Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-273 (Noguera i Pallars Jussà)

Itinerari:

0 0h
0 Km
506 m
42.0854,0.6838Clica per veure'n la ubicació. Embarcador del Congost de Mont-rebei (Sant Esteve de la Sarga)

Estem situats a l'embarcador del Congost de Mont-rebei, emplaçat a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, a uns 7 quilòmetres a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Això queda uns 17 quilòmetres aigües amunt de la presa de l'embassament de Canelles.




Engeguem per un corriol que arrenca a l'embarcador i s'enfila muntanya amunt. Passem per un primer replà i continuem uns metres més, total una cinquantena de metres des del riu, fins a trobar un camí més ample que ens talla, és el camí de Mont-rebei. Des d'aquí, si mirem al nord, veiem el riu als nostres peus i a la llunyania s'albira l'ermita de la Mare de Déu de Congost.



Tal com hem arribat al camí, a l'esquerra aniríem cap a les Masietes, passant pel pont penjant de Mont-rebei, nosaltres el prenem a la dreta. De seguida defugim un trencall que surt per la dreta amb un cartell que ens avisa del perill, continuem pel més marcat, resseguint el GR-1, degudament senyalitzat amb les característiques franges blanques i vermelles, està ben arranjat i disposa tothora d'un cable on subjectar-nos

El traçat del sender GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins El Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.

















Anem guanyant alçada poc a poc, sempre al fil de la cinglera, amb el riu a baix. Estem entrant al congost.



Aviat arribem al tram de camí furgat a la roca en parets de molta alçada, som al bell mig del congost de Mont-rebei.


1

506 m
42.0777,0.6810Clica per veure'n la ubicació. Congost de Mont-rebei
El congost de Mont-rebei està format pel riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec i separa el Montsec d'Ares (Catalunya) del Montsec d'Estall (Aragó). Constitueix l'únic congost de Catalunya que es manté verge. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima és de només 20 metres.







En algun tram les parets del congost tot just estan separades 20 metres entre elles.



De tant en tant trobem uns bancs de fusta, sempre amb vistes excepcionals.



Si mirem enrere podem veure el camí excavat a la roca.



Al cap de quilòmetre i mig des del començament sortim del congost alhora que se'ns obren les vistes. Aquesta és mirant al nord.



I la següent mirant al sud. Si pareu atenció podreu veure les escales que s'enfilen per la paret vertical a l'altra banda del riu per on segueix el camí d'Aragó.




A partir d'aquí comença un corriol ascendent que s'endinsa en el bosc, sempre ben acompanyats per les marques blanques i vermelles i també d'un munt de gent. Uns 600 metres més endavant arribem a una bifurcació de camins amb un cartell i un plafó informatiu.




El camí que surt per la dreta en baixada, és el "Camino Natural", també anomenat d'Aragó.

Aquest camí baixa gradualment cap al congost del Siegué on un pont penjant salva els 35 metres que separen les dues ribes de l'embassament de Canelles. Un cop superat el pont, el camí remunta sinuosament el vessant per arribar al cim de la primera paret vertical sobre la qual s'ha instal·lat una de les dues passarel·les adossades a la paret rocosa...


Nosaltres seguim pel brancal de l'esquerra, en pujada i ben acompanyats per les franges blanques i vermelles del GR-1. Prop de 800 metres després travessem el barranc de la Punta o de Font Negra, segons el mapa que es miri. Cal estar atents, doncs 375 metres més endavant, a mà esquerra del camí queda la vergonyosa font del Rajolí.


2 1h 10'
3 Km
736 m
42.0620,0.6780Clica per veure'n la ubicació. Font del Rajolí
Es tracta d'una surgència natural, sense cap mena d'intervenció humana. És coberta de vegetació i a vegades passa desapercebuda. L'aigua, quan brolla, ho fa d'entremig de les pedres i cau directament al terra. Durant la major part de mesos de l'any la font no raja.













Només un centenar de metres més enllà arribem al Mas de Carlets (42.0612,0.6781)Clica per veure'n la ubicació. .

L'entorn disposa d'una taula atrotinada sota una alzina monumental. Recentment havia fet funcions de refugi però ara es troba totalment abandonat.


















Deixem el mas a l'esquerra i reprenem el camí. De seguida som en un encreuament senyalitzat amb un pal clavat al terra amb la senyalització de continuïtat del sender; a l'esquerra hi ha dibuixada en un arbre la indicació de direcció equivocada, cal seguir pel camí més evident de la dreta que marxa en sentit oest. Circulem en lleugera baixada per un espai desforestat. Si mirem al nord podem gaudir d'una àmplia panoràmica; ens apareix el mas de Carlets i darrere seu, a l'esquerra, el Montsec de l'Estall i a la dreta el Montsec d'Ares.




Al cap d'uns 400 metres el camí s'adreça al sud al mateix temps que ens regala extenses vistes sobre el Noguera Ribagorçana.




Continuem la davallada en direcció sud. Mig quilòmetre més endavant el camí fa un tomb a l’esquerra i queda encarat al sud-est, al cap de mig quilòmetre fa un gir brusc a la dreta i comença un seguit de ziga-zagues en baixada que ens aboquen, 1,2 quilòmetres després, a les ruïnes del mas la Pardina (42.0502,0.6774)Clica per veure'n la ubicació. .




A peu de camí trobem una antiga pica de pedra picada amb un pic clavat en una roca.




Compte que prop d'aquí tenim la font de la Pardina. Quan haguem deixat l'última construcció del mas enrere, cal trencar a la dreta per un caminet descendent que en menys de 25 metres ens porta damunt la font, la qual queda per sota del camí a l'esquerra.


3 2h 10'
5,7 Km
558 m
42.0502,0.6769Clica per veure'n la ubicació. Font de la Pardina
El conjunt està format per la paret frontal de la font i una bassa en forma de trapezi que delimita l'espai. La paret de la font queda adossada al marge, és obrada en pedra lligada i acaba en forma arrodonida. A la part de baix hi ha una mena d'esglaó on s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un gruixut broc de ferro.













Vista la font tornem al camí principal i el seguim a la dreta, en lleugera baixada al començament. 150 metres més avall creuem el barranc de la Pardina, passat el qual emprenem una ascensió lleugera però constant, amb alguna giragonsa al començament. Si mirem al nord veurem una bona imatge de la serra del Mill.




Uns 650 metres després d’haver deixat el mas de la Pardina enrere ens adrecem definitivament al sud, per la serra de Cantaperdius. A sota a la dreta tenim l’embassament de Canelles enfront ja albirem l'ermita de la Pertusa, el nostre immediat objectiu.

L’embassament de Canelles, construït el 1960 per produir energia elèctrica, és el segon de la conca de l’Ebre amb 679 hm³ de capacitat i 1.569 ha de superfície que es prolonguen al llarg de 30 Km del riu.
















550 metres més amunt arribem al pla de l'ermita, una petita esplanada utilitzada com aparcament. Disposem d'un plafó informatiu. A la dreta arrenquen unes escales de fusta en baixada que ens aboquen a un corriol que ben aviat s'enfila per damunt les roques i ens atansa a l'ermita de la Pertusa, total son uns 250 metres.


4 2h 45'
7,2 Km
663 m
42.0442,0.6725Clica per veure'n la ubicació. Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
El Castell i capella de la Mare de Déu de la Pertusa és un conjunt arquitectònic de Corçà, al municipi d'Àger. Està situat a l'aresta de la roca que, des del collet de la Pertusa, s'endinsa damunt de la Noguera Ribagorçana, a l'entrada est del congost de Mont-Rebei. És un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i les serres del Montsec d'Ares i Montsec d'Estall. Es conserva força bé.
L'església es troba enlairada en un indret rocallós de molt difícil accés, ja que pel costat sud es troba un espadat. Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, lleugerament ultrapassada i capçada a llevant per un absis semicircular unit a la nau mitjançant un arc presbiteral estret. La porta és en arc de mig punt i s'orienta al nord. A la façana oest hi ha una porta tapiada que devia comunicar l'església amb algun annex desaparegut. Trobem dues finestres de doble esqueixada una al centre de l'absis i l'altra al mur nord. La finestra del mur sud és d'esqueixada recta. El parament presenta diversos aspectes. A la banda de la capçalera, a llevant i a la part superior de la nau. els murs són de carreus ben tallats i polits, col·locats en filades regulars. Pel que fa a l'aparell de l'absis és molt més rústec. Es distingeixen dues fases constructives. La primera a finals del segle XI inicis del segle XII que correspon al cos de la nau. I la segona del segle XII moment que es degué fer el sobrealçat de la nau i el cos de l'absis que segurament substitueix un absis primitiu.


Reculem fins el pla on hi ha el plafó informatiu i d'aquí fins a Corçà només ens cal seguir la pista asfaltada.


F 3h 30'
9,5 Km
683 m
42.0310,0.6872Clica per veure'n la ubicació. Corçà

Inici i final del recorregut combinat.


A sota us regalo unes imatges fetes durant el trajecte que ens va dur en barca des de la Base Nàutica de Corçà a l'embarcador del Congost de Mont-rebei.