Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-229 (Vallès Oriental i Maresme)

Itinerari:

0 0h
0 Km
348 m
41.5174,2.3160Clica per veure'n la ubicació. Coll de Can Gurguí (Vallromanes)

Estem situats al coll de Can Gurguí, a la pista anomenada de la Cornisa i encarats tal com hi hem arribat; la pista que arrenca per la dreta baixaria a Teià o enllaçaria amb el coll de Clau, recte seguiríem la pista de la Cornisa amunt, nosaltres abandonem la pista i n'agafem una altra que surt per l'esquerra en suau descens. Defugint qualsevol camí que ens meni, uns 550 metres més avall, som al costat de la font de Can Gurguí que es troba a peu de camí a la dreta.


1 10'
0,6 Km
329 m
41.5199,2.3205Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Gurguí
Situada a peu de camí, a 500 metres del coll del mateix nom i a 25 metres de la masia-restaurant homònim. Una clàssica de la zona, gairebé sempre podem comptar amb la seva aigua. La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua a un gran safareig. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra.


Reprenem la pista amb el mateix sentit que dúiem. Als pocs metres rebutgem una altra pista que arrenca per l'esquerra en baixada que condueix a Vallromanes. Continuem recte, en lleugera pujada i direcció nord-est. De seguida passem a frec de la masia-restaurant Can Gurguí Gros (41.5210,2.3207)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.

Can Gurguí Gros és una masia de planta quadrangular amb una teulada de doble vessant. La porta d'entrada és de mig punt adovellada. A la façana hi ha un rellotge de sol pintat, a sobre del qual la següent inscripció: "Casa Gurguí Siglo XI, J. L. año 1899”. Al primer pis hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Els annexos laterals són molt posteriors. A l'interior de l'edifici, al mur de l'esquerra del menjador, hi ha unes pintures murals possiblement del segle XVIII, dedicades a Santa Anna. Des de 1962 funciona com a restaurant.


A la dreta hi ha una torrentera que temps enrere esdevenia un corriol que pujava a l'altiplà de Sant Mateu però que a dia d'avui està completament tapada, inaccessible. Continuem doncs per la pista, guanyant alçada poc a poc. Una cinquantena de metres després defugim un camí particular a la dreta que porta a Can Vinagre i poc més enllà passem per sota una bona quantitat d'eucaliptus, arbre atípic en aquestes contrades. Quan portem caminats uns 450 metres des de Can Gurguí Gros abandonem la pista i trenquem a la dreta per un camí de lleugera pujada; és el camí anomenat el Tub. Engeguem per aquest camí que és prou ample i presenta una lleugera pujada, molt erosionat pel pas de les aigües, els seus marges fan honor al sobrenom que li han posat. Uns 125 metres més amunt arribem a una bifurcació; el brancal que se'n va per l'esquerra ens duria a la pista que uneix Vilanova del Vallès amb la pista de la Cornisa, nosaltres prenem el corriol que surt per la dreta.


Anem avançant pel mig del bosc per un sender que es va enfilant en direcció més aviat sud, fent ziga-zagues durant uns 350 metres, fins que sortim a una clariana amb un caminet que ens talla i que fem a l'esquerra. De seguida veiem un cartell de ferro que ens indica que som al Maresme alhora que entrem en un altre bosc més esclarissat que l'anterior al mateix temps que trobem una bifurcació; a l'esquerra baixaríem a buscar el camí del Vietnam, nosaltres el prenem a la dreta, planerament. Uns 150 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla; a la dreta tornaríem al coll de Can Gurguí passant per Can Gallemí, que és la casa més oriental del terme de Vallromanes, nosaltres agafem el camí a l'esquerra, seguint les marques blanques i vermelles corresponents al GR-92. Immediatament deixem a l'esquerra una pista descendent i a la dreta l'entrada a Can Riera. Ja som a l'altiplà de Sant Mateu. Anem caminant entre tanques, amb prats a banda i banda on habitualment hi pasturen cavalls.




De seguida rebutgem una pista a la dreta i continuem tot vorejant el prat de l'esquerra i una jove vinya a la dreta. Uns 300 metres més endavant s'acaba la tanca que portàvem a l'esquerra.

En aquest punt, si baixem a l'esquerra uns 25 metres vorejant la tanca i abans d'arribar a una petita caseta d'obra, podem mirar dins de la propietat i veurem les restes de la font de Can Riera. Avui gairebé no es veia, estaba gairebé tapada per la malesa.

Continuem per l'ample vial una cinquantena de metres més. A sota a l'esquerra queda la font de Sant Mateu.


2 35'
2,3 Km
453 m
41.5188,2.3283Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Mateu
La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc. Al seu davant hi ha una gran bassa i uns metres més avall, una altra que va quedar al descobert fa pocs anys.
Precisament fa dues setmanes una colla de voluntaris van realitzar tasques d'arranjament d'aquest espai; van desbrossar l'entorn immediat a la font, van plantar i protegir arbres i van delimitar provisionalment amb cintes l'accés per tal que ens hi atansem per un únic punt. Malauradament molta gent no fa cas i tira pel dret.


Tornem al camí, el travessem i continuem per una sendera que surt a l'altra banda, just davant nostre. Marxem per dins el bosc, inicialment en direcció est. Al cap d'un centenar de metres el camí gira envers la dreta alhora que trobem un piló informatiu que ens indica l'ermita de Sant Mateu, el nostre immediat objectiu. Anem seguint pel camí que està arranjat a trams amb esglaons de fusta, fins l'ermita que resta uns 250 metres més amunt.


3 45'
2,6 Km
494 m
41.5167,2.3287Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Mateu
Situada al cim del turó de Sant Mateu, documentada des de l'any 993. És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i té bon mida. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana, al revés del que és habitual, mirant l'ermita de front no es veu la campana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.


Vista l'ermita la deixem a l'esquerra i continuem pel camí que marxa en direcció ponent, acompanyats dels senyals blancs i vermells del GR-92. Al cap d'uns 300 metres girem a l'esquerra tot seguint el Meridià Verd Sud (en aquest punt acostumen a haver unes excel·lents vistes del mar i també de l'altiplà de Sant Mateu, avui ens hem de conformar amb les vistes de Can Riera, doncs la boira no ens permet veure el mar).






Anem baixant per l'ample camí carreter en direcció sud. Al cap d'uns 275 metres travessem el camp de la Figuera i tot seguit saltem una cadena que barra el pas als vehicles i anem a petar a la pista de la Cornisa que ens talla i que creuem.

Un cop a l'altra banda continuem per una pista apta per a tot tipus de vehicles que surt uns 25 metres a la nostra dreta, mantenint la direcció que dúiem, més aviat sud. Uns 225 metres més endavant abandonem la pista que segueix baixant fins Premià de Dalt passant pel poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i ens desviem a la dreta per un camí ample i barrat amb una cadena que circula en direcció nord-oest i lleugera baixada. Anem davallant per aquest camí que transcorre pel mig del bosc, amb molt bones vistes del litoral a la llunyania.




Continuem davallant, defugint qualsevol camí que ens meni durant 450 metres. En aquest punt abandonem el camí que segueix perdent alçada fins al nucli urbà de Teià passant per la font del Pericó d'en Canal i trenquem a la dreta per un corriol estret però ben definit, seguint unes marques de color blanc sobre groc. Uns 40 metres després som en una bifurcació que fem a l'esquerra, 150 metres més tard ignorem un caminet ascendent a la dreta, tot seguit creuem una petita tartera i només 30 metres més enllà sortim a una clariana on comença un camí ample que prenem. Tant sols 100 metres més endavant tenim a sota mateix el refugi de la Ferreria del Vedat; d'aquí surten unes escales a l'esquerra que baixen i ens hi atansen en poc més de 25 metres.


4 1h 10'
4,4 Km
298 m
41.5093,2.3223Clica per veure'n la ubicació. Refugi de la Ferreria del Vedat
Antigament era on s'arranjaven les eines que usaven els picapedres quan els voltants eren una pedrera d'on es proveïa de llambordes a Barcelona per pavimentar la ciutat. Actualment és un equipament d'ús lliure destinat a refugi propietat de l'Ajuntament de Teià i gestionat per l'ADF. Per pernoctar cal demanar permís a l'ADF i a la Policia Local per evitar conflictes. Dins el refugi es disposa de taula i bancs per a 15 persones i llar de foc. A l'exterior hi ha una taula de fusta per a 8 persones i una font d'aigua (sense garantia sanitària).


Deixem el refugi i les escales per on hem baixat a la dreta i continuem per un caminet descendent que marxa en direcció nord-oest, paral·lel al camí ample que circula més amunt. Al cap de 75 metres trenquem a l'esquerra per unes escales que ens porten a una petita terrassa on hi trobem la bonica font de les Perdius.


5 1h 15'
4,5 Km
284 m
41.5095,2.3216Clica per veure'n la ubicació. Font de les Perdius
El broc de la font és una mena d'animal alat, possiblement una perdiu. La paret de la font està construïda amb pedres lligades formant un angle recte, del mig del qual brolla l'aigua que cau a una pica semicircular d'obra, després passa per una curiosa canal de maons adossada a la paret i finalment va a parar a una petita bassa arran de terra. El conjunt es troba en una petita terrassa, amb una taula de pedra i tamborets al seu voltant. Adossat a un dels murs de la font també podem comptar amb un bancal de pedra des d'on gaudir de les excel·lents vistes del litoral.



Deixem enrere la font i les escales per on hem baixat a la dreta i continuem pel caminet en direcció ponent durant escassos 50 metres més, fins que arribem a una cruïlla de camins. El camí que surt més a l'esquerra en pujada ens enfila al capdamunt d'un turonet presidit per una imatge de grans dimensions del Sagrat Cor.









6 1h 20'
4,6 Km
279 m
41.5095,2.3208Clica per veure'n la ubicació. El Sagrat Cor
Aquesta imatge de 1956 està encarada amb l'església parroquial de Sant Martí de Teià i diuen que la va fer aixecar la propietària dels terrenys per una picabaralla amb el mossèn de la parròquia.



























Desfem els escassos 25 metres que ens separen de l'encreuament de camins. Un cop aquí rebutgem el caminet a la dreta per on hem vingut, també defugim el camí ample que se'n va per l'esquerra en baixada i ens duria a Teià passant per les fonts del Grill i del Senglar. Nosaltres prenem la pista que surt d'enfront en constant pujada i inicialment en direcció nord. Uns 85 metres després defugim un camí a la dreta que porta al refugi de la Ferreria, 100 metres més amunt obviem un camí a l'esquerra i 125 metres més tard la pista fa un gir de gairebé 180º i ens encarem al sud-est. Només uns 25 metres després trobem a l'esquerra un cartell de fusta que ens indica la font dels Ajupits. Abandonem doncs la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que en no més de 50 metres ens condueix a la font dels Ajupits II, ubicada en una petita clariana envoltada d'arbres.


7 1h 30'
5,1 Km
353 m
41.5125,2.3221Clica per veure'n la ubicació. Font dels Ajupits II
Localitzada en una petita esplanada arbrada molt a prop de l'antiga pedrera. Està construïda amb pedres escairades, amb un mur frontal d'un metre d'ample per metre i mig d'alçada adossat a la muntanya, dos petits contraforts als extrems i una pica entremig descansant al terra. L'aigua raja per un bonic broc de ferro que representa un gripau collat a la part alta del frontal. El conjunt es troba en una petita esplanada, amb un bancal de pedra formant un semicercle de pedra, a l'ombra de diferent arbres. Uns 25 metres més amunt trobarem la font dels Ajupits I.





















De l'altra costat de la petita clariana surt un corriol ascendent i una mica tapat per la vegetació que en escassos 50 metres ens porta davant de la font dels Ajupits I.


8 1h 35'
5,2 Km
366 m
41.5129,2.3221Clica per veure'n la ubicació. Font dels Ajupits I
Emplaçada dins una torrentera, prop de l'antiga pedrera. Un petit mur de pedres lligades adossat al marge fan de frontal a aquesta font, amb dos petits contraforts o parets laterals i una petita cisterna rectangular entremig tapada amb unes pedres amuntegades. L'aigua raja per un tub de ferro a la part baixa i mena a terra formant un petit torrent. Al capdamunt del frontal hi ha una llosa de pedra amb la inscripció 2003, l'any de la seva recuperació i arranjament.
Aquesta és la font dels Ajupits originària. Antigament era un pericó on els picapedrers hi anaven a omplir els càntirs. Es diu dels Ajupits perquè el broc és arran de terra i calia ajupir-se per recollir l'aigua. Actualment el broc està escurçat, abans era una canonada d'un metre i mig més llarga perquè així era més fàcil poder omplir els càntirs. Com que el cabdal d'aigua és baix i a l'estiu encara més, els picapedrers taponaven la canonada i s'omplia el pericó que feia de cisterna i així sempre tenien un bon aprovisionament d'aigua.
Va ser recuperada l'any 2003 gràcies a la memòria de dos dels voluntaris mes grans de l'ADF de Teià, en Fernando Ribes que havia estat picapedrer i en Jaume Sabatés. La font, com que és dins una torrentera estava colgada de sauló i durant unes setmanes van haver de burxar amb pales i pics per la zona fins que finalment el mateix Jaume va ser qui la va trobar.
He pogut recopilar tota aquesta informació gràcies a l'amabilitat d'en Francesc Casals i Carbonell.


Desfem els últims 100 metres fins retrobar novament la pista que ara fem a l'esquerra, en pujada.




150 metres més amunt topem amb un rètol de fusta que ens assenyala la font del Vedat a la dreta. Només cal davallar per un ample camí que uns 25 metres ens duu a una petita esplanada on ens espera la singular font del Vedat.


9 1h 40'
5,5 Km
361 m
41.5106,2.3224Clica per veure'n la ubicació. Font del Vedat
La font consta d'unes quantes pedres de diferents formes i mides, lligades amb ciment i formant un mur. L'aigua brolla per un tub de plàstic collat al capdamunt i cau primer en un petit bassal arran de terra i després mena a una basseta a un parell de metres de distància. A l'esquerra de la font hi ha collada una placa de ferro amb el seu contingut totalment esborrat.
La curiositat d'aquesta font és el seu emplaçament, mirant-la podem veure tot el litoral.





Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que portàvem, a la dreta. Una cinquantena de metres més endavant entrem en un revolt a l'esquerra que voreja un turonet, al capdamunt del qual hi ha el petit Mirador del Pi d'en Pere (41.5106,2.3230)Clica per veure'n la ubicació. , protegit per unes baranes de fusta.




Continuem pista amunt. Al cap d'uns 325 metres i després d'una giragonsa anem a parar altra cop a la pista de la Cornisa que ens talla. A la dreta aniríem a la Creu d'en Boquet des d'on podríem accedir a Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i més enllà al coll de Sant Bartomeu. Nosaltres la prendrem a l'esquerra, en baixada, però abans de continuar ens aturem al Mirador de la Cornisa que tenim a mà esquerra.


10 1h 50'
5,9 Km
428 m
41.5123,2.3240Clica per veure'n la ubicació. Mirador de la Cornisa
Si el temps acompanya podrem gaudir de bones vistes del Maresme, el Barcelonès i el Vallès.



Sortim del mirador i agafem la pista a l'esquerra, en lleugera baixada i inicialment en direcció més aviat nord-oest. Anem davallant acompanyats de les bones vistes sobre el litoral. Quan portem caminats uns 450 metres, just en un revolt a l'esquerra, trobem la simpàtica font del Botxar a peu de camí a mà dreta.


11 2h
6,3 Km
407 m
41.5149,2.3216Clica per veure'n la ubicació. Font del Botxar o del Botxer
Senzilla font on l'aigua raja per un tub metàl·lic clavat en un mur d'obra adossat al marge del camí, cau directament al terra i després s'escola fins un petit bassal que queda a l'esquerra. No hi ha gaires referències d'aquesta font, malgrat que tots els caminaires i ciclistes gairebé sempre podem comptar amb la seva aigua.












Continuem pista avall, emprenent la tornada definitiva. El recorregut no presenta cap motiu d'especial interès, i menys encara si el dia és festiu, doncs és un no parar de ciclistes i vehicles motoritzats. No cal dir que empassarem una mica de pols. 550 metres més tard defugim un corriol ascendent a la dreta que puja a Sant Mateu, alhora que retrobem les marques blanques i vermelles del GR-92. Un centenar de metres després som al coll de Can Gurguí on donem la caminada per acabada.


F 2h 15'
6,9 Km
348 m
41.5174,2.3160Clica per veure'n la ubicació. Coll de Can Gurguí

Inici i final de l'excursió d'avui.