Caminada I-240 (Berguedà)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
1.265
m |
42.2266,1.9476Clica per veure'n la ubicació. | Àrea recreativa
de Falgars (La Pobla de Lillet) |
Excel·lent zona de pícnic a l'entorn del santuari de Falgars, al
bell mig de la serra de Catllaràs. Ideal per passar-hi el dia. Consta
de tres àmplies zones ben diferenciades; l'obaga, la solana i la
posterior al santuari. Disposa de moltes taules, bancs i barbacoes.Presideix l'espai el santuari de Falgars. Ens hi apropem per coneixe'l.
| 1 |
1.278
m |
42.2274,1.9453Clica per veure'n la ubicació. | Santuari de
Falgars |
Fou construït en un lloc anomenat Falgars (lloc de moltes
falgueres). La primitiva ermita devia ésser d'estil romànic car en la
porta hi ha la data de 1049. El 30 de març de 1120, els seus
propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l'alou amb
tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà,
al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de
l'any 1255 i consten diverses donacions de Galceran de Pinós, i del
cavaller P. De Bach. Des del 1288 és dependent de la parròquia de Sant
Cristòfor de Vallfogona. El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra
de l'actual església sobre la porta es conserva la pedra clau amb data
de l'església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets.
El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de
Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys
al voltant de la capella per reomplir l'hostatgeria.Darrere el santuari, arrambada a la façana nord trobarem la font de Falgars.
| 2 |
1.275
m |
42.2276,1.9453Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Falgars |
Es localitza fàcilment, doncs queda arrambada a la façana del
darrere del santuari de Falgars, a la cara nord. És una senzilla font
que te per frontal la façana de pedra posterior del mateix santuari.
L'aigua brolla per un atrotinat broc de ferro colzat i cau a un
abeurador rectangular de pedra. Al costat del broc, disposem també
d'una aixeta de polsador que aboca aigua potable. A banda i banda de la
font arrenquen dos bancs de pedra per seure.Vista aquesta primera font i el santuari, reculem una mica més d'un
centenar de metres i quan siguem a la corba, trobarem dos cartells que
ens assenyalen la Font i el Mirador, que disten uns 25 i 75 metres
respectivament. Primer trobem la font de l'Àrea (42.2274,1.9478)Clica
per veure'n la ubicació. .
Una cinquantena de metres més enllà trobarem un gran molló de pedra i el Mirador Joan Casanova (42.2277,1.9484)Clica per veure'n la ubicació. .
Perfectament condicionat sobre una plataforma de fusta i tancat amb
unes baranes. El mirador està orientat a nord. La panoràmica de
l'extrem oest està tancada pel Pedraforca, i a l'extrem est pel
Montgrony. En primer terme, tenim el mantell del Cadí, i mirant al peu
de l'estimbat, el Llobregat hi passa encaixat. Darrera la Pobla de
Lillet s'inicien els primer contraforts muntanyosos, visibles clarament
en l'explotació del Clot del Moro. 
Tornem a la pista cimentada i la prenem a l'esquerra, descendint els poc més de 250 metres que ens separen de la Collada de Falgars, on hi trobem un encreuament de camins i la font homònima davant nostre, també coneguda com a font del Centenari.
| 3 |
10' |
0,4 Km |
1.259
m |
42.2255,1.9474Clica per veure'n la ubicació. | Font de
la Collada de Falgars o del Centenari |
Bonica font i molt completa i ben condicionada. El conjunt queda en
una petita terrassa enlairada un xic respecte la pista, amb dos
conjunts d'escales disposades a banda i banda que ens hi atansen. Dalt
hi trobem la font; una pedra de grans dimensions adossada al marge de
la muntanya per on brolla l'aigua a través d'un broc de pedra. A sota,
un bassal quadrat recull l'aigua. A la dreta arrenca un pedrís per
seure amb respatller i davant un bassiot que s'alimenta del desguàs de
la font. 
Darrere la font arrenca el
Ens enfilem de forma còmode, guanyant alçada en direcció sud-oest. Rebutgem successius trencalls, sempre mantenim la direcció sud-oest sense deixar en cap moment les marques blanques i vermelles que sovintegen. Mica en mica es van substituint els faigs per pins. Al cap d'uns 1,15 quilòmetres arribem al pla de Sant Cristòfol (42.2182,1.9398)Clica per veure'n la ubicació. . Comencem a trobar neu.
Circulem planerament per una ampla pista forestal que travessa el bosc. Cada cop trobem més neu.
550 metres més enllà som en un encreuament de camins amb un pal informatiu que ens recorda que estem al clot de la Fou (42.2137,1.9376)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquí conflueix el
Uns altres 550 metres arribem a un gran pla, el camp de l'Ermità (42.2102,1.9336)Clica per veure'n la ubicació. , on trobem un seguit de pals indicadors i un ample vial que ens talla.
Creuem la pista i un cop a l'altra banda continuem per una sendera
que s'adreça al sud, endinsant-se en el bosc. No perdem de vista les
marques blanques i vermelles del
A la dreta ens acompanya un filat pel bestiar. Una mica més de 350 metres més endavant som a tocar d'un revolt pronunciat de la pista que puja a la Creu de Catllaràs, la qual deixem a la dreta. A mesura que anem guanyant alçada augmenta el gruix de neu.
Saltem el filat i ens situem a l'altra costat, ara el portem a l'esquerra. A partir d'aquí el camí s'aprima i esdevé més costerut, enfilant-se per dins un bosc més tancat i remuntant el torrent de l'Ermità o el Forat alhora que voregem el Llobató. No estem avesats a caminar per la neu i ens costa avançar. Poc a poc ens anem encarant al sud-oest i uns 300 metres més amunt som al collet Llobató (42.2050,1.9334)Clica per veure'n la ubicació. , on se'ns apareix la pista forestal que hem obviat abans. Disposem de biguetes informatives que ens ajuden a decidir el camí a prendre.
Cal estar atents en aquest punt i no confondre'ns amb les marques
blanques i grogues, doncs aquí s'entronquen dos PR's. Ens acomiadem del
La pujada s'ha suavitzat una mica. Al cap d'uns 250 metres anem a parar a la pista que ens talla i la seguim escassos metres envers l'esquerra, però de seguida les marques ens fan trencar a la dreta i fer una drecera d'un centenar de metres per dins el bosc per assolir finalment la cota més elevada de l'excursió, la Creu del Catllaràs.
| 4 |
1h 30' |
4,1 Km |
1.694
m |
42.2045,1.9374Clica per veure'n la ubicació. | Creu del
Catllaràs |
Malgrat el seu nom, de creu no em vam trobar cap. Rebutgem un ample vial que se'n va per la dreta i continuem recte, en direcció est per pista ampla i sempre ben acompanyats per les franges blanques i grogues. Després d'un lleuger descens d'uns 350 metres, arribem al bonic paratge del Roc del Catllaràs (42.2043,1.9414)Clica per veure'n la ubicació. .
Deixem el conjunt rocós a la dreta i una mica més enllà som en una bifurcació de camins amb un seguit de cartells informatius.
El camí de la dreta que marxa darrere del filat se'n va cap al pla
de la Clusa i la collada de Sant Miquel, nosaltres fem a l'esquerra,
per sender indefinit i sense perdre massa alçada, seguint les traces
del
| 5 |
2h |
5,8 Km |
1.694
m |
42.2096,1.9541Clica per veure'n la ubicació. | Font Assedegosa |
Bonica font boscana, formada per unes quantes pedres que recullen
l'aigua de la muntanya, un broc de plàstic per on brolla i un abeurador
fet amb un llarg tronc d'arbre buidat disposat en perpendicular. El camí marcat continua a l'altra banda de la font, transformant-se en un sender entretingut que davalla per dins el bosc esclarissat en sentit nord-est. Sort en tenim de les marques als arbres, doncs la neu no ens permet veure el terra. De tant en tant se'ns obren vistes a l'esquerra que entreveuen els Pirineus.
Després de davallar uns 350 metres des de la font Asssedegosa, el camí ens aboca al gran prat Gespador, on ens espera l'aigua de la font del mateix nom.
| 6 |
2h 10' |
6,1 Km |
1.532
m |
42.2119,1.9563Clica per veure'n la ubicació. | Font del Prat
Gespador |
Localitzada a l'extrem oriental de l'emblemàtic Prat Gespador de
qui rep el nom. Es tracta d'una bonica font boscana. Unes quantes
pedres amuntegades i lligades formen una petita cisterna que recull
l'aigua de la muntanya. L'aigua brolla generosament per un broc de
pedra i omple un llarg abeurador fet amb un tronc d'arbre buidat. 
Val la pena gaudir d'aquest gran prat, la panoràmica és extensa.
Uns metres més enllà de la font trobem una bifurcació amb un pal indicador que ens ajudarà a decidir per on seguir.
En aquest punt s'entronquen dos PR's. Abandonem definitivament el
De seguida entrem al bosc. Inicialment caminem en direcció nord però mica en mica ens anem adreçant al nord-est. Quan portem uns 350 metres des del prat Gespador travessem la Pleta de les Vaques (42.2145,1.9573)Clica per veure'n la ubicació. .
Aquí tenim un moment de confusió però de seguida recuperem les traces. Un sender està ben assenyalat quan, després d'haver assolit una marca ja albirem la següent. Tant aquest, com els altres que ens han guiat a l'excursió d'avui ho estan, sinó no hauríem pogut fer-la. Cal felicitar als qui desinteressadament tenen cura d'arranjar i senyalitzar els camins.
Entrem en un bosc. Tot seguit trobem les primeres restes de la que fou la mina del "Moreno" on es pot veure un pou mig tapat, algunes edificacions i una esvelta xemeneia (42.2147,1.9582)Clica per veure'n la ubicació. que encara s'aguanta prou bé.
Continuem la nostra marxa en direcció nord-est per dins el bosc, perdent alçada poc a poc. Se'ns obren bones vistes de tant en tant.
Al cap d'uns 450 metres anem a parar a un torrent, el clot Bullidor (42.2147,1.9582)Clica per veure'n la ubicació. .
En aquest punt el camí gira envers l'esquerra, començant una marrada que mica en mica ens anirà adreçant al sud-oest. A mida que avancem e camí esdevé més clar i amb menys neu. Un xic més avall es troba la bocamina del Moreno (42.2168,1.9577)Clica per veure'n la ubicació. , mig inundada d'aigua.
Continuem la ruta davallant suaument per dins el bosc per un bonic sender, ben assenyalat amb les marques blanques i grogues.
Al cap d'uns 1,2 quilòmetres sortim a una pista forestal que ens
talla i que prenem a l'esquerra. De seguida som en una bifurcació; cal
agafar la pista de l'esquerra que tot seguit salva el torrent de
Vallfogona (42.2153,1.9461)Clica
per veure'n la ubicació. per un pont d'obra. Un cop
travessat el torrent descrivim un revolt a la dreta i ens encarem al
nord. Escassos 50 metres després d'haver creuet el torrent, abandonem
l'ampla pista i trenquem per un sender que s'enfila per l'esquerra
alhora que s'endinsa en el bosc, fent drecera i guanyant recorregut a
la pista. No deixem de seguir les marques del
Es tracta d'una masia coberta a dues vessants i amb carener
perpendicular a la façana, orientada migdia. La masia fou construïda en
un terreny molt desnivellat i respon a un senzill edifici de la zona
muntanyosa de la comarca; les finestres són de reduïdes dimensions i es
conserven rústegues llindes de fusta, tot i que algunes foren
reformades al segle XIX i la fusta fou substituïda per emmarcaments
d'obra vista.Quan siguem davant de la casa, unes marques blanques i grogues ens indiquen que hem de defugir altre cop la pista i emprendre un corriol que arrenca en pujada per l'esquerra. El sender està molt fressat i fàcil de seguir, circula tothora per dins el bosc en una lleugera baixada que ens fa agradable la tornada. Encara hi ha restes de l'última nevada i en alguna clariana tenim una bona vista dels Pirineus.
Seguim el darrer tram de la ruta que ens retornarà a la collada de Falgars i al mateix santuari. Des de la casa de Vallfogona a la collada de Falgars resten uns 1,2 quilòmetres de còmode caminar, després només cal recollir el cotxe allà on l'hagueu estacionat.
| F |
3h 30' |
10,4 Km |
1.265
m |
42.2266,1.9476Clica per veure'n la ubicació. | Àrea recreativa
de Falgars |
Final de l'excursió