Itinerari:

0

0h

0 Km

756 m

41.7252,2.3801Clica per veure'n la ubicació.

Cruïlla Camí de Sant Elies/Camí del Cortès (Sant Pere de Vilamajor)

Abans de començar a caminar, val la pena de conèixer una de les fonts més emblemàtiques de Sant Pere de Vilamajor, la font de Borrell, que ens queda a escassos 30 metres d'aquí, per sota de la pista per on hem pujat.

1

750 m

41.7249,2.3804Clica per veure'n la ubicació.

Font de Borrell

És segurament la font de muntanya més coneguda del municipi ja que es troba de camí cap a l'ermita de Sant Elies, lloc de parada dels excursionistes de la zona. El conjunt queda en una petita esplanada per sota de la pista, està format per un mur transversal, combinant pedres de diferents estils, colors i algun maó, que al mateix temps sustenta les terres i acull la cisterna de captació, i per un contrafort a l'extrem dret que delimita l'espai, tot rematat amb una filera de maons vistos. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable i cau en una llarga pica de pedra buidada que farà la funció d'abeurador del bestiar. El sòl immediat és una era empedrada amb límit de maons. Davant la font tenim un singular banc per seure, fet amb diferents taulons sobreposats.
Fins la darrera restauració, la font presentava la imatge d'una caixa de repartiment d'aigua i un abeurador pel bestiar; el broc estava a tocar de l'aigua i feia de mal omplir les cantimplores. Recentment s'ha netejat la mina i refet la imatge externa de la font, sense tocar l'arqueta de distribució d'aigua entre les masies de Can Surell i Can Planell. S'ha aixecat un mur de pedra tradicional i rebaixat el terreny per augmentar l'alçada del raig d'aigua i així afavorir abeurar-s'hi. L'aigua que brolla per la font és l'excedent d'aigua que es distribueix entre les masies de Can Planell, propietaris de la finca on hi ha la font, i de Can Surell. Fa segles, els propietaris de les dues cases van arribar a un acord per repartir-se l'aigua, doncs per arribar a Can Planell calia travessar la finca de Can Surell.
La font de Borrell va agafar protagonisme fa unes dècades quan es va desviar el camí de Sant Elies (ara hi passa a tocar) per la construcció de la urbanització Refugis del Montseny. En fer els carrers es va perdre la font Ferrussa, que tradicionalment tenia més anomenada. Aquest interès es va encomanar a vilamajorencs i foranis, despertant l'interès per fer fontades, trobades i aplecs al voltant de les fonts. Els veïns de Sant Pere de Vilamajor s'aturen a la font de Borrell quan pugen a peu als aplecs de Santa Susanna i de Sant Elies.

Tornem a la cruïlla on hem estacionat el cotxe. El brancal de l'esquerra ens duria al Cortès (per on vindrem a la tornada), nosaltres prenem la pista forestal a la dreta, en direcció sud-est, cap a l'ermita de Sant Elies. Al cap d'uns 400 metres som al pla Saperera (41.7232,2.3840)Clica per veure'n la ubicació. . En aquest punt abandonem la pista i trenquem i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que marxa sender en sentit nord, seguint les marques blanques i grogues corresponents al PR-C-139 que ens acompanyarà una bona estona.

Aquest sender, també anomenat del Pi Novell, és una gratificant pujada a les parts culminals del massís del Montseny, que uneix els nuclis de Sant Antoni de Vilamajor i de Sant Pere de Vilamajor amb el Pla de la Calma, passant per l'ermita de Sant Elies i pels 2 cims emblemàtics d'aquesta zona, el turó de Samont i el Suí. És també un enllaç estratègic entre el GR-97 de la Tordera al Llobregat al seu pas per Sant Antoni de Vilamajor i el GR-5, el sender dels Miradors al ben al mig del pla de la Calma.

El corriol s'endinsa en el bosc, fent drecera i guanyant recorregut a la pista principal. Ens enfilem per un sender força costerut, a estones molt erosionat pel pas de les aigües. A mida que anem guanyant alçada se'ns obren excel·lents vistes de la plana vallesana darrere nostre.

Mig quilòmetre més amunt sortim de nou a la pista principal, a l'alçada de les Artigues del Terrer. Un cop a la pista, la seguim a l'esquerra. Uns 125 metres després passem a prop de l'Alzina Rodona (41.7281,2.3826)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà dreta del camí.

Després d'uns 150 metres més per la pista, arribem a una bifurcació; defugim la pista que baixa per la dreta cap a Santa Susanna i continuem per l'esquerra, en lleugera pujada, seguint les indicacions del PR-C-139, en direcció a l'ermita de Sant Elies. De seguida deixem a l'esquerra un aparcament així com també un camí que puja al turó de Sant Elies, on hi ha una torre de guaita de fusta. Tant sols 150 metres més enllà sortim a un prat herbat presidit per la simpàtica ermita de Sant Elies.

2

30'

1,5 Km

989 m

41.7311,2.3795Clica per veure'n la ubicació.

Ermita de Sant Elies

Es troba a la vessant sud del turó de Sant Elies, situat en el darrer estrep del pla de la Calma. El camí d'accés és una pista forestal d'uns 9 Km perfectament senyalitzada des del poble de Sant Pere de Vilamajor.
Petita ermita del segle XVII edificada sobre una capella anterior dedicada a Sant Elies. La nau és petita i senzilla, coronada amb una volta de canó i acabada amb un petit absis. El campanar és d'espadanya. A l'interior, l'antiga casa de l'ermità s'utilitza com a refugi improvitzat per a caminaires. A principis del segle XV els habitants de la comarca de la Tordera van patir una greu epidèmia de pesta juntament amb una sequera notable. Van anar a demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, el qual els va dir que estaven patint un càstig diví i que la única solució era demanar perdó i fer la promesa que, si plovia i desapareixia la pesta, construirien una ermita dalt d'un turó i li posarien el nom de Sant Elies, propiciador de la pluja. Es van acomplir els desitjos de la població i s'iniciaren les obres.
Actualment només s'obre per Sant Marc, el 25 d'abril, dia en que s'hi celebra l'aplec. Aquest inclou una pujada a peu des de Sant Pere de Vilamajor, una missa amb benedicció de panets i un dinar popular.

Darrere de l'ermita arrenca un senderó que descendeix per dins del bosc i mor, 200 metres després, a la pista principal, al collet de Sant Elies (41.7326,2.3781)Clica per veure'n la ubicació. ; a la dreta podríem tornar al poble o anar cap a Santa Susanna, nosaltres la prenem a l'esquerra.

Continuem sense deixar la pista principal, acompanyats de les marques blanques i grogues del PR-C-139 que sovintegen. 325 metres després creuem el sot d'en Pere Brut o de la Font Roja, al mateix temps que el camí s'adreça al sud-oest. Uns altres 175 metres i arribem a la plana d'en Vilardell, on topem amb un encreuament de camins i un gran dipòsit d'aigua que ens queda a l'esquerra.

Rebutgem el camí que surt d'enfront i girem envers la dreta, en direcció nord. Al cap d'uns 325 metres travessem la canal de la Font de les Planes, passada la qual el camí s'encara al sud-oest i menys d'una quarantena de metres més enllà trobem un aflorament d'aigua al marge dret, és el desguàs de la font de Can Planes. En aquest punt cal pujar el marge fent una petita grimpadeta i un cop a dalt cercar la font que resta a escassos 20 metres de la pista.

3

50'

2,6 Km

985 m

41.7369,2.3733Clica per veure'n la ubicació.

Font de les Planes

Consisteix en una paret de pedra adossada al marge de la muntanya amb un vell i rovellat broc de ferro a la part baixa. Al seu davant hi queden les restes d'una antiga bassa. Té poc cabal d'aigua i darrerament se sol assecar durant els mesos d'estiu; tot i així, és un dels pocs punts d'aigua de la zona, exceptuant la font del Cortès. Deu tenir la conducció que mena a la font obturada, doncs en la nostra visita no rajava aigua pel broc, però sí que brollava pel marge de la pista. Antigament s'hi feien fontades per l'aplec de Sant Elies de Vilamajor el 25 d'abril.

Vista la font, tornem a la pista i la reprenem a la dreta, tal com la dúiem, en direcció sud-oest. 175 metres més enllà som en una altra cruïlla; defugim de moment el brancal que segueix d'enfront i girem envers la dreta, seguint les traces del PR, en moderada pujada i direcció nord-est al començament. Al cap d'uns 150 metres descrivim un revolt a l'esquerra que ens adreça al nord-oest i poc després passem a frec de les ruïnes del mas les Planes (41.7372,2.3709)Clica per veure'n la ubicació. . Per cert, es fa difícil veure-les donada la gran quantitat de vegetació que les cobreix.

Les Planes o les Planes del Cortès era una masia ramadera depenent de la masia mare del Cortès. Les seves runes estan situades en una zona planosa del Sot del Cortès, sobre la riera del Cortès i sota la plana del Pastorim. Originària del segle XVI, d'arquitectura modesta en contraposició a la masia mare del Cortès. L'estructura original era de planta baixa i pis de només dues crugies amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets de càrrega són de pedra pissarra. La masia fou abandonada a principis dels anys 80 del segle XX. Des d'aleshores, l'edificació s'anà malmetent fins que el 1993 les teulades van cedir i, amb elles, bona part de les parets. Avui està totalment enrunada.

Continuem en pujada. Ben aviat, un pronunciat revolt a la dreta ens fa canviar altre cop el sentit del nostre caminar, encarant-nos ara al nord-est, sentit que ja no deixarem fins assolir el turó de la Cova, la cota més elevada d'aquesta excursió, que ens resta uns 550 metres més amunt.

4

1h 15'

3,8 Km

1.101 m

41.7395,2.3760Clica per veure'n la ubicació.

Turó de la Cova

El turó de la Cova o turó de l'Arcova es troba entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petita cavitat que serveix de refugi per en prou feines una persona i ha donat nom al turó.

Des de dalt del turó gaudim d'una immillorable panoràmica del Montseny, les Agudes i el turó de l'Home.

També la vista per la vessant sud no ens deixa indiferents; veiem en primer pla el turó de Sant Elies amb la seva torre de guaita i l'ermita, també els municipis més orientals del Baix Montseny a la llunyania.

Emprenem la tornada. Desfem els últims 950 metres i ens situem a la cruïlla de la pista per on hem vingut des de l'ermita de Sant Elies; a l'esquerra tornaríem a l'ermita, nosaltres la prenem a la dreta, acomiadant-nos definitivament de les marques blanques i grogues del PR-C-139 que tant bé ens han acompanyat bona part del recorregut. Caminem còmodament per un ample vial que marxa en sentit sud-oest, travessant el pla del Bosc.

Poc a poc ens anem adreçant al sud. Quan portem uns 550 metres de camí anem a parar a una cruïlla de camins; després prendrem el brancal de l'esquerra, però abans volem conèixer la font d'en Sotracs, el nostre immediat objectiu. Així doncs defugim ara el camí que surt d'enfront i girem envers la dreta, inicialment en direcció nord-oest, per la pujada de Palestrins. Sense cap impediment, uns 350 metres més enllà travessem el sot de l'Aigua o del Pastorim alhora que el camí s'adreça a l'oest. Una cinquantena de metres més enllà serem al costat de la font d'en Sotracs.

5

1h 40'

5,8 Km

944 m

41.7364,2.3656Clica per veure'n la ubicació.

Font d'en Sotracs

Es tracta d'una surgència natural d'aigua, sense cap mena d'intervenció humana. L'aigua brolla generosament pel marge, travessa el camí i desguassa uns metres més avall al sot de l'Aigua o del Pastorim.

Reculem els prop de 400 metres que ens separen de la cruïlla anterior; ara sí l'agafem a la dreta, en baixada. Ben aviat el camí engega una corba a l'esquerra, a la sortida de la qual trobem una surgència d'aigua al marge esquerre de la pista. Son uns degotalls.

Un centenar de metres més endavant el camí vira a la dreta, deixant-nos encarats al sud, direcció que seguirem durant 300 metres, fins que sobtadament descrivim una pronunciada corba a l'esquerra que ens fa canviar el sentit del caminar, fent un gir de gairebé 180º. 200 metres després tornem a fer un tomb a la dreta i aviat veurem al marge esquerre una altra surgència que brolla del terra.

Continuem la nostra plàcida davallada, serpentejant en direcció més aviat est. Mig quilòmetre més avall defugim un ample camí pedregós que s'enfila per l'esquerra, 275 metres després descrivim un revolt a la dreta que ens encara al sud i 600 metres més endavant anem a parar a la Fajolera, una cruïlla de camins; rebutgem la pista que per la dreta se'n va al Cortès, també la del mig que tornaria al poble, nosaltres agafem la pista planera que surt per l'esquerra i que 675 metres més enllà ens duu a l'encreuament on hem encetat la caminada, a tocar de la font de Borrell, on ens podrem refrescar i donar per ben finalitzada aquesta entretinguda excursió.

F

2h 45'

9 Km

756 m

41.7252,2.3801Clica per veure'n la ubicació.

Cruïlla Camí de Sant Elies/Camí del Cortès

Final del recorregut.