Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-259 (Selva)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 126 m
 41.8583,2.6607Clica per veure'n la ubicació. Parc de Sant Salvador (Santa Coloma de Farners)
El parc de Sant Salvador, situat a la confluència de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, és un dels indrets més interessants i populars de la ciutat. Va començar a ser d'ús públic a partir de 1895. Posteriorment la seva superfície s'ha anat ampliant i ara conforma un espai humit i ombrívol, articulat pel passeig de la Font Picant, replet d'arbres de tota mena, sobre tot plàtans, però també castanyers, arços, til·lers, verns i altres espècies.






La ruta s'inicia al Parc de Sant Salvador, just després de passar el pont que travessa la riera de Santa Coloma. A l'entrada trobem el plafó informatiu dels senders locals del municipi. Abans d'emprendre-la, coneixerem quatre fonts que ens queden a prop; la font del Cap de Lleó, la font de Sant Salvador, la font de les Llambordes i la font Pudorosa.

    Davant nostre trobem l'edifici de pedra que acull els serveis públics. Busquem-hi la porta dels homes i caminem uns 15 metres a l'esquerra resseguint el marge de la muntanya i ja serem al costat de la primera de les fonts d'avui, l'oblidada font del Cap de Lleó.
1

127 m
 41.8575,2.6599Clica per veure'n la ubicació. Font del Cap de LLeó
Font ja dessecada fa molts anys. Actualment, tan sols queda la roca i el bassal com a vestigi.
S'anomena així per que fa anys el broc tenia una figura amb el cap d'un lleó. D'antic, la gent gaudia de l'aigua fresca de la muntanya que hi rajava, ara però el protagonisme absolut l'ha pres la seva germana gran, la font de Sant Salvador.










Seguim el passeig arbrat en sentit sud-est cap a la font de Sant Salvador que ens resta a només 75 metres, la qual és ben visible doncs presideix aquesta banda de parc.


2

125 m
 41.8571,2.6607Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Salvador
La font de Sant Salvador ja era utilitzada al segle XVIII.
Es tracta d'una gran roca amb tres sortidors d'aigua mineral. Al brollador central, que sol rajar més, li arriba aigua d'una deu diferent als sortidors laterals. El raig central té una concentració més alta de fluor que la dels costats. Els tres brocs son d'acer inoxidable en forma de caneló obert.
És una font que té aigua tots els mesos de l'any, molt apreciada tant pels veïns de la mateixa ciutat com d'altres llocs. És habitual trobar llargues cues d'espera fins que no els toca el seu torn. Per això, l'Ajuntament va posar un cartell on indica la quantitat d'aigua que es pot recollir per persona i dia, fins i tot qui té prioritat depenent si es vol aplegar aigua o només veure'n.
Dins de la segona dècada del segle passat, es va remodelar, i com indica la tradició o llegenda, com que aquest Sant va fer el miracle de fer sorgir l'aigua d'una roca, l'Ajuntament va fer portar una gran roca al parc a prop de l'antiga font i va canalitzar l'aigua per que sortís per ella en tres brocs.
Una llegenda explica que Sant Salvador va fer brollar aigua tocant una penya viva amb el palmell de la mà. En la seva memòria, a finals del segle XIX van construir una ermita o capella. Fins l'any 1975 no quedà la font com la coneixem avui dia.


Estem situats davant la font de Sant Salvador i d'esquena a aquesta. Caminem en direcció a la riera fins que trobem una barana de ferro pintada de verd. No baixem per la rampa que hi ha al darrere seu i que condueix a la riera, continuem envers la dreta seguint el curs de la riera que ens queda a sota a l'esquerra. Al cap de només una cinquantena de metres veurem als nostres peus el que queda de la malaguanyada font de les Llambordes, compte de no relliscar.


3

120 m
 41.8570,2.6616Clica per veure'n la ubicació. Font de les Llambordes
Font dessecada i en mal estat de conservació. La vegetació quasi l'amaga. Antigament sí que en brollava aigua, però ara ja només en queda el vestigi. Encara es conserva la paret de forma còncava, obrada amb llambordes, d'aquí el seu nom.















Tornem enrere resseguint la riera que ara portem a sota a la dreta. Al cap d'uns cinquanta metres deixem a la dreta la barana que ens ha servit de referència fa una estona i només uns 50 metres més enllà en trobem una altra de barana, també verda, sota la qual i en un petit replà ens queda la font Pudorosa.


4

122 m
 41.8576,2.6608Clica per veure'n la ubicació. Font Pudorosa
La font queda en una terrassa allargada i enlairada respecte de la riera, per sota del passeig arbrat del qual està protegit per la barana de ferro. La paret frontal també reté les terres del passeig, la part central és arrebossada i els extrems de pedra vista. L'aigua brolla per un broc d'acer inoxidable i cau a un enreixat de ferro situat per sota del nivell del sòl. A banda i banda disposem de dos petits bancs per seure i al davant d'un altre banc que alhora delimita l'espai.
És una font d'aigua mineral molt rica en ferro. Es reconeix ràpidament pel seu color terròs. Hom li atribueix propietats tan diverses com que asseca les impureses de la pell, sobretot, l'acné juvenil. També diuen que va molt bé aplicar-la als ulls per evitar el seu dessecament i mantenir-los hidratats.
El seu cabal és molt condicionat a les pluges.


Vistes aquestes primeres quatre fonts, tornem al plafó del començament. En el mateix plafó una banderola direccional ens indicarà el camí que hem de seguir i ja des d'aquest punt podem trobar les franges de pintura taronja que senyalitzen tota la nostra ruta. Ara sí engeguem la caminada. Ho fem seguint el passeig arbrat que arrenca en direcció nord-oest. Al començament del passeig deixem a la dreta el grup escultòric dedicat a Sant Salvador d'Horta, obra de Glòria Morera.

Monument erigit l'any 1989 per commemorar el cinquantenari de la canonització de Sant Salvador d'Horta. Aquest sant franciscà va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1520, de nom Salvador Pladevall, i va morir a Sardenya l'any 1567. El seu sobrenom és degut al fet d'haver passat mots anys al convent d'Horta de Sant Joan.
















Circulem pel passeig arbrat en direcció a la font Picant. Ho fem planerament i en paral·lel amb la riera que portem a la dreta. Al cap d'uns 175 metres trobem la Resclosa (41.8593,2.6589)Clica per veure'n la ubicació. , punt on s'ajunten les dues rieres del poble (la riera de Santa Coloma i la riera de Canadell) i zona de bany dels més petits a l'estiu.




Durant el recorregut anirem trobant al pas un seguit de pals informatius amb detalls de la ruta. Recordem que la nostra és el Camí Vell a Farners, ben assenyalada amb franges de color taronja.




Deixem la resclosa a la dreta i continuem pel bonic passeig, flanquejat per dues rengleres de plàtans.




Sense deixar el passeig, al cap d'uns 250 metres defugim un petit pont que salva la riera i 150 metres més enllà ens aboca a unes escales de pedra que ens baixen a la font Picant.


5 20'
 1,1 Km
 128 m
 41.8614,2.6547Clica per veure'n la ubicació. Font Picant
El conjunt està format per un seguit de petits replans esglaonats, delimitats per murets de pedra que li conformen una fesomia ben particular. També disposem d'algun banc de pedra per seure i fins i tot un petit pontet que salva un torrent secundari. A la terrassa superior hi destaca una escultura dedicada a Sant Dalmau Moner, colomenc que va viure de l'any 1291 al 1341.
El brollador el trobarem a la part baixa, tocant a la riera. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable collat a un dels murets, en aquest cas d'obra arrebossada, i cau a un bassal per desguassar més tard al torrent deixant els voltants tenyits d'un color rovellat.
La seva aigua mineral té com a particularitat principal el seu regust picant, d'aquí li ve el nom, a causa del gas que hi du afegit. Es tracta d'un gas molt suau, no pas com algunes marques d'aigua amb gas que es comercialitzen. A banda d'aquesta característica, l'aigua té un alt contingut fèrric. Es poden trobar bocins de ferro al fons de l'ampolla on es recull l'aigua, és ferro natural. Segons un cartell penjat per l'Ajuntament, l'aigua conté 2,6 mg/litre de fluorur, no és adient per al consum dels lactants i dels nens de menys de 7 anys. Acostuma a brollar tot l'any.


Des de la font la ruta segueix per un corriol que circula en paral·lel amb la riera, inicialment de manera planera i per dins el bosc. Mica en mica ens anem allunyant de la riera al mateix temps que ens enlairem lleugerament. Al cap d'uns 250 metres des de que hem deixat enrere la font Picant som en una bifurcació; la ruta segueix pel brancal de l'esquerra, però nosaltres ens desviem provisionalment per un caminet descendent que surt per la dreta i baixa a buscar la riera. Als 25 metres, poc abans d'arribar a la riera, s'acaba la baixadeta i és el moment d'estar atents, doncs a la paret que ens queda a mà esquerra, trobem la font d'en Casellas.


6 25'
 1,4 Km
 134 m
 41.8622,2.6514Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Casellas
La font queda a la part baixa d'una paret d'obra vista que queda sota el camí Vell de Farners. L'aigua s'emmagatzema en una basseta adossada a la paret i vessa per un curt broc de ferro al terra.
Aquesta font, que antigament havia rajat amb més abundor, ara pràcticament només brolla quan plou. L'aigua que surt és bàsicament pluvial pel que no es pot assegurar la seva potabilitat. Avui dia no es troba en gaire bon estat de conservació, molt tapada per la vegetació.





Desfem els pocs metres que ens separen de la ruta i la reprenem amb el mateix sentit que l'hem deixat, a la dreta, seguint els senyals de color taronja que sovintegen i separant-nos mica en mica de la riera de Santa Coloma. Quan portem uns 125 metres des de que hem reprès el camí anem a parar a un altre que ens talla; defugim el brancal de l'esquerra que enllaça més enllà amb la pista que puja a Farners, nosaltres girem envers la dreta, vorejant una gran pedra que està al mig del camí i continuem en baixada una quarantena de metres més, fins que anem a petar a una pista forestal planera que ens talla; davant nostre, a l'altra banda ens queda un gran viver d'arbres ornamentals.




Hem de seguir a l'esquerra per l'ampla pista forestal, en paral·lel a aquesta plantació que portem a la dreta. 350 metres més endavant defugim a l'esquerra un camí ample en forta pujada per on vindrem a la tornada. Continuem durant uns altres 350 metres més, fins arribar a una petita carretera cimentada amb un pont a la dreta que salva la riera. Aquí trobem el plafó informatiu de la Gorga d'en Vilà (41.8664,2.6443)Clica per veure'n la ubicació. i des d'on es veu la resclosa que forma la gorga, construïda per al proveïment d'aigua de reg.




En aquest punt ens desviarem una estona de la ruta marcada per intentar localitzar dues fonts poc conegudes; la font de la Canya i la d'en Ferriol. Creuem el pont de la Gorga d'en Vilà i un cop a l'altra banda ens posem a caminar en direcció a Santa Coloma, entre la riera que portem a mà dreta i un rec annexat a un camp de pomeres que ens queda a mà esquerra. Al cap d'uns 120 metres trobarem un corriol molt desdibuixat a mà dreta que baixa a buscar la riera (compte que no es veu amb facilitat). Allà, al marge esquerre de la riera, hauríem de trobar, primer la font de la Canya i uns metres més enllà la font d'en Ferriol. Nosaltres només n'hem trobat una, sembla ser la font d'en Ferriol.


7 45'
 2,5 Km
 140 m
 41.8657,2.6454Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Ferriol
Font construïda per en Joan Danés (Ferriol) l'any 1990. Malauradament avui dia es troba colgada per la vegetació, en prou feines es distingeix una petita pica feta amb pedretes blanques que està tapada de terra. Tot i això raja un filet d'aigua que s'escola del marge i desguassa per terra fins la riera.













Desfem els prop de 120 metres que ens separen del pont, el travessem en sentit contrari i som de nou a la ruta marcada, la qual reprenem a la dreta, per la pista asfaltada. Al cap d'uns 200 metres trobem un altre plafó informatiu i alhora bifurcació de camins. Som a l'indret conegut com les Alzines Balladores (41.8675,2.6422)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquest lloc era un espai obert i planer envoltat de pins i alzines, on antigament era costum de ballar-hi sardanes en tornar, per la tarda, de l'aplec de Farners. L'audició durava fins al capvespre. El costum va perdurar fins als anys cinquanta. Ara, les sardanes tenen lloc al costat de l'ermita de Farners.













La ruta del Camí Vell de Farners segueix pel brancal de l'esquerra per camí ascendent de terra barrat amb una cadena, però nosaltres farem una variant per conèixer la font de Ca l'Oller. Abandonem temporalment les marques de color taronja i continuem de front pel camí cimentat, planerament en direcció a Ca l'Oller. Al cap de 275 metres som davant de l'entrada a Ca l'Oller, una finca molt ben arranjada. La font que teníem previst de conèixer és la que pren el nom de la casa i que resta a no més de 250 metres d'on som ara mateix. El problema d'accedir-hi és que hauríem de traspassar una propietat privada i no ho farem. Un altre cop ens prepararem millor i mirarem de demanar permís als propietaris.

Deixem Ca l'Oller a la dreta i continuem per la pista asfaltada que ara marxa en sentit oest, en direcció a Ca n'Oliveres que ens resta a uns 400 metres a ponent. Una mica abans d'arribar a la casa, al marge esquerre, hi ha el vell safareig de Ca n'Oliveres (41.8689,2.6354)Clica per veure'n la ubicació. .

Safareig que s'omple amb les aigües pluvials, sobre seu hi ha el petit brollador que l'abasteix. Antigament les cases no disposaven d'aigua corrent.


















De seguida, uns 25 metres passat el safareig i just quan haguem deixat enrere Ca n'Oliveres, abandonem l'asfalt i trenquem a l'esquerra per un ample vial ascendent. Veiem moltes sureres.




Al cap d'uns 100 metres descrivim una marrada a l'esquerra, acabada la qual defugim un caminet que surt per la dreta, uns 200 metres més amunt rebutgem un altre camí a l'esquerra i tot seguit som sobre la bassa de Ca n'Oliveres (41.8673,2.6362)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a sota a l'esquerra.




Al final de la bassa arribem a un encreuament de camins, al mateix temps que retrobem les marques taronges corresponents a la ruta de l'antic camí de Farners. El brancal que surt d'enfront ens baixaria de nou a Santa Coloma, nosaltres girem envers la dreta, en suau ascens i inicialment en direcció ponent. Uns 75 metres després rebutgem un camí que per la dreta baixa a Ca n'Oliveres al mateix temps que el nostre gira envers l'esquerra, en lleugera pujada. Al cap d'uns 175 metres, el camí descriu una corba a l'esquerra. En aquest punt trobem un plafó informatiu que ens diu que abandonem la pista i ens enfilem per un corriol ascendent que arrenca per la dreta.




Pocs metres més amunt de moderada pujada, el corriol ens aboca a una pista de desboscar que emprenem tot mantenint el sentit que dúiem, sud-oest. Avancem en lleugera pujada per un ample vial, seguint sempre els senyals de color taronja i rebutjant altres camins que hi menen. A la llunyania veiem emergir el castell de Farners.




Després d'un primer tram d'ample vial, mica en mica es va estrenyent, però sempre ben marcat i fàcil de seguir. Uns 450 metres més endavant el camí fa un gir a la dreta i tot seguit entrem en una corba a l'esquerra. Just en aquest punt, a mà esquerra i a peu de camí tenim la font del Camí Vell de Farners.


8 1h 25'
 4,6 Km
 321 m
 41.8625,2.6322Clica per veure'n la ubicació. Font del Camí Vell a Farners
Malaguanyada font que havia estat importat anys enrere. La font queda integrada al marge de la muntanya, però avui dia només en resta la paret frontal i un tros de la volta que la cobria.

















Continuem en sentit nord, fent ziga-zagues per un agradable i ombrívol corriol que s'enfila muntanya amunt, sempre per dins el bosc.




Un 300 metres més amunt de la font sortim a una gran esplanada presidida pel santuari de la Mare de Déu de Farners. Aquí disposem d'una àmplia zona de lleure amb taules, bancs i barbacoes per fer-hi foc.


9 1h 30'
 4,9 Km
 387 m
 41.8600,2.6328Clica per veure'n la ubicació. Santuari de la Mare de Déu de Farners
Als peus del castell de Farners hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu, un edifici d'origen romànic, ampliat i modificat al segle XVIII. Es desconeix la data de la primera capella però està documentada la seva reconstrucció l'any 1200, promoguda pel senyor del castell, Ramon de Farners. D'aquell edifici en resta l'absis semicircular i una part de la nau, coberta amb volta apuntada.
Al segle XVIII es va allargar la nau, s'hi va afegir el creuer, amb cúpula el·líptica i un gran atri porxat i cobert amb teulada a dues aigües. La llinda duna finestra té gravada la data de 1766. L'any 1883 es construí l'escala i el cor. S'hi venera la Mare de Déu de Farners, una talla d'origen romànic molt modificada (només és romànica la part del tronc), restaurada l'any 1998. S'hi celebra un aplec anual el primer diumenge després de l'Ascensió.



A la façana lateral de ponent hi tenim la font de Farners.


10

387 m
 41.8600,2.6327Clica per veure'n la ubicació. Font de Farners
La font es troba adossada a la façana lateral de ponent, sota el bonic atri porxat. El seu frontal sobresurt lleugerament de la paret de l'església i està obrat també en pedra però de diferents característiques, es nota que és més recent. L'aigua raja per quatre aixetes de polsador disposades transversalment a uns tres pams l'una de l'altre. A sota recull l'aigua una llarga pica que descansa en un pedestal de pedra.
Un cartell ens recorda el nom de la font i ens adverteix que l'aigua no és apta per al consum.
Al costat de la font, entre un contrafort i les escales que pugen a l'atri, hi ha la cisterna de captació de l'aigua. Aquesta és semicircular i a la part de la coberta és on es troba el registre d'accés.


Des d'aquí tenim una bona imatge del castell de Farners.




No passarem per alt la possibilitat de pujar al castell que dista només 300 metres i gaudir d'unes vistes magnífiques de les Guilleries i la plana de la Selva. Així doncs agafem una pista ampla que marxa en direcció nord-oest. Al cap d'uns 150 metres arribem a un petit replà on la pista mor. En aquest punt engeguen per la dreta unes escales de pedra que s'endinsen en el bosc i de seguida ens duen a peus del turó del Vent (41.8611,2.6308)Clica per veure'n la ubicació. que ens queda a la dreta.




Continuem ara en direcció sud per un bonic corriol ascendent que s'enfila muntanya amunt. En menys de 75 metres som a les envistes del castell, passem a frec d'una cisterna feta amb carreus ben picats que recull l'aigua que baixa del rocam. Per uns graons excavats a les roques accedim a una portalada d'entrada al castell. Les portes del castell acostumen a romandre obertes, cosa que és d'agrair.


11 1h 35'
 5,2 Km
 429 m
 41.8604,2.6312Clica per veure'n la ubicació. Castell de Farners
Situat dalt d'un turó, prop de l'antic camí de Santa Coloma a Sant Hilari, el castell de Farners degué ser construït cap al segle XI, època en la qual apareix documentat per el primer castlà cognominat Farners. Posteriorment va passar als Vilademany, sempre, però, sota el domini superior dels vescomtes de Cardona. va ser abandonat cap al segle XV.
El castell, format per una torre mestra central, de planta rodona, i un recinte emmurallat trapezial al seu voltant, es troba en molt bon estat de conservació després d'haver estat restaurat recentment. La torre té un diàmetre de 8,40 m i una alçada de 12 m. Fora del recinte murat hi ha una cisterna feta amb carreus ben picats que recull l'aigua que baixa del rocam. Damunt les roques hi ha restes de la muralla exterior.


















Podem pujar dalt de la torre per una curiosa escala de passos alternats. Un cop dalt, les vistes als 360º son extraordinàries.

















Un cop hem gaudit del castell i de les vistes que ens ofereix, baixem de nou a l'esplanada del santuari. Aquí, a la banda sud del santuari, hem de seguir la direcció que ens indica la banderola que trobem per reprendre el camí de tornada, igualment anomenada Camí Vell de Farners, cap al parc de Sant Salvador passant per la bassa d'en Camps.




La ruta travessa el bosc que envolta aquest espai i continua per corriol, en baixada constant i direcció est/sud-est, seguint unes marques de color taronja. Una mica més de 300 metres més avall defugim un caminet que per la dreta se'n va a enllaçar amb la pista que uneix la ciutat amb el santuari de Farners, nosaltres continuem pel marcat camí que segueix de front. Poc després el camí es va adreçant a l'esquerra, per quedar finalment orientats al nord-est. Circulem sempre per dins el bosc, malgrat que de tant en tant se'ns obren vistes més llargues, ja albirem la ciutat de Santa Coloma de Farners.




El corriol combina trams de terra amb d'altres més pedregosos, alguns d'ells ben erosionats pel pas de les aigües.




Quan portem aproximadament 1,4 quilòmetres de baixada des del santuari, anem a petar amb una ampla pista planera que ens talla i que prenem a l'esquerra. A mà dreta de la pista i una mica enclotada ens queda la bassa d'en Camps (41.8627,2.6468)Clica per veure'n la ubicació. .




Seguim per la mateixa pista que en alguns trams està protegida per uns merlets. Al cap d'uns 275 metres l'abandonem i trenquem a la dreta per un ample camí descendent que en menys de cent metres ens aboca al camí que hem fet a l'anada, just davant dels vivers. Des d'aquí prenem el camí a la dreta i emprenem la tornada definitiva, desfent el que hem fet al començament. Un quilòmetre i mig després, sense deixar les franges taronges, ens durà al punt d'inici, el parc de Sant Salvador.


F 2h 30'
 8,5 Km
 126 m
 41.8583,2.6607Clica per veure'n la ubicació. Parc de Sant Salvador

Inici i final del recorregut.