Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-274 (Selva)

Itinerari:

0 0h
0 Km
183 m
42.0092,2.6030Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Vila (Amer)
La plaça de la Vila o plaça Porxada és l'espai emblemàtic d'Amer i és una de les places porticades més grans de Catalunya. El seu origen es remunta al segle XVI i era l'espai on, des d'època medieval, s'hi celebrava el mercat. De fet els porxos servien per protegir les parades de les inclemències del temps. A la plaça hi ha una bona part dels edificis més interessants del poble, tots ells porticats, amb arcs i voltes ben diverses. La plaça va ser arranjada l'any 1980, amb llambordes procedents de molts pobles i ciutats catalanes.






La Ruta de les Fonts d'Amer comença a la plaça de la Vila, una de les places més grans de Catalunya. Seguim pel carrer de Sant Miquel que ens aboca a una plaça presidida pel monument i font dels Músics.


1

187 m
42.0083,2.6023Clica per veure'n la ubicació. Font dels Músics
Erigida al mig del poble, a la plaça Sant Miquel, molt a prop de la plaça de la Vila. El monument als Músics d'Amer, que és alhora una font d'aigua de xarxa, va ser projectat per Josep Bosch i Piu (Piculives), l'any 1975 en homenatge als músic d'Amer.















Engeguem pel carrer Sant Antoni que surt d'entre la font dels Músics i la fonda Giralt. Un centenar de metres més enllà trobem a mà esquerra la font Baixa.


2

190 m
42.0087,2.6010Clica per veure'n la ubicació. Font Baixa
Es tracta d'una construcció feta d'obra, de planta rectangular i coberta amb una volta. Fa uns quatre metres d'amplada per uns dos de fons i uns cinc d'alçada. Cal baixar un esglaó per accedir al seu interior que està enrajolat. La part baixa del mur del fons està feta de carreus de pedra, la part alta d'obra arrebossada i pintada de color groguenc, com la resta de construcció. Al mig del mur del fons i sota una arcada de mig punt hi trobem la sortida d'aigua regulada per una aixeta de maneta. L'aigua cau a un enreixat de ferro. Al capdamunt del brollador queda el registre de fusta que dóna accés a la cisterna de captació. A banda i banda disposem de dos bancs per seure arrambats a les parets laterals que els hi fan de respatller. Cal destacar el bonic cartell de ceràmica que tenim a mà esquerra; a part del nom de la font, també hi surten un seguit de personatges i animals gravats en relleu. Està signat pels Amics d'Amer.


Continuem pel carrer de la Font Alta. Quan siguem a l'alçada de la casa número 11, cal que pugem per unes amples escales que arrenquen per l'esquerra i ens atansen a la Font Alta.


3

202 m
42.0089,2.5995Clica per veure'n la ubicació. Font Alta
La font queda al costat d'una casa particular. És una construcció arrebossada i pintada de color groguenc. El seu frontal queda endarrerit dos metres respecte la façana mitjançant una volta. Per accedir al brollador cal que baixem un parell d'esglaons. Al mig del mur del fons hi trobem l'aixeta de llautó que regula l'aigua que cau a un enreixat de ferro per on desguassa. Al capdamunt del brollador tenim el registre metàl·lic que dóna accés al dipòsit de reserva. El nom de la font està gravat i remarcat amb pintura vermella en una de les pedres que es conserven sense arrebossar, així com una data que no entenc. A banda i banda disposem de dos bancs per seure arrambats a les parets laterals que els hi fan de respatller. El nom li ve donat perquè és la font del poble situada més amunt.


Sense baixar al carrer Font Alta, seguim per un carreró que surt a la dreta de la font i que en poc més de quaranta metres ens condueix al costat de la font d'en Desoi, que ens queda a l'esquerra presidint un petit espai enjardinat.


4

203 m
42.0092,2.5991Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Desoi
La font presideix un petit espai enjardinat i recentment arranjat, amb un banc de fusta per seure, un mur de contenció de pedra i unes travesses disposades en vertical que harmonitzen encara més l'espai. La font queda enclotada mig metre per sota del sòl que està empedrat, a recer del mur de contenció que li fa de frontal i de dos murets que delimiten l'espai. Un parell d'esglaons ens permeten accedir al brollador. L'aigua és regulada per una aixeta de maneta i cau a un enreixat de ferro per on desguassa. Al costat de la font queda la mina, protegida per una porta de ferro tancada amb cadenat.


Uns metres més enllà de la font engeguen unes escales per l'esquerra que pugen a buscar el Carril Verd, però nosaltres no les prenem, el que fem és baixar per una rampa que surt per la dreta i ens condueix de nou al carrer Font Alta, just quan aquest s'acaba i fa confluència amb la pujada de l'Estació i el carrer Mossèn Jacint Verdaguer. Continuem a l'esquerra per la pujada de l'Estació que en 200 metres ens porta a l'antiga estació del carrilet d'Amer (42.0107,2.5977)Clica per veure'n la ubicació. que unia Olot amb Girona.

La línia que unia Olot amb Girona va estar en funcionament entre els anys 1893 i el 1969, esdevenint una important via de comunicació al llarg del seu recorregut en un moment en què la indústria i els habitants dels pobles anava creixent. A Amer hi havia instal·lat un taller de reparació de vagons i màquines del ferrocarril, que va repercutir al poble, però amb la consolidació de l'eix viari Girona-Olot per carretera, va fer entrar en crisis la línia de ferrocarril i es va tancar després de més de 70 anys. Avui en dia esdevé un element de turisme sostenible que porta visitants al municipi.


Al costat de l'estació hi ha una zona de lleure amb una pista cimentada per practicar esport. Doncs en un racó al costat de la pista tenim una font que sovint passa desapercebuda, és la font de l'Estació del Carrilet. queda just a 25 metres al sud-oest del bonic porxo adjunt a l'estació, arrambada al marge de la muntanya.


5 10'
0,6 Km
209 m
42.0106,2.5973Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Estació del Carrilet
L'aigua que raja avui dia, per motius de seguretat sanitària, és provinent de la xarxa municipal. Malgrat tot, l'he qualificat com a font d'aigua natural, doncs fins no fa gaire ho era i encara ho podria ser.
La font queda integrada en el mur de blocs de formigó que delimita la zona d'esbarjo i alhora reté les terres, un metre endarrerida respecte aquest. El seu frontal és una gruixuda planxa de ferro rovellat. Al capdamunt es troba l'aixeta de polsador que regula l'aigua que cau a un enreixat de ferro per on desguassa. Damunt la font podem veure l'entrada a la mina, ara protegida amb uns barrots de ferro.


Deixem la font i també l'estació i continuem per la pujada de l'Estació a l'esquerra, tal com hem vingut. Al cap d'uns 150 metres defugim per la dreta el carrer Josep Mª Folch i Torres i per l'esquerra rebutgem també la carretera que puja a Sant Martí Sacalm, nosaltres seguim de front per un ample vial de terra, coincidint amb la Ruta del Carrilet que prenem en direcció Olot. Un cartell ens recorda les normes cíviques.

La Ruta del Carrilet té un traçat total de 57 quilòmetres entre Olot i Girona, sempre seguint el recorregut de l'antic tren de via estreta. Travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. Té un suau pendent, és apte per a vianants i bicicletes, es troba en molt bon estat, condicionat amb nous ponts, baranes i senyalització. La Ruta travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. S'inicia a la Zona Volcànica de la Garrotxa i arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona. La via que antigament unia la Garrotxa i el Gironès permet ara conèixer els recursos naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el castell d'Hostoles i els nuclis urbans d'Anglès, Sant Feliu de Pallerols i Girona, entre altres.


Avancem sense problemes al llarg d'aquest tram ample, planer i ben senyalitzat. De tant en tant disposem d'algun banc per reposar.




Al cap d'uns 2 quilòmetres arribem a una cruïlla de camins; a sota a la dreta ens queda la planta d'embotellament Fonter, recte segueix la Ruta del carrilet.




Nosaltres abandonem la Ruta del Carrilet i aplacem la visita a la font Picant de Fonter per després, ara girem a l'esquerra en direcció oest per una pista ascendent de terra. Un bonic cartell ens assenyala la font de l'Abeurador, el nostre immediat objectiu, a només 140 metres.




Caminem per la muntanya del Serrat de Folguerons en lleugera pujada entre castanyers i altres arbres caducifolis. Al cap de 140 metres som al costat de la font de l'Abeurador, fresca i ombrejada.


6 55'
2,9 Km
241 m
42.0246,2.5810Clica per veure'n la ubicació. Font de l'Abeurador
Bonica font boscana, fresca i ombrejada, tal com podem llegir en un bonic vers gravat en un cartell de fusta, signat per SSB el 2014. Consta d'un muret transversal de pedra del país lligada que també li fa de frontal, d'uns dos metres d'amplada per metre i mig d'alçada i d'una segona paret en angle recte feta amb una filera de lloses que arrecera l'abeurador. Ambdós retenen les terres del damunt. La fresca aigua raja per un broc d'acer inoxidable en forma de teula, cau primer a una llosa on li han practicat un forat allargat i després alimenta el llarg abeurador de pedra que fa uns tres metres de llargada. Disposem de tres banc de característiques diferents: un banc de pedra amb recolza-braços i respatller de fusta, un altre al costat del camí fet de pedra i un últim damunt la font obrat en pedra i respatller de lloses, aquest darrer per a una única persona. El nom de la font està relacionat amb la forma del recipient on cau l'aigua, un abeurador d'animals.



Deixem la bonica font a la dreta i continuem amb la lleugera pujada entre castanyers. Uns 175 metres més amunt som en un encreuament de camins; de moment rebutgem el camí que surt per la dreta i porta a l'església de Sant Marçal de Colomer, nosaltres seguim recte per una pista ascendent durant només una setantena de metres, fins que trobem la font dels Carlins a mà dreta.


7 1h
3,2 Km
276 m
42.0237,2.5784Clica per veure'n la ubicació. Font dels Carlins o del Carlí
Bonica font boscana, amb aigua ben fresca, tal com podem llegir en un bonic vers gravat en un cartell de fusta, signat per S.B.B. el 2012. Queda entre el camí i el torrent, amb unes escales de fusta que ens hi atansen amb facilitat. Es tracta d'una petita construcció isolada en forma de caseta amb teuladeta a dues vessants. Està construïda en obra vista i pedra, és de planta quadrada i fa només mig metre de base per un metre d'alçada. Davant seu arrenquen dues fileres enfrontades de pedres que formen un rec obert per on desguassa l'aigua. El seu frontal queda un xic endarrerit i és on se situa la sortida de l'aigua que brolla generosament per un broc de ferro galvanitzat i cau a una llosa de pedra on reposar les garrafes mentre s'omplen. A la llosa li han practicat un forat allargat per on cau l'aigua quan no hi ha garrafa que ho impedeix i desguassa al torrent a través del rec obert.
L'aigua d'aquesta font és considerada molt bona de gust i és habitual trobar gent omplint-ne garrafes. Durant la nostra visita vam podem xerrar una estona amb un veí d'Amer que estava aplegant aigua i ens ho va confirmar: "Aquesta és l'aigua més bona de tota la contrada, jo la bec de sempre". Per cert que gràcies a aquest amable veí vam poder localitzar una de les fonts més curioses de la zona i que queda a prop d'aquí, la font Pudosa del Colomer.


Fem mitja volta i tornem a la cruïlla de camins que tenim una setantena de metres més avall. Un cop aquí rebutgem el camí que surt d'enfront i ens tornaria per on hem vingut, nosaltres ens desviem a l'esquerra per un camí cimentat cap a l'església de Sant Marçal del Colomer que ens queda a només 200 metres més amunt.


8 1h 5'
3,5 Km
271 m
42.0255,2.5791Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Marçal del Colomer
Situada al petit veïnat del Colomer, una mica més amunt de la Font Picant, era dependent de Santa Maria d'Amer. Tot i que el seu origen és romànic, a causa dels terratrèmols del segle XV va haver de ser reconstruïda. L'obra que ara podem contemplar és en gran part el fruit d'aquella reforma i de la que es dugué a terme de nou al segle XVII, però l'estructura de la nau i part de l'aparell són de la construcció romànica, que es pot recular al segle X o començament del XI.






Deixem l'església a la dreta, de seguida s'acaba l'asfalt i comença una pista ascendent de terra en no gaire bon estat que seguim. Al cap d'uns 180 metres comencem a descriure una corba a l'esquerra. En aquest punt cal abandonar la pista principal i trencar a la dreta per un camí carreter de lleugera baixada que marxa en sentit nord al començament, no confondre amb un corriol estret que surt de més a l'esquerra i es fica dins el bosc. El camí aviat fa un tomb a l'esquerra i s'adreça a l'oest. Només uns 60 metres després ja veurem una petita bassa a l'esquerra del camí, és la curiosa font Pudosa del Colomer.


9 1h 10'
3,8 Km
292 m
42.0261,2.5762Clica per veure'n la ubicació. Font Pudosa del Colomer
La font Pudosa del Colomer és una petita bassa allargada on es pot percebre el mormoleig que fan les bombolles de diòxid de carboni (CO2) i radó en trencar-se a la superfície.
La geologia d'Amer és complexa, és un dels llocs de Catalunya amb més possibilitats de tenir un terratrèmol, doncs el creua una falla encara activa que va produir els grans moviments sísmics de l'any 1427. Mostra d'aquesta activitat i que desprèn curiositat és la font Pudosa del Colomer, que emet gasos de dins la terra.





Desfem els 800 metres que ens separen del camí del Carrilet. Ara estem a la cruïlla, a la dreta ens queda el camí per on hem vingut al començament, a l'esquerra la continuació de la Ruta del Carrilet i enfront la planta embotelladora de l'aigua Fonter i també la font homònima, la nostra següent fita. Així doncs rebutgem els camins de terra que surten a dreta i esquerra i continuem recte en direcció sud-est per un vial cimentat que fa baixada. Una mica més de 175 metres després som en una bifurcació de camins; el camí que surt davant nostre és el que prendrem d'aquí una estona però ara hem d'envoltar en sentit anti-horari les instal·lacions de la fàbrica per conèixer la font Picant, que es troba uns 150 metres més al nord de les oficines. Us recordo que esteu dins d'una propietat privada i a més és una empresa d'alimentació, sigueu curosos i respectuosos amb les normes.


10 1h 35'
5,1 Km
207 m
42.0262,2.5825Clica per veure'n la ubicació. Font Picant de Fonter
La font es troba dins uns jardins romàntics concebuts durant la segona dècada del segle passat. Es tracta d'una gran construcció feta tota ella amb carreus de pedra ben escairats. Queda enclotada uns cinc metres per sota del nivell de l'esplanada arbrada, a recer d'un mur principal on es troba el brollador, de dos altres murs contraposats que arrenquen en angle recte del principal i d'un conjunt d'escales que hi donen accés. Els tres murs sobresurten per damunt de l'esplanada, envoltant la font i protegint-la de la gran alçada.
Presideix la font una gran placa de pedra, d'uns 2,5 per 2,5 metres, amb el nom de la font esculpit, així com la figura d'una dona omplint una gerra d'aigua envoltada de tres ocells. A baix hi ha la sortida de l'aigua mitjançant un gruixut broc d'acer inoxidable tallat a l'esbiaix i a sota un desguàs arran del sòl que està enllosat. Damunt el brollador tenim un banc que serveix també de lleixa per deixar-hi les garrafes.
Possiblement una de les fonts més conegudes de la contrada. Es caracteritza per la seva mineralització dèbil i baixos continguts amb sodi, que fa que tingui un regust picant. Les aigües minero-medicinals carbòniques d'Amer van ser conegudes a partir de l'any 1884. La Font Picant va ser declarada d'utilitat pública l'any 1903 i va esdevenir un lloc de pelegrinatge que va culminar amb el projecte d'una colònia-jardí i la construcció d'un hotel cap a la fi dels anys vint. Tot plegat se'n va anar en orris després de la Guerra Civil. Es va mantenir, tanmateix, la planta embotelladora d'aigua, de la coneguda marca Fonter, que avui dia encara continua l'activitat.
En l'actualitat és un lloc força concorregut on sempre hi ha gent recollint garrafes d'aigua, tant és així que l'Ajuntament d'Amer ha posat un cartell damunt la font advertint que no és permès omplir més de 10 litres d'aigua per persona i dia.


Després de visitar la font Picant sortirem del recinte, ara en sentit horari, i anirem a trobar la bifurcació que hem deixat fa una estona. Aquí defugim la pujada cimentada que per la dreta ens tornaria al camí del carrilet i fem a l'esquerra en direcció a Amer per un camí de terra que s'endinsa en el bosc, és l'anomenat Camí de la Font Picant. Es tracta d'un camí planer que circula en direcció sud-est, en paral·lel amb la Ruta del Carrilet que portem pocs metres per sobre i a la dreta. De fet anem rebutjant algun caminet que hi mena, nosaltres sempre pel més marcat. Durant el primer tram veurem a mà dreta del camí un seguit de petites construccions que son pous, fonts i canalitzacions d'aigua, totes elles derivades cap a la planta embotelladora de Fonter per a ús industrial. A mida que avancem el bosc esdevé de ribera, molt fresc i humit. Quan portem uns 675 metres per aquest camí, cal vigilar a mà dreta, doncs trobarem la font d'en Fàbregues.


11 1h 55'
6,1 Km
203 m
42.0202,2.5902Clica per veure'n la ubicació. Font d'en Fàbregues
La font està adossada al marge de la muntanya, és feta de maons vistos, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per uns quatre de fons, aixoplugada sota una volta. A banda i banda arrenquen dos murets de pedra que retenen les terres. En el mur del fons hi trobem la porta metàl·lica que dóna accés a la mina. A la paret lateral esquerra és on tenim la sortida de l'aigua a través d'un forat a la paret, a sota una pica rectangular d'obra arrebossada recull l'aigua. Al llarg de la paret dreta disposem d'un banc per seure, per sota del qual surt l'aigua sobrant de la mina que va a parar a l'exterior. Malauradament la font es troba en estat de deixadesa; bruta, plena de pintades i no raja.

Continuem pel camí que dúiem, en un ambient molt ombrívol i humit, sota un bosc amb plataners i arbres de ribera. Només un centenar de metres més endavant som al costat d'una discreta font que ens queda a mà dreta, al mateix marge. No conec el nom, l'he anomenat Font Petita dels Capellans per la proximitat amb aquesta reconeguda font.


12

203 m
42.0194,2.5909Clica per veure'n la ubicació. Font Petita dels Capellans
No conec el nom d'aquesta font. Vaig preguntar a uns veïns que aplegaven aigua a la veïna font dels Capellans per si coneixien el seu nom però res, tampoc he trobat cap referència a la xarxa. De moment l'he anomenat Font Petita dels Capellans per la seva proximitat amb aquesta reconeguda font. Es tracta d'una senzilla font, la seva aigua brolla mitjançant un tub de plàstic encastat al marge cau directament al camí.










Seguim. Uns 75 metres més enllà arribem a la font dels Capellans que tenim a mà dreta.


13 2h
6,3 Km
202 m
42.0188,2.5913Clica per veure'n la ubicació. Font dels Capellans
Emblemàtica font, la seva aigua és molt apreciada pels veïns d'Amer que sovint fan una escapada per aplegar-la. Queda arrambada al marge, formada per un muret de pedra lligada de forma còncava on s'hi ubica el brollador i dos bancs, també de pedra, que arrenquen a banda i banda amb dos respatllers que alhora retenen les terres. L'aigua brolla per un broc d'acer inoxidable i cau a un enreixat de ferro per on desguassa per sota del camí al riu Brugent que resta a pocs metres.





Continuem pel camí marcat, acompanyats a l'esquerra pel riu Brugent. Al cap d'uns 400 metres anem a parar a una pista forestal més ampla que ens talla i que fem a l'esquerra, mantenint la direcció sud-est. Passem pel costat d'un magatzem de fusta abandonat. 125 metres més endavant som en una bifurcació que fem a la dreta, de seguida el camí fa un tomb a l'esquerra. Passem entre camps agrícoles, podem veure amb claredat en direcció est l'ermita de Santa Brígida, situada al límit d'un penya-segat. 400 metres després trepitgem asfalt, som al carrer Josep Mª Folch i Torres, molt a prop de l'escola Gaspart de Queralt. Quan arribem a l'avinguda del Far girem a l'esquerra fins trobar l'avinguda Gaudí que ens conduirà directament al monestir de Santa Maria.


14 2h 25'
7,7 Km
185 m
42.0099,2.6020Clica per veure'n la ubicació. Monestir de Santa Maria d'Amer
Monestir benedictí consagrat l'any 949 i que durant els segles següents, fins al segle XIV, va gaudir de gran prosperitat. Els terratrèmols de 1427 i 1428 el van deixar molt malmès, s'esfondraren les voltes i el claustre i moltes dependències monàstiques van quedar destruïdes. L'edifici presenta actualment un aspecte ben diferent al que degué tenir originalment, a causa de les diverses reformes. És un temple de tipus basilical, que està capçat amb un absis central i dues absidioles. Al segle XII s'hi va afegir un cos lateral paral·lel, capçat també amb un absis semicircular que, com els anteriors, presenta decoració de tipus llombard. Després de la destrucció del segle XV es va iniciar un període de reformes successives, especialment als segles XVI i XVII. Es van refer les naus, que s'allargaren, es van substituir els pilars de separació de les naus per conjunts de quatre columnes, i es va sobrealçar l'absis central, generant unes galeries damunt les naus laterals. El claustre no es va reconstruir. Al seu lloc es va bastir, al segle XVIII, la capella dels Dolors. Cap a la fi del segle XVI s'havia construït la capella del Roser.
Amb l'esclaustració, al segle XIX, va passar a mans particulars i l'església va seguir funcionant com a parroquial. L'any 1900 es va remodelar el campanar, obra de Francesc Salvat. Durant la Guerra Civil es va fer servir com a garatge i es va malmetre la portada.
Cal destacar-ne la capçalera de Santa Maria, restaurada modernament, és la part que conserva de forma més íntegra l'aspecte original del temple romànic. Inicialment tenia un absis central flanquejat per dues absidioles. Posteriorment s'hi va afegir un altre absis, amb un tipus de carreuat més gran i regular. Tots quatre presenten arcuacions i lesenes de tipus llombard.


Travessem el bonic carreró cobert que ens porta al carrer Narcís Junquera.




Aquest carrer ens aboca a la plaça de la Vila, on hem començat la caminada i que donem per ben finalitzada.


F 2h 30'
7,9 Km
183 m
42.0092,2.6030Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Vila (Amer)

Inici i final de la Ruta d eles Fonts d'Amer.