Caminada I-233 (Alt Penedès)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
265
m |
41.4277,1.8708Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de lleure
de la Font Freda (Gelida) |
Al costat de l'aparcament arrenca un corriol protegit per una barana de fusta que baixa a buscar la font Freda.
| 1 | 258
m |
41.4277,1.8710Clica per veure'n la ubicació. | Font Freda |
Ben considerada a la contrada; com diu el seu nom,
l'aigua en surt
molt freda. Tot el conjunt està molt endreçat i l'entorn és bonic i
acollidor. La zona és fresca i humida.
Havent gaudit de la visita a la primera de les fonts del dia, per
cert molt maca i completa, retornem a la cruïlla on tenim estacionat el
vehicle. Un cop a la cruïlla, rebutgem la pista (cimentada al
començament) que surt davant nostre seguint les traces del
Caminem en direcció sud-est per una ampla pista que circula per una
pineda, ben acompanyats de les marques blanques i grogues corresponents
al
Uns 400 metres més endavant, just al començament d'un revolt pronunciat a la dreta, abandonem temporalment la pista principal i trenquem per un corriol que surt d'enfront nostre. El nostre objectiu immediat és trobar la font dels Caçadors, però ja us avanço que no vam tenir èxit. Podeu estalviar-vos el següent tram de 450 metres d'anada i el mateix de tornada o bé fer-lo a veure si teniu més encert que nosaltres (si és el cas, us agrairé m'ho feu saber). Us en faig cinc cèntims per si de cas ...
El corriol s'endinsa en el bosc, mantenint el sentit que dúiem i lleugera baixada. 150 metres després creuem el torrent de Vallbardina a gual, passat el qual arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. El camí s'ha adreçat al nord/nord-est al mateix temps que ha esdevingut més estret però fàcil de seguir, circula planerament en paral·lel al torrent que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà el caminet es bifurca; prenem el brancal de la dreta i uns 200 metres més amunt mor en un petit torrent, amb bardissar a totes bandes. Aquest és el punt on tinc marcada la ubicació de la font dels Caçadors, però ni rastre d'ella. Vam quedar ben xops, doncs la vegetació estava mullada de la pluja anterior. Un altre dia ho tornarem a intentar.
Desfem els últims 450 metres i ens situem altre cop a la pista principal, a l'alçada del revolt. Aquí reprenem la pista a l'esquerra, en lleugera pujada, serpentejant en direcció ponent. Mig quilòmetre més endavant, flanquejats per una renglera de xiprers que ens queden a la dreta, anem a parar a la cruïlla de Can Migrat. Hi ha un pal indicador.
Rebutgem de moment la pista que surt per l'esquerra i continuem de front una vuitantena de metres més, fins que trobem un rètol que ens indica que a la nostra dreta es troba el mirador de Can Voltà. Aquí abandonem la pista i ens fiquem en una esplanada dins el bosc on hi trobem una bonica i ben conservada cabana de pedra seca, una bancada que envolta un arbre i al fons el mirador de Can Voltà (41.4266,1.8693)Clica per veure'n la ubicació. protegit per un mur de pedra. Aquí, si el dia és clar, podem gaudir de bones vistes de la plana i de Montserrat. No és el cas d'avui, però emboirat també val la pena.
Reculem pel mateix camí els últims prop de 150 metres fins la cruïlla de Can Migrat, on prenem el brancal que ara surt per la dreta, en direcció més aviat sud. Deixem Can Migrat (41.4255,1.8701)Clica per veure'n la ubicació. enlairat a la dreta.
Aquesta casa de pagès en origen (avui és casa de segona residència),
és una segregació de Can Voltà, segurament feta per la darrera pubilla
de cognom Voltà, Teresa Voltà i Guilera (1787 - 1871). La casa i terres
és just i al costat de Can Voltà i fa partió en terres de Can Rossell
de la Muntanya.200 metres més endavant, quan siguem davant l'accés principal a Can Voltà, a mà esquerra de la pista arrenca un corriol descendent i un xic tapat per la malesa que marxa en paral·lel a la pista però per sota d'aquesta. En només 25 metres ens aboca a la malaguanyada font de Can Voltà o del Roure.
| 2 | 40' |
2,4 Km |
359
m |
41.4240,1.8717Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Voltà o del Roure |
El que resta de la font es troba a la soca d'un vell roure (que li
dóna el segon nom). No són més que unes pedres a la part baixa, sense
broc ni pica ni bassal. L'aigua, si ragés, hauria de caure dins d'una
cassoleta de pedra que deu estar colgada de terra i desaiguar en una
bassa esquerdada que hi ha just a sota. Al capdamunt de la font, collat
a l'arbre, hi ha un cartell de fusta amb el nom. Si no fos pel rètol
passaríem de llarg. Al costat de la font hi ha una taula de pedra mig
caiguda i un vell banc per seure que encara es manté dempeus. Tornem a la pista. Davant nostre ens queda l'entrada a la finca de
Can Voltà, malgrat que des d'aquí no es pot veure. Reprenem doncs la
pista a l'esquerra, en el mateix sentit que l'havíem deixat. A la dreta
ens queden els camps de la propietat i a l'esquerra el bosc. 125 metres
més tard arribem a un encreuament; defugim l'ample vial que se'n va per
l'esquerra cap a Vallirana seguint els senyals blancs i grocs del
Les primeres referències de la masia de Can Voltà daten del segle
XV i que fins al segle XX van pertànyer a la mateixa família. Es troba
enmig d'una planta agrícola que s'obre guanyada al bosc i on hi
predomina la vinya.Seguim per la pista que circula per dins el bosc. Una mica més de 100 metres més endavant som al costat del primer dels forns de calç que tindrem ocasió de conèixer avui (41.4240,1.8675)Clica per veure'n la ubicació. , el qual ens queda a mà esquerra, al costat d'un camí.
Rebutgem el camí que surt per l'esquerra i continuem 75 metres més
per la mateixa pista, fins que arribem a una cruïlla important de
camins amb un pal indicador que ens diu que som al peu del vessant nord
del turó de Can Ginebreda; aquí enllaça el
El GR-5, anomenat també sender dels Miradors, el GR-5 neix a Sitges
i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa
càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després baixa al
Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya
sagrada de Catalunya. De Montserrat, l'itinerari va al Parc Natural de
Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç
Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants
d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny.
Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna
a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per
arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera.Defugim la pista que se'n va per la dreta cap a Can Rossell, Can
Farigola per acabar a la Font Freda (a la tornada l'agafarem),
nosaltres seguim pel brancal que surt per l'esquerra, en lleugera
pujada i seguint les traces blanques i vermelles corresponents al
Masia del segle XV. Es tracta d'un amplíssim casal de 2 cossos
principals, amb teulades a dos vessant i un seguit d'edificacions
annexes, com una gran era de batre. El cos més antic és format per
cellers de volta de turó, dos pisos i unes grans golfes o tinells amb
arquets i finestrals. L'altre, consta de grans arcades, un pis i golfes
porxades. Un gran pati i un lledoner gegantí cerven el conjunt. De
l'interior cal ressenyar el foc de rotllo amb els escons encara en
funcionament, rajoles al menjador, mobles antics i les premses d'oli i
de vi.La pista circula al costat del mas, obviem qualsevol altre camí que ens meni. Ben aviat descrivim una corba pronunciada a la dreta on es troba l'accés principal a la masia. Un centenar de metres més tard arribem a una nova cruïlla de camins; obviem el camí que surt per la dreta i que va a buscar la carretera de Sant Sadurní i continuem per la pista que ara s'encara al sud. Uns 150 metres després, a mà esquerra, ens queden dos forns de calç més, el segon i tercer respectivament dels que veurem avui. L'un queda al costat de l'altre i a peu de pista.
Continuem pista avall, amb el mateix sentit que dúiem. Una cinquantena de metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra i en no res anem a parra a una altra cruïlla de camins; el caminet que surt a la dreta immediata ens duu a la porta de la capella de la Mare de Déu de la Salut (41.4202,1.8637)Clica per veure'n la ubicació. .
Es troba dins la propietat de Can Ginebreda. Aquesta masia, plena
d'història i de llegendes, li fou donada per un francès una imatge de
la Mare de Déu de la Salut a primeries del segle XVIII. L'amo de la
casa, Josep Font i Ginebreda, li féu construir una capella arran de la
font que encara es conserva i que mai s'obrí al culte. Enfrontats
durant anys i panys l'amo de Can Ginebreda i el Rector del poble,
finalment fou portada a la parròquia del Castell el 22 de setembre del
1724, el 1870 a la nova parroquial, on fou cremada el 1936, i el 1940
fou restablerta i encara es celebra la seva festa el Dilluns de Pasqua
Florida, amb donació del Pa i l'Empenta.Tornem a l'encreuament anterior. Un cop aquí, rebutgem l'ample vial que se'n va per la dreta anomenat camí de Can Ginebreda que condueix a la urbanització Martivell, nosaltres prenem el brancal que surt d'enfront que és la continuació de la pista que estem seguint fa una estona. Només començar trobem un corriol descendent que baixa per la dreta a trobar una bassa ben visible des del camí. Al costat sud de la bassa hi ha la font de Can Ginebreda.
| 3 | 1h 5' |
3,8 Km |
348
m |
41.4199,1.8635Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can
Ginebreda |
La font queda un xic enlairada respecte la bassa que té a escassos
dos metres, enclotada metre i mig per sota del nivell del replà i
arrecerada per tres parets d'obra arrebossada que formen angle recte i
tanquen l'espai. És accessible gràcies a uns estrets esglaons que hi
baixen. A sota hi trobem la sortida de l'aigua, malgrat que no es veu
cap broc i el bassal deu estar colgat de terra. L'aigua surt de la part
baixa de la paret central i s'escola pel paviment fins acabar
alimentant la bassa.Ens atansem de nou a la pista i la seguim a la dreta, en direcció
sud-oest, seguint les marques del
Passats els últims forns, el camí s'adreça lleugerament al sud-est. 250 metres després descrivim un revolt a la dreta; just aquí, a mà esquerra ens queda la font del Noguer.
| 4 | 1h 15' |
4,2 Km |
372
m |
41.4168,1.8640Clica per veure'n la ubicació. | Font del Noguer |
La font està adossada a un gran dipòsit de forma rectangular d'obra
arrebossada amb ciment que emmagatzema l'aigua per ser després
canalitzada cap a la masia de Can Ginebreda. Hem assolit la part més allunyada de l'excursió. Si seguíssim amunt podríem culminar el Montcau, cim de 646 metres d'alçada i que ens queda a menys d'un quilòmetre, però el temps se'ns tira a sobre i voldríem aprofitar aquesta escapada per conèixer altres punts d'interès de Gelida (el Castell, l'església de Sant Pere del Castell i un munt de fonts que hi ha repartides per la població). Així doncs cal girar cua i tornar.
Reculem els prop d'1,1 quilòmetres que ens separen de la cruïlla on
hem enllaçat amb el
Un cop situats a la cruïlla de camins esmentada, rebutgem la pista que se'n va per la dreta (que és per on hem vingut des de la font Freda) i prenem la que surt per l'esquerra, en direcció inicial nord-oest. Gairebé 300 metres més endavant descrivim un revolt a la dreta, a la meitat del qual hi ha l'accés a Can Rossell (41.4263,1.8643)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.
Possiblement una de les masies més antigues de Gelida. L'origen
d'aquest mas data del segle XII. Amb una teulada a dues aigües, està
rodejada d'un baluard, que en el seu moment li deuria donar protecció i
dins del qual es duia a terme molta de l'activitat quotidiana dels seus
habitants.Passat el revolt continuem una cinquantena de metres més per la pista, fins que arribem a un encreuament; aquí obviem el camí que surt d'enfront i que porta al Mirador de Can Voltà (que ja hem vist al començament) i girem envers l'esquerra, en direcció nord-oest primer i nord-est més tard. Circulem entre vinyes i bosc. Uns 250 metres després passem a frec d'una casa que deixem a l'esquerra i tot seguit, just quan el camí fa un gir envers la dreta, deixem a mà esquerra l'entrada a la finca de Can Farigola (41.4286,1.8655)Clica per veure'n la ubicació. .
Mas originari del segle XVII, sorgit d'una segregació de Can
Rossell de la Muntanya i que ha sigut propietat de la mateixa família
fins l'actualitat. Si l'observem detingudament, es poden veure les
diferents ampliacions que ha sofert la construcció al llarg de la seva
història.A partir de Can Farigola, l'ample vial s'ha encarat a l'est. Anem perden alçada poc a poc, serpentejant entre vinyes. A la llunyania emergeix la serra de Montserrat.
Després d'uns 300 metres d'haver deixat enrere Can Farigola entrem en un bosc i una mica més de 200 metres més avall arribem al punt d'inici de l'excursió, a la cruïlla de la Font Freda.
| F | 1h 45' |
6,4 Km |
265
m |
41.4277,1.8708Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de lleure
de la Font Freda |
Inici i final de la caminada.