0 | 0h |
0 Km |
1.712
m |
42.5519,1.8800Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
l'estany de Font Viva (Portè) |
Son tres quarts de vuit del matí. El dia es presenta esplèndis però molt fred. Malgrat estar a mitjans d'agost, la temperatura és de tant sols 2ºC.
Estem situats a l'aparcament tal qual hi hem arribat. Rebutgem el camí dels Enginyers que se'n va per darrere, nosaltres ens apropem a un plafó informatiu que ens queda a la dreta de la pista. Un cop al costat del plafó, engeguem a caminar per un corriol que arrenca del seu costat enfilant-se per damunt d'unes roques i alhora endinsant-se en el bosc. Inicialment ho fem en direcció nord-est, seguint un sender local anomenat Ruta de Font Viva, assenyalat amb franges de color groc. Cal estar pendent dels senyals, doncs el camí és un xic perdedor, però si estem a l'aguait no hi ha d'haver cap problema. Ben aviat ens encarem al nord, sempre acompanyats de les marques grogues. Al cap d'uns 450 metres des del començament deixem enrere el bosc al mateix temps que entrem en un gran prat obert que ens permet allargar la vista per primera vegada. Continuem uns 150 metres més mantenint la direcció, fins que anem a petar a un ample vial planer que ens talla; a l'esquerra aniríem a l'estany de Passet, nosaltres fem a la dreta en sentit est durant una cinquantena de metres. En aquest punt abandonem definitivament els senyals grocs i també la ruta que condueix a l'estany de Font Viva. Una mirada enrere per veure d'on venim.
Com ja hem dit, deixem el camí marcat que segueix de front el seu
recorregut cap a l'estany de Font Viva i al seu refugi que ens resten a
escassos 300 metres. Nosaltres trenquem a l'esquerra en direcció nord
per encarar la pendent de la vall. Des de baix on som costa de cercar
el sender, els matolls no ens deixen veure'l des de la perspectiva que
tenim, però si anem pujant per la vaguada en sentit nord el trobarem.
Un cop trobat el camí l'anem seguint tot fent ziga-zagues per salvar el
desnivell. Finalment, al cap d'uns 400 metres de moderada pujada, anem
a parar a un camí transversal que ens talla, assenyalat amb les marques
blanques i vermelles corresponents al
A l'esquerra baixaríem a l'estany de Passets i més enllà al poble de Portè, nosaltres el prenem a la dreta, en lleugera pujada i direcció est/nord-est. A mida que avancem el camí va minvant el seu desnivell, travessem matollars de bàlec al mateix temps que flanquegem pel costat esquerra de la vall. Enrere podem veure les muntanyes d'Andorra a la llunyania.
Quan portem una mica més de 300 metres caminant pel
Aviat passem per sota dels cables de l'antic telefèric industrial
que pujava a l'estany de Lanós i poc després enllacem a la dreta amb un
altre camí transversal que en realitat és el rec cobert que agafa
l'aigua de la presa de l'estany de Lanós. A partir d'aquí el pendent
gairebé desapareix i esdevé un tram aeri i panoràmic en un terreny
abrupte. Quan portem una mica més de 800 metres caminant pel
El camí és agradable de fer, gairebé sense desnivell i amb unes bones vistes. Creuem un seguit de petits torrents que baixen del pic de Font Viva i deixem a l'esquerra la boca d'una antiga mina, la primera de les tres que anirem trobant.
Sense deixar la direcció nord ens anem apropant cada cop més a la presa.
Una altra boca de mina.
Quan fa un quilòmetre que anem en direcció nord i just passada una de les mines, trobem una bifurcació de camins; agafem el brancal descendent de la dreta que ens adreça lleugerament al nord-est. Mig quilòmetre més enllà som a tocar de les instal·lacions de servei de la presa que ens queden per sota nostre a la dreta.
Aquí abandonem el camí que segueix cap a la presa i trenquem a la dreta per baixar a buscar un pontet de fusta que creua al rec de Lanós.
Un cop a l'altra banda cal pujar uns 20 metres fins que anem a petar a una ampla pista planera que ens talla; a la dreta aniríem cap a les instal·lacions de servei i el refugi dels Enginyers, nosaltres la prenem a l'esquerra, remuntant el torrent que ens queda a sota a l'esquerra. Uns 75 metres més endavant passem a frec d'un bonic gorg que ha format el rec (42.5759,1.8946)Clica per veure'n la ubicació. .
Enrere ens queda una bonica imatge del gorg, el rec, el pont que fa una estona hem creuat i la vall al fons.
En aquest mateix punt rebutgem la pista que segueix d'enfront i
girem a la dreta per un altre camí ample que marxa en direcció més
aviat nord-est. Circulem tot remuntant un caient d'aigua per la dreta
del torrent, a l'esquerra i molt a prop ens queda la gran presa de
l'estany de Lanós però no la veiem encara. Uns 700 metres des de que
hem pres aquest camí abandonem definitivament les marques blanques i
vermelles del
En aquest punt virem a la dreta per quedar orientats finalment al sud-est. A mida que pugem se'ns obre la perspectiva de l'estany de Lanós al fons de la vall.
El camí remunta el torrent o rec dels Forats en direcció sud-est per
sota la serra de les Xemeneies, a estones en lleugera pujada, altres
amb menys desnivell que ens permet agafar una mica d'aire.
Ens anem acostant al Carlit que es va deixant veure.
A l'esquena se'ns brinden dues imatges de l'estany de Lanós, cada cop més lluny.
Uns 800 metres des de que circulem en direcció sud-est deixem el torrent a la dreta, uns pilonets de pedres ens confirmen la bona direcció. Davant nostre emergeix imponent el Carlit i també a la dreta el pic de la Serra de les Xemeneies.
El camí està ben marcat, no hi ha cap dubte de per on hem de seguir.
Ens apropem cada cop més al Carlit. Veiem clarament la seva cara est, amb la canal per on puja el camí, ben dreta.
De seguida arribem al petit Estany del Forats (42.5730,1.9214)Clica per veure'n la ubicació. , d'origen glacial i emplaçat sota mateix del Carlit.
Ens queda tant sols un quilòmetre per assolir el cim, però serà la part més feixuga donat el fort desnivell. Deixem a la nostra esquerra el bonic estany dels Forats i emprenem l'ascensió definitiva per la tartera. Gaudim d'excel·lents panoràmiques de la vall; veiem l'estany dels Forats en primer pla i les muntanyes d'Andorra a la llunyania.
El desnivell és molt vertical, es fa per un sender que va fent petites ziga-zagues pel mig de la tartera, sense dificultat tècnica però sí un gran esforç físic donada la forta inclinació d'aquest tram final de l'ascensió.
De tant en tant ens aturem per aplegar una mica d'aire i aprofitem per admirar les impressionants vistes que se'ns obren als nostres peus, cada cop més àmplies a mida que anem guanyant alçada. Podem veure clarament l'estany dels Forats, el de Lanós, les muntanyes d'Andorra al fons i la serra de les Xemeneies a l'esquerra.
Una hora desprès assoleixo el coll que separa les dues puntes del Carlit, els amics van fer-ne més via que jo i m'esperaven dalt. De sobte se'ns obren les vistes de l'altre vessant que no tenen preu, es veuen tots els estanys de les Bulloses.
Aquí s'entronquen els dos camins que pugen al Carlit; el que hem fet nosaltres provinent de Portè i el que puja de les Bulloses. Encara ens falta fer cim, així doncs anem cap a la dreta, entre grans blocs de pedra, durant uns 75 metres més, fins que assolim la creu de ferro que corona el cim del Carlit.
1 | 3h 30' |
7,3 Km |
2.921
m |
42.5698,1.9321Clica per veure'n la ubicació. | El Carlit |
L'esforç ha estat considerable; els que em seguiu sabeu que les meves excursions acostumen a ser més curtes i amb no massa desnivell, aquesta supera en escreix qualsevol d'elles. Malgrat tot, un cop ets dalt, t'adones que l'esforç queda recompensat per les fantàstiques vistes que abasten totes les direccions.
La tornada la fem pel mateix camí de pujada.
F | 6h 30' |
14,6 Km |
1.712
m |
42.5519,1.8800Clica per veure'n la ubicació. | Aparcament de
l'estany de Font Viva |
Inici i final d'aquesta esgotadora però alhora agraïda excursió.