Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-256 (Cerdanya)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.712 m
42.5519,1.8800Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'estany de Font Viva (Portè)

Son tres quarts de vuit del matí. El dia es presenta esplèndis però molt fred. Malgrat estar a mitjans d'agost, la temperatura és de tant sols 2ºC.

Estem situats a l'aparcament tal qual hi hem arribat. Rebutgem el camí dels Enginyers que se'n va per darrere, nosaltres ens apropem a un plafó informatiu que ens queda a la dreta de la pista. Un cop al costat del plafó, engeguem a caminar per un corriol que arrenca del seu costat enfilant-se per damunt d'unes roques i alhora endinsant-se en el bosc. Inicialment ho fem en direcció nord-est, seguint un sender local anomenat Ruta de Font Viva, assenyalat amb franges de color groc. Cal estar pendent dels senyals, doncs el camí és un xic perdedor, però si estem a l'aguait no hi ha d'haver cap problema. Ben aviat ens encarem al nord, sempre acompanyats de les marques grogues. Al cap d'uns 450 metres des del començament deixem enrere el bosc al mateix temps que entrem en un gran prat obert que ens permet allargar la vista per primera vegada. Continuem uns 150 metres més mantenint la direcció, fins que anem a petar a un ample vial planer que ens talla; a l'esquerra aniríem a l'estany de Passet, nosaltres fem a la dreta en sentit est durant una cinquantena de metres. En aquest punt abandonem definitivament els senyals grocs i també la ruta que condueix a l'estany de Font Viva. Una mirada enrere per veure d'on venim.




Com ja hem dit, deixem el camí marcat que segueix de front el seu recorregut cap a l'estany de Font Viva i al seu refugi que ens resten a escassos 300 metres. Nosaltres trenquem a l'esquerra en direcció nord per encarar la pendent de la vall. Des de baix on som costa de cercar el sender, els matolls no ens deixen veure'l des de la perspectiva que tenim, però si anem pujant per la vaguada en sentit nord el trobarem. Un cop trobat el camí l'anem seguint tot fent ziga-zagues per salvar el desnivell. Finalment, al cap d'uns 400 metres de moderada pujada, anem a parar a un camí transversal que ens talla, assenyalat amb les marques blanques i vermelles corresponents al GR-7 que per l'esquerra puja provinent del coll de Pimorent.




A l'esquerra baixaríem a l'estany de Passets i més enllà al poble de Portè, nosaltres el prenem a la dreta, en lleugera pujada i direcció est/nord-est. A mida que avancem el camí va minvant el seu desnivell, travessem matollars de bàlec al mateix temps que flanquegem pel costat esquerra de la vall. Enrere podem veure les muntanyes d'Andorra a la llunyania.




Quan portem una mica més de 300 metres caminant pel GR deixem enrere un collet i tot seguit descobrim a la dreta, molt per sota nostre, l'estany de Font Viva 42.5519,1.8800Clica per veure'n la ubicació. .

En un racó de la vall de Portè trobem el pintoresc estany de Font Viva, que resta emplaçat a la mateixa base de la serra homònima. Aquest estany, de formes arrodonides i encerclat per petits turons, fa les delícies dels pescadors que a l'estiu s'hi apropen.



Aviat passem per sota dels cables de l'antic telefèric industrial que pujava a l'estany de Lanós i poc després enllacem a la dreta amb un altre camí transversal que en realitat és el rec cobert que agafa l'aigua de la presa de l'estany de Lanós. A partir d'aquí el pendent gairebé desapareix i esdevé un tram aeri i panoràmic en un terreny abrupte. Quan portem una mica més de 800 metres caminant pel GR arribem a un esperó marcat del pic de Font Viva; aquí el camí fa un gir de 90º a l'esquerra per quedar encarats al nord. A l'altre costat de la vall tenim la serra de les Xemeneies i enfront ja albirem la presa.




El camí és agradable de fer, gairebé sense desnivell i amb unes bones vistes. Creuem un seguit de petits torrents que baixen del pic de Font Viva i deixem a l'esquerra la boca d'una antiga mina, la primera de les tres que anirem trobant.




Sense deixar la direcció nord ens anem apropant cada cop més a la presa.




Una altra boca de mina.




Quan fa un quilòmetre que anem en direcció nord i just passada una de les mines, trobem una bifurcació de camins; agafem el brancal descendent de la dreta que ens adreça lleugerament al nord-est. Mig quilòmetre més enllà som a tocar de les instal·lacions de servei de la presa que ens queden per sota nostre a la dreta.




Aquí abandonem el camí que segueix cap a la presa i trenquem a la dreta per baixar a buscar un pontet de fusta que creua al rec de Lanós.




Un cop a l'altra banda cal pujar uns 20 metres fins que anem a petar a una ampla pista planera que ens talla; a la dreta aniríem cap a les instal·lacions de servei i el refugi dels Enginyers, nosaltres la prenem a l'esquerra, remuntant el torrent que ens queda a sota a l'esquerra. Uns 75 metres més endavant passem a frec d'un bonic gorg que ha format el rec (42.5759,1.8946)Clica per veure'n la ubicació. .




Enrere ens queda una bonica imatge del gorg, el rec, el pont que fa una estona hem creuat i la vall al fons.




En aquest mateix punt rebutgem la pista que segueix d'enfront i girem a la dreta per un altre camí ample que marxa en direcció més aviat nord-est. Circulem tot remuntant un caient d'aigua per la dreta del torrent, a l'esquerra i molt a prop ens queda la gran presa de l'estany de Lanós però no la veiem encara. Uns 700 metres des de que hem pres aquest camí abandonem definitivament les marques blanques i vermelles del GR que ens han acompanyat una bona estona i que se'n van per l'esquerra. El nostre camí continua de front, sense marques de pintura però amb fites de pedra. De tota manera el camí està molt fresat i no hi ha pèrdua. Aquesta és la coneguda Alta Ruta del Pirineu (ARP). De seguida creuem un torrent a gual, passat el qual prenem direcció est. Una mica més d'un centenar de metres més endavant arribem a un petit pla i ja veiem, al fons de la vall, la magnitud de l'espectacular presa de l'estany de Lanós (42.5779,1.8979)Clica per veure'n la ubicació. .

Indret espectacular. L'estany de Lanós és la massa d'aigua més gran de la Cerdanya i del vessant nord dels Pirineus gràcies a la presa que s'hi construí a principis del segle XX i que va fer créixer l'antic llac d'origen glacial fins als 2,8km de llarg i 0,8km d'ample actuals, amb una fondària màxima de 85m.



Les obres de construcció de la presa van provocar un conflicte internacional. El riu que neix prop del Carlit i que baixa de l'estany és el Querol (també anomenat Aravó), un riu internacional que desemboca al riu Segre al terme de Bolvir, a la Cerdanya. La desviació de part del cabdal del riu cap a l'Arieja va fer témer als regants de la Cerdanya l'assecament del riu. El conflicte no va acabar fins el 1957 gràcies a l'arbitratge de Suècia i amb l'acord de transvasar un cabal de 0,6 m³/segon de nou al riu Querol.
Es troba situat en un indret idíl·lic i està encerclat per una munió de muntanyes espectaculars: Albirem, a l'oest, el puig de Coma d'Or i l'agresta silueta del Puigpedrós de Lanós. A l'est destaquen clarament el pic de Castell Isard i, és clar, la majestuosa silueta del Carlit, que ens mostra clarament la seva hegemonia envers la resta de muntanyes. La immensa massa d'aigua sembla no tenir acabament. Al mateix temps, aquest estany és un dels punts de partida més utilitzats per recórrer el massís del Carlit.
Hi ha una llegenda que diu que del fons del llac surt un corrent subterrani que sorgeix a la superfície en una font de Sant Salvador de la Vedella (avui sota les aigües de l'embassament de la Baells), al Berguedà. Un pastor que havia perdut l'escudella a l'estany la recuperà en aquest poble, ja que sembla ser que el plat havia obstruït, per dintre, la boca de la font.

En aquest punt virem a la dreta per quedar orientats finalment al sud-est. A mida que pugem se'ns obre la perspectiva de l'estany de Lanós al fons de la vall.




El camí remunta el torrent o rec dels Forats en direcció sud-est per sota la serra de les Xemeneies, a estones en lleugera pujada, altres amb menys desnivell que ens permet agafar una mica d'aire.




Ens anem acostant al Carlit que es va deixant veure.




A l'esquena se'ns brinden dues imatges de l'estany de Lanós, cada cop més lluny.






Uns 800 metres des de que circulem en direcció sud-est deixem el torrent a la dreta, uns pilonets de pedres ens confirmen la bona direcció. Davant nostre emergeix imponent el Carlit i també a la dreta el pic de la Serra de les Xemeneies.




El camí està ben marcat, no hi ha cap dubte de per on hem de seguir.




Ens apropem cada cop més al Carlit. Veiem clarament la seva cara est, amb la canal per on puja el camí, ben dreta.




De seguida arribem al petit Estany del Forats (42.5730,1.9214)Clica per veure'n la ubicació. , d'origen glacial i emplaçat sota mateix del Carlit.




Ens queda tant sols un quilòmetre per assolir el cim, però serà la part més feixuga donat el fort desnivell. Deixem a la nostra esquerra el bonic estany dels Forats i emprenem l'ascensió definitiva per la tartera. Gaudim d'excel·lents panoràmiques de la vall; veiem l'estany dels Forats en primer pla i les muntanyes d'Andorra a la llunyania.




El desnivell és molt vertical, es fa per un sender que va fent petites ziga-zagues pel mig de la tartera, sense dificultat tècnica però sí un gran esforç físic donada la forta inclinació d'aquest tram final de l'ascensió.




De tant en tant ens aturem per aplegar una mica d'aire i aprofitem per admirar les impressionants vistes que se'ns obren als nostres peus, cada cop més àmplies a mida que anem guanyant alçada. Podem veure clarament l'estany dels Forats, el de Lanós, les muntanyes d'Andorra al fons i la serra de les Xemeneies a l'esquerra.




Una hora desprès assoleixo el coll que separa les dues puntes del Carlit, els amics van fer-ne més via que jo i m'esperaven dalt. De sobte se'ns obren les vistes de l'altre vessant que no tenen preu, es veuen tots els estanys de les Bulloses.




Aquí s'entronquen els dos camins que pugen al Carlit; el que hem fet nosaltres provinent de Portè i el que puja de les Bulloses. Encara ens falta fer cim, així doncs anem cap a la dreta, entre grans blocs de pedra, durant uns 75 metres més, fins que assolim la creu de ferro que corona el cim del Carlit.



1 3h 30'
7,3 Km
2.921 m
42.5698,1.9321Clica per veure'n la ubicació. El Carlit
El Pic Carlit o la Pica del Carlit es troba al nord dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya (i de la Catalunya del Nord). El pic en qüestió forma part d'un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d'Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s'origina el riu Tet. La primera ascensió documentada correspon a Henry Russell l'any 1865.
Estem en un entorn magnífic d'alta muntanya i amb unes vistes que abasten totes les direccions. Les vistes cap al costat de les Bulloses són espectaculars, amb tot l'entrellat de petits llacs. Cap al costat de Portè tenim el llargarut Estany de Lanós i els propers cims d'Andorra.





L'esforç ha estat considerable; els que em seguiu sabeu que les meves excursions acostumen a ser més curtes i amb no massa desnivell, aquesta supera en escreix qualsevol d'elles. Malgrat tot, un cop ets dalt, t'adones que l'esforç queda recompensat per les fantàstiques vistes que abasten totes les direccions.























La tornada la fem pel mateix camí de pujada.



F 6h 30'
14,6 Km
1.712 m
42.5519,1.8800Clica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'estany de Font Viva

Inici i final d'aquesta esgotadora però alhora agraïda excursió.