Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-236 (Vallès Oriental)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 213 m
 41.6486,2.5067Clica per veure'n la ubicació. Carrer Montseny (Vallgorguina)

Estem situats al final del carrer Montseny, just abans del pont que salva la riera de Vallgorguina. Creuem doncs el pont i un cop a l'altra banda som en un encreuament de camins amb un plafó informatiu del Parc del Montnegre i el Corredor que ens dóna la Benvinguda i alhora ens presenta la ruta que ens disposem a emprendre.




D'aquí estant defugim els dos camins consecutius que arrenquen per la dreta, també rebutgem la pista que se'n va per l'esquerra (per on vindrem a la tornada) i prenem l'ample vial que surt d'enfront en direcció sud-oest i lleugera pujada, fent cas de les traces blanques i verdes corresponents al SL-C-71. Anem resseguint el Pla del Forn que ens queda a baix a la dreta.

Situat al marge esquerre de la riera de Vallgorguina, el Pla del Forn havia estat el camp de conreu, abans horta de regadiu, que alimentava gairebé tot el poble de Vallgorguina. Ara és ocupat en gran part per un viver d'arbres ornamentals, on tindrem la sensació d'estar passejant enmig d'un catàleg de vegetació. Hi abunden els xiprers, les coníferes, les moreres i algunes rosàcies. A prop de la riera també trobem plantacions de plàtans i pollancres.







Una mica més d'un centenar de metres més endavant deixem un seguit de camins ascendents que surten per l'esquerra en pujada, passats els quals, a mà dreta i per sota del camí que portem trobarem la font del Forn.


1 5'
 0,2 Km
 219 m
 41.6478,2.5054Clica per veure'n la ubicació. Font del Forn
La font queda sota mateix del camí, a l'extrem sud de la gran esplanada que forma el Pla del Forn, a l'ombra de tres magnífics plàtans. Es tracta d'una mina d'aigua amb galeria revestida d'obra arrebossada i sostre de volta, visible aquesta des de l'exterior doncs li manca la porta. A la part baixa de la paret frontal és on se situa la sortida de l'aigua per mitjà d'un gruixut broc de ferro. Al capdamunt de la font hi ha un bonic mosaic de rajoles amb el nom de la font.







Seguim endavant pel camí que està ben fressat. Fets uns 300 metres passem a frec d'un àlber centenari de reflexos argentats que ens queda a mà dreta, és l'Àlber del Pla del Forn (41.6467,2.5023)Clica per veure'n la ubicació. .




























Uns 75 metres després d'haver deixat l'àlber enrere, el camí gira envers la dreta resseguint la plataneda. A la dreta se'ns brinda una panoràmica del Pla del Forn.




Ben aviat anem a parar a un camí que ens talla i que prenem a l'esquerra. Deixem la depuradora a l'esquerra i continuem en paral·lel amb la riera que portem a la dreta, sempre acompanyats de les franges blanques i verdes i ara també de les blanques i vermelles corresponents al GR-92 que se'ns han afegit.




Quan portem 375 metres creuem el sot de Can Sumana, eixut avui. Un cop a l'altra banda, uns metres més enllà, arribem a una cruïlla amb indicadors.




En aquest punt, de les tres opcions que se'ns presenten, rebutgem el camí que marxa d'enfront i també en defugim un altre a la seva esquerra immediata per on segueix el GR. Nosaltres prenem el trencall de més a l'esquerra nostra, seguint les traces del SL-C-71. Més amunt es fa costerut i discorre entre avellaners i castanyers. Al cap de mig quilòmetre trobem un pal informatiu que ens assenyala la font d'en Nel a l'esquerra.




Tal com ens diu l'estaca informativa, girem a l'esquerra per un estret corriol descendent que en una quarantena de metres ens aboca a la font d'en Nel.


2 30'
 1,6 Km
 262 m
 41.6453,2.4937Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Nel
La font queda en un petit replà enlairat respecte la llera dreta del torrent. Es tracta d'una petita paret de pedra amorterada coberta de molsa i vegetació, adossada al marge de la muntanya, amb un broc d'acer inoxidable per on raja l'aigua que cau a un petit bassal arran del terra. Al capdamunt de la font hi ha un bonic mosaic de rajoles amb el nom de la font.










Visitada la font d'en Nel, desfem els 40 metres que ens separen del camí principal. Un cop aquí, el reprenem a l'esquerra, en pujada, continuant amb el mateix sentit que dúiem. Només 25 metres més amunt anem a petar a un camí planer que ens talla i que fem a la dreta, en direcció nord. Una mica més de 150 metres més endavant sortim a un camí transversal que prenem a l'esquerra, recuperant el GR que havíem abandonat i que ens ve per la dreta. De seguida som en una bifurcació.




Rebutgem el camí ascendent que per l'esquerra porta a Can Pradell i seguim pel brancal de la dreta. El camí, fent giragonses, ressegueix el flanc de la muntanya en un suau ascens. Al cap d'un 750 metres arribem a un coll carener on deixem un camí a la dreta i davallem suaument durant uns 150 metres fins al replà del Suro Gran del Pla d'en Duran (41.6505,2.4862)Clica per veure'n la ubicació. .

Ocult entre pins i alzines, a mà esquerra tal com anem nosaltres, aquesta surera majestuosa i gegantina deixa entreveure el treball dels peladors al llarg dels anys.
























Una cinquantena de metres després d'haver deixat enrere el Suro Gros arribem a una pista forestal que ens talla, és la pista del Corredor; després la prendrem a l'esquerra però ara la fem a la dreta, en sentit nord-est. Uns 40 metres més endavant s'eixampla el camí.




Aquí agafem un caminet ascendent i arranjat amb baranes de fusta que surt davant nostre i que més amunt esdevenen uns esglaons de fusta que ens atansen a una clariana presidida pel dolmen de Pedra Gentil.


3 50'
 2,9 Km
 305 m
 41.6519,2.4869Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de Pedra Gentil
Ubicat dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles. Es tracta d'una estructura megalítica del tipus de cambra simple del període calcolític, de fa uns quatre mil anys. La pedra superior està trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir l'alçada original. Es desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada el 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell. Tradicionalment s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan, s'hi celebren sàbats populars. Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar, és per això que hi havia vegades que no sortien.








Baixem de nou a la pista del Corredor i la seguim a l'esquerra, en sentit contrari al que dúiem al venir. De seguida deixem a l'esquerra el trencall per hem vingut i ascendim per la pista principal, inicialment en sentit sud-oest, cap el santuari del Corredor, sempre ben guiats per les estaques que ens indiquen el SL-C-71. Al cap d'un centenar de metres abandonem temporalment la pista principal i girem envers la dreta per un camí carreter que marxa en sentit nord-oest. Una bigueta informativa ens assenyala l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, el nostre immediat objectiu. El camí està ben indicat i al cap d'uns 300 metres ens aboca a l'església enrunada d'origen romànic, documentada des del 878.


4 1h
 3,5 Km
 289 m
 41.6520,2.4827Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Eulàlia de Tapioles
El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.
La cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles és documentada des del 878, en una confirmació del rei franc Lluís el Tartamut que la vincula a la seu de Barcelona. El 986 el lloc es troba sota la direcció del monestir de Sant Cugat del Vallès. En un altre document del 1120 es fa referència a l'església de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense referència a cap comunitat. Possiblement al segle XI la va perdre. El 1373 el lloc era deshabitat però l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de Can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. Va construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinuós de la façana principal que actualment no es conserva. Així mateix va decorar els exteriors amb esgrafiats de motius geomètrics similars als de la masia de Can Pradell.


Reculem els 300 metres fins la pista forestal que reprenem a la dreta, continuant amb el mateix sentit que l'havíem deixat, sud-est. Anem guanyant alçada. La molsa creix al marge dret del camí.




Al cap d'uns 675 metres de caminar de nou per la pista som davant l'accés a Can Pradell de la Serra (41.6468,2.4899)Clica per veure'n la ubicació. , situat enmig del pla.

La masia de Can Pradell de la Serra és construïda al costat d'una plana, arran del camí que de la carretera de Vallgorguina va al Corredor. Aquesta masia ja la trobem documentada a l'any 1012. Llavors era coneguda amb el nom de Paradell. Després ja surt en els censos com a Can Pradell de la Serra. L'edifici tal com és avui dia va ser construït entre els anys 1842-1850, dates que figuren en diversos llocs de la casa, quan hi vivia en Josep Pradell i Cuch, home molt emprenedor, ja que a més de les ampliacions de la masia, també va fer construir el pont d'en Pradell, va reformar i arreglar l'església de Santa Eulàlia de Tapioles i el dolmen de la Pedra Gentil.
Es tracta d'un mas senyorial, amb façana esgrafiada i una elegant galeria d'arcades. En aquesta casa hi havia vivenda pels amos i pels masovers a més de les diferents quadres pel bestiar el celler etc. Tot aquest conjunt queda tancat per dues grans portes, una cada costat de la masia, i una lliça, la qual aguanta les terres del gran patí que hi ha davant de la casa. El conjunt té forma de L, i és orientat de cara a migdia, el sud. Aquesta casa era una de les més importants del poble, havia tinguts una extensió molt gran de terres i boscos que cuidaven el masover i uns deu o dotze mossos que l'amo tenia contractats per les feines de la casa i bosc.
Cal destacar, a més de la casa, la font i la magnífica pallissa, construïda l'any 1842 i actualment transformada en un restaurant.


A l'altra banda de la tanca d'entrada al pati del restaurant hi trobem la font de Can Pradell.


5 1h 15'
 4,5 Km
 326 m
 41.6465,2.4903Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Pradell
Es localitza dins la propietat privada de Can Pradell de la Serra, però és visible des del camí.
El conjunt, que combina obra i pedra, l'integren la font, la cisterna de captació i una gran bassa-safareig. La cisterna de captació és de base rectangular, de metre i mig d'amplada, cinc de llargada i uns dos d'alçada amb coberta plana. En una de les cares estretes és on s'ubica la font; rematada per un frontó de pedra, amb el frontal enrajolat amb diferents motius des d'on surt un broc de ferro que aboca l'aigua a una pica de pedra picada que després omple la bassa. La bassa és quadrada i queda a recer del dipòsit de reserva i de la font, amb lloses inclinades a tres cares on es podia esbandir la roba.


Deixem el mas i la font a la dreta i continuem en direcció sud per la pista que duu al santuari del Corredor. Uns 200 metres més endavant l'abandonem juntament amb el GR que marxen per la dreta cap al Corredor i prenem el brancal que se'n va per l'esquerra, sempre ben acompanyats per les marques del SL-C-71.




Mantenim la direcció sud durant uns 200 metres més, moment en que el camí s'adreça a l'esquerra alhora que deixem un caminet a la dreta. Anem planejant suaument cap a llevant, serpentejant i travessant el Bosc de la Puig. Al cap d'uns 450 metres, després d'una sèrie de revolts, a la meitat d'una giragonsa, ens queda un magnífic mirador natural a l'esquerra des d'on podem gaudir de bones vistes del Montseny.




El camí continua per l'obaga fins que una mica més de 175 metres més enllà, s'obre a la llum resseguint la carena del Trull al mateix temps que s'encara al nord-est. Uns 300 metres més endavant descrivim un revolt pronunciat a la dreta alhora que deixem a l'esquerra una construcció que sembla una granja. Un centenar de metres més tard passem a frec d'una bassa de reg rodona que ens queda a mà dreta, fem una marrada i passada la qual som al costat de Can Clarens (41.6429,2.4983)Clica per veure'n la ubicació. , masia situada al bell mig d'un replà de la solella.

Can Clarens és una masia que data en els seus orígens del 1776. El 1986 es va convertir en casa de colònies i Centre d'Educació Ambiental. Està condicionada per rebre grups d'infants i joves, famílies, AMPAS, grups d'amics, corals, esplais, agrupaments escoltes, ..... . fins a un total de 82 persones. Aquest indret ofereix esplèndides panoràmiques del Montnegre de Ponent cap a l'oest, i de la serra de les Mules a l'est.








Continuem cap a llevant pel camí carreter que creua les feixes i baixa entre sureres i pins pinyers.

En aquesta part de la serra del Corredor destaca l'abundància d'uns boscos força originals i d'elevat interès paisatgístic i ecològic, les suredes.



Al cap d'uns 850 metres d'haver deixat Can Clarens enrere, defugim un camí que se'n va per la dreta i de seguida arribem a una bifurcació; rebutgem el camí que marxa d'enfront que travessa el pont de la riera de Can Vilar i aboca al carrer de Mataró, nosaltres continuem pel brancal de l'esquerra, assenyalat amb les marques del SL-C-71, adreçant-nos al nord i resseguint la riera que portem a la dreta. Uns 250 metres més endavant som a l'aiguabarreig que formen les rieres de Can Vilar i de Vallgorguina i només 185 metres més tard enllacem a la dreta amb el camí que hem fet al començament, creuem per damunt de la riera i en no res som al punt d'inici de l'itinerari.


F 2h
 7,3 Km
 213 m
 41.6486,2.5067Clica per veure'n la ubicació. Carrer Montseny (Vallgorguina)

Inici i final de l'excursió.