc força net, on l'arbre predominant, gairebé exclusiu, és el faig, encara que també trobem arbusts com boixos i esbarzers, i algunes plantes com l'hepàtica i la sanícula.
Una mica més de 350 metres desprès el camí desemboca en una nova cruïlla; el brancal de la dreta ens conduiria al mas abandonat dels Sirals, el que surt d'enfront ens duria a la Guixera, però nosaltres agafem el camí que arrenca per l'esquerra en baixada, fent un gir de gairebé 180º. Només un centenar de metres més avall, poc abans d'arribar al torrent, ens desviem a la dreta per una drecera que en no res ens duu a una ampla pista que prenem a la dreta, en sentit nord. Anem perdent alçada per la pista que circula paral·lela al torrent. 275 metres més avall enllacem a l'esquerra amb una altra pista i de seguida passem a frec del que havia estat el forn de guix. Actualment només resten les parets de la façana principal de l'edifici de la Guixera (42.2369,2.3012)Clica per veure'n la ubicació. .
Continuem pista avall. Descrivim un revolt pronunciat a l'esquerra i en menys d'un centenar de metres la pista desemboca a la carretera N-260. Emprenem en compte aquesta carretera a l'esquerra, direcció a Sant Joan de les Abadesses. 150 metres més endavant, just al començament d'un revolt, surt a mà esquerra un camí ample que resulta ser les restes de l'antiga carretera. Agafem aquest camí i immediatament trenquem a mà esquerra per una pista que puja una mica en sentit contrari d'on venim. 75 metres més endavant arribem a unes pastures; a la dreta ja veiem el mas del Covilar, amb la seva torre, corrals i altres edificis annexos. Anem cap a la dreta pel camí que passa per darrera de la casa i que acaba a la mateixa font del Covilar, total uns 200 metres (en aquest camí podem trobar tanques pel bestiar, després de passar-les cal deixar-les tal i com les hem trobat. Cal tenir present que ens trobem dins d'una propietat privada i que hem de ser respectuosos).
| 13 | 2h |
6,2 Km |
807
m |
42.2363,2.2979Clica per veure'n la ubicació. | Font del Covilar |
A la capçalera d'una esplanada envoltada d'arbres
centenaris hi
trobem la font. Aquesta , que presideix l'espai, està adossada a un mur
transversal de pedra del país. El seu frontal, també de pedra però de
dimensions més regulars, d'uns dos metres d'amplada per dos d'alçada,
sobresurt dos pams del mur i està rematat per un petit voladís de pedra
a una vessant. L'aigua brolla per un broc format per la solidificació
del pas dels anys i cobert de molsa. A sota, una pica semicircular de
pedra que descansa al terra recull l'aigua. A banda i banda arrenquen
dos bancs de pedra per seure, tant llargs com ho és el mur que els hi
fa de respatller. El sòl immediat a la font i el caminet que travessa
l'esplanada estan empedrats. 
En aquest indret és on el poeta Joan Maragall va escriure
"La Vaca
Cega" l'any 1893, creada a partir de veure una vaca cega a causa d'un
cop de roc donat per un vailet del Mas Covilar. El fet es commemora amb
un monòlit de pedra amb el text del poema gravat, erigit l'any 1993 en
motiu del seu centenari. A la dreta del pedró hi ha el recordatori.
Durant la Festa Major, els veïns tenen el costum de venir-hi a dinar i
també s'hi realitzen diferents actes festius.
Refem les nostres passes fins la carretera i ens acomiadem del grup de quatre santjoanencs que ens han acompanyat una bona estona, agraint les seves explicacions referents a diferents indrets de la vila. Prenem la carretera a la dreta, direcció a Sant Pau de Segúries. Caldrà fer un tram per carretera. Les vistes a l'esquerra són increïbles.
Al cap d'uns 700 metres de caminar per la carretera arribem a l'entrada de la colònia Llaudet. Aquí, tot just creuat el Pont del Pagès que salva el torrent de Clarà, abandonem la carretera i trenquem a l'esquerra per un caminet que baixa a buscar el riu. A la dreta ens queden els antics habitatges del treballadors de la colònia, avui dia deshabitats. Només 150 metres més avall som a la llera del riu Ter, el qual travessem per un pont penjant, la Palanca de la Colònia Llaudet (42.2416,2.3039)Clica per veure'n la ubicació. .
Un cop a l'altra banda del riu continuem per un caminet ascendent
que en no res ens aboca a una pista forestal planera que ens talla i
que fem a la dreta, en direcció nord-oest, travessant els plans de la
Batllia. Uns 225 metres més endavant som davant de la Batllia (42.2436,2.3016)Clica
per veure'n la ubicació. , un antic mas de pagès i que avui
dia està condicionat com a casa de turisme rural. En aquest punt
enllacem amb el
Deixem la Batllia a la dreta i emprenem per la pista cimentada, seguint les marques blanques i vermelles. De seguida creuem el torrent de la Santa Creu i només 225 metres després passem a frec de Can Janpere Vell que ens queda a l'esquerra (una altra casa de turisme rural) i Can Janpere Nou, aquest enlairat a la dreta. Planerament ens anem encarant al sud-oest. A l'esquerra se'ns obren bones vistes de la part que hem fet al començament de l'excursió; podem veure el campanar de l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, l'obaga del Covilar i la Guixera.
Uns 150 metres després passem pel costat d'un vell safareig.
Continuem per la pista formigonada. Anem deixant altres camins que ens menen durant uns 250 metres, fins que arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal de la dreta que porta a Can Coll, nosaltres continuem pel de l'esquerra, mantenint la direcció sud-oest i acompanyats de les franges blanques i vermelles. Mig quilòmetre més endavant el camí descriu un revolt a la dreta i acaba adreçant-se al nord. Un centenar de metres després passem pel costat de Can Cabrafiga que deixem a l'esquerra i abans de 100 metres més entrem en una corba a l'esquerra. En aquest punt arrenca de front un camí carreter que ens hauria de dur, no gaire més de cent metres al nord, a la font de Malatosca. Ens dissuadeix d'apropar-nos el fet que l'entrada estigui barrada i el camí molt enfangat, ho deixem pendent per una altra vegada.
Continuem doncs per la pista cimentada, creuant la riera de Malatosca pel pont homònim. A sota a l'esquerra podem veure el Molí de Malatosca. 150 metres més endavant anem a parar a un encreuament de camins alhora que enllacem amb la Ruta del Ferro. Aquí, a la nostra esquerra, arrenca un caminet descendent que ens conduirà al bonic gorg de Malatosca. El camí està assenyalat amb un rètol al començament i davalla força. És agraït de fer, ben fressat i amb baranes de fusta que ens protegeixen.
En algun revolt se'ns obren vistes del gorg i del molí.
Des del començament del camí fins el gorg només hi ha 250 metres, val la pena de visitar.
| 14 | 2h 55' |
9,5 Km |
763
m |
42.2409,2.2890Clica per veure'n la ubicació. | Gorg de Malatosca |
Vist aquest bonic gorg, desfem en pujada els últims 250 metres. Un cop som a dalt, rebutgem la pista cimentada que a la dreta tornaria a la Batllia i a l'esquerra aniria a buscar la carretera GIV-5211, també defugim el camí que surt d'enfront en direcció nord tot seguint la Ruta del Ferro i del Carbó cap al carregador de Torelles, nosaltres prenem aquest mateix camí però a l'inrevés, en direcció a Sant Joan de les Abadesses. El camí arrenca a la nostra esquerra immediata.
El camí es planer, pavimentat i ben assenyalat, circula en direcció sud. Una mica més de 200 metres més endavant creuem la carretera GIV-5211 i un cop a l'altra banda ens topem amb l'alberg Ruta del Ferro (42.2387,2.2860)Clica per veure'n la ubicació. .
Plenament integrat en el Parc de l'Estació, en una zona d'esbarjo
de natura a peu de La Ruta del Ferro i el Carbó. És un edifici singular
transformat i adaptat per poder allotjar alberguistes. Té una capacitat
de 86 places, distribuïdes en habitacions de 4, 5 i 9 persones, totes
amb bany i calefacció. La instal·lació té tres sales espaioses, una
recepció i dos menjadors.Deixem l'alberg a l'esquerra i continuem per un passeig que travessa el Parc de l'Estació, adaptat per fer-hi picnic i on també podem veure l'antiga estació del ferrocarril, reconvertida en restaurant. Un cop hem deixat enrere l'estació, sortim del parc i anem a buscar la carretera de l'Estació que emprenem en baixada. Uns 150 metres més avall ens desviem a l'esquerra pel passeig de l'Estació que ens durà directament als aparcament on tenim estacionat el vehicle.
| F | 3h 15' |
10,7 Km |
770
m |
42.2355,2.2842Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
Les Cinc Fonts |
Inici i final del recorregut.