Caminada I-250 (Osona)
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
867
m |
41.9955,2.4191Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Major
(Tavertet) |
Abans de començar la caminada haurem donat complida visita a aquest bonic poble, sense deixar d'apropar-nos al mirador del Pla de Cal Xicot, des d'on gaudirem d'extenses vistes de la cinglera i de la vall.
La ruta parteix de la plaça Major, davant l'església parroquial de Sant Cristòfol, documentada des de l'any 1070.
| 1 | |
868
m |
41.9955,2.4193Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant
Cristòfol |
Documentada l'any 1070. Consta de diversos cossos
afegits a la
construcció primitiva del segle XI, que era d'una sola nau coberta amb
volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular que s'alça a
frec d'un dels cingles de Tavertet. Les parts afegides són un
perllongament de la nau vers a ponent, on es bastí el campanar de
planta quadrada; una nau lateral al cantó de tramuntana, coberta amb
arqueria gòtica i una capella de planta quadrangular al cantó de
migjorn, prop del presbiteri. L'absis, que és la part més antiga, és
cobert amb volta de quart d'esfera i té planta semicircular, amb tres
finestres absidals de doble esqueixada, situades al centre de cadascuna
de les tres bandes que apareixen a l'exterior separades per lesenes i
que són desiguals. La banda situada a tramuntana té una sèrie de cinc
arcs cecs, la central en té tres i la situada cap a migjorn en té
quatre. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs
torals que la divideixen en quatre trams. El portal es troba a migdia i
és adovellat, amb dovelles de grans dimensions. En aquest mateix costat
hi ha dues finestres de doble esqueixada d'origen clarament romànic
mentre que la del presbiteri és posterior. L'aparell de l'absis és de
carreuons irregulars però ben travats i força junts, mentre que a la
resta de la nau l'aparell té uns junts gruixuts de morter de calç. A
l'exterior els aparells són força barrejats, predominant el que té els
junts gruixuts. Tot i la seva heterogeneïtat, presenta un cert aspecte
unitari, en el que predominen els modes característics de
l'arquitectura osonenca del segle XI. Deixem l'església a la dreta i prenem el carrer del Mig en direcció nord, el qual ens aboca de seguida al carrer de les Fonts, just davant de la font i els antics safareigs de Tavertet.
| 2 | |
865
m |
41.9962,2.4193Clica per veure'n la ubicació. | Font de Sant
Cristòfol |
Per tal de fer un bon aprofitament de l'aigua que hi
arriba, el
conjunt compacte està format per la font que alhora acull el dipòsit de
reserva, l'abeurador pel bestiar i el safareig per rentar la roba.Prenem cap al nord l'antic Camí de Cantonigròs, que surt entre la
carretera d'arribada de L'Esquirol a mà esquerra i el
El primer tram del recorregut transita planerament per una pista de terra en direcció més aviat nord. Anem obviant diferents camins que ens surten al pas i es fiquen dins de finques privades. Al cap d'uns 1,2 quilòmetres des de que hem començat aquest camí, defugim un trencall a la dreta i continuem recte, sense variar el sentit de la marxa. Passats 80 metres rebutgem un camí que surt per l'esquerra i dóna accés al Pontí, tot seguit travessem el rec del Pontí i a continuació deixem a la dreta el camí que duu al mas Novelliques. 400 metres més endavant passem per sota de la casa de Novelliques (42.0100,2.4241)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda enlairada a la dreta.
Bonica masia a dues vessants i façana a llevant, amb la
porta i
llinda del 1774. A migdia s'obre una porxada al segon pis i tres
interessants arcs a la planta baixa, que havia estat el lloc de les
corts. Prosseguim sempre per la pista principal. Al cap d'un centenar de metres som damunt del torrent del Cingle Xic. En aquest punt, per sota del camí a mà esquerra i a tocar del torrent, trobem la malaguanyada font de Novelliques.
| 3 |
|
876
m |
41.0109,2.4232Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Novelliques |
Es tracta d'una font memorable a la qual nombrosos
vianants
esperaven arribar-hi per apagar la seva set amb les seves aigües
fresques i anys enrere havien acampat excursionistes als planells que
l'envolten i així tothom gaudia de les abundants i delicioses aigües.
Ara està completament abandonada; primerament el bestiar va destrossar
el seu entorn anant a abeurar-s'hi i ara les herbasses i la malesa hi
han crescut desordenadament fent-la força inaccessible. Continuem per la pista. Un centenar de metres després travessem el torrent Fosc al mateix temps que deixem a l'esquerra l'accés a Novelles (42.0117,2.4213)Clica per veure'n la ubicació. .
Noble masia situada a tramuntana de Tavertet, al
capdamunt del sot
de la Vall, sota mateix del rocam de Sant Corneli. Té la façana a nord
i la teulada a dues aigües, i angles i finestres de pedra picada. A
migdia hi ha una galeria amb porxada de fusta. Guillem de Novelles
figura en un document del 1214.Estem ara encarats al nord-oest. Encara no 150 metres després d'haver deixat el trencall enrere abandonem definitivament la pista que segueix el seu camí d'enfront cap a Cantonigrós i ens desviem per un sender que engega per la dreta, fent cas a un pal informatiu que ens indica Sant Corneli i la font de la Vena, els nostres dos següents objectius.
Trobarem que l'entrada del camí està barrada mitjançant un fil electrificat, com d'altres que anirem trobant durant la resta de caminada. No cal dir-vos que hem de ser respectuosos i deixar-ho tot tal qual ens ho trobem, en aquests casos assegurant-nos de tornar a tancar-ho.
El sender marxa inicialment en sentit nord i lleugera pujada. Ben aviat però, el camí descriu un revolt molt marcat a la dreta, fent un gir de gairebé 180º, adreçant-nos primer al sud-est i de mica en mica anirem virant al nord-est alhora que flanquegem el vessant meridional del puig, fins que 400 metres més enllà, sense arribar a creuar el torrent de la Font de la Vena, abandonem l'ample camí i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent, assenyalat en un pal indicador com a "Drecera de Sant Corneli".
Comencem a enfilar-nos per un corriol costerut que s'endinsa en el bosc, en direcció oest al començament. Ben aviat, uns 25 metres més amunt, arribem a una bifurcació; aquí defugim el brancal de la dreta que remunta de forma decidida cap a Sant Corneli i prenem la sendera que surt per l'esquerra, en direcció sud-oest i lleugera pujada. Al cap d'uns 125 metres passem per sota d'una balma, al mateix temps que se'ns obren bones vistes de la vall.
El camí continua en el mateix sentit durant un centenar de metres més, fins que sortim a un excel·lent mirador natural (42.0134,2.4228)Clica per veure'n la ubicació. damunt d'un cingle. Cal però tenir cura de no acostar-se massa al seu límit.
Magnífica panoràmica de postal sobre Tavertet, el camí recorregut
per arribar a Sant Corneli, els masos escampats i la varietat
d'espècies forestals i de vegetació en general del Collsacabra. A sota
mateix, es troba el mas Novelles. Del mirador seguim planerament en sentit clarament nord durant 200 metres fins que sortim de l'espès bosc, dalt d'una petita carena. Davant mateix tenim l'ermita de Sant Corneli. Es tracta d'una petita però bella edificació construïda el 1717 sobre un temple anterior del segle XIII. En destaca l'atri, que era un comunidor, l'únic que hi ha al Collsacabra.
| 4 |
55' |
3,3 Km |
1.020
m |
41.0152,2.4231Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant
Corneli |
Està documentant que existia al segle XIII, l'origen però, pot ser
més remot. Reformat durant el segle XVIII, el portal de ponent és datat
el 1717 en que fou obrat per l'hereu del veí mas Novelles. Hi ha
almenys una reforma posterior com es pot veure pel campanar datat l'any
1868. L'any 1966 es va ensorrar l'atri de l'església i els veïns de
Tavertet el van refer i alhora van arranjar l'ermita, des de llavors ha
estat el masover de la Cau qui s'ha cuidat de l'agençament de la
capella i qui en guarda la clau. S'hi celebra l'aplec de Sant Corneli
el primer diumenge d'agost.Darrere l'ermita es troba el dolmen de Sant Corneli (42.0153,2.4232)Clica per veure'n la ubicació. .
S'hi aprecien perfectament les roques que formaven la cista
funerària i les roques del túmul.Som ara encarats al nord, amb el dolmen i l'ermita a uns 15 metres a la nostra esquera, a la dreta rebutgem un corriol descendent que baixa a buscar el torrent de la font de la Vena i que enllaça més avall amb el camí que hem deixat abans de prendre la drecera de Sant Corneli i que també duu a la font de la Vena. Nosaltres continuem per l'ample vial, fent cas a uns cartells que ens assenyalen la font de la Vena, el nostre immediat objectiu. Caminem per les anomenades Vores de Sant Corneli, inicialment en sentit més aviat nord. 300 metres després d'haver deixat l'ermita enrere arribem a una bifurcació de camins; defugim el camí de l'esquerra que se'n va cap a la Cau i fem a la dreta, resseguint per damunt del serrat de Sant Corneli en direcció nord-est, per una zona ben assolellada. De tant en tant se'ns obren àmplies vistes.
El camí no presenta cap dificultat, anem guanyant alçada ben poc a poc. Al cap d'uns 900 metres, de sobte, canvia el paisatge i la vegetació; entrem en un espès i ombrívol bosc. Un centenar de metres després som a l'alçada del torrent de la font de la Vena, al mateix temps que se'ns incorpora per la dreta el camí que puja de Tavertet tot remuntant el torrent. Nosaltres continuem de front, mantenint el sentit de la marxa. Veiem mig soterrada una gruixuda canonada de plàstic. Només 150 metres més endavant deixem una drecera a la dreta i escassos 50 metres després sortim a un camí més ample que ens talla, amb un pal indicador i una petita construcció d'obra a l'altra banda. És el paratge anomenat Font de la Vena, malgrat que la font ha estat canalitzada.
| 5 |
1h 20' |
4,8 Km |
1.104
m |
41.0254,2.4330Clica per veure'n la ubicació. | Font de la Vena |
La cabalosa surgència està canalitzada i abasteix el poble de
Tavertet. Tant sols es pot veure una petita construcció d'obra,
registres d'accés i canonades que surten.Estem situats al nou camí tal com hi hem arribat, amb la caseta davant nostre; per la dreta tornaríem a Tavertet passant pel Monteis, nosaltres fem a l'esquerra, en direcció més aviat nord i suau pujada. Al cap de només un centenar de metres sortim a un encreuament de camins amb un pal indicador que ens diu que som al Grau del Perer (42.0262,2.4331)Clica per veure'n la ubicació. , malgrat que en algun mapa està indicat com a collet de les Graus.
En aquest punt cal anar en compte de no despistar-nos, a nosaltres ens va passar i vam haver de recular. El camí ample que se'n va per la dreta baixa a Rajols i Tavertet, el que surt per l'esquerra porta a Cantonigròs, nosaltres hem d'agafar un corriol descendent que arrenca enfront nostre, a l'altra banda del camí ample, un xic desdibuixat al començament però que de seguida esdevé ben definit. A pocs metres del començament veiem una soca d'arbre al marge esquerre que ens crida l'atenció.
Anem trobant diferents trencalls però sempre ens guiem per l'assenyalat amb franges de color groc. Davallem de forma acusada pel Grau del Perer, per damunt d'un terreny molt erosionat i relliscós, fent alguna ziga-zaga. Potser la part més delicada de tot el recorregut. Una mica més de 400 metres des de que hem deixat enrere el collet, anem a parar a una ampla pista cimentada que ens talla; si la prenguéssim a l'esquerra, 400 metres més enllà ens abocaria a la carretera C-153 que porta de Cantonigròs a Rupit, nosaltres però l'agafem a la dreta, en direcció sud-est, cap a Rajols, l'Avenc i Tavertet.
Transitem per la pista coneguda com el Camí de Rupit a Tavertet, serpentegem planerament en sentit sud-est. Malgrat estar emporlanada, és agradable i maca de fer, transita bona part per la bonica fageda de Rajols, molt fresca, una de les grans fagedes del Collsacabra.
Al cap d'uns 900 metres de caminar per aquesta pista, just al travessar un torrent, trobem al marge dret el primer senyal que ens anuncia els Cingles de l'Avenc de Tavertet, els quals ens acompanyaran bona part del que ens resta de recorregut.
200 metres més endavant, a la meitat d'un revolt a l'esquerra, ens espera la font de Rajols, d'aigua deliciosa i fresca.
| 6 |
1h 45' |
6,4 Km |
1.058
m |
41.0195,2.4416Clica per veure'n la ubicació. | Font de Rajols |
També coneguda com la font de la Verge Gelada. La font queda en una
raconada, adossada al marge de la muntanya i al costat del torrent. És
obrada en pedra del país, formant un petit mur en angle que delimita
l'espai i alhora reté les terres. L'aigua brolla per una aixeta de
polsador situada a la part baixa i també sobreeix per un broc colzat
disposat al damunt. A sota, un bassal de pedra amb un enreixat de ferro
recull l'aigua i aquesta desguassa per sota la pista al torrent. A
banda i banda de la font arrenquen dos bancs de pedra per seure. Cal
destacar la capelleta amb la imatge de la Mare de Déu de la Gelada,
tant antiga com la font. La capelleta és feta de pedra, amb teulada de
lloses a dues vessants i tancada per un enreixat de ferro. Al capdamunt
podem veure un vell escut esculpit a la pedra. Aquesta ha estat l'última font que trobarem avui. Continuem per la
pista en lleugera pujada. Al cap d'uns 150 metres defugim un camí a
l'esquerra que duu al mas Rajols, al mateix que enllacem amb el
Només una quarantena de metres més amunt sortim del bosc i deixem a l'esquerra un altre accés al mas Rajols (42.0262,2.4331)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a poca distància.
Una cinquantena de metres després abandonem la pista i també el
Un cop a l'altra costat de la tanca reprenem el camí fressat que inicialment marxa en direcció oest, guanyant alçada cap al collet de Rajols (42.0167,2.4404)Clica per veure'n la ubicació. , el qual atenyem mig quilòmetre i vàries giragonses més tard. Un pal informatiu ens ho recorda.
Un cop al coll, rebutgem tant el camí que per la dreta se'n va cap a Monteis com el que surt planerament per l'esquerra i que recuperarem ben aviat. Ara però cal baixar suaument en direcció al torrent de l'Abeurador pel mig del Pla de les Fosses, sempre en sentit sud-oest, salvem una tanca electrificada mitjançant un pas de fusta igual que el que hem fet a Rajols i poc després serem damunt les tombes antropomòrfiques de l'Avenc, les quals queden a uns 400 metres al sud-oest del coll i 150 metres abans del torrent de l'Abeurador, disposades entre la roureda i la fageda. Dir-vos que el camí està força desdibuixat i costen un xic de trobar.
| 7 |
2h 5' |
7,8 Km |
1.121
m |
41.0138,2.4379Clica per veure'n la ubicació. | Tombes
antropomòrfiques de l'Avenc |
Les Fosses de l'Avenc estan situades a uns 400 metres al sud-oest
del collet de Rajols. Es creu que podrien datar de l'any 800 – 988 dC,
o sigui de l'època Medieval, quan la Catalunya Vella estava sotmesa als
Carolingis. Era un lloc d'enterrament, a través de la inhumació
col·lectiva (necròpolis). Desfem els últims 400 metres fins el collet de Rajols. Un cop aquí seguim pel camí planer que ara arrenca per la dreta, en sentit sud-est, cap al nostre immediat objectiu que és el puig de Cortils. Caminem per prats molt bonics.
Si mirem enrere les vistes són amplíssimes.
Al cap d'uns 600 metres des de que hem deixat enrere el collet de Rajols voregem el puig de Cortils al mateix temps que virem a la dreta, encarant-nos al sud-oest. Només una cinquantena de metres més enllà passem per damunt de la balma de Cortils (42.0120,2.4470)Clica per veure'n la ubicació. . Un curt corriol a l'esquerra ens aboca sota mateix de la bonica balma.
La balma està sota una enorme penya de forma plana, i l'espai que
queda sota és molt gran. En un dels extrems hi ha obrada una vella
paret, senyal que havia estat utilitzada, no se sap si com habitatge o
com a refugi. Al costat de la seva entrada es troba un faig enorme que
destaca des de lluny sobre el altres arbres per la seva corpulència: és
el faig de Cortils. Anem seguint per tot aquest pla fins a trobar el senyal indicador de la Rocallarga, que assolim només 200 metres més tard.
| 8 |
2h 30' |
9,2 Km |
1.186
m |
41.0098,2.4457Clica per veure'n la ubicació. | Rocallarga |
Es tracta d'una roca allargada que sobresurt de la resta de la
muntanya i que està penjada al buit, sobre el Pla Boixer. Al final
trobem un vèrtex geodèsic. És un lloc on la vista es perd en el fons de
l'horitzó; divisem el Cadí, el Canigó i altres cims del Pirineu, les
muntanyes que envolten Girona i la pròpia ciutat, el Montseny i en dies
molt clars, fins i tot s'albira el mar.
Ara cal seguir en direcció sud-oest, cap a l'Avenc, sense pèrdua. El camí serpenteja una miqueta, les vistes són fabuloses.
400 metres des de la Rocallarga enllacem a la dreta amb un altre camí que ens ve per l'esquerra i tot seguit envoltem el puig de la Creu amb el seu molí de vent que deixem a l'esquerra.
A partir d'aquí engeguem una marrada a l'esquerra, sempre amb constant però suau baixada. 350 metres després anem a parar a un camí que ens talla i que fem a l'esquerra. Passem per damunt de l'Avenc (42.0053,2.4419)Clica per veure'n la ubicació. , que ens queda a sota a la dreta. Passem a frec dels apartaments i de la casa principal.
Magnífica masia documentada des de l'any 1292, un dels millors
exemplars del Collsacabra. Sobre una base romànica s'hi aixecà un gran
casal d'estil gotico-renaixentista el segle XVI, de planta i dos pisos
i amb els angles de pedra picada i coberta a dues aigües. A sud-oest té
la façana amb un portal dovellat amb l'escut dels Avenc a la dovella
central, una finestra gòtica i dues renaixentistes, i un matacà amb
sobre la finestra del mig. Ramon d'Avenc és citat en un document del
1269. Recentment s'hi han construït diverses ampliacions annexes i els
propietaris compaginen l'activitat ramadera amb la d'allotjament rural.Uns metres més avall sortim de les instal·lacions de l'Avenc per la
portalada i tot seguit anem a petar a una pista cimentada i transversal
que ens talla (és la continuació de la pista que hem deixat abans a
l'alçada de Rajols); a l'esquerra tornaríem a Rajols, nosaltres la
prenem a la dreta, cap a Tavertet, seguint les traces blanques i
vermelles del
En aquest punt comencem a adreçar-nos de mica en mica al nord-oest. Uns 400 metres més enllà travessem el torrent de l'Abeurador al mateix temps que el camí s'encara al sud/sud-oest. A l'esquerra se'ns presenta una bona imatge de l'Avenc amb el puig de la Creu al darrere.
Davallem plàcidament per la pista, apropant-nos cada cop més als cingles. Al fons veiem aparèixer el pantà de Sau.
Quilòmetre i mig des de que hem reprès aquesta pista, el camí s'ha situat a una seixantena de metres del fil de la cinglera. A l'esquerra podem gaudir de les vistes dels cingles de l'Avenc.
Enlairant-se sobre la vall de Sau i la plana osonenca, les
cingleres de l'Avenc de Tavertet s'alcen imponents oferint un mirador
privilegiat i, alhora, preservant els paisatges dels altiplans. No en
va, aquest territori, molt poc poblat, ofereix un equilibri perfecte
entre els valors naturals i els culturals. És un espai natural amb un
gran valor paisatgístic, dominat per un mosaic de boscos, pastures i
cingleres espectaculars.La pista, sense pèrdua possible, circula en paral·lel amb la cinglera durant prop d'un quilòmetre, fins que som a l'alçada de Collsavenc. Fem l'última panoràmica.
Ens resten uns 900 metres fins arribar al nucli urbà de Tavertet.
Hi entrem pel carrer de Galceran Sacosta, també anomenat camí de Rupit, el qual ens aboca a la plaça Major, on hem començat aquest agradable recorregut.
| F | 3h 45' |
13,6 Km |
867
m |
41.9955,2.4191Clica per veure'n la ubicació. | Plaça Major
(Tavertet) |
Inici i final de l'excursió.