Caminada I-219 (Baix Llobregat i Barcelonès)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
259
m |
41.3932,2.0935Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Mireia
(Esplugues de Llobregat) |
Com no podia ser d'altra manera, començarem coneixent la font de la Mandra que dóna nom a aquest espai i que queda a l'extrem més sud oriental, a escassos 20 metres a l'est del restaurant.
| 1 | |
263
m |
41.3932,2.0940Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Mandra |
Tot i que pertany al terme municipal d'Esplugues de Llobregat, la
font queda a tocar del terme de Sant Just Desvern. Està situada en un
extrem de la gran esplanada de terra que forma l'àrea d'esbarjo que
porta el seu nom i de fàcil accés des de l'aparcament proper.
És una petita construcció en forma de prisma amb
base rectangular, d'obra arrebossada i pintada de blanc, amb la part
posterior coberta per unes pedres amuntegades. Per un tub de plàstic
encastat a la part baixa del frontal és per on raja l'aigua que cau a
un bassal quadrat a mig pam del terra. Vista la primera de les fonts, tornem a la plaça Mireia i encetem la
caminada. Ho fem en direcció nord-est i lleugera pujada pel voral
esquerra del carrer cimentat, on disposem d'un passeig de terra
arranjat amb alguns esglaons de fusta. De seguida deixem a l'esquerra
un corriol que s'endinsa en el bosc i que és per on tornarem nosaltres
al final. Una cinquantena de metres més endavant passem a frec d'un
petit promontori que ens queda a mà esquerra, amb un banc per seure al
capdamunt. Aquí rebutgem un camí descendent que surt per l'esquerra i
baixa a buscar les fonts del Ferro i de la Beca, les quals visitarem a
la tornada. Continuem en paral·lel al carrer asfaltat durant uns 200
metres més, fins que som davant de l'entrada a les instal·lacions del
club de tennis Ciutat Diagonal que tenim a la dreta. En aquest punt
abandonem l'asfalt que ens ha acompanyat des de l'inici i prenem una
pista forestal de terra que arrenca per l'esquerra, barrada als
vehicles motoritzats amb una cadena. El camí circula inicialment en
sentit nord-est, guanyant alçada lentament.
Al cap d'uns 300 metres
arribem a un eixamplament que coincideix amb la carena i alhora un
encreuament de camins; ignorem el brancal de la dreta que porta a Sant
Pere Màrtir i seguim més cap a l'esquerra. Només uns cinquanta de
metres més amunt som en una altra cruïlla; a la dreta ens queda el
Mirador del coll del Portell (41.3981,2.1005)Clica
per veure'n la ubicació. , que ens brinda una magnífica
vista de Barcelona als nostres peus.
Abandonem la pista que dúiem, anomenada camí de Vallvidrera a Sant Pere Màrtir, que continua en direcció nord cap a la Muntanya Pelada, i prenem un ample vial descendent que surt per la nostra esquerra en direcció oest, cap a Can Baró.
Anem perdent alçada per la solana mentre circulem a cavall però allunyats dels torrents de la Font del Ferro que ens queda a l'esquerra i el torrent de la Font del Rector a la dreta. Al fons, a uns 75 metres en línia recta, podem veure Can Fatjó (41.40156,2.0896)Clica per veure'n la ubicació. .
Masia documentada des de l'any 1310. Inicialment se'l coneixia com
Can Rella, cap al segle XVI es deia Can Ramoneda, després Can Parellada
i, des de 1690 pren el seu nom actual. En el seu origen estava formada
per un sol cos de planta i pis, al qual s'hi van anar afegint diversos
cossos amb el pas dels segles. La façana principal presenta portal
adovellat de punt rodó i quatre finestres gòtiques bellament esculpides.Al cap d'uns 425 metres des que hem deixat enrere el coll del Portell, arribem a un encreuament de camins.
Aquí rebutgem tant l'ample vial que continua recte com un parell de
petits corriols que se'n van per l'esquerra, nosaltres prenem una
sendera que arrenca per la dreta, en direcció més aviat nord-est. 
El
camí s'endinsa en el bosc al mateix temps que presenta una lleugera
baixada. Uns 350 metres més avall ignorem (de moment) un trencall a mà
esquerra que porta a Can Baró. Només una vintena de metres més enllà,
en una raconada ombrívola del camí, tenim les restes de la font del
Rector Antiga.
| 2 |
30' |
1,85 Km |
266
m |
41.3999,2.0994Clica per veure'n la ubicació. | Font del Rector
Antiga |
La part que es conserva està coberta de vegetació i és formada pel
que queda de les quatre parets d'obra vista de la vella cisterna i part
de la volta que cobria la font. No es conserva el tub. Seguim el camí marcat en direcció al coll de Can Cuiàs durant una trentena de metres, fins que trobem a mà esquerra unes escales de fusta que ens baixen a la llera del torrent, on ens espera amagada la font del Rector Nova.
| 3 |
35' |
1,9 Km |
261
m |
41.4001,2.0993Clica per veure'n la ubicació. | Font del Rector
Nova |
Típica font boscana, formada per un muret de pedres enmig de la
llera del torrent que forma el frontal, d'on surt un gruixut broc de
ferro molt desgastat que fa caure l'aigua a la base i desguassa a
través d'una sèquia formada per dues grans lloses de pedra que porta
l'aigua al torrent. Aquesta font no raja gairebé mai, només en
estacions o períodes plujosos. Pugem al camí i el reprenem però en sentit contrari al que dúiem a l'anada. Tornem a passar a frec de la font del Rector Antiga que ara deixem a l'esquerra i tot seguit som en una bifurcació on hi trobem un pal indicador; aquí ignorem el camí que marxa d'enfront (per on hem vingut) i trenquem a la dreta en baixada, seguint el rètol cap a Can Baró. El sender circula en paral·lel amb el torrent de la Font del Rector (41.4004,2.0978)Clica per veure'n la ubicació. que ens acompanya uns vint-i-cinc metres a baix a la dreta.
Uns 425 metres més endavant arribem a una bifurcació; el camí que segueix recte condueix a Can Fatjó, nosaltres prenem el brancal de la dreta, alhora que ens adrecem a l'est perdent poc a poc alçada. El corriol baixa a buscar el torrent de la Font del Rector, el qual, completament eixut, creuem uns cent metres més avall. Un cop a l'altra banda, el corriol ens fa canviar el sentit del nostre caminar i ens encarem al nord-oest. Cal estar atents, doncs només uns trenta metres després de travessar el torrent, hem de trobar un caminet a l'esquerra que s'obra pas entre els matolls. Si el seguim, uns cinc metres més avall arribem a la llera del torrent; uns cinc metres aigües amunt localitzem unes roques que ens envaeixen el pas. En aquest punt és on trobem la primera de les fonts de la Seas.
| 4 |
45' |
2,55 Km |
212
m |
41.4007,2.0952Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Seas 1 |
Tant aquesta font com la seva companya no estan indicades en cap
dels pals informatius propers, a més queden molt amagades, el que fa
que no siguin gaire conegudes. Malgrat tot, el seu accés no és massa
complicat gràcies a que algú té cura de mantenir desbrossat el caminet
que hi duu. Tornem al camí i el seguim a l'esquerra. Una mica més de 20 metres més enllà trobem un altre caminet que surt per l'esquerra i ens baixa a la llera del torrent on espera la segona de les fonts de la Seas.
| 5 |
50' |
2,6 Km |
210
m |
41.4007,2.0949Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Seas 2 |
La font és un aiguaneix entre les pedres situat a la mateixa llera
del torrent. Quan raja, ho fa per una canonada de ferro molt
deteriorada a mig pam del terra. El seu nom son les inicials de la
Secció Excursionista Ateneu Santjustenc.Pugem al camí i el reprenem a l'esquerra, continuant amb el sentit
de la marxa que dúiem. Mica en mica ens anem adreçant al nord a la
vegada que ens allunyem del torrent de la Font del Rector. Una mica més
de 150 metres més endavant deixem dos camins que arrenquen a banda i
banda, continuem pel camí més ample que està ben fressat. Caminem
planerament durant uns 250 metres, moment en que travessem el torrent
de les Fatjones i una cinquantena de metres més tard fem el mateix amb
el torrent de Llevallol, alhora que emprenem una lleugera pujada. Al
cap d'un centenar de metres tornem a creuar el torrent de Llevallol,
encarant-nos a l'oest. Després d'uns 200 metres i alguna giragonsa,
arribem a una clariana i encreuament de camins; de tots ells, prenem el
que ens indica com agafar el sender
Aquesta ruta, dissenyada i catalogada per la FEEC i la Secció
Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, ens descobreix les principals
formacions vegetals que caracteritzen la serra de Collserola, tot
vorejant, per dalt, les capçaleres dels torrents tributaris de la Vall
de Sant Just. Tanmateix, el privilegiat recorregut ens regala
espectaculars visuals de la mateixa vall, el Baix Llobregat i la ciutat
de Barcelona. El sender marxa planerament en direcció nord-oest, degudament assenyalat amb les corresponents marques de color blanc i groc. Uns 175 metres més enllà arribem a una cruïlla de camins; defugim el petit corriol que surt més a la dreta, així com de moment rebutgem la pista que baixa per l'esquerra (la prendrem a la tornada), nosaltres seguim per l'ampla pista que surt per la dreta, en lleugera pujada i inicialment direcció nord. Sense deixar-la, uns 400 metres més amunt, ens aboca al coll de Can Cuiàs (41.4004,2.0978)Clica per veure'n la ubicació. , just en el punt per on circula la carretera BV-1468 que porta de Molins de Rei a Vallvidrera, passant per Santa Creu d'Olorda. Un centenar de metres a l'esquerra ens queda Can Cuiàs, qui dóna nom a aquest coll.
Travessem amb compte la carretera. Un cop a l'altre costat som en una gran esplanada habilitada com a aparcament, al mateix temps que entren en terrenys del municipi de Barcelona. D'aquí estant, a l'extrem més a la dreta nostra, surt un camí que ignorem i que dóna accés a una finca particular. A continuació comença una pista forestal de terra que és l'antic camí de Santa Creu d'Olorda a Vallvidrera. Doncs al començament d'aquesta pista cal trencar a l'esquerra per un caminet descendent que s'endinsa en el bosc. El camí davalla en sentit nord-est. Sense deixar-lo, en uns 250 metres ens duu davant la bonica font de Can Llevallol.
| 6 |
1h 25' |
4,3 Km |
219
m |
41.4095,2.0939Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Llevallol |
Es tracta d'un bonic racó recuperat l'any 2008, ben endreçat i amb
un aspecte prou acollidor. El conjunt el formen la pròpia font, un pou
o cisterna d'uns cinc metres de diàmetre i un petit espai amb una taula
i bancs de fusta per poder-hi fer un mos. Tot l'espai es troba ben
condicionat, amb escales i baranes que ens protegeixen.
Vista la font, reculem els prop de 275 metres que ens separen del coll de Can Cuiàs. Aquí travessem la carretera i emprenem de nou el camí per on hem passat abans. Al cap d'uns 400 metres més avall som de nou a la cruïlla; ara obviem el brancal de l'esquerra que és per on hem vingut a l'anada i prenem el de la dreta, en lleugera baixada. El camí és ample i marxa en sentit sud-oest. Al cap de 300 metres l'abandonem i trenquem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc alhora que ens encarem al nord. Uns 200 metres més enllà creuem el torrent de Can Cuiàs o la riera de Sant Just depenent de quin mapa es miri. Passat el torrent, el caminet gira envers l'esquerra i una mica més d'una cinquantena de metres més endavant som davant d'un endreçat conjunt format per una esvelta torre d'aigua, la font, la mina i la bassa de Can Merlès.
| 7 |
1h 50' |
5,6 Km |
215
m |
41.4051,2.0883Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Merlès |
Havia estat coneguda també amb el nom de font de la Xima. Després
de la restauració duta a terme a finals de l'any 2010, de la font i del
seu entorn ha quedat un conjunt molt endreçat, format per la torre, el
pou, la bassa, la font i la mina.Un cop donada complida visita a aquest bonic indret, reprenem la marxa. Deixem la bassa a la dreta i continuem pel caminet que segueix recte. Uns 125 metres més endavant sortim a un camí cimentat que ens talla; davant nostre ens queda Can Merlès i les instal·lacions del club de Tennis Sant Gervasi, el camí a la dreta puja a buscar el coll de Can Cuiàs, nosaltres el prenem a l'esquerra, en lleugera baixada. Ho fem pel voral de l'esquerra que està habilitat per a vianants, amb una barana que ens protegeix del poc trànsit. Uns 250 metres més avall ignorem un camí a l'esquerra que dóna accés a la finca de Can Fatjó i una mica més de 175 metres després, just quan som en un pont que salva la riera, defugim (de moment, d'aquí una estona l'agafarem) un camí que surt per l'esquerra. Continuem pel camí arranjat durant uns 200 metres més, fins que som a l'entrada de la masia-restaurant de Can Carbonell. Si entrem dins del seu pati interior coneixerem la seva font.
| 8 |
2h 5' |
6,4 Km |
170
m |
41.3999,2.0861Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Carbonell |
Localitzada dins una propietat privada, en un racó del pati
interior de la masia–restaurant de Can Carbonell, sota un embigat de
fusta. El tub de metall surt d'una de les parets del pati i raja a una
gran pica de pedra que servia d'abeurador dels animals. Al costat hi ha
un safareig que recull l'aigua de la font i la de la pluja.Desfem els últims 225 metres fins situar-nos de nou damunt del pont que creua la riera de Sant Just. Un cop aquí, abandonem el passeig arranjat i girem envers la dreta per un ample vial que inicialment circula en direcció sud, en paral·lel al torrent que ens acompanya a la dreta. Mica en mica, però, ens anem allunyant d'ell. Un centenar de metres després el camí fa un tomb a l'esquerra adreçant-se al nord-est i uns 150 metres més endavant ens acomiadem del camí que continua cap a Can Fatjó i Can Baró i trenquem a la dreta per un camí carreter. Només encetar aquest camí, cal desviar-se a l'esquerra per unes escales de fusta que ens baixen al torrent de la Font del Rector, travessar-lo i tornar a pujar per unes altres escales a l'altra banda.
Una vegada som dalt del talús, emprenem un camí que arrenca per la dreta en direcció sud anomenat Corriol dels Ametllers (41.3973,2.0870)Clica per veure'n la ubicació. .
Camí a ponent del turó de la Tina on copsem aquest paisatge
agrícola de fruiters de secà, avui majoritàriament abandonat. Alzines i
algun roure també esquitxen els conreus. Arbust com les ginestes i els
llentiscles van conquerint tros. Aquesta elevada diversitat vegetal
afavoreix tot tipus de fauna; insectes, rèptils, petits i grans
mamífers i ocells, tots presents. Veurem a l'altra banda de la vall Can
Carbonell primer, Can Vilà després i enrere Can Fatjó. A la llera del
torrent o Riera de Sant Just, una gran bassa, testimoni que el cultiu
de l'horta també era present. El corriol és planer, ben fressat i fàcil de seguir. De tant en tant trobem un cartell que ens recorda el nom del corriol. Uns 650 metres més endavant anem a petar a un ample vial que ens talla; a la dreta aniríem a les Cases de la Beca, nosaltres el prenem a l'esquerra, però immediatament trenquem a la dreta per una sendera descendent que en uns 150 metres ens aboca a una pista forestal transversal; a la dreta ens conduiria també a les Cases de la Beca, nosaltres l'agafem a l'esquerra, en sentit est. Guanyant molt lleugerament alçada, transitem en paral·lel al torrent de l'Embut de la Font Beca que ens queda a baix a la dreta. Uns 300 metres més endavant, a la dreta del camí ens queda una esplanada arbrada, al final de la qual hi trobem la font de la Beca. Una filera de pollancres al costat d'una de més jove d'àlbers, ens indica la seva presència.
| 9 |
2h 35' |
8,1 Km |
196
m |
41.3953,2.0918Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Beca |
Construcció de pedra vista de notables dimensions, tant per la gran
plataforma d'accés com pel lateral esquerre que el formen un banc
corregut i la paret que li fa de respatller i alhora aguanta el marge,
la qual està rematada per una filera de totxos. El frontal de la font
és de mosaic amb tonalitats verdoses i blanques, fet amb la tècnica del
trencadís. A mitja alçada surt el tub d'acer inoxidable que mana
l'aigua a la bassa a nivell de terra que està empedrat. Ha desaparegut
l'enreixat del desguàs. Tornem al camí i el reprenem a la dreta, continuant amb el sentit de la marxa. El camí és ample, circula inicialment en direcció nord-est i presenta una lleugera pujada. Escassos 50 metres més endavant arribem a una bifurcació; seguim pel brancal de l'esquerra tot mantenint la direcció. Passats uns 75 metres entrem en un revolt a l'esquerra que ens fa canviar el sentit del nostre caminar i poc després, en el punt que estem sota una línia d'alta tensió, trenquem a la dreta per un ample vial que circula en direcció nord-est. 200 metres més amunt defugim un camí que arrenca per l'esquerra i duu al turó de la Tina que ens resta a tant sols 250 metres, nosaltres seguim de front durant una setantena de metres; aquí, prenem un senderó descendent que surt per l'esquerra i que s'endinsa en el bosc. Uns 125 metres més avall som davant de la font del Ferro, l'última de les visitades avui.
| 10 |
2h 50' |
8,8 Km |
245
m |
41.3966,2.0953Clica per veure'n la ubicació. | Font del Ferro |
El conjunt està format per la paret de la font i la plataforma de
descans, aquesta és de fusta i de grans dimensions, amb bancs per seure
i una barana que ens protegeix del torrent. La paret de la font aguanta
el marge, és feta d'obra arrebossada, té uns quinze metres de llarg per
uns dos d'alçada i està aixoplugada per un embigat de fusta sense
teulada, sustentat per unes columnetes de ferro. L'aigua raja per un
gruixut broc de ferro situat a la meitat de la paret, cau a una pica
quadrada integrada a un llarg banc, tant com ho és la paret, i a través
de dos recs que arrenquen a banda i banda de la pica i que ressegueixen
tot el banc, desguassa a dues bassetes que hi ha al final de cada cap.
Sembla ser que aquesta font raja gairebé tot l'any.Reculem els 125 metres que ens separen del camí ample pel qual hem vingut des de la font de la Beca. Un cop aquí, prenem un corriol que surt a l'altra banda del camí ample i que s'endinsa en el bosc. Sense deixar-lo, planerament i en direcció sud, uns 225 metres més endavant anem a parar al carrer cimentat on hem començat la caminada. Uns metres més avall ens queda la plaça Mireia, on tenim estacionat el vehicle i on donem per ben finalitzada aquesta entretinguda excursió.
| F | 3h |
9,2 Km |
259
m |
41.3932,2.0935Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Mireia
|
Inici i final de l'excursió.