Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-228 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
635 m
41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert (Matadepera)

Són dos quarts de nou d'un dia rúfol de començaments d'octubre, emboirat i amb amenaça de pluja; de ben segur que les vistes que se'ns brindaran durant el recorregut quedaran enterbolides, però ja que som aquí l'aprofitarem el millor possible. Estem situats a l'aparcament de Can Robert, habilitat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, punt de partida de diferents excursions, però majoritàriament a La Mola, igual que farem nosaltres.

Abans de començar la caminada ens atansarem a conèixer l'antic pou de Can Robert (41.6327,2.0033)Clica per veure'n la ubicació. , situat just a l'altra banda de la pista per on hem arribat, a escassos 10 metres d'aquesta i dins el bosc.

Avui dia està protegit per un encerclat de baranes de fusta, però malauradament no es veu el forat doncs és ple de branques d'arbre.



















En un extrem de l'aparcament disposem d'un plafó informatiu, just on encetem la caminada. Comencem seguint els senyals verds i blancs corresponents al sender local SL-C-50.

El sender SL-C-50 és un itinerari local que transita majoritàriament pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac; comença a l'aparcament de Can Robert, ressegueix la pista forestal que porta a Can Pobla, enllaça amb el Camí dels Monjos des d'on s'enfila fins assolir la Mola. Des del cim continua en direcció nord-oest, passa a frec del Morral del Drac i baixa de cap per la Canal de l'Abella a buscar de nou la pista forestal de Can Pobla a Can Robert per tancar el recorregut.


Ho fem per un caminet ben arranjat que s'endinsa en el bosc en sentit nord-est. Deixem a l'esquerra una bassa de reg, passem pel costat d'una bonica zona rocallosa i abans d'un centenar de metres des del començament anem a parar a una pista forestal que ens talla; a l'altra banda i a mà dreta ens queda l'enrunada masia de Can Robert, la qual dóna nom a l'entorn.


1


648 m
41.6332,2.0047Clica per veure'n la ubicació. Can Robert
L'enrunada masia és situada al camí que puja cap a la Mola. És una masia tradicional, de dues plantes amb teulada a dues aigües, tancada amb un mur. A la façana principal presenta portal adovellat i finestres de llinda recta, una d'elles decorada. Al costat de la masia hi ha restes d'un trull d'oli, un forn de calç, dipòsits i altres elements de pagès. La masia està documentada amb aquest nom del segle XVIII, però és probable l'existència d'un assentament anterior, d'època medieval.




La pista on som és la que puja a Can Pobla, barrada però al pas de vehicles no autoritzats. Nosaltres deixem enrere la masia i prenem aquesta pista a l'esquerra, en lleugera pujada. Només 25 metres passada la masia, a mà dreta ens queda el trencall per on farem drecera, però abans ens fiquem dins el bosc a mà esquerra per conèixer la vella i eixuta font de Can Robert, visible des del camí.


2


650 m
41.6336,2.0041Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Robert
Es tracta d'una construcció feta d'obra vista per la part baixa i d'obra rematada amb ciment a la part alta. És de base quadrada i forma semi-piramidal, fa mig metre de base per metre i mig d'alçada i està coronada per una llosa que sobresurt de les parets amb pedres al damunt formant una muntanyeta. En una de les cares hi trobem el registre metàl·lic que dóna accés al seu interior, on s'hi ubica el dipòsit de captació. La font no disposa de broc ni pica ni bassal, tant sols un forat a l'esquerra del registre per on deu rajar l'aigua si el dipòsit arriba a omplir-se.




Pugem de nou a la pista, la travessem i continuem pel corriol que arrenca a l'altra banda, seguint la direcció d'un pal indicador que ens assenyala La Mola pel sender SL-C-50. És una drecera costeruda que s'endinsa en el bosc però ens estalvia un trosset de pista. Al cap d'escassos 175 metres ens trobem amb les tombes de Can Robert (41.6347,2.0059)Clica per veure'n la ubicació. , protegides per unes baranes de fusta.

Cinc sepultures amb cinc lloses que demostren l'existència d'una necròpolis alt medieval i que fan pensar en un assentament anterior a la masia de Can Robert, documentada el segle XVIII.












Una cinquantena de metres un cop passades les tombes s'acaba la drecera i som de nou a la pista principal, concretament en un pronunciat revolt d'aquesta. Des d'aquí prenem una altra drecera que surt a mà dreta en direcció nord-est. Tornem a guanyar recorregut a la pista que s'enfila força per un terreny rocallós que ens durà, 150 metres més amunt, de nou a la pista forestal de Can Pobla, que seguim a la dreta, planerament. De seguida trobem un pal indicador que ens assenyala un trencall a l'esquerra que puja a La Mola pel camí de la Canal de l'Abella, passant a prop del Morral del Drac (és el camí que farem a la tornada).




Nosaltres rebutgem el trencall i continuem per la pista. 350 metres més endavant esdevé formigonada però només un centenar de metres més endavant s'acaba el ciment, moment en que la pista fa un gir envers l'esquerra i s'encara al nord. En aquest punt tenim una bona panoràmica amb el Cavall Bernat a la llunyania.




Just aquí, abandonem la pista principal juntament amb els senyals del SL-C-50 i trenquem envers l'esquerra per un camí flanquejat al començament per dos pilons de ferro que algun dia van suportar una cadena. El camí, ben fressat, marxa en direcció nord i suau pujada. Inicialment creuem un petit bosc però de seguida esdevé més desforestat alhora que gairebé planer, amb matolls i molta farigola que fa una olor que enamora. Segons la informació que he recollit, quan portem una mica més de 200 metres, hauríem de trobar la font de les Feixes de Can Pobla. L'hem buscat durant una bona estona sense èxit, també hem preguntat a dues persones que per allí passaven però que no en sabien res de cap font. Queda pendent per una altra ocasió.

Així doncs continuem una cinquantena més de metres pel mateix caminet fins que anem a parar a un encreuament de camins; el camí ample que surt per l'esquerra enllaça 250 metres més enllà amb el camí de la Canal de l'Abella, el que surt d'enfront s'enfila cap el Bolet i el Cingle dels Cavalls, nosaltres agafem el camí ample que se'n va per la dreta, inicialment en direcció sud-est i per dins el bosc. Al cap d'uns 175 metres el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar i s'adreça al nord-est, uns 200 metres després defugim un camí que per la dreta baixa a l'aparcament de Can Pobla i uns altres 250 metres més som a Can Pobla. Tingueu en compte que tot i que Can Pobla queda dins el Parc Natural, és una propietat privada i habitada, cal ser respectuosos i evitar molestar.


3
35'
2 Km
863m
41.6364,2.0167Clica per veure'n la ubicació. Can Pobla
En aquest indret, sota la muntanya de la Mola, estava ubicada l'església de Sant Esteve de la Vall, documentada des de l'any 972, desapareguda i substituïda per una capella modernista dedicada al mateix sant. També hi havia una masia, esmentada el 1192, que va ser completament reconstruïda l'any 1905 per Antoni de Quadras, 1r comte de Sant Llorenç del Munt, dins d'un estil de caire historicista.






























El camí continua passant a frec d'uns edificis que pertanyen a la finca i que ens queden a la dreta. Flanquegem una tanca amb un advertiment de que som dins una propietat privada; a mà dreta hi ha el gran casalot d'estil historicista amb la capella de Sant Esteve adossada, a mà esquerra veiem unes canalitzacions que alimenten uns dipòsits i just després, davant de l'entrada de la capella, trobem la font Antiga de Can Pobla.


4


864 m
41.6368,2.0171Clica per veure'n la ubicació. Font Antiga de Can Pobla
Es tracta d'una surgència que ha estat canalitzada mitjançant una petita construcció de forma quadrada que acull la cisterna de captació. És d'obra rematada amb ciment, amb l'any 1993 gravat al capdamunt sobre un pagat de ciment. Malgrat tot, l'aigua vessa per una fissura, forma un petit bassal arran del terra i finalment s'escola camí avall.
Durant els anys 60 del segle passat, l'aleshores propietari de l'extensa finca de Can Pobla, en Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013), 3r comte de Sant Llorenç del Munt, va fer construir la Font Nova de Can Pobla, erigida aquesta última uns 400 metres més avall, que s'alimentava mitjançant una canalització des d'aquesta surgència.


Deixem el gran casal, la capella i la font enrere i continuem pel mateix camí en sentit sud. De seguida arribem a una bifurcació; no fem cas del camí que se'n va per la dreta i seguim pel brancal de l'esquerra al mateix temps que ens endinsem en el bosc. Un centenar de metres més endavant flanquegem una tanca, passada la qual sortim a un replà amb una nova bifurcació; rebutgem el camí que baixa per la dreta a buscar l'aparcament i fem a l'esquerra, en lleugera pujada. Al cap d'altres 125 metres el camí es torna a bifurcar; aquí defugim el que descendeix per la dreta i trenquem pel corriol que surt per l'esquerra enfilant-se per un terreny pedregós, seguint un cartell verd que ens indica La Mola.




En no res enllacem amb un camí que ens puja per la dreta, alhora que canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem a l'est per un sender ben arranjat amb esglaons de pedra, recuperant també les traces del sender SL-C-50 que havíem abandonat ja fa estona.

El tram de camí que estem fent ara es coneix a la contrada com Rambla de Dalt, connecta Can Pobla amb el Camí dels Monjos a l'alçada de la Roca del Pi del Vent. Cap a la meitat del segle XX fou promogut el seu arranjament per part d'en Josep Maria de Quadras i de Caralt (1925-2013), 3r comte de Sant Llorenç del Munt i propietari aleshores de l'extensa finca de Can Pobla.










Trobem al mig del camí una pedra batejada amb el nom de Pilón del Fay, a saber el motiu...




El camí transcorre per dins el bosc, tot i que de tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten albirar el nucli de Matadepera i el Cavall Bernat.




Uns 200 metres més enllà de còmode caminar entronquem amb un camí que ens talla amb un pal indicador, és el conegut Camí dels Monjos.

Aquest és un antic camí carener que portava a la Mola passant per Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera, fent un trajecte de 27 quilòmetres. Des de Matadepera, el camí fa el recorregut següent: Can Prat, Torrent del Salt, turó de Calderols, camí Moliner, roca de les Onze Hores, canal dels Monjos, Can Pobla, Hort dels Monjos i la Mola. Actualment disposem d'un sender senyalitzat amb les marques del PR-C-31 que ressegueix aquest vell itinerari.
La llegenda diu que l'abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les terres no eren gens productives i l'aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quant respectessin un mandat "que caminant sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s'establissin allà on millor els anés". Així doncs, emprengueren el camí carener que els portà fins a Sant Cugat on veient les terres i l'indret, decidiren aixecar el monestir.


El brancal que surt per l'esquerra és el que puja a la Mola, nosaltres però fem a la dreta, en sentit sud, seguint els senyals blancs i grocs corresponents al PR-C-31. Al cap de només 75 metres sortim a una clariana on hi trobem una fita verda de la Diputació de Barcelona que ens indica la Font Soleia a l'esquerra; som al revolt de la Roca del Pi del Vent.

Aquí abandonem el camí dels Monjos que davalla cap a Matadepera primer i finalment mor a Sant Cugat, també perdem definitivament els senyals blancs i grocs al mateix temps que girem envers l'esquerra en direcció nord-est. El tram immediat, molt desdibuixat, s'enfila per una graonada natural de pedra, al final de la qual arrenca per la dreta el sender que ara engeguem i que també ens conduirà a la Mola, és l'anomenat Camí de la Font Soleia.

El corriol es fica dintre el bosc en direcció més aviat nord-est i lleugera baixada, seguint les traces d'uns punts de color verd fosc pintats a les roques, molt descolorits pel pas dels anys. Un centenar de metres més endavant sortim del bosc alhora que ens encarem al nord. Ràpidament arribem al peu de la cinglera que trobem a mà esquerra; una ampla paret de conglomerat vermell i gris, l'anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva.

El Camí de la Font Soleia ressegueix la paret oriental del massís, formada per parets de roca de conglomerat i ventrells rocallosos que per entremig de petites masses boscoses i de mates va seguint, sempre ran de paret i passant per diferents balmes que formen curiosos entrants en la roca.



Anem avançant planerament sobre terreny rocallós per un camí aeri, sempre acompanyats de la cinglera. A la dreta ens queden les Castellasses de Can Torres que anirem veient des de diferents perspectives al llarg del recorregut.




Quan portem caminant uns 175 metres arran de la Paret Gran, cap al final d'aquesta, podem apreciar una ample xorrera que queda uns 10 metres per sobre del camí, es tracta de la surgència de la font del Raig o de les Àligues.


5
55'
3 Km
940 m
41.6372,2.0221Clica per veure'n la ubicació. Font del Raig o de Àligues
Curiosa font. És un degoteig a la cinglera on l'aigua cau per una formació estalactita que penja de la paret, a sota un petit bassal practicat al damunt d'una gran roca reté l'aigua quan goteja.















Seguim pel camí que ens anirà portant a unes grans balconades de conglomerat amb vistes amplíssimes.




Uns 125 metres després d'haver deixat la font del Raig enrere passem per sota d'una balma, moment que el camí fa una curta marrada esquerra-dreta, al final de la qual es torna a encarar al nord.




Després de caminar uns 500 metres des de la font del Raig, sempre ran de cinglera i alternant terreny amb molta insolació amb petites masses boscoses, arribem a la font Soleia que ens queda a mà esquerra i a peu de camí.


6
1h 5'
3,5 Km
920 m
41.6410,2.0223Clica per veure'n la ubicació. Font Soleia
Simpàtica font boscana d'aigua fresquíssima i bona que neix sota unes grans roques. Malgrat que el seu cabal està condicionat a les pluges, gairebé tot l'any podem comptar amb un bon glop. L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant bona part del dia.
Es tracta d'un tub metàl·lic encastat a la roca del marge de la muntanya per on brolla l'aigua si es destapa un tap metàl·lic envoltat de goma i lligat amb una cadeneta. L'aigua cau damunt d'una pedra i d'aquí directament a terra formant un petit bassal que s'escola a través del camí. Un parell de metres més a la dreta, sota una roca, en el lloc on deuria haver-hi hagut la font original, es troba una singular pica de forma semicircular. Al seu damunt i collada a la roca hi ha una rajola de terrissa amb el nom de la font i la data 1905 gravats.


Salvem uns blocs de pedra i continuem ran de cinglera mantenint la direcció nord, a estones amagats sota els arbres, d'altres per un camí aeri que passa per diferents balmes que formen curiosos entrants a la roca. Enfront apareix la Castellassa del Dalmau.




I enrere podem veure l'última perspectiva de les Castellasses de Can Torres.




Sense deixar en cap moment el camí, que a part d'estar ben fressat també és assenyalat amb marques de color verd fosc, uns 550 metres més enllà de la font Soleia trobem una canal que puja cap a la nostra esquerra assenyalada amb franges de color groc, és la Canal de la Font Soleia (41.6450,2.0248)Clica per veure'n la ubicació. , la qual hem de seguir.




Pugem doncs per la curta canal d'uns cinquanta metres amb l'ajuda de les arrels i rocs fins arribar a un primer replà. Aquí el camí queda un xic desdibuixat i cal vigilar de no perdre'l. Cal seguir per la dreta, endinsant-nos en el bosc en moderada pujada i direcció més aviat oest. De seguida el camí es torna a difuminar; dir-vos que cal salvar un petit talús i un cop a dalt continuar cap a la dreta. En no res assolim un altre replà des del qual se'ns obren amples vistes al nord-oest/oest.




A partir d'aquí hem canviat el sentit del nostre caminar; ara anem guanyant alçada en direcció sud/sud-oest, en moderada pujada per un terreny força despoblat i rocallós, resseguint la carena de la Cova de les Ànimes. Al cap d'una mica més de 150 metres som a les envistes de La Mola, que malgrat la boira ja es deixa albirar la silueta del monestir.




El camí no té pèrdua, avancem de front acompanyats d'unes franges grogues que sovintegen, seguint l'aresta de conglomerat i mantenint la direcció sud-oest. Poc més enllà assolim un llom de la carena. Si mirem enrere tindrem una bona panoràmica de les dues vessants de la carena de la Cova de les Ànimes.




Ascendim poc a poc durant uns 250 metres més, fins que som a peu d'una cinglera; a mà dreta arrenca un caminoi que es fica dins el bosc i ens duu a la font del Saüc que resta a escassos 30 metres, sota una balma i des d'on podem gaudir de bones vistes.


7
1h 25'
4,6 Km
975 m
41.6418,2.0206Clica per veure'n la ubicació. Font del Saüc
És una de les fonts més conegudes de Sant Llorenç i està envoltada per un marc incomparable, amb unes vistes magnífiques. És la font més elevada de Sant Llorenç, situada a 975 metres, cosa que provoca que el seu cabal sigui molt minso i que s'assequi a l'estiu. Només hi circula un bon cabal d'aigua després de precipitacions importants.
La font queda sota una balma. Es tracta d'una paret d'obra mig arrebossada amb ciment, dins la qual s'hi ubica la cisterna de captació. Un broc a la part baixa tapat amb un tap de suro deixa rajar l'aigua que cau directament al terra formant un petit bassal.


Tornem al camí i el reprenem tal com l'havíem deixat, en sentit sud-oest. Al cap d'un centenar de metres enllacem amb el camí dels Monjos que fem a la dreta. Pugem pels esglaons rocallosos durant uns 150 metres,fins que sortim de l'alzinar i arribem a dalt a la plana de La Mola. El camí empedrat gira a la dreta i per pedra nua i minsa vegetació anem cap el monestir.


8
1h 35'
5,1 Km
1.102 m
41.6411,2.0184Clica per veure'n la ubicació. La Mola
La Mola, amb els seus 1.102 metres d'altitud, és el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt i també del Vallès Occidental. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs.
Format per conglomerats, presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de Can Pobla).
Al cim hi ha una bonica taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1959, amb una completa renovació l'any 2009.


9


1.102 m
41.6412,2.0180Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Sant Llorenç del Munt
Està situat al cim de la Mola, a uns 1.102 metres d'alçada. Des de mitjan segle X hi ha documentada una església en aquest indret, fundada, segons la tradició, pels monjos de Sant Cugat del Vallès. El monestir es va fundar cap a l'any 985 i el 1013 es va refundar com a abadia benedictina independent. L'edifici actual va ser construït en temps de l'abat Odaguer, cap a mitjan segle XI. A partir del segle XII va tornar a dependre de Sant Cugat. Va deixar de tenir abat propi l'any 1608 i el 1804 va marxar el darrer monjo.
L'església va ser consagrada l'any 1064 i és un dels millors exemples del primer romànic català. Té planta basilical de tres naus capçades amb sengles absis semicirculars ornats exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard, i un creuer amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori és una cúpula sobre trompes. El campanar, de molt poca alçada, segurament inacabat, és de planta quadrada i està coronat amb uns escalonats de pedra. Al costat del campanar hi ha un atri que deuria pertànyer a les dependències cenobials. La façana principal és d'època tardana, amb un campanar d'espadanya al capdamunt. La porta original no es conserva. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar del segle XII procedent d'aquest temple.


Un cop donada complida visita a aquest bell indret, emprenem la tornada que serà per l'anomenat camí de la Canal de l'Abella, passant prop del Morral del Drac. Del costat dret del monestir (nord) arrenca un camí descendent que seguim en direcció nord/nord-oest. Només 200 metres d'haver-lo encetat, trobem una fita que ens recorda que estem seguint el sender SL-C-50, en direcció ara cap a Can Robert. En aquest punt rebutgem un caminet molt desdibuixat que surt per la dreta i porta a la font de l'Om i al Vano, nosaltres continuem d'enfront pel camí més marcat, en sentit nord-oest i lleugera baixada.




Al cap d'uns 200 metres obviem un caminet que surt per la dreta que porta a la Canal del Mico, al mateix temps que el camí gira envers l'esquerra, en sentit sud-oest, endinsant-se en un frondós bosc. El corriol en aquest tram és molt bonic; ben arranjat, empedrat i amb esglaons de pedra, de forta pendent però.




Pel camí trobem alguna cova.




Descrivim una curta marrada d'un centenar de metres, a la sortida de la qual tornem a quedar adreçats al nord, amb una cinglera que ens apareix davant.




A la dreta i darrere dels arbres emergeix el Morral del Drac.




Mantenim la direcció durant uns 250 metres més, fins arribar a un encreuament de camins; aquí defugim el que surt d'enfront a buscar el Morral del Drac que ens queda a poca distància i segueix cap a Santa Agnès, nosaltres continuem pel camí més ample que just aquí fa un tomb a l'esquerra, emprenent la baixada per la Canal de l'Abella que dóna nom al camí que estem fent. Ho fem en direcció sud-oest. Uns 150 metres més avall passem a frec d'un petit avenc que ens queda a la dreta i poc després som al costat del Forn de Calç de la Canal de l'Abella (41.6439,2.0129)Clica per veure'n la ubicació. .




Anem perdent alçada sense interrupcions per dins el bosc per un corriol ben fressat mantenint la direcció sud-est. De tant en tant se'ns obren vistes a la dreta que ens permeten veure el Morralet de la Mare de Déu.




Quan portem aproximadament uns 800 metres des del forn de calç arribem a una bifurcació amb un pilonet informatiu; el camí que surt per l'esquerra en pujada porta a Can Pobla i segueix cap a La Mola, nosaltres prenem el brancal descendent de la dreta que ens aboca, 250 metres més avall, a la pista forestal de Can Pobla, la qual prenem a la dreta, sense canviar de sentit. A partir d'aquí només ens queda desfer el camí d'anada durant els 600 metres que ens separen de l'aparcament de Can Robert on tenim estacionat el vehicle i on donem per ben finalitzada aquesta caminada.


F
2h 15'
7,7 Km
635 m
41.6331,2.0033Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de Can Robert

Punt de partida i final de l'excursió d'avui.