Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-252 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 1.492 m
 42.4827,1.9021Clica per veure'n la ubicació. Feners (Enveitg)

Des del petit llogaret de Feners comencem a caminar en direcció llevant per la pista cimentada que porta a Brangolí. Aviat caldrà posar atenció per localitzar el trencall a mà dreta que hem de prendre per anar al dolmen, doncs la indicació ens queda d'esquena. Un cop trobem el trencall, això son uns 250 metres després d'haver deixat enrere Feners, hi arribem en menys de 75 metres, desprès de traspassar una tanca que ens queda a mà esquerra del camí.


1 5'
 0,4 Km
 1.474 m
 42.4813,1.9052Clica per veure'n la ubicació. Dolmen de les Marrunyes o d'en Cavaller
Es tracta d'un monument neolític que rep també les denominacions Sepulcre de la Cova del Camp de la Matunya, Dolmen de Marrunyes o d'en Cavaller, i es troba situat entre Brangolí i el llogaret de Feners. Hom l'ha datat imprecisament al segon mil·leni aC Té la forma d'un dolmen clàssic i se'l considera un dels més bells i espectaculars (per les seves dimensions, que permeten d'estar-hi dempeus al dedins) de la Catalunya del Nord. El monument fa 2,80 metres de llarg per 1,62 d'amplada i 1,85 d'alçada, i es compon d'una gran llosa horizontal de 2,30 x 2,70 x 0,50 metres sostinguda per tres de verticals, formant una cambra que es tanca amb una "porta" feta de dues lloses verticals més, de dimensions inferiors a les altres. La llosa que fa de sostre té marcades una quarantena de petites concavitats, similars a les que mostra la propera roca de les Empardines; això ha fet concloure que ambdós monuments tindrien un orígen comú, entre el 2000 i el 1700 aC. Alguns corrents de pensament han defensat la teoria que el dolmen és en un punt de coincidència de forces tel·lúriques i han donat rellevància a una petita pedra de granit rosa, d'uns 10 cm de llarg, que hi ha entre les dues pedres de l'entrada, de granit gris. Jean Abélanet hi va fer prospeccions el 1950-1955, i hi va trobar restes, molt fragmentades, d'enterraments. Va ser declarat monument històric de França el 1976.


Retornem a la pista i continuem amb el mateix sentit que dúiem. En només 350 metres arribem al veïnat de Brangolí.


2 10'
 0,8 Km
 1.462 m
 42.4810,1.9083Clica per veure'n la ubicació. Brangolí
Brangolí, o Brangoly en francès, és un llogaret al terme municipal de la comuna alt-cerdana d'Enveig, a la Catalunya Nord. Està situat a la falda de la muntanya de Bell-lloc i a la riba esquerra del riu Brangolí, que neix al massís del Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, i formen el riu d'Ur, més conegut per Raür. El seu nom podria derivar d'un genitiu germànic d'on evolucionaria vers Vilangolí, Verangolí i finalment Brangolí. Es relaciona amb un fundus o propietat rural romana. Entre els indrets d'interès hi destaca especialment el dolmen, però també es pot esmentar el nou hotel "Chateau de Brangolí", ubicat a una gran masia del segle XVIII.


Passat l'hotel que deixem a baix a la dreta prenem un corriol que arrenca per l'esquerra en pujada, seguint unes franges vermelles i grogues. Al cap d'una cinquantena de metres passem entre l'església de Sant Fructuós que ens queda enlairada a la dreta i el cementiri, a sota a l'esquerra.


3

1.471 m
 42.4816,1.9079Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Fructuós
De l'església, dedicada a Sant Fructuós, només s'han localitzat referències tardanes. En aquest sentit, hi ha notícia que l'ecclesia Sti. Fructuosi de Vilangolí fou visitada entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona. L'any 1391, el capellà que la servia contribuí a satisfer la dècima recaptada a la diòcesis d'Urgell. La parròquia integra els altres dos nuclis propers de Bena i Feners. Malgrat el seu origen romànic, l'església actual correspon a un edifici d'una sola nau, totalment modificat l'any 1850.




Continuem pel camí en lleugera pujada i direcció més aviat nord. Uns 200 metres més endavant comencem a encarar-nos de mica en mica al nord-est. Aquest trajecte de pujada no presenta cap dificultat ja que es troba perfectament marcat, amb els senyals de pintura vermella i groga que coincideix amb part del traçat del Tour del Carlit.




El sender és agradable de fer; passem per espessos boscos i zones més despoblades. Trobem un tronc al qual algú s'ha entretingut a donar-li forma de bolet.




També ens aturem a fotografiar uns bolets de soca.




Al cap d'uns 1,1 quilòmetres pugem un talús i anem a parar a un corriol que ens talla i que fem a l'esquerra, sempre seguint les franges vermelles i grogues que sovintegen. El nou corriol ens duu, 125 metres més enllà a una cruïlla amb un pal indicador indicant-nos que estem al coll de Juell, però no és així, encara no hi hem arribat.




Obviem el camí de la dreta que fa drecera i continuem pel de l'esquerra, en sentit nord, cap a Dorres i Bell-lloc. Uns 75 metres més endavant som a una bifurcació que fem a la dreta en direcció est i només 60 metres després sí arribem al coll de Juell.


4 45'
 2,3 Km
 1.625 m
 42.4855,1.9200Clica per veure'n la ubicació. Coll de Juell
Hi ha un pal indicador.



Tal com hem vingut obviem el camí de l'esquerra que baixa a Dorres i també el que marxa enfront nostre que va a l'ermita però per la vessant nord-est. Nosaltres abandonem les franges grogues i vermelles que ens han acompanyat fins aquí i prenem el camí de la dreta, que avança pels prats en sentit clarament sud. Una mica més enllà deixem un altre sender a la dreta que baixa (el camí que hem esmentat fa un moment) i que enllaça amb el que puja de Brangolí. Podem albirar a la llunyania el veïnat de Brangolí, d’on venim nosaltres.




La pujada es redreça i al capdamunt d'un pendís herbat, arribem a la carena, on girem a l'esquerra i en no res assolim el turó de Bell-lloc, punt culminant de l'excursió d'avui i reconeixible per una muntanyeta de pedres.


5 50'
 2,7 Km
 1.683 m
 42.4835,1.9220Clica per veure'n la ubicació. Turó de Bell-lloc o de l'Argila
Excel·lents vistes de la Cerdanya.Si mirem a l'oest, la imatge que se'ns brinda és la vall, presidida pels pobles de Dorres, Angostrina i Vilanova de les Escaldes.



Si ho fem al sud, ens apareix l'ermita de Bell-lloc.



Prenem les roderes, cap a l'ermita que és ben visible mig quilòmetre més avall en direcció sud-est. Les bones vistes ens acompanyen.




Poc abans d'arribar als peus de l'ermita ens trobem amb la font de Sant Pelegrí, difícil de veure en la direcció que portem, doncs queda amagada sota terra, quedant-nos la porta a l'esquena.


6 55'
 3,3 Km
 1.663 m
 42.4799,1.9257Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Pelegrí
Sense cap mena de dubte es tracta d'una de les fonts més boniques i millor obrades de la contrada.
La font està coberta amb pedres relligades i totalment integrada al paisatge, dons la teulada queda tapada amb terra, herbes i flors; aparentment des de l'exterior sembla una cabanya de pastors. Fora hi ha una pica rectangular de granit disposada a la dreta de la porta d'accés.
A l'interior hi ha una primera estança on es disposen, a banda i banda, dos bancs de pedra i una pedra quadrada al mig que serveix de tauleta; al fons hi ha una obertura de forma el·líptica on, dos esglaons per sota del primer nivell, queda una segona cambra rodona on hi ha la cisterna que és plena de l'aigua que regalima per les parets. Mereix la pena mirar enlaire i observar els dos sostres; tant el de la primera estança, amb pedres que sobresurten del ras i sembla talment que pengin, com el sostre de la cambra de la cisterna, de forma el·líptica.
Malauradament no és una font gaire coneguda, no està assenyalada en cap punt de tot el recorregut des de Dorres ni des de Brangolí, ni tampoc als voltants de l'ermita. L'única referència que es troba és en el rètol que hi ha a peu d'ermita, però només en l'escrit en francès, no pas en l'escrit en català.


A escassos 100 metres de la font ens queda l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc.


7 1h
 3,4 Km
 1.664 m
 42.4793,1.9262Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Maria de Bell-lloc
Església romànica d'una nau, coberta en part per una volta apuntada i en part per un embigat modern, i absis rodó a llevant. Sembla datar del segle XII, bé que és documentada a partir del 1265. El 1579 s'hi instal·là un priorat de monjos servites, que hi perdurà fins a la Revolució Francesa. L'edifici conventual, a ponent, està en ruïnes.
És d'agrair que l'església romangui sempre oberta, només heu de tenir cura de passar el forrellat al sortir.







La tornada serà desfent el camí d'anada.


F 1h 50'
 6,5 Km
 1.492 m
 42.4827,1.9021Clica per veure'n la ubicació. Feners (Enveitg)

Punt d'inici i final d'aquesta excursió.