Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-270 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
585 m
42.0069,2.1965Clica per veure'n la ubicació. Pujolís (Santa Cecília de Voltregà)

Son les vuit del matí d'un diumenge fred i rúfol d'hivern, el cel és tapat i amenaça pluja, però ja que som aquí... Comencem doncs la caminada d'avui a les portes de Pujolís. A l'altra banda de la pista tenim un panell informatiu referent a la riera de Sorreigs, però això ho deixarem per més endavant. Nosaltres prenem la pista en sentit contrari al que hem vingut, en direcció nord-est. Davant nostre ens apareix el cingle de Puigpelat mig tapat per la boira.




Només 350 metres comencem a descriure un revolt a la dreta. Som al costat de la font de Puigpelat que ens queda a mà esquerra i a peu de pista.


1
5'
0,4 Km
585 m
42.0096,2.1965Clica per veure'n la ubicació. Font de Puigpelat
És una agraïda font, sembla ser que gairebé sempre raja. Es tracta d'una petita construcció adossada al marge que acull la cisterna de captació. No fa més de metre i mig de base per una mica més de metre d'alçada. És feta de pedra amb coberta de llosses a una vessant. A la paret principal hi té el registre metàl·lic que dóna accés al seu interior. L'aigua surt a l'exterior a través d'un curt broc de ferro i cau a un bassal quadrat de pedra per sota del nivell del terra. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure. Al costat tenim un cartell informatiu amb el nom de la font i un vers que diu així: "Sota els cingles de Gorg Negre es veuen dansar, aigües a la Font de Puigpelat, bruixes al cel emboirat".


Abandonem la pista i engeguem per un corriol que arrenca a peus de la font en direcció nord, ben senyalitzat amb les franges blanques i grogues corresponents al sender PR C-49.

El Sender de Voltregà (PR C-49), va ser un projecte elaborat pel Grup de Senders de Voltregà, entitat que encara es cuida del seu manteniment i conservació. El sender transcorre per una zona de transició entre la plana de Vic i l'altiplà del Lluçanès. Es situa a la zona nord de la comarca d'Osona en una posició centre-occidental i limitada a l'est pel riu Ter. És una zona abrupte i solitària amb zones de boscos frondosos i espessos on haurem d'estar atents a seguir els camins ben senyalitzats. Les zones més elevades s'han erosionat formant cingleres que configuren plataformes enlairades que caracteritzen el relleu d'aquesta bonica zona. El recorregut surt de Sant Hipòlit de Voltregà, passa per Les Masies de Voltregà – La Gleva, Santa Cecília de Voltregà.


El camí guanya alçada ràpidament per dins el bosc. De tant en tant però se'ns obren vistes a la dreta i ens permeten veure el cingle de Puigpelat (42.0125,2.1983)Clica per veure'n la ubicació. a l'altra banda.




Al cap d'uns 450 metres el camí fa un gir envers l'esquerra que ens deixa encarats al sud-oest alhora que s'intensifica la pujada, 150 metres després ho fem a la dreta, adreçant-nos altre cop al nord i alleujant-se el pendent. El tram que ve a continuació ressegueix el serrat d'Argelagós, és obert i planer. Passem per una balconada que ens brinda excel·lents vistes de la vall, malgrat el dia enterenyinat; si mirem enrere podem veure a l'esquerra el cingle de Puigpelat i a la dreta el serrat d'Argelagós.




Tornem a ficar-nos dins el bosc, amb les franges blanques i grogues acompanyant-nos tothora.




Abans de 400 metres des de que estem encarats en aquesta direcció arribem a una bifurcació.




El brancal de l'esquerra segueix cap a la font de l'Ase, la qual coneixerem més endavant, però ara trenquem a la dreta, en baixada, fent cas a les franges blanques i grogues pintades a l'arbre. Escassos vint metres més avall creuem el torrent del Grau i un cop a l'altra banda el camí gira envers la dreta, adreçant-nos al sud-est, en lleugera pujada i sempre per dins el bosc. 30 metres més enllà som al costat de la petita bassa Ganemera (42.0156,2.1954)Clica per veure'n la ubicació. .




Anem guanyant alçada molt poc a poc, resseguint el fil de la cinglera. Un centenar de metres després se'ns obren vistes sobre la vall, podem veure Pujolís, on hem començat a caminar.




Girem de sobte al nord-est durant uns 225 metres, fins que creuem el Barranc de la Foranca de Baulenes. Un cop a l'altra banda canviem el sentit del nostre caminar i ens adrecem al sud. Anem fent camí sense massa desnivell. Al cap d'uns 300 metres som gairebé al fil de la cinglera, moment en que el camí gira mica en mica a l'esquerra en sentit sud-est. 250 metres després arribem a la bassa de Can Misèria (42.0123,2.1999)Clica per veure'n la ubicació. , la qual envoltem deixant-la a la dreta.




Un cop passada la bassa el camí s'adreça definitivament al nord-est. És un camí ample i força planer que circula molt a prop del penya-segat. Les vistes son excepcionals.




300 metres després d'haver deixat la bassa de Can Misèria enrere som a les envistes de la Casa Nova de Dalt (42.0150,2.2021)Clica per veure'n la ubicació. .




Un cop som davant de les restes de la casa, s'afegeix a nosaltres el GR-3 que puja per la dreta provinent de Puigpelat.

El GR-3 és el sender que transcorre per la Catalunya interior, enllaçant la Plana de Vic amb la Plana de Lleida a través dels boscos del Berguedà, el Bages i el Solsonès.


Immediatament defugim un camí que per l'esquerra se'n va cap a la Miranda i el collet de la Casanova, nosaltres seguim pel brancal de la dreta, ben acompanyats pels senyals del PR i GR. 150 metres més endavant sortim a una clariana on ens desorientem una mica, però aviat trobem les marques que surten per la dreta. Una seixantena de metres després som al costat de la bonica font de la Casa Nova de Dalt que ens queda a la dreta, ben visible per la curiosa i gran alzina ajaguda.


2
55'
2,9 Km
789 m
42.0161,2.2043Clica per veure'n la ubicació. Font de la Casa Nova de Dalt
Ens trobem davant d'una bucòlica estampa, un conjunt molt bonic i complet, format per la font, la cisterna, un raconet amb taula i dos bancs per seure, la bassa i l'enorme alzina que ombreja l'espai.
Tot el conjunt queda enclotat per sota del camí, amb unes escales de fusta que ens hi atansen amb facilitat. En primer terme ens queda la cisterna de captació, una construcció de pedra amb coberta plana també de pedra, tancada amb una porta enreixada que podem obrir i veure el seu interior. Dins tenim un dipòsit arran del terra ple d'aigua. Un parell de metres a la dreta de la cisterna tenim la font. Aquesta consta d'un muret d'obra arrebossada adossat al marge d'on surten dos brocs metàl·lics disposats l'un damunt de l'altre. El superior només raja en episodis molt plujosos, el de baix està regulat per un tap de ferro lligat a una cadeneta per tal de fer-ne un bon us. L'aigua cau directament al terra rocós i alimenta la bassa.
Si bé anys enrere, la clotada emplaçada ben a prop de les restes de la masia de la Casa Nova de Dalt, era del tot imperceptible i coberta de vegetació, des del 2011 l'equip Rabionet/Cirera com han fet en altres indrets d'Osona i no massa lluny d'aquí, ha restaurat tot el paratge, desbrossant-lo i adaptant-lo per al lleure. Taula i bancs de pedra, creació de tancats, reforma de la cisterna, plantats d'arbres… tot ben net i polit per a ús dels excursionistes que pugen al Castell de Voltregà i que volen fer una agradable aturada a mig camí. Una placa metàl·lica ens recorda el nom de la font, l'any de la seva restauració i el nom dels dos voluntaris que van realitzar l'arranjament, bons amics de la natura.


La nostra idea era continuar el camí fins l'ermita de Sant Martí Xic i el castell de Voltregà, però com haureu observat a les fotografies, fa estona que plou i encara queda un quilòmetre per l'ermita. Així doncs desistim i ho deixem per una altra ocasió. Girem cua i reculem, desfent el camí d'anada i seguint sempre els senyals blancs i grocs, els prop de quilòmetre i mig que ens separa del trencall de la font de l'Ase (el que hi ha tot just 20 metres més amunt d'haver travessat el torrent del Grau).

Un cop aquí abandonem definitivament les franges blanques del PR que se'n van per l'esquerra i trenquem a la dreta, sempre per dins el bosc, en direcció nord-oest i lleugera pujada. Al cap de només 125 metres som en un eixamplament amb una intersecció, on hi trobem un petit cartell de fusta assenyalant-nos la font de l'Ase recte.




Obviem el camí que surt per l'esquerra (el prendrem de seguida) i continuem de front escassos vint metres. Som al costat de la singular font de l'Ase que ens queda a mà esquerra.


3
1h 25'
4,6 Km
733 m
42.0168,2.1938Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Ase
La font es troba arrambada al marge rocallós i a peu de camí, que en aquest tram és de roca viva. Consta d'una cisterna en forma de bassa allargada i natural enclotada per sota del nivell del camí, formada pel mateix marge rocallós i per una vorada de pedra rematada amb maons d'un pam d'alçada que delimita el contorn. Al mig hi ha el sobreeixidor de la bassa a través d'un curt tub de plàstic que aboca l'aigua directament al camí i s'escola al torrent que hi ha a l'altra banda. No disposa de cap broc ni aixeta ni es veu per on brolla l'aigua. El més probable és que aflori per sota. Damunt la font i collat al marge hi tenim un cartell d'acer inoxidable amb el nom de la font escrit amb lletres fetes amb barnilles del mateix material.


Retrocedim els 20 metres fins la intersecció anterior. Un cop aquí rebutgem el brancal de l'esquerra per on hem vingut i prenem el de la dreta que marxa en sentit sud-est al començament, enfilant-nos per dins el bosc tot seguint unes marques als arbres de color blau. Uns 175 metres més amunt sortim a una petita clariana que al mateix temps és un encreuament de camins, molt desdibuixats però. Obviem el que surt per l'esquerra i també el de la dreta, ambdós planers, i continuem recte, en pujada constant. Abans d'un centenar de metres anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla; a la dreta aniríem al Grau i a Guspineda, nosaltres la prenem a l'esquerra. Encara no una seixantena de metres després arribem a la bassa de Can Gil (42.0139,2.19297)Clica per veure'n la ubicació. , alhora que la pista es mor.




Deixem la bassa a l'esquerra i agafem un corriol descendent que surt del seu costat. Envoltem una altra bassa de reg que queda per sota de la primera i seguim davallant per dins el bosc amb tendència al sud-oest. El camí està ben definit i no té pas pèrdua. Uns 350 metres després d'haver deixat la bassa enrere descrivim un pronunciat revolt, a la sortida del qual quedem orientats al nord. Un centenar de metres més endavant defugim un camí que surt per l'esquerra, de seguida creuem un petit torrent secundari i eixut, 150 metres més tard en travessem un altre al mateix temps que girem envers l'esquerra i poc després ho fem a la dreta. Arribem a una gran clariana on el camí es bifurca; nosaltres pel de l'esquerra, en baixada i per dins el bosc. Aviat salvem un altre petit torrent, passat el qual el camí ens fa canviar el sentit del nostre caminar, adreçant-nos al sud-oest. 300 metres més tard sortim del bosc, moment en que el camí s'eixampla. Aquí cal estar atents, doncs just començar amb el camí ample, l'hem d'abandonar i trencar a l'esquerra per un corriol descendent. Una mica més de 50 metres més avall travessem un torrentet. Un cop a l'altra banda girem a la dreta, quedant orientats al sud. 225 metres més endavant trobarem un pilonet de pedres amuntegades a mà esquerra del camí, doncs uns metres a l'esquerra queda la balma o cova dels Lladres (42.0118,2.1890)Clica per veure'n la ubicació. .




Tornem al camí i el reprenem. Davallem còmodament, sempre pel camí més marcat, fent cas omís a d'altres que ens menen. Al cap d'uns 450 metres anem a parar a una ampla pista forestal; uns rètols de fusta ens diuen que venim de Guspineda i que a la dreta anirem al gorg Negre, el nostre pretès objectiu.




Doncs fem cas i anem cap a la dreta. Al cap d'escassos 15 metres trobem un altre cartell a l'esquerra que ens torna a assenyalar el camí a seguir per anar al gorg Negre.




Caminem per un corriol arranjat amb escales de fusta que davalla fent ziga-zagues per dins el bosc. Uns 250 metres més avall som a la llera esquerra de la riera de Sorreigs (42.0071,2.1865)Clica per veure'n la ubicació. , amb un saltet davant mateix.

La riera de Sorreigs neix al terme de Sant Boi de Lluçanès, avança per la vall del terme de Santa Cecília de Voltregà, encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua i la serra de Sant Martí Xic o del castell de Voltregà. A mesura que el riu avança cap a llevant, la seva vall es va ampliant, fins que troba la carretera de Barcelona a Puigcerdà, després continua direcció est i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, als voltants de Manlleu.



Crida l'atenció la molsa als arbres.




La idea era apropar-nos al gorg Negre que resta uns 350 metres aigües amunt, però el temps no ens acompanya gens, fa estona que plou i anem un pèl xops. Ja hi anirem un altre dia.

Davant mateix disposem d'una passera de pedres que ens permet travessar la riera. Just a l'altra banda ens espera la simpàtica font de la Gorga Blava.


4
2h 10'
7 Km
566 m
42.0071,2.1864Clica per veure'n la ubicació. Font de la Gorga Blava
Es tracta d'una petita construcció adossada al marge de la muntanya obrada amb maons vistos, de no més de mig metre de base pel mateix d'alçada. Té forma de caseta amb teulada a dues vessants. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable i cau a un bassal quadrat arran del terra des d'on desguassa a la riera. Damunt el frontal hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la font i la data del seu darrer arranjament, 9-2008.





Agafem un corriol ascendent que surt per l'esquerra de la font. Passem per una balconada enlairada sobre la riera que ens brinda una bona imatge d'un gorg sota els nostres peus. Un cable ans ajuda a salvar aquest tram. Escassos 250 metres més amunt anem a parar a una ampla pista forestal que fem a l'esquerra. És la continuació de la pista per on hem vingut amb el cotxe. Només seguir-la durant uns 800 metres i serem al mas Pujolís, on hem començat la caminada i que donem per ben finalitzada..... i també mullada.


F 2h 30'
8,2 Km
585 m
42.0069,2.1965Clica per veure'n la ubicació. Pujolís (Santa Cecília de Voltregà)

Inici i final de l'excursió.