Itinerari:

0

0h

0 Km

1.006 m

41.7483,2.3039Clica per veure'n la ubicació.

Parc Etnològic de Tagamanent (Tagamanent)

El Parc Etnològic de Tagamanent acull tres equipaments: El Bellver que acull alhora el Punt d'Informació del Parc Natural del Montseny i el restaurant el Bellver i la Casa Museu L'Agustí.
Situat en un ampli pla amb feixes herbades a cada vessant, és un magnífic balcó damunt el feréstec sot de les Hortes, amb bones vistes del turó Monner i de les carenes d'en Bosc.

Estem situats al capdamunt de l'aparcament, just on s'acaba l'asfalt i comença l'esplanada de terra. A l'altra banda, quatre esglaons de fusta ens aboquen a un caminet que ens talla, amb un pal informatiu.

A l'esquerra ens atansaríem a l'Agustí (nosaltres hi anirem més tard), però ara prenem el caminet a la dreta en direcció al Bellver, ben visible i que resta a només 150 metres al sud-oest de l'aparcament. Un cop travessada la pista forestal per la que hem vingut seguim per un camí carreter que ens condueix al Bellver (41.7473,2.3034)Clica per veure'n la ubicació. .

La Masia El Bellver és el primer que troba el visitant quan arriba al Pla de la Calma. Actualment, i després d'una restauració recent duta a terme per la Diputació de Barcelona, la masia fa les funcions de restaurant i de punt d'informació del Parc Natural del Montseny, al temps que conserva l'estructura original que es va crear el segle XVIII.
La primera notícia sobre el Bellver apareix datada el 15 de maig de 1374, quan s'esmenta el nom de Bartomeu de Bellver. Tot i això, observant la tipologia arquitectònica de la masia, podem afirmar que l'origen del mas és força anterior i es remunta als segles XI o XII. En el seu origen no tenia l'estructura típica d'altres masies de la zona (com ara l'Agustí), de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Això es degut a que la construcció, en la seva fundació, va ser una torre de guaita, i només posteriorment va evolucionar fins a adquirir una estructura molt semblant al que coneixem com a masia clàssica, a pesar dels elements afegits els laterals. Aquesta dada queda confirmada per l'etimologia del mot Bellver, que significa bona vista: el lloc ideal, en definitiva, per construir una torre de vigilància. Després d'aquesta reconversió, de torre de guaita en masia, l'edifici va haver de ser reconstruït desprès del gran terratrèmol que va assolar Catalunya el 1448. Ja entrat el segle XVIII, trobem les darreres ampliacions importants, com ara la construcció del barri (1722), de caràcter defensiu, a conseqüència de les destrosses que va patir la casa al llarg de la Guerra de Successió (1700 – 1714).

Des de l'era del mas se'ns brinden excel·lents vistes del turó del Tagamanent, del Puiggraciòs, dels Cingles de Bertí, de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.

Deixem la casa a la dreta i continuem per un sender que marxa en direcció nord-oest/oest, seguint el senyals blancs i vermells corresponents al GR-5 i alhora unes marques quadrades de color groc que ens indiquen el camí que ens ha de dur al collet de Sant Martí primer i al turó de Tagamanent després, els nostres immediats objectius.

El sender transita en suau baixada per entremig de feixes, sempre veient la silueta de l'església de Santa Maria de Tagamanent que corona el turó homònim. Ens apropem al collet de Sant Martí que ja albirem a baix.

Al cap d'uns 400 metres des que hem deixat el mas enrere anem a parar a la pista cimentada per on hem vingut amb el cotxe i que ara ens talla, som al collet de Sant Martí (41.7480,2.2986)Clica per veure'n la ubicació. .

A l'esquerra baixaríem al poble de Tagamanent, a la dreta tornaríem al punt d'inici de l'excursió, nosaltres creuem la pista i un cop a l'altra banda rebutgem l'ample camí que surt d'enfront cap Aiguafreda i prenem un senderó que arrenca per la nostra esquerra. Només encetar-lo trobem enlairada a mà dreta les restes de l'ermita de Sant Martí (41.7479,2.2983)Clica per veure'n la ubicació. .

Petita església situada al peu del turó de Tagamanent, just per sobre del collet de Sant Martí, a l'est del turó. Només en resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis, orientada al sud-est, amb el començament de la volta de quart d'esfera i l'arc triomfal on ha quedat un àbac.
Aquest edifici de petites dimensions, dedicat a Sant Martí de Tours, fou construït avançat el segle XI i funcionà com a parròquia del terme. Documentada al 1009 com a "Sancti Martini supra via", havia de ser església parroquial cap al 1098, en lloc de Santa Maria, quan aquesta havia d'esdevenir monestir. L'any 1361, l'església de Santa Maria va esdevenir el centre parroquial i la de Sant Martí, poc a poc, es va anar malmetent, essent considerada una capella depenent de l'església principal o una capella de camí.

Emprenem la breu pujada al turó de Tagamanent per un corriol que ascendeix de manera suau per la part obaga del mateix. Inicialment marxem en sentit sud-oest, però al cap d'uns 250 metres ens anirem adreçant al nord-oest. Quan portem caminats uns 350 metres des del collet de Sant Martí (prengueu com a referència una petita paret rocallosa al marge dret del camí i uns 10 metres més endavant una pedra de grans dimensions enmig), trenquem a l'esquerra per un corriol descendent i un xic desdibuixat que ens aboca, una quarantena de metres més avall, a una petita esplanada un pèl despoblada d'arbrat. Doncs quan siguem a l'esplanadeta, tot baixant a mà dreta, trobarem arrambada al marge de la muntanya la poc coneguda font de l'Obra.

1

15'

1,1 Km

998 m

41.7465,2.2954Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Obra o del Rector

Petita font, erigida per sota del camí que puja del collet de Sant Martí al turó de Tagamanent.
Es tracta d'una senzilla paret de pedra seca arrambada al marge de la muntanya, amb un broc de ferro galvanitzat encastat al capdamunt per on raja l'aigua. A sota vàries pedres formen un petit bassal que recull l'aigua.

Reculem els últims 40 metres que ens separen del camí, el qual reprenem a l'esquerra, mantenint la direcció que dúiem. Al cap d'uns 70 metres arribem a una bifurcació; una bigueta informativa ens diu que hem de girar a la dreta, descrivint un revolt d'uns 180º i encarant-nos al sud-est. El tram que estem fent és molt bonic, ben ombrívol i humit, amb les roques i arbres coberts de molsa.

De tant en tant se'ns obren bones vistes dels cingles de Bertí.

El camí va fent giragonses i 175 metres més amunt som al pla de turó de Tagamanent, presidit per l'església de Santa Maria de Tagamanent, matriu del terme.

2

20'

1,4 Km

1.056 m

41.7474,2.2958Clica per veure'n la ubicació.

Turó de Tagamanent

Amb la seva característica silueta situat a l'extrem occidental del massís del Montseny fa de límit entre les pastures muntanyenques del Pla de la Calma i l'estret engorjat del Congost. El turó és coronat per l'església de Santa Maria, des de la qual s'albira un panorama esplèndid. S'aconsegueix una excel·lent visió de tot el sector de llevant dels Cingles de Bertí, des del Puiggraciós fins a la població de Centelles. Podem reconèixer el Puiggraciós, la Trona i el Pla de la Garga, dominat per l'església de Sant Miquel Sesperxes, el castell de Sant Martí i, als seus peus, el nucli de Sant Martí de Centelles. La visió s'allarga als cingles de Gallifa, Sant Llorenç del Munt i, Montserrat.
Al pla que corona el turó, gairebé circular, hi hagué un antic castell, ja esmentat l'any 945, que marcava la frontera de migjorn del comtat d'Osona i del seu bisbat. El castell de Tagamanent, visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el sentinella principal de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona.
Del castell avui dia no es coneix res, només unes bases de murs que podrien correspondre a edificacions, i altres restes de murs de defensa en els dos punts accessibles del planell superior on es trobava. Per les troballes que hom ha fet en el dit pla resta ben evident que havia estat habitat almenys des de l'època ibèrica.
Una tradició oral no inventariada i molt estesa en el municipi de Tagamanent i en els pobles del voltant és la de traduir el nom del poble a l'inrevés. Al llegir-se Tagamanent al revés es llegeix "nen amagat". I els avis fan la pregunta: que saps on és el nen amagat? Doncs a Tagamanent. També hi ha la versió de "saps què hi ha a Tagamanent? doncs un nen amagat".

3

1.056 m

41.7477,2.2960Clica per veure'n la ubicació.

Església de Santa Maria de Tagamanent

Erigida dins del castell de Tagamanent, situat al cim del turó de Tagamanent. Edifici romànic del segle XII, orientat a l'oest. Porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, coronades per uns collarets a manera de capitell. Rosetó a sobre. El campanar, de dos forats, s'erigeix segons l'eix vertical que configura la porta. Hi ha dues naus laterals d'època posterior, possiblement del gòtic, delimitades també a la línea de façana. La nau esquerra té una finestra, mentre el costat dreta en té tres. Volta apuntada, de tres trams i absis. A la dreta d'aquest hi ha la sagristia. Les quatre naus laterals són de creueria. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736.
El lloc és esmentat per primer cop el 993, quan el comte Borrell li va cedir uns alous situats al Congost. L'església és citada el 1009. El 1098 el vescomte Folc II, que també era bisbe de Barcelona, la cedí a l'abat de Santa Fe de Concas per a fer-hi un priorat. No es va fer, i passà a Sant Pere de Casserres, que era propietat dels vescomtes de Cardona, una cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148.

Deixem el turó i tornem a baixar al collet de Sant Martí. Aquí agafem la pista asfaltada a l'esquerra que passa entre el Serrat dels Arenals i el Serrat de Bellver i que ens acostarà, 550 metres més endavant, a l'aparcament on hi tenim estacionat el vehicle.

Estem situats de nou al capdamunt de l'aparcament, just on s'acaba l'asfalt i comença l'esplanada de terra. A l'altra banda, quatre esglaons de fusta ens aboquen a un caminet que ens talla, amb un pal informatiu; a la dreta aniríem al Bellver que ja hem conegut, nosaltres ara l'agafem a l'esquerra, cap a l'Agustí, en direcció nord-est. Algun tram de camí és enllosat, la resta ben fressat, sense pèrdua. Ens acompanya a la dreta un rec que habitualment resta eixut, però avui i després de la nevada i posterior pluja de mitjans de setmana baixa ben viu.

De tant en tant se'ns apareix entre els arbres l'Agustí a la llunyania.

Si seguim el camí marcat ens durà, 275 metres més enllà, al camí d'accés a l'Agustí que ens queda a l'esquerra, a pocs metres a la dreta tenim la pista forestal que puja al pla de la Calma. Nosaltres anem a l'esquerra, cap a la casa. De seguida trobem enlairada a mà dreta una bassa, a l'esquerra els antics corrals, tot seguit l'era de batre i enfront l'imponent mas.

4

45'

3 Km

1.034 m

41.7509,2.3058Clica per veure'n la ubicació.

L'Agustí

És una antiga i magnífica pairalia situada en el serrat dels Arenals del pla de la Calma, dins el Parc Natural del Montseny. Al final de la dècada del 1990 va ser restaurada com a museu i forma part del Parc Etnològic de Tagamanent, dedicat a mostrar com era la vida rural en aquesta zona del Montseny a mitjan segle XIX.
És una masia ramadera de grans proporcions. La major part de les dependències ramaderes són a l'interior i amb escassos annexos. Al costat esquerre hi ha una eixida de dos pisos amb grans arcades. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant amb aiguavés als costats. Té finestres i porta quadrada amb llinda de pedra. Als baixos, al costat de la porta, hi ha una finestra espitllerada i una única obertura al primer nivell.
La masia es va construir el segle XVII i l'estructura actual correspon a les reformes del segle XVIII. En la llinda de la porta principal hi ha la inscripció "Ave Maria gratia plena Pere Agustí 1776". A la galeria hi ha la inscripció "Felis Agustini 1788" i a les llindes de les finestres de la pallissa s'hi llegeix "Dionís Rovira i Pera Agustí 1736". Va ser la casa pairal de la família Agustí fins al segle XIX. Després de passar per diferents propietaris, va patir una davallada econòmica al segle XX i l'any 1943 consta com a abandonada i en runes. L'últim propietari la va vendre a la Diputació de Barcelona.
A la visita guiada per les corts de vaques i xais, la cuina, la pastera, el menjador de festa, les cambres de l'hereu i l'àvia, s'hi afegeix un sistema de locucions que reprodueix les hipotètiques converses dels últims Agustí, a més de les olors i aromes de la vida quotidiana (espígol, cendra, etc.) a pagès. La visita es clou amb un magnífic audiovisual sobre la vida a la masia i al pla de la Calma.

Travessem l'era, deixant el mas a la dreta. Darrere la casa hi trobem una altra bassa amb un arbre a dins i una mica per sota i a mà esquerra un abeurador de tres cossos, avui ben gelat, amb el turó de Tagamanent al fons.

Continuem per un camí que marxa en sentit nord, entremig de velles feixes de conreu. En un d'aquests marges de pedra seca hauríem d'haver trobat la font de l'Agustí (sembla ser que està a uns 150 metres al nord-oest de la casa), però malgrat que hi vam dedicar una bona estona, no la vam saber trobar. Un altre dia serà.

    Les vistes al turó de Tagamanent ens acompanyen tothora.

El camí està ben fressat i és fàcil de seguir, sinó fos per que està ben moll. Quan portem uns 250 metres des de la casa, girem envers la dreta i una vintena de metres més amunt enllacem a la dreta amb un camí carreter. De seguida deixem a la dreta un petit tancat de filat a l'ombra de dos solitaris arbres, passat el qual ens adrecem al sud-est, en lleugera pujada. A l'esquerra ens queda el bosc i a la dreta vells camps de conreu, estem envoltant la finca de l'Agustí.

Uns 200 metres més endavant arribem a una bifurcació; defugim el camí planer de la dreta i continuem d'enfront. Només una vintena de metres després abandonem temporalment el camí que dúiem i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que s'endinsa en el bosc, enfilant-se per la muntanya, per damunt dels rocs, cap al collet de la Creu de l'Agustí. Uns 75 metres més amunt i una mica abans d'assolir el pla, trobem un xic encinglerada vora una petita canal, la misteriosa i oblidada Creu de l'Agustí.

5

55'

3,7 Km

1.087 m

41.7522,2.3078Clica per veure'n la ubicació.

Creu de l'Agustí

Es tracta d'una petita creu de ferro, de 30 cm d'ample per 40 cm d'alçada, situada sobre un roquissar a prop del coll de la Creu de l'Agustí. Durant molt temps es va creure que la creu havia desaparegut a causa d'un despreniment, però més tard es va saber que encara existeix. Es desconeix si és l'original o si algú la va reposar en el seu lloc.
Segons la tradició popular, una pubilla de la masia de Ca l'Agustí, festejava amb l'hereu del mas del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d'hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí del Sot de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l'endemà al matí, a l'estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques".

Baixem els poc més de 75 metres que ens separen del camí que dúiem, el qual prenem a l'esquerra, en lleugera pujada, direcció sud-est i per dins del bosc. Al cap d'uns 125 metres sortim a una clariana, just en el punt que girem a l'esquerra i un centenar de metres més enllà anem a parar a l'ampla pista forestal del Pla de la Calma que ens talla, la qual prenem a la dreta, en baixada i direcció sud. Al cap de només 75 metres trenquem a l'esquerra per un vell camí de desboscar, endinsant-nos en un alzinar en suau ascens i direcció sud-est.

Uns 250 metres més endavant se'ns desdibuixa el camí. Aquí cal cercar una cruïlla que ens queda uns 25 metres a l'esquerra; defugim un camí que se'n va per l'esquerra a buscar la pista, també rebutgem un camí ascendent que puja al Parany i agafem el brancal de la dreta que arrenca entre dues grans pedres. És un corriol senyalitzat amb pintura de color taronja pel Centre Excursionista Garriguenc amb motiu de la travessa anual Viladrau-La Garriga. Seguim per aquest senderó, estret i sinuós en suau pendent.

Uns 400 metres després sortim a una clariana que deixa entreveure el mas de Vallforners al mateix temps que som en una bifurcació; defugim el camí que segueix d'enfront i ens duria a Sant Cristòfol de Monteugues, nosaltres trenquem a l'esquerra, en baixada i direcció més aviat nord, seguint uns senyals de color blau descolorit. Es tracta del vell camí que porta de Vallforners al pla de la Calma, nosaltres l'estem fent a l'inrevés. El bosc és més atapeït, el camí és un xic desdibuixat i baixa a buscar el sot de la Maçana o de la Llacuna o torrent de Vallforners, segons quin mapa es miri. Uns pilonets de pedres amuntegades ens ajuden a seguir-lo. Poc abans d'arribar al torrent descrivim un tomb a la dreta i tot seguit fem una ziga-zaga que ens hi tornem a aproximar, fins que som a la mateixa llera. Amagada a mà esquerra, sota avellaners i falgueres i a escassos 5 metres del torrent, ens espera la simpàtica font de la Maçana.

6

1h 20'

4,9 Km

1.041 m

41.7492,2.3175Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Maçana

Localitzada a peu del vell camí que porta del pla de la Calma a Vallforners, just al marge dret de la llera del sot de la Maçana o de la Llacuna o torrent de Vallforners, segons quin mapa es miri.
La font no és res més que un tub de ferro galvanitzat encastat directament al marge, per on raja un fil d'aigua que cau al terra i desguassa a través d'un rec directament al torrent.

L'entorn és molt bonic, humit o ombrívol. Precisament en aquest punt, el torrent forma un seguit de petits salts d'aigua.

Vista aquesta darrera font, reculem per on hem vingut la mica més d'un quilòmetre que ens separa de la pista forestal, la qual fem a l'esquerra en lleugera baixada. Davallem plàcidament per la pista, que avui resta tallada al trànsit per motius de neu, la Calma està nevada. Uns 600 metres més avall i després de fer una gran marrada, passem a prop de l'Agustí, on se'ns apareix una bona perspectiva de l'entorn.

Continuem per la pista el prop de mig quilòmetre que ens queda fins l'aparcament.

F

2h

7,1 Km

1.006 m

41.7483,2.3039Clica per veure'n la ubicació.

Parc Etnològic de Tagamanent

Inici i final de l'excursió.