Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-233 (Alt Penedès)

Itinerari:

0 0h
0 Km
265 m
41.4277,1.8708Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de la Font Freda (Gelida)

Som a l'aparcament de la petita zona d'esbarjo de la Font Freda, situada a l'obaga de Can Migrat. Són quarts de nou del matí d'un dia ben gris de finals de novembre, a més espurneja. Dubtàvem si primer fer un tomb pel nucli urbà i després l'excursió, esperant que escampés la pluja, però finalment decidim començar per l'excursió. Capelina i endavant.

Al costat de l'aparcament arrenca un corriol protegit per una barana de fusta que baixa a buscar la font Freda.


1

258 m
41.4277,1.8710Clica per veure'n la ubicació. Font Freda
Ben considerada a la contrada; com diu el seu nom, l'aigua en surt molt freda. Tot el conjunt està molt endreçat i l'entorn és bonic i acollidor. La zona és fresca i humida.
La font queda soterrada respecte la pista forestal, en una terrassa allargada i enlairada mig metre del torrent, a recer d'un mur de pedra longitudinal que al mateix temps reté les terres del marge i fa de respatller a dos bancs de pedra per seure, fets per l'Antoni Creixell i l'Antoni Llopart (el Magdaló); el de la dreta, el més petit, és pels enamorats, tal com ho diu el seu gravat.
Al mig hi trobem el brollador, format per una capçalera imitant la rocalla. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable que surt a mitja alçada i cau a un bassal semicircular arran del sòl que està empedrat. Encastada al capdamunt del frontal hi ha una llosa que porta el nom de la font gravat.
A la dreta de la font queda la cisterna de captació, amb un registre metàl·lic que hi dóna accés i una inscripció de l'any 1938.
Un pontet de fusta permet creuar el torrent de Vallbardina amb comoditat i anar a l'esplanadeta que hi ha al davant, on disposem d'una taula de pedra i dues bancades per seure.
El poeta gelidenc, Jaume Vila i Pascual, va escriure la lletra d'una sardana, amb el nom de "La Font Freda" (tot i que en el Registre de la Propietat Intel·lectual figura com a "Font de Gelida", per mor d'una coincidència de nom amb un altre tema). La música que, en un principi, va ser encarregada de fer al mestre Joan Almirall i Pruna, per fi la va escriure el Dr. Josep Garriga, un metge de Sarrià de Ter. Les partitures per a cobla i per a cant coral, que mai havien estat aquí a Gelida, van ser localitzades i portades per Joaquim Margarit i, avui, les tenen les dues corals gelidenques i són, també, al Fons Documental de les Fonts de Gelida.



Havent gaudit de la visita a la primera de les fonts del dia, per cert molt maca i completa, retornem a la cruïlla on tenim estacionat el vehicle. Un cop a la cruïlla, rebutgem la pista (cimentada al començament) que surt davant nostre seguint les traces del GR-5 i agafem la pista que arrenca per la nostra esquerra (és la continuació de la pista per on hem vingut amb el cotxe), que puja cap a Can Voltà i el Coll del Portell seguint el sender PR-C-70.

Aquest sender de gairebé 13 Km de recorregut també s'anomena de la Font Freda, enllaçant Gelida (Alt Penedès) amb Vallirana (Baix Llobregat).



Caminem en direcció sud-est per una ampla pista que circula per una pineda, ben acompanyats de les marques blanques i grogues corresponents al PR-C-70 i en lleugera pujada. Ha deixat de plovisquejar, a veure si aguanta una estona més.




Uns 400 metres més endavant, just al començament d'un revolt pronunciat a la dreta, abandonem temporalment la pista principal i trenquem per un corriol que surt d'enfront nostre. El nostre objectiu immediat és trobar la font dels Caçadors, però ja us avanço que no vam tenir èxit. Podeu estalviar-vos el següent tram de 450 metres d'anada i el mateix de tornada o bé fer-lo a veure si teniu més encert que nosaltres (si és el cas, us agrairé m'ho feu saber). Us en faig cinc cèntims per si de cas ...

El corriol s'endinsa en el bosc, mantenint el sentit que dúiem i lleugera baixada. 150 metres després creuem el torrent de Vallbardina a gual, passat el qual arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. El camí s'ha adreçat al nord/nord-est al mateix temps que ha esdevingut més estret però fàcil de seguir, circula planerament en paral·lel al torrent que ens acompanya a l'esquerra. Un centenar de metres més enllà el caminet es bifurca; prenem el brancal de la dreta i uns 200 metres més amunt mor en un petit torrent, amb bardissar a totes bandes. Aquest és el punt on tinc marcada la ubicació de la font dels Caçadors, però ni rastre d'ella. Vam quedar ben xops, doncs la vegetació estava mullada de la pluja anterior. Un altre dia ho tornarem a intentar.


Desfem els últims 450 metres i ens situem altre cop a la pista principal, a l'alçada del revolt. Aquí reprenem la pista a l'esquerra, en lleugera pujada, serpentejant en direcció ponent. Mig quilòmetre més endavant, flanquejats per una renglera de xiprers que ens queden a la dreta, anem a parar a la cruïlla de Can Migrat. Hi ha un pal indicador.




Rebutgem de moment la pista que surt per l'esquerra i continuem de front una vuitantena de metres més, fins que trobem un rètol que ens indica que a la nostra dreta es troba el mirador de Can Voltà. Aquí abandonem la pista i ens fiquem en una esplanada dins el bosc on hi trobem una bonica i ben conservada cabana de pedra seca, una bancada que envolta un arbre i al fons el mirador de Can Voltà (41.4266,1.8693)Clica per veure'n la ubicació. protegit per un mur de pedra. Aquí, si el dia és clar, podem gaudir de bones vistes de la plana i de Montserrat. No és el cas d'avui, però emboirat també val la pena.










Reculem pel mateix camí els últims prop de 150 metres fins la cruïlla de Can Migrat, on prenem el brancal que ara surt per la dreta, en direcció més aviat sud. Deixem Can Migrat (41.4255,1.8701)Clica per veure'n la ubicació. enlairat a la dreta.

Aquesta casa de pagès en origen (avui és casa de segona residència), és una segregació de Can Voltà, segurament feta per la darrera pubilla de cognom Voltà, Teresa Voltà i Guilera (1787 - 1871). La casa i terres és just i al costat de Can Voltà i fa partió en terres de Can Rossell de la Muntanya.













200 metres més endavant, quan siguem davant l'accés principal a Can Voltà, a mà esquerra de la pista arrenca un corriol descendent i un xic tapat per la malesa que marxa en paral·lel a la pista però per sota d'aquesta. En només 25 metres ens aboca a la malaguanyada font de Can Voltà o del Roure.


2 40'
2,4 Km
359 m
41.4240,1.8717Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Voltà o del Roure
El que resta de la font es troba a la soca d'un vell roure (que li dóna el segon nom). No són més que unes pedres a la part baixa, sense broc ni pica ni bassal. L'aigua, si ragés, hauria de caure dins d'una cassoleta de pedra que deu estar colgada de terra i desaiguar en una bassa esquerdada que hi ha just a sota. Al capdamunt de la font, collat a l'arbre, hi ha un cartell de fusta amb el nom. Si no fos pel rètol passaríem de llarg. Al costat de la font hi ha una taula de pedra mig caiguda i un vell banc per seure que encara es manté dempeus.
Es varen fer uns treballs de recuperació durant el juny i juliol del 1999, però avui dia està totalment abandonada.


Tornem a la pista. Davant nostre ens queda l'entrada a la finca de Can Voltà, malgrat que des d'aquí no es pot veure. Reprenem doncs la pista a l'esquerra, en el mateix sentit que l'havíem deixat. A la dreta ens queden els camps de la propietat i a l'esquerra el bosc. 125 metres més tard arribem a un encreuament; defugim l'ample vial que se'n va per l'esquerra cap a Vallirana seguint els senyals blancs i grocs del PR, nosaltres continuem per la pista principal que immediatament descriu una corba a la dreta. De seguida deixem un camí a l'esquerra que porta a uns camps i uns 200 metres després, just en el punt que la pista fa un tomb a l'esquerra, som al costat d'una bonica vinya que ens brinda una bona perspectiva de Can Voltà (41.4247,1.8704)Clica per veure'n la ubicació. .

Les primeres referències de la masia de Can Voltà daten del segle XV i que fins al segle XX van pertànyer a la mateixa família. Es troba enmig d'una planta agrícola que s'obre guanyada al bosc i on hi predomina la vinya.
















Seguim per la pista que circula per dins el bosc. Una mica més de 100 metres més endavant som al costat del primer dels forns de calç que tindrem ocasió de conèixer avui (41.4240,1.8675)Clica per veure'n la ubicació.  , el qual ens queda a mà esquerra, al costat d'un camí.




Rebutgem el camí que surt per l'esquerra i continuem 75 metres més per la mateixa pista, fins que arribem a una cruïlla important de camins amb un pal indicador que ens diu que som al peu del vessant nord del turó de Can Ginebreda; aquí enllaça el GR-5, a dreta i esquerra nostra.

El GR-5, anomenat també sender dels Miradors, el GR-5 neix a Sitges i s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat, l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població eminentment costanera.


Defugim la pista que se'n va per la dreta cap a Can Rossell, Can Farigola per acabar a la Font Freda (a la tornada l'agafarem), nosaltres seguim pel brancal que surt per l'esquerra, en lleugera pujada i seguint les traces blanques i vermelles corresponents al GR-5 que ja no abandonarem en tot el recorregut. 300 metres més endavant el camí es bifurca; rebutgem el que surt d'enfront i es fica en una propietat privada i prenem el brancal de l'esquerra, en lleugera baixada. Passem pel costat del gran mas de Can Ginebreda (41.4218,1.8638)Clica per veure'n la ubicació. que voregem tot deixant-lo a la dreta.

Masia del segle XV. Es tracta d'un amplíssim casal de 2 cossos principals, amb teulades a dos vessant i un seguit d'edificacions annexes, com una gran era de batre. El cos més antic és format per cellers de volta de turó, dos pisos i unes grans golfes o tinells amb arquets i finestrals. L'altre, consta de grans arcades, un pis i golfes porxades. Un gran pati i un lledoner gegantí cerven el conjunt. De l'interior cal ressenyar el foc de rotllo amb els escons encara en funcionament, rajoles al menjador, mobles antics i les premses d'oli i de vi.



La pista circula al costat del mas, obviem qualsevol altre camí que ens meni. Ben aviat descrivim una corba pronunciada a la dreta on es troba l'accés principal a la masia. Un centenar de metres més tard arribem a una nova cruïlla de camins; obviem el camí que surt per la dreta i que va a buscar la carretera de Sant Sadurní i continuem per la pista que ara s'encara al sud. Uns 150 metres després, a mà esquerra, ens queden dos forns de calç més, el segon i tercer respectivament dels que veurem avui. L'un queda al costat de l'altre i a peu de pista.






Continuem pista avall, amb el mateix sentit que dúiem. Una cinquantena de metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra i en no res anem a parra a una altra cruïlla de camins; el caminet que surt a la dreta immediata ens duu a la porta de la capella de la Mare de Déu de la Salut (41.4202,1.8637)Clica per veure'n la ubicació. .

Es troba dins la propietat de Can Ginebreda. Aquesta masia, plena d'història i de llegendes, li fou donada per un francès una imatge de la Mare de Déu de la Salut a primeries del segle XVIII. L'amo de la casa, Josep Font i Ginebreda, li féu construir una capella arran de la font que encara es conserva i que mai s'obrí al culte. Enfrontats durant anys i panys l'amo de Can Ginebreda i el Rector del poble, finalment fou portada a la parròquia del Castell el 22 de setembre del 1724, el 1870 a la nova parroquial, on fou cremada el 1936, i el 1940 fou restablerta i encara es celebra la seva festa el Dilluns de Pasqua Florida, amb donació del Pa i l'Empenta.


Tornem a l'encreuament anterior. Un cop aquí, rebutgem l'ample vial que se'n va per la dreta anomenat camí de Can Ginebreda que condueix a la urbanització Martivell, nosaltres prenem el brancal que surt d'enfront que és la continuació de la pista que estem seguint fa una estona. Només començar trobem un corriol descendent que baixa per la dreta a trobar una bassa ben visible des del camí. Al costat sud de la bassa hi ha la font de Can Ginebreda.


3 1h 5'
3,8 Km
348 m
41.4199,1.8635Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Ginebreda
La font queda un xic enlairada respecte la bassa que té a escassos dos metres, enclotada metre i mig per sota del nivell del replà i arrecerada per tres parets d'obra arrebossada que formen angle recte i tanquen l'espai. És accessible gràcies a uns estrets esglaons que hi baixen. A sota hi trobem la sortida de l'aigua, malgrat que no es veu cap broc i el bassal deu estar colgat de terra. L'aigua surt de la part baixa de la paret central i s'escola pel paviment fins acabar alimentant la bassa.
En alguna fotografia a la xarxa he pogut veure que sota el broc i ha un bassal arrodonit des d'on arrenca un canal obert per on desguassa l'aigua. Sembla ser que sempre raja.


Ens atansem de nou a la pista i la seguim a la dreta, en direcció sud-oest, seguint les marques del GR. Al cap d'un centenar de metres, aproximadament a l'alçada de Can Saldaña que tenim a la dreta, passem pel costat del quart i cinquè forns de calç, els quals ens queden a l'esquerra i separats una vintena de metres l'un de l'altre.


Passats els últims forns, el camí s'adreça lleugerament al sud-est. 250 metres després descrivim un revolt a la dreta; just aquí, a mà esquerra ens queda la font del Noguer.


4 1h 15'
4,2 Km
372 m
41.4168,1.8640Clica per veure'n la ubicació. Font del Noguer
La font està adossada a un gran dipòsit de forma rectangular d'obra arrebossada amb ciment que emmagatzema l'aigua per ser després canalitzada cap a la masia de Can Ginebreda.
Al costat d'uns esglaons que pugen al dipòsit sobresurt una petita caseta amb teulada arrodonida on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'una aixeta de polsador. A sota, un bassal rectangular arran del terra recull l'aigua. Al capdamunt del frontal hi ha gravat el nom de la font. A l'esquerra de la font hi ha una porta metàl·lica que deu donar accés al registre de servei.






















Hem assolit la part més allunyada de l'excursió. Si seguíssim amunt podríem culminar el Montcau, cim de 646 metres d'alçada i que ens queda a menys d'un quilòmetre, però el temps se'ns tira a sobre i voldríem aprofitar aquesta escapada per conèixer altres punts d'interès de Gelida (el Castell, l'església de Sant Pere del Castell i un munt de fonts que hi ha repartides per la població). Així doncs cal girar cua i tornar.

Reculem els prop d'1,1 quilòmetres que ens separen de la cruïlla on hem enllaçat amb el GR (la que queda al peu del vessant nord del turó de Can Ginebreda i prop del primer forn de calç). És a dir, tornem a passar pel costat de la font de Can Ginebreda, per la capella de la Mare de Déu de la Salut i per Can Ginebreda.


Un cop situats a la cruïlla de camins esmentada, rebutgem la pista que se'n va per la dreta (que és per on hem vingut des de la font Freda) i prenem la que surt per l'esquerra, en direcció inicial nord-oest. Gairebé 300 metres més endavant descrivim un revolt a la dreta, a la meitat del qual hi ha l'accés a Can Rossell (41.4263,1.8643)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra.

Possiblement una de les masies més antigues de Gelida. L'origen d'aquest mas data del segle XII. Amb una teulada a dues aigües, està rodejada d'un baluard, que en el seu moment li deuria donar protecció i dins del qual es duia a terme molta de l'activitat quotidiana dels seus habitants.













Passat el revolt continuem una cinquantena de metres més per la pista, fins que arribem a un encreuament; aquí obviem el camí que surt d'enfront i que porta al Mirador de Can Voltà (que ja hem vist al començament) i girem envers l'esquerra, en direcció nord-oest primer i nord-est més tard. Circulem entre vinyes i bosc. Uns 250 metres després passem a frec d'una casa que deixem a l'esquerra i tot seguit, just quan el camí fa un gir envers la dreta, deixem a mà esquerra l'entrada a la finca de Can Farigola (41.4286,1.8655)Clica per veure'n la ubicació. .

Mas originari del segle XVII, sorgit d'una segregació de Can Rossell de la Muntanya i que ha sigut propietat de la mateixa família fins l'actualitat. Si l'observem detingudament, es poden veure les diferents ampliacions que ha sofert la construcció al llarg de la seva història.













A partir de Can Farigola, l'ample vial s'ha encarat a l'est. Anem perden alçada poc a poc, serpentejant entre vinyes. A la llunyania emergeix la serra de Montserrat.




Després d'uns 300 metres d'haver deixat enrere Can Farigola entrem en un bosc i una mica més de 200 metres més avall arribem al punt d'inici de l'excursió, a la cruïlla de la Font Freda.


F 1h 45'
6,4 Km
265 m
41.4277,1.8708Clica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de la Font Freda

Inici i final de la caminada.