Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-269 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
0 Km
351 m
41.6203,2.0881Clica per veure'n la ubicació. Carrers Sant Llorenç/Canyelles (Castellar del Vallès)

Comencem l'excursió al carrer Sant Llorenç cantonada amb el carrer Canyelles. Prenem aquest últim i una vintena de metres després agafem el primer carreró que surt per la dreta. Un cop deixat enrere un grup de cases esdevé un camí cimentat que circula entre horts. Aviat travessem un pont que salva el torrent de Canyelles i tot seguit passem a frec d'un dipòsit d'aigua municipal. Un centenar de metres més endavant anem a parar a una pista forestal de terra que ens talla, la pista de Can Cadafalc, que fem a l'esquerra. Al cap de 75 metres la pista es bifurca; defugim el brancal de l'esquerra que baixa a buscar el torrent, nosaltres continuem la còmoda pista que marxa en direcció nord, planerament i sempre paral·lela a la riera que ens queda a mà esquerra. Uns 150 metres més tard abandonem temporalment la pista i trenquem a la dreta per un camí ascendent i rocallós que surt de la nostra dreta. Només cal seguir-lo durant uns 175 metres i serem al costat de la font dels Cassots. Uns metres més endavant hi ha una petita esplanada i a la part superior una casa.


1 10'
0,6 Km
379 m
41.6249,2.0897Clica per veure'n la ubicació. Font dels Casots
Es tracta d'una construcció de pedra tallada i adossada al marge, de la qual només és visible la paret principal, mig coberta per la vegetació. El frontal, d'obra arrebossada, queda endarrerit un pam respecte la façana mitjançant un arc de mig punt. L'aigua surt a l'exterior a través d'un broc de ferro amb un tap de goma per tal de fer-ne un bon ús. A sota un bassal recull l'aigua. A l'interior queda la mina que des de fa un temps està tapiada. Aquesta és una galeria excavada a la muntanya i bastida amb maons formant una volta. A l'esquerra de la font tenim un banc de pedra per seure i per la dreta n'arrenca un altre formant angle recte.
El seu nom es deu a que cap al segle XVIII existia en aquest entorn un conjunt de cases habitades i anomenades els "Casots de Canyelles".


Deixem la font a la dreta i, abans d'arribar a la petita esplanada cal trencar a l'esquerra i prendre un corriol descendent que en pocs metres ens retorna de nou a la pista de Can Cadafalc que fem a la dreta, en direcció nord. Uns 75 metres després defugim un caminet a mà esquerra barrat amb una cadena i uns altres 75 més creuem la Pedrera del Cente (41.6273,2.0898)Clica per veure'n la ubicació. .




A continuació traspassem una portalada que ens indica que estem en un camí particular, prohibint el pas als vehicles motoritzats. Uns 425 metres més amunt deixem a mà esquerra el camí que condueix al Mas Canyelles i 50 metres després un altre a la dreta (després l'agafarem per començar l'ascensió al Puig de la Creu), nosaltres seguim sempre per la pista principal. Escassos 50 metres més amunt, en un revolt a l'esquerra, prenem un corriolet que s'obre a la dreta i que en uns 20 metres ens aboca a la font del Llorer.


2 25'
1,5 Km
418 m
41.6328,2.0902Clica per veure'n la ubicació. Font del Llorer
Es tracta d'una construcció de pedra amorterada i adossada a la muntanya. El frontal, de pedra vista, queda un xic endarrerit respecte la façana, sota un petit arc de mig punt. L'aigua raja per un broc de ferro i cau a un bassal quadrat a mig pam del terra. A la part de dalt hi ha una sanefa transversal de rajoles, malauradament esmicolades. A l'esquerra de la font disposem d'un banc de pedra per seure arrambat al mur que reté les terres i que alhora li fa de respatller. Per la dreta n'arrenca un altre en angle recte.
Havia estat una font amb un important cabal d'aigua, molt concorreguda per la gent de Castellar, la seva esplanada feia bo de passar el dia. Des de fa uns anys no raja, malgrat que deu ser degut a un embossament de la beta, doncs podem veure la paret de la font ben molla i amb molsa fresca, també ens hem adonat que a peu de pista hi ha una surgència d'aigua que possiblement sigui una desviació natural.


Tornem a la pista i la reprenem a la dreta, en lleugera pujada. A l'esquerra se'ns obren vistes del mas Canyelles (41.6328,2.0892)Clica per veure'n la ubicació. .

Esmentada ja el 980, és considerada la masia més antiga del terme de Castellar del Vallès.





















Uns 200 metres més amunt som al costat de la simpàtica font dels Gossos que ens queda a peu de pista a mà dreta.


3 30'
1,7 Km
432 m
41.6338,2.0906Clica per veure'n la ubicació. Font dels Gossos
Modesta però simpàtica font, sembla ser que sempre raja. Excursionistes, ciclistes, boletaires i caçadors poden refiar-se de l'aigua d'aquesta font. Encastat entre unes roques té el broc de ferro per on brolla l'aigua que cau en un forat buidat a la part alta d'una pedra allargada d'uns tres pams d'alçada.













Vista aquesta tercera font, tornem enrere per la mateixa pista que hem vingut. Deixem a l'esquerra el corriol que abans ens ha dut a la font del Llorer i uns 75 metres més endavant abandonem la pista i girem a l'esquerra per una pista de desboscar ascendent que marxa inicialment en direcció sud-est.

Encara no 100 metres més amunt descrivim una corba a l'esquerra, passada la qual abandonem l'ampla pista i trenquem a la dreta per un corriol marcat amb pilonets de pedres. El corriol, ben fressat, s'enfila per dins el bosc tot fent ziga-zagues, mantenint el sentit est. Al cap d'uns 300 metres anem a parar a un camí planer que ens talla i que fem a l'esquerra. Immediatament som en una bifurcació; rebutgem el brancal descendent de l'esquerra i agafem el que surt per la dreta, en suau pujada i sempre per dins el bosc. Només un centenar de metres després entrem en una esplanada arbrada on hi trobem uns caps de tronc a mode de tamborets i enfront, una mica enlairada i adossada al marge que ens queda al davant, la font de l'Esquirol.


4 45'
2,5 Km
516 m
41.6314,2.0940Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Esquirol
La font queda uns dos metres enlairada respecte l'esplanada i el camí, adossada al marge de la muntanya. Una paret de pedra seca reté les terres i en un extrem hi tenim un muret de pedra amorterada que és on s'hi ubica la pròpia font. Disposa de dos brolladors, situats a diferent alçada; en el de baix l'aigua és regulada per una aixeta de maneta i la seva aigua cau directament al terra, el de dalt és un broc de ferro galvanitzat i a sota hi té una petita pica de pedra. Sota el brollador superior hi ha una llosa de pissarra negra amb el nom de la font gravat amb puntets rodons. També té gravat la data 2005 que deu ser l'últim arranjament i les inicials CEC corresponent al Centre Excursionista de Castellar. Dins un refós al costat de la sortida d'aigües s'aixopluga un simpàtic esquirol de ceràmica fent honor al nom de la font.


Continuem pel corriol que segueix per sota de la font, sempre per dins el bosc i en direcció nord. Al cap d'uns 175 metres anem a petar a una ampla pista transversal, és la mateixa que hem abandonat per anar a la font de l'Esquirol i que ara reprenem a la dreta, en lleugera pujada. 250 metres més endavant som en una intersecció de camins; el que surt per l'esquerra l'agafarem d'aquí una estona per pujar al Puig de la Creu, però ara seguim pel brancal de la dreta. Compte, doncs només 25 metres més avall, a mà esquerra, trobem les Fonts Altes. Un pilonet de pedres amuntegades a peu de camí ens l'assenyala.


5 55'
3 Km
546 m
41.6306,2.0958Clica per veure'n la ubicació. Fonts Altes
Es tracta d'una petita construcció adossada al marge, feta d'obra rematada amb ciment. No disposa de broc ni pica ni bassal, només un forat a la part alta per on raja l'aigua en episodis molt humits. A la dreta del frontal hi tenim una rajola de terrissa amb el nom de la font gravat, l'any 1997 i l'escut del Centre Excursionista de Castellar.












Retrocedim els últims 25 metres fins la intersecció de camins; deixem a l'esquerra el camí per on hem vingut i continuem pel de més a la dreta. En un principi marxa en sentit nord-est i després ho farà en direcció nord. Al cap d'uns 550 metres anem a parar a una pista més gran; a l'esquerra aniríem a l'Alzina Balladora, nosaltres la prenem a la dreta, en suau ascens i direcció sud-est. Després d'uns 600 metres trobem una cadena que barra el pas als vehicles i un rètol que ens anuncia que entrem al paratge del Puig de la Creu. Traspassem la cadena i continuem per la pista un centenar de metres més, fins que siguem en un encreuament de camins, just sota l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. Pugem a visitar-la de més a prop.


6 1h 20'
4,3 Km
667 m
41.6293,2.1012Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Santa Maria del Puig de la Creu
Situada al cim de la muntanya del Puig de la Creu. El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central. La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d'una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors. Actualment és de propietat particular.







És recomanable donar la volta a l'ermita i observar l'àmplia panoràmica.

El cim de la muntanya del Puig de la Creu fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat.





Un cop visitada l'ermita i gaudit de les vistes reprenem la marxa. Ens situem sota l'ermita, a l'encreuament de camins; defugim el brancal per on hem vingut i que ara ens queda a l'esquerra i agafem l'ample vial que surt per la dreta. Caminem només uns 50 metres i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que en no res ens aboca a una pista ampla, la qual prenem a l'esquerra, en direcció nord i acusada pendent al començament. Al cap d'uns 250 metres som en una bifurcació que fem a la dreta, en baixada constant. Una mica més d'un centenar de metres més avall descrivim un revolt a la dreta. Cal anar en compte, doncs una cinquantena de metres després d'haver deixat la corba enrere, abandonem el camí ample i trenquem a l'esquerra per un corriol descendent que s'endinsa en el bosc. Anem davallant alhora que zigzaguem durant uns 200 metres, fins que sortim a la font del Gurri.


7 1h 35'
5,1 Km
539 m
41.6334,2.1029Clica per veure'n la ubicació. Font del Gurri
L'aigua raja per un tub de plàstic situat a metre i mig d'alçada que surt de la muntanya i cau en una pica quadrada d'obra que després desguassa a un enreixat de ferro arran de terra. L'aigua sobrera és canalitzada per sota del terra i cau en un abeurador situat a la feixa de baix. A l'esquerra de la font podem llegir un poema de Joan Oliver gravat en un mosaic de rajoles de ceràmica. Al costat esquerre de la font hi ha una imatge de la Mare de Déu.
L'espai està endreçat i bé de gust reposar-hi una estona. Disposa d'una taula i un banc corregut per seure. El nom de la font el tenim en un rètol metàl·lic posat per l'Ajuntament de Sentmenat i també en un senzill cartell de fusta clavat en un arbre.



















Sortim de la font i davallem pel corriol que aviat esdevenen unes escales un xic esllavissades. Uns 75 metres més avall de la font anem a parar a un camí planer que fem a la dreta i 75 metres després ens veiem abocats a una pista transversal; a la dreta aniríem cap a Can Padró, nosaltres l'agafem a l'esquerra en direcció nord. Uns 50 metres després deixem un camí descendent a la dreta que va cap a Can Montllor de Dalt i 175 metres després arribem a una bifurcació; rebutgem el brancal que surt per l'esquerra i seguim endavant pel de la dreta, més planer. La pista és oberta i assolellada, amb torres d'alta tensió arreu.




Un centenar de metres més enllà passem per sota una torre d'alta tensió. A partir d'aquí el camí s'estreny, però és perfectament visible i fàcil de fer. Anem seguint uns senyals de color groc, damunt nostre tenim els cables de la línea elèctrica. Al cap de 190 metres des de que hem passat per sota de la torre elèctrica trobem, a mà dreta i per sota del camí la font del Canyadell i a l'esquerra la seva mina.


8 1h 45'
5,8 Km
479 m
41.6378,2.1024Clica per veure'n la ubicació. Font del Canyadell
Senzilla font mig amagada en un raconet per sota del camí. Es tracta d'una rudimentària construcció d'obra que acull en el seu interior la cisterna de captació, té planta quadrada de metre i mig de base pel mateix d'alçada amb coberta plana. Un dels costats queda arrambat al marge i és per on rep l'aigua provinent de la mina mitjançant una canonada de plàstic. A l'extrem oposat tenim una de les dues sortides d'aigua, aquesta regulada per una aixeta de polsador i sense pica ni bassal, l'aigua cau directament al terra. Al costat esquerre hi ha l'altra brollador, de plàstic, que vessa l'aigua a un canal de maons per on és canalitzada més enllà.
Uns 10 metres més amunt, a l'altra banda del camí, hi ha la mina, picada directament a la roca viva. Està oberta. Podem veure una mànega de plàstic que alimenta la canal directament des de la mina, sense passar abans per la font.









Continuem endavant durant només una cinquantena de metres, fins que trobem un corriol descendent que arrenca per la dreta. Prenem doncs el corriol que davalla per dins el bosc en forta pendent, cal vigilar de no relliscar. Anem baixant, de tant en tant cal ajudar-nos amb les mans. Finalment, uns 150 metres més avall, unes escales molt esllavissades ens permeten baixar el talús que ens aboca a un camí perpendicular, ample i planer que fem envers l'esquerra. Escassos 40 metres després entrem en una clariana que acull una tranquil·la àrea d'esbarjo amb taules i bancs per fer-hi una estada.



En aquest paratge hi trobem primer la font de la Fagina, sense cap dubte la més maca de la contrada, al final de l'esplanada tenim la font dels Llorers i d'aquí baixem per unes escales que ens condueixen al Salt de Montllor.

Aquest indret es conserva en tan bon estat gràcies a un grup de voluntaris de Sentmenat que dediquen unes hores a la setmana a donar forma amb pedres i ciment aquest entorn.



9 1h 55'
6 Km
414 m
41.6382,2.1035Clica per veure'n la ubicació. Font de la Fagina
Es tracta d'una construcció de pedra vista i adossada a la muntanya, molt ben integrada al paisatge. La teulada és a dues vessants que cauen gairebé fins el terra i està rematada amb llosses. La font està aixoplugada sota un arc de mig punt emmarcat amb pedres disposades en forma de plec de llibre. Dins, a la paret interior, l'aigua raja per un tub d'acer inoxidable i cau en una petita bassa quadrada d'obra, d'un pam d'alçada, desaiguant al torrent a través d'un rec obert. En èpoques de cabal minso, podem treure aigua per l'aixeta que queda sota el broc. A banda i banda disposem de bancals per seure, tant dins com a fora.
Al capdamunt del frontal hi ha un senzill cartell de fusta amb el nom de la font i a l'esquerra un mosaic de rajoles de ceràmica amb un poema d'en Jaume Verdaguer. El terra immediat està empedrat i a l'entorn disposem d'un parell de taules de pedra amb bancs de fusta per fer-hi una estada.


Al final de l'esplanada, a l'esquerra i sota el penya-segat, hi ha la font dels Llorers.


10

412 m
41.6384,2.1031Clica per veure'n la ubicació. Font dels Llorers
La font queda sota el penya-segat, una part del qual s'ha bastit amb un mur de pedres d'on brolla l'aigua per un tub metàl·lic que cau en una petita bassa quadrada d'obra, d'un pam d'alçada i disposada al terra que està empedrat. Després desguassa al torrent per mitjà d'un tub ensorrat per sota del camí. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra rematats amb rajoles de terrissa.
La font fou arranjada l'any 2013 per un grup de voluntaris de Sentmenat. Un cartell enganxat al mur ens recorda el nom de la font i també ens informa d'on ve, diu així: Els nombrosos llorers silvestres que es poden observar aquí són l'últim vestigi d'aquella muntanya de llorers que hi havia antigament en aquest indret i que va inspirar el topònim "Monte Lauro" que surt ja documentat l'any 1055. Posteriorment, al llarg dels segles, aquest topònim va anar derivant vers la forma gramatical "Muntllor" o "Montllor" que avui tots coneixem.










Del replà on està emplaçada la font dels Llorers surten unes escales de pedra que baixem a la base del Salt de Montllor, al mateix llit del torrent.


11 2h
6,1 Km
409 m
41.6387,2.1032Clica per veure'n la ubicació. Salt de Montllor
Si en èpoques de menys cabal ja és un lloc bonic, en episodis plujosos encara més.



Pugem per les escales de pedra, passem a frec de la font dels Llorers, travessem l'esplanada on hi ha la font de la Fagina que deixem a la dreta i seguim pel camí que surt de l'esplanada en direcció sud-est. Aviat obviem les escales esllavissades per on hem baixat quan veníem de la font del Canyadell i seguim recte. El camí és planer i ample, molt humit. Uns 300 metres més enllà enllacem amb la pista de Can Montllor; ho fem a l'esquerra, en lleugera baixada. Continuem baixant per aquesta pista obviant altres camins que hi menen. 500 metres més avall veiem a mà dreta una cabana de pedra seca (41.6335,2.1070)Clica per veure'n la ubicació. .




Seguim davallant. Al cap d'uns 600 metres som davant de Can Montllor de Dalt, a la cruïlla que formen la pista per on hem vingut i que segueix fins a Can Vinyals i la pista que surt per l'esquerra que porta a Guanta. Nosaltres prenem la pista de l'esquerra, en lleugera baixada i direcció nord-oest. Uns 150 metres més avall creuem el torrent de Montllor per un pont, a la sortida del qual deixem un camí a l'esquerra que remunta el torrent i arriba a la base del salt de Montllor. Un cop creuat el pont, la pista fa un canvi de sentit a la dreta i s'encara al sud-est. Cal anar en compte, només menys de 10 metres després, trenquem a la dreta per un corriol molt desdibuixat que baixa al torrent. A l'altra banda del torrent trobem la font de Can Montllor, enlairada uns metres davant nostre.


12 2h 30'
7,8 Km
323 m
41.6317,2.1096Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Montllor
La font queda adossada a la paret que sustenta la pista, entre aquesta i el torrent. És una construcció d'obra rematada amb ciment. A la part de dalt del frontal hi ha el registre de la cisterna de captació, actualment tapat. A la part baixa raja l'aigua per un tub de ferro encastat i cau en una pica d'obra disposada al terra. L'aigua desguassa directament al torrent. A l'esquerra de la font queda un antic dipòsit circular d'obra, ara ple de terra. L'entorn està molt tapat per la vegetació però el corriol que hi mena és prou visible, fins i tot la font es pot veure des de la pista.
La font està molt abandonada, per atansar-s'hi cal passar per damunt de troncs tallats i de bardisses.


Desfem els últims 200 metres fins situar-nos altre cop a la cruïlla que queda davant de l'entrada de Can Montllor de Dalt (41.6308,2.1104)Clica per veure'n la ubicació. .

També anomenada Can Montllor de la Muntanya, apareix documentada el 1055 amb el topònim de Mont Lauro. Presenta, sense grans canvis, l'aspecte típic de les masies del segle XVII. A la paret de migdia podem apreciar unes finestres gòtiques ornamentades amb figures d'animals antropomòrfics.













Aquí continuem de front en direcció sud, deixant la masia a mà esquerra. 450 metres després, just al sortir d'un revolt a la dreta, el camí es bifurca; el brancal de l'esquerra porta a Can Vinyals, nosaltres prenem el que arrenca per la dreta. Veiem a la dreta unes velles parets de pedra seca que retenen les feixes.




Al cap d'uns 600 metres des de l'última intersecció anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Passem a frec de Can Padró (41.6249,2.1063)Clica per veure'n la ubicació. que deixem enlairat a l'esquerra.

Masia de planta rectangular i dues crugies, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana de migdia. L'edifici té molts afegits al llarg del temps, tant a la banda de davant, a l'esquerra, com a la part posterior i als voltants. Cal destacar-ne una finestra gòtica. Actualment és una residència de caps de setmana.











En no res som en una cruïlla de camins amb una gran bassa rodona davant nostre. Agafem el camí que surt per l'esquerra en direcció sud-oest, cap a Castellar, entre la bassa i la casa que ens queda una mica a l'esquerra. Un centenar de metres després arribem a una bifurcació; agafem el camí de la dreta que ressegueix un filat pel bestiar. Circulem en direcció sud-oest per un camí amb molts cactus a banda i banda de camí.




Anem fent camí arran de camps, seguint el corriol fressat i unes marques vermelles. Uns 650 metres més endavant som al costat de la font del Cosidor.


13 3h 10'
10 Km
367 m
41.6220,2.0991Clica per veure'n la ubicació. Font del Cosidor
La font està inserida dins d'una paret de pedra seca que alhora fa de mur de contenció del camp del damunt, emmarcada per un arc rampant o coix fet amb pedres diferents a les utilitzades per a la resta del conjunt i, al seu darrere, un mur cec de pedres lligades. A baix a la dreta tenim la sortida d'aigua; el broc de ferro queda dins un refós emmarcat en pedra per on rajava l'aigua. Per sota del nivell del terra hi ha un bassal rectangular que la recollia. A banda i banda de la font disposem de dos bancals de pedra per seure.
Diu la gent dels voltants que va deixar de brollar aigua quan van construir una torre d'alta tensió muntanya amunt. Al frontal podem veure com li han pintat el nom de Font Seca en lletres negres, potser amb el pas dels anys s'acabarà dient així.


Continuem pel camí en sentit ponent. De seguida comencem a veure, a mà dreta, una antiga canalització d'obra per on era conduïda l'aigua provinent de la Mina Jané, la qual es troba enlairada per sobre del camí. Cal pujar per damunt de la canalització, seguir per uns graons i anirem a parar a una bassa rectangular. Doncs la mina queda a l'altre extrem de la bassa.



14
10,1 Km
373 m
41.6216,2.0979Clica per veure'n la ubicació. Mina Jané
La mina és una galeria excavada a la muntanya, bastida d'obra arrebossada i amb volta de maons.




















Seguint per aquest camí, aviat passem a frec del col·legi El Casal i tot seguit arribem al nucli urbà, on trepitgem asfalt. Aquí deixem el camí i agafem la desviació cap a la dreta pel carrer Forn del Raig, després girem a la dreta per la ronda Cosidor i més tard ho fem a l'esquerra pel carrer Puig de la Creu. A mà dreta ens queda el parc de l'Era d'en Petasques i la seva font.


15 3h 25'
10,9 Km
373 m
41.6198,2.0906Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Era d'en Petasques
Font d'aigua de la xarxa municipal però ben curiosa. Està formada per tres pedres que formen la base i una de més gran al damunt, formant una figura. L'aigua raja al prémer un polsador situat al terra i cau en una pica de pedra en forma de bola adherida a la pròpia font.
La font es troba a la que era l'era de la masia de d'en Petasques, la qual resta al davant, a l'altra costat de carrer. La primera referència a aquesta masia és del 1610, ara mateix s'hi ubica un restaurant.




Ara seguim pel carrer del Puig de la Creu fins la primera cantonada que fem a la dreta, passem pel costat d'un dipòsit d'aigua municipal amb una coberta ben singular i tot seguit emprenem el carrer Sant Llorenç que ens durà al punt on hem iniciat el recorregut.


F 3h 30'
11,2 Km
351 m
41.6203,2.0881Clica per veure'n la ubicació. Carrers Sant Llorenç/Canyelles (Castellar del Vallès)

Punt i final d'aquesta ruta.