Itinerari:

0

0h

0 Km

1.768 m

42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació.

Cruïlla de coll de Trapa/coll de Pendís (Bellver de Cerdanya)

Avui estic ben acompanyat per l'Anna, la Núria i en Rafel. Estem situats al peu de la pista forestal per on hem vingut. Cal prendre pocs metres la pista ascendent que arrenca per l'esquerra i franquejar una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats. De seguida som en una bifurcació; per la dreta aniríem al coll de Pendís (per on vindrem a la tornada), nosaltres trenquem a l'esquerra, cap al coll de Trapa, per un camí ample que marxa inicialment en direcció nord-est per dins el bosc amb lleugera pujada. Al cap d'uns 475 metres trobem a mà dreta i un xic enlairat respecte el camí l'abeurador de Coll de Trapa (42.3117,1.8014)Clica per veure'n la ubicació. .

Trobem aquest abeurador pel bestiar a la dreta del camí que porta a coll de Trapa, enlairat uns metres a la muntanya. És un senzill recipient de ferro allargat que descansa damunt d'unes potes també de ferro. S'alimenta per mitjà d'un tub de plàstic que recull l'aigua d'un petit torrent situat uns metres més amunt.

Continuem per la pista amb la mateixa direcció que dúiem. Uns 150 metres més enllà arribem a una clariana, és el coll de Trapa (42.3128,1.8030)Clica per veure'n la ubicació. .

En aquest punt obviem un camí descendent que se'n va per l'esquerra i continuem pel que portàvem, que just aquí fa un gir a la dreta, a continuació una marrada i s'encara al sud. Uns 1,2 quilòmetres més endavant, pugem a un collet situat en una clariana i continuem planerament tombant a l'esquerra, en sentit nord-est i travessant un frondós bosc. Només 100 metres després passem pel costat de la font Freda de Riu, que queda al costat esquerra de la pista, una mica enfonsada respecte el camí.

1

40'

2,1 Km

1.894 m

42.3045,1.8083Clica per veure'n la ubicació.

Font Freda de Riu

El conjunt el formen una font adossada a un doble abeurador i un segon i llarg abeurador situat a escassos metres de la font i disposat en angle recte respecte a aquesta. Tant la font com el doble abeurador que hi té adossat està construïda amb pedra del país. L'aigua brolla per un broc fet amb un tronc de fusta al que se li ha practicat una canal i cau en primer abeurador metàl·lic per després alimentar-ne un altre d'iguals característiques a un nivell inferior. L'altre abeurador està fet d'obra arrebossada, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment, de cap a cap i sostingut amb passamans de ferro. Desconec la funció d'aquests tubs. En podem trobar un altre cas a la font del Gonec, emplaçada al capdamunt de la veïna vall de Pi, i un altra a la Font Freda de Bellver, que es troba a pocs metres del coll del mateix nom.

Seguim el nostre camí. Uns 125 metres després de deixar la font enrere creuem una clariana, alhora que el camí pren direcció est i lleugera pujada. Uns 225 metres més endavant sortim del bosc, moment que sembla que la pista desaparegui en un prat, des d'on ja veiem, enlairat a llevant, el coll de la Font Freda de Riu. Just al començament d'aquest prat, en el punt que el camí fa un revolt pronunciat a la dreta, se'ns presenta un dilema; seguir la pista que se'n va per la dreta del prat tot pujant i fent marrades o bé fent una drecera en diagonal per un senderó que s'enfila davant nostre. Decidim l'última opció, abandonem l'ample camí i prenem el senderó que arrenca d'enfront, en direcció est i forta pujada, seguint unes marques de color taronja. Uns 225 metres més amunt enllacem de nou amb el camí ample que hem deixat fa una estona, ho fem a l'esquerra. Pocs metres més enllà arribem a un collet més marcat, el coll de la Font Freda de Riu (42.3050,1.8165)Clica per veure'n la ubicació. .

El panorama s'obre de sobte i veiem: Davant nostre, uns metres al nord-est, el Roc Cremat i una bona panoràmica de la vall de Riu. Al final dels prats de pastures, al sud, podem albirar el Pic del Moixeró. Més a l'esquerra, les Penyes Altes que ens mostren clarament la seva alçada superior. I sota nostre queda la cabana de Moixeró i la seva bassa.

Del coll estant, girem a la dreta en direcció sud per l'ample vial descendent que flanqueja el clot dels Amorriadors, dirigint-nos al collet de Moixeró que ens queda enfront (no confondre aquest camí amb una sendera que circula més amunt seguint unes estaques de color taronja), però que no hi arribarem. Sota a mà esquerra, a l'altra banda del torrent, veiem clarament la cabana de Moixeró i una gran bassa.

Mica en mica el camí es va difuminant, però nosaltres continuem davallant camp a través sense perdre la direcció sud. Ens anem apropant al torrent de Moixeró, al costat del qual hi trobem la font homònima, malauradament eixuta avui.

2

1h 5'

3,3 Km

1.944 m

42.3017,1.8175Clica per veure'n la ubicació.

Font de Moixeró

Emplaçada al costat del torrent de Moixeró, a escassos 150 metres per sota del collet de Moixeró i uns 200 metres per damunt de la gran bassa. La font queda adossada al marge de la muntanya, protegida per una barana de fusta al capdamunt. Consta de dues piques-abeuradors de fibra tots folrats de pedra del país. L'aigua raja per un bonic broc de pedra situat en un extrem.

De la font estant prenem un senderó que surt del seu darrera en direcció est i moderada pujada. El caminet circula per una zona despoblada d'arbres i costa de seguir-lo, doncs està molt desdibuixat, cal no perdre la direcció est durant uns 250 metres, fins que enllacem amb un caminet més fresat que per la dreta puja des del collet de Moixeró. Prenem doncs aquest sender a l'esquerra, en direcció més aviat nord-est.

El camí planeja per la vessant nord del Moixeró que ens queda a la dreta. Si mirem enrere veiem a la dreta el coll de la Font Freda de Riu per on hem vingut i a sota la cabana i la bassa, a l'esquerra veurem com comença a emergir el Pedraforca.

Uns 250 metres més enllà el camí fa un gir a la dreta i s'encara al sud-est, rumb que mantenim uns 300 metres més, fins que anem a petar a un encreuament de camins, per on hi passa el GR-150.1.

El sender de gran recorregut GR-150.1 ressegueix d'est a oest la carena de les serres del Cadí i el Moixeró, enllaçant el coll de Pal, a la Cerdanya, amb la població berguedana de Gósol, en una ruta d'alta muntanya coberta per la neu durant els mesos d'hivern. Aquest sender és una variant del GR-150, homologat l'any 1996, que circumval·la tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró en un traçat de 157 quilòmetres, descobrint-nos els principals atractius de les poblacions que l'envolten, així com els magnífics paisatges de la zona.

Des d'aquest punt podríem continuar el camí que se'n va cap a l'esquerra i culminar les Penyes Altes de Moixeró que resten a menys de dos quilòmetres, però sembla una fita massa pretensiosa per nosaltres, el que fem és prendre el caminet que s'enfila per la dreta en sentit ponent. Més que un camí sembla una petita torrentera, degut a lo molt erosionat que està a resultes del pas de les aigües. A mida que anem pujant se'ns obren noves vistes del Cadí a la llunyania acompanyat del massís del Pedraforca.

Davant nostre ja s'albira el cim del Moixeró, el nostre immediat objectiu, elevant-se suaument de la carena. Anem deixant a l'esquerra uns piquets de granit que marquen la divisòria entre la Cerdanya i el Berguedà alhora que busquem el fil de la carena sense perdre alçada. Al cap d'uns 375 metres des de l'última cruïlla assolim el Moixeró per la seva vessat est, cim molt més modest i assequible que les Penyes Altes però que també mereix la pena.

3

1h 35'

4,5 Km

2.091 m

42.2996,1.8218Clica per veure'n la ubicació.

El Moixeró

Malgrat la seva modesta altitud, el pic del Moixeró gaudeix d'una perspectiva espectacular de la plana cerdana, de la serra del Cadí i del Pedraforca. Des del seu cimall també albirem gran part de la depressió central catalana per la qual serpentegen les aigües del Llobregat.
La serra de Moixeró és una serra dels Pirineus Orientals, al límit de les comarques de la Cerdanya i el Berguedà. Tot i que forma part d'un massís o serra separada de la serra del Cadí se sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró, salvant així la collada de Toses, és anomenat túnel del Cadí. El 1984 fou inaugurat el túnel del Cadí, pas subterrani de carretera que travessa el massís pel sector del serrat de la Miquela. La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb la serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.
La serra del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d'Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d'alguna de les menes d'arbres anomenats moixera.

Sortim del cim per la vessant oest, baixant per uns petits graons de roca calcària que més enllà esdevenen una sendera que careneja en direcció oest. Trobem més piquets de granit que separen ambdues comarques. Uns 250 metres més avall som al coll de Dental (42.2997,1.8189)Clica per veure'n la ubicació. , amb magnífiques vistes a l'esquerra de la part berguedana, presidida a la llunyania per la cara nord del massís del Pedraforca.

Aproximadament 250 metres més avall arribem al collet de Moixeró.

4

1h 50'

5 Km

1.970 m

42.3005,1.8164lica per veure'n la ubicació.

Collet de Moixeró

Des d'aquest coll veiem perfectament els perfils de la serra del Cadí, el Pedraforca per la seva cara nord i el camí que baixa al refugi Sant Jordi i a la font del Faig (a l'esquerra), situat al fons de la vall.

Estem situats al collet de Moixeró, encarats tal com hi hem arribat, als peus d'un pal indicador de ferro que ens assenyala la font del Faig a l'esquerra, camí que rebutgem al mateix temps que en defugim un altre que per la dreta torna al coll de Trapa passant pel coll de la Font Freda de Riu (per on hem pujat nosaltres) i un més a la dreta immediata que puja al Moixeró i enllaça amb el que hem fet nosaltres.

Prenem doncs el camí que marxa recte, inicialment en direcció nord-oest, endinsant-se en el bosc en lleugera pujada i seguint tothora les marques blanques i vermelles corresponents al GR-150.1. El sender està ben fresat i fàcil de seguir. Uns 175 metres després el camí fa un gir envers l'esquerra i mica en mica es va encarant al sud-oest. Uns 300 metres més tard s'acaba la pujada i esdevé més planer al començament i de lleugera pendent més endavant. Anem perdent alçada poc a poc sempre per dins el bosc durant uns 850 metres, fins que sortim a un prat des d'on se'ns obre una bona panoràmica.

Travessem l'ampli prat d'uns 300 metres de llargada tot mantenint la direcció i entrem de nou en un bosc, al mateix temps que emprenem una baixada un xic més acusada. Al cap d'uns 300 metres arribem a una cruïlla important de camins, el coll de Pendís.

5

2h 30'

6,9 Km

1.784 m

42.2970,1.7972lica per veure'n la ubicació.

Coll de Pendís

Al coll de Pendís es creuen dos senders de Gran Recorregut: Un és el GR-150.1 que ens ha acompanyat una bona estona i que segueix tot vorejant el turó de Pendís per la seva vessant nord-oest i continua carenejant la serra de la Moixa en direcció al Pradell. L'altre és el GR-107 que per l'esquerra baixa a buscar el refugi Sant Jordi i per la dreta continua en sentit nord/nord-oest cap al refugi dels Cortals de l'Ingla.

Aquest últim, el GR-107, és el camí anomenat dels Bons Homes o també dit dels Càtars. Segueix el recorregut que feien càtars fugitius entre els segles XII i XIV. El camí comença al santuari de Queralt (a Catalunya) i acaba al castell de Montségur (a l'Ariège), amb un recorregut total de 194 quilòmetres. Aquesta ruta permet seguir empremtes càtares per pobles medievals, castells i esglésies romàniques, passant per l'espai protegit del Cadí-Moixeró i després de creuar els Pirineus per la Portella Blanca apropar-se al mític castell de Montségur.

Nosaltres els obviem tots dos i continuem per una pista ampla que arrenca per la dreta i marxa inicialment en sentit nord-oest però que de seguida s'encara al nord, amb lleugera pujada al començament. Uns 650 metres més endavant creuem la capçalera d'un primer torrent i uns 325 metres després travessem el torrent de Grau de Cireres. 650 metres més enllà deixem a la dreta el camí per on ens hem atansat al coll de Trapa a l'inici de l'excursió i en no res saltem la tanca i ja som a la cruïlla on hem començat a caminar i on tenim estacionat el vehicle, donant per finalitzada aquesta bonica caminada.

F

3h

8,5 Km

1.768 m

42.3093,1.7972Clica per veure'n la ubicació.

Cruïlla de coll de Trapa/coll de Pendís

Punt de partida i final de la caminada.