Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-260 (Osona i Garrotxa)

Itinerari:

0 0h
0 Km
1.132 m
42.1083,2.3764Clica per veure'n la ubicació. Collada de Bracons (Sant Pere de Torelló/La Vall d'en Bas)

Som a peu de carretera, just a la divisòria de les comarques d'Osona i la Garrotxa. Al costat del petit aparcament hi trobem uns plafons informatius que ens indiquen que entrem al paratge de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, un dels 165 Espais Naturals protegits que hi ha a Catalunya.

Comencem la caminada. Al vessant nord de la collada, a la corba de la carretera per la part interior, ens enfilem per un esperó rocós assenyalat amb algunes marques de pintura.




A dalt de la roca ens espera un pal indicatiu que ens assenyala la ruta a seguir cap al Puigsacalm i la font Tornadissa.




Un cop salvat l'esperó rocós inicial engega un agradable camí que s'endinsa en un bonic bosc. Durant el recorregut trobarem moltes marques de diferents colors, masses pel meu gust, però nosaltres només farem cas a les franges grogues.




El camí circula inicialment en sentit nord, força fressat i fàcil de fer. De mica en mica però ens anem encarant a l'esquerra, fent ziga-zagues i guanyant alçada. Ens criden l'atenció les enormes soques gairebé descalces.




Uns 400 metres més tard deixem a la dreta un trencall que també puja al Puigsacalm però passant pel puig Tossell, nosaltres continuem recte, per la bonica Fageda de la Grevolosa (42.1147,2.3705)Clica per veure'n la ubicació. .

La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d'un metre i més de 40 d'alçada. A més, també s'hi troba una gran diversitat natural, tant de flora com de fauna. Degut a la seva bellesa i interès biològic, aquesta fageda està inclosa a l'espai EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Actualment, per evitar l'erosió del sòl, la Generalitat, que és propietària de la finca, ha començat tasques de conservació natural perquè puguin créixer nous faigs i els bosc es pugui regenerar.
La tardor és la millor època de l'any per visitar-la, és recomanable tant sols per gaudir de les sensacions que desperta entrar a aquest indret. Tranquil·litat, calma i inspiració.


Després de cada tram de pujada esdevé un altre de terreny planer, fins i tot de suau baixada, que ens permet recuperar l'alè. El sender és realment bonic de fer, sempre per dins la fageda.




Quan ja portem uns 1,2 quilòmetres d'ascensió i moltes llaçades arribem a la collada de Sant Bartomeu (42.1158,2.3691)Clica per veure'n la ubicació. , on hi trobem enlairat un pal informatiu; obviem la sendera que se'n va per l'esquerra cap el coll de Joan i al puig de les Àligues i continuem per la dreta. Immediatament flanquegem una tanca i anem a parar a una bifurcació; rebutgem el camí que surt d'enfront i girem envers la dreta, en pujada. A l'esquerra ens queda una bigueta informativa i a la dreta un plafó que ens diu que estem a la collada de Sant Bartomeu.

Ens trobem a la finca de Sant Bartomeu, inclosa en l'Espai Natural Protegit de Serres de Milany – Santa Magdalena i Puigsacalm – Bellmunt. En aquest indret els boscos de faig i roure s'intercalen amb els prats de pastura, modelant un paisatge divers d'espais oberts i boscos ombrívols i frescs.
El bestiar boví aprofita les pastures i ajuda a mantenir el paisatge, ja que sense ell els prats es transformen en matollars i boscos. En aquest ambient els herbívors domèstics són un element clau en la gestió del medi natural.



Continuem pel camí marcat que marxa en direcció nord-est al començament, seguint les marques de pintura groga. Poc després quedem encarats al nord. Passem per una esplèndida fageda, amb clars símptomes de que la tardor ha arribat.




Quan portem uns 250 metres caminant en direcció nord, el camí s'adreça lleugerament cap al nord-est. Uns 250 metres més enllà creuem un eixut torrent.




Passat el torrent fem un tomb a l'esquerra per encarar-nos al nord-oest. Malgrat ser un camí força còmode, també passem trams amb terreny rocós.




Ben aviat se'ns presenta una curta però pronunciada pujada que assolim fent diverses ziga-zagues muntanya amunt, sempre ben guiats per les franges grogues que sovintegen. Un cop salvat aquest tram enfiladís el camí esdevé novament planer i ben agradable de fer, amb tendència al nord/nord-est.




Aproximadament 400 metres després arribem a una bifurcació on hi trobem un pal informatiu.




En aquest punt deixem el camí descendent que per l'esquerra se'n va cap a Sant Bartomeu i Vidrà, nosaltres prenem el trencall ascendent de la dreta, en direcció més aviat nord. 175 metres més enllà trobem un cartell a peu de camí que ens anuncia la font Tornadissa, la qual ens queda a l'altre costat del petit torrent.


1 50'
2,6 Km
1.304 m
42.1243,2.3741Clica per veure'n la ubicació. Font Tornadissa
Font senzilla però molt apreciada pels excursionistes i pel bestiar, amb aigua molt freda i que durant tot l'any tenim assegurat un bon doll.
La font queda en el marge rocallós de la muntanya. L'aigua brolla per l'escletxa de la roca i queda emmagatzemada en una petita cavitat des d'on surt per un gruixut broc de ferro i cau a un bassal quadrat de pedra. A través d'un canaló obert que circula per la vora de la roca alimenta una bassa o abeurador de forma rectangular de pedra, d'uns dos metres de llargada per metre d'amplada i mig pam d'alçada, que queda uns sis metres més avall.
Damunt del brollador podem veure el nom de la font gravat en el pegat de ciment que subjecta el broc. Entre la sortida de l'aigua i l'abeurador, collat al marge, hi tenim una imatge esculpida en pedra representant a la Mare de Déu amb el seu fill en braços.







Deixem la font a la dreta i ens enfilem de forma molt pronunciada seguint un camí ben dibuixat, fent sempre cas a les franges grogues.




De seguida sortim a un espai obert i desforestat, en pujada constant. Uns 250 metres més enllà de la font assolim un prat on hi pastura el bestiar. Val la pena girar-se i admirar l'amplitud de la panoràmica; fins ara no havíem tingut ocasió d'allargar la vista més enllà dels boscos per on hem passat.




En aquest punt el camí gira envers la dreta, encarant-nos a llevant. Remuntem ara amb menys pendent fins a trobar 175 metres més amunt un ample camí que puja per l'esquerra del pla Traver, al mateix temps que atenyem la carena i els rasos de Manter (42.1262,2.3777)Clica per veure'n la ubicació. , amb un filat que tanca el bosc i dos pals indicadors, un al costat de l'altre.

Un dels pals no és de l'estil dels que ens hem trobat durant el recorregut; aquest és tot ell metàl·lic, amb els cartells amb forma de sageta assenyalant la direcció del lloc i amb les lletres perforades a la xapa. Sense desmerèixer gens els estandaritzats, que s'ha de dir que fan una gran tasca i estan molt ben integrats al paisatge, m'agrada de tant en tant trobar-ne de diferents, li donen un punt de caràcter.









Des d'aquí disposem d'una fantàstica panoràmica.




Deixem els dos pals informatius a l'esquerra i continuem en direcció sud-est per un caminet que ressegueix el filat que portem a l'esquerra, per sota a la dreta ens queda un ample vial que marxa cap al puig Tossell i que mica en mica es va allunyant de nosaltres. Anem guanyant alçada poc a poc i també panoràmica. Si filem bé podrem veure la silueta del Pedraforca.




Caminem a cavall de dues comarques; a l'esquerra la Garrotxa, a la dreta Osona. Al cap d'uns 250 metres des de que hem deixat enrere el cartell dels rasos de Manter arribem a un altre pal informatiu, som al ras de les Civaderes (42.1262,2.3777)Clica per veure'n la ubicació. .




Aquí prenem el brancal de l'esquerra, on una porta de fusta ens permet passar el filat i travessar un petit clap d'arbres, a la sortida del qual canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem per un curt flanqueig rocós al nord-est. El camí va planejant i al cap d'uns 250 metres ens tornem a ficar dins el bosc. De seguida som en una bifurcació amb un pal informatiu.




Obviem el brancal de la dreta que duu al pas dels Burros i seguim de front, seguint el senyal que ens indica Santa Magdalena pel Puig dels Llops. Ben aviat ens encarem definitivament a l'est, acostant-nos poc a poc a la cinglera nord del Puigsacalm. Passats 250 metres arribem a la base del cim on hi tenim un altre pal indicatiu i darrere seu una curiosa farmaciola de fusta, abastida voluntàriament pels senderistes que pot fer bon servei en cas d'emergència.




Darrera del pal indicatiu i pel costat dret de la farmaciola engega en forta pujada un camí erosionat que enfilem per coronar el Puigsacalm, que ens resta a només 125 metres més amunt. La panoràmica és magnífica.


2 1h 20'
4,1 Km
1.515 m
42.1252,2.3879Clica per veure'n la ubicació. El Puigsacalm
És el punt més alt de la Serralada Transversal, una muntanya emblemàtica, amb unes excel·lents vistes als cims i les serres del Principat. Si la visibilitat és bona, s'albira des del Cap de Creus i el Golf de Roses, a l'est, tota la carena del Pirineu Oriental, al nord i, per l'oest, des del Cadí, Pedraforca, Serra d'Ensija fins a Montserrat per acabar, al sud, al Montseny.
















Tornarem desfent íntegrament el camí que hem fet a l'anada, uns quatre quilòmetres de davallada.


F 2h 30'
8 Km
1.132 m
42.1083,2.3764Clica per veure'n la ubicació. Collada de Bracons

Punt de partida i final de l'itinerari.