Itinerari:

0

0h

0 Km

52 m

41.3134,1.9864Clica per veure'n la ubicació.

Carrer del Riu Llobregat (Gavà)

Estem situats al capdavall del carrer del riu Llobregat, just on acaba l'asfalt. Comencem caminant per una pista que arrenca per la dreta i baixa a buscar la riera de Sant Llorenç, la qual assolim de seguida. Veurem que a mà dreta hi ha unes bigues de ferro clavades al terra per impedir el pas dels vehicles, nosaltres continuem a l'esquerra pel mig de la riera, però al cap d'una trentena de metres l'abandonem i trenquem a la dreta per un ample camí ascendent. Uns 50 metres més amunt arribem a un encreuament; de tots els camins prenem el que surt per la dreta, barrat amb una cadena. El nou camí marxa en direcció sud-est cap a la masia de Can Tries. Doncs quan portem caminats uns 100 metres des de la cadena, ja veurem a sota nostre i a mà dreta la font de Can Tries, la primera d'avui.

1

5'

0,3 Km

47 m

41.3141,1.9880Clica per veure'n la ubicació.

Font de Can Tries

El que veiem avui dia és un doble i robust mur de pedra lligada, amb una obertura allargada entremig. En una de les bandes s'hi ubica la sortida de l'aigua a través d'un curt tub de plàstic situat a la part baixa. No disposa de pica, quan raja, l'aigua cau directament al terra. Malauradament la font i l'entorn es troba deixat i brut, ple de vegetació que colga el mur i molta brutícia arreu.
Aquesta font té un valor simbòlic molt especial per a la barriada. Molts veïns recorden que, els primers anys, quan el barri tot just s'havia començat a edificar, en ple franquisme, al marge de la legalitat i sense els serveis bàsics essencials, l'aigua d'aquesta font era un element indispensable per cuinar i beure.
La font és la sortida d'aigua d'una antiga mina excavada sota terra a finals del segle XVIII, i que subministrava aigua a un molí fariner avui desaparegut. També va subministrar aigua, durant dècades, al poble de Gavà, fins que fou abandonada als anys quaranta del segle XX. L'aigua d'aquesta mina, segons els antics, era la més bona de tota la contrada. Part de la mina va ser destruïda a inicis del segle XXI per construir la gran bassa de laminació, però en aquest punt hom va obrir una petita sortida que permet fluir l'aigua. Antigament, aigües avall, hi havia hagut una altra sortida que fornia d'aigua al barri de Can Tries, d'aquí el nom de la font.

Desfem els 175 metres que ens separen de la riera que acostuma a baixar eixuta, també recuperem la pista forestal que hem pres al començament i que ara fem a la dreta, en direcció nord-oest. 325 metres més endavant obviem un camí que surt per la dreta i uns 200 metres després trobem una cadena que barra el pas als vehicles. Voregem la cadena i continuem, de seguida travessem la riera i comencem a pujar. 300 metres més amunt passem a frec de Can Roig, una vella masia que ens queda enlairada a la dreta que va prendre el nom dels seus propietaris als segles XVII i XVIII. Només un centenar de metres més enllà abandonem la pista i trenquem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc en sentit més aviat nord-oest. Al cap de ben poc enllacem amb un camí ample que fem a la dreta i uns 100 metres més ja som davant de la capella de la Mare de Déu de la Salut de Ca n'Amat (41.3178,1.9767)Clica per veure'n la ubicació. .

Deixem la capella a l'esquerra i continuem uns metres més, fins que siguem en una esplanada amb una casa a la dreta i una altra més gran enfront; som als jardins de la propietat de Ca n'Amat (41.3185,1.9766)Clica per veure'n la ubicació. , coneguda també com la Colònia de Ca n'Amat, una finca particular però que permet el pas de vianants i ciclistes. Sigueu respectuosos.

Ca n'Amat és un mas catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Conjunt de construccions: masia, capella i edifici de colònies. Cal destacar l'edificació principal, la masia, de planta rectangular i tres altures, planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una distribució simètrica i es troba decorada amb un rellotge de sol i esgrafiats amb elements geomètrics. A la llinda de la porta d'entrada es pot llegir la inscripció "Joan Amat i Ros, 1741". És destacable la galeria de petits arquets de mig punt situats a les golfes.

Tal com hi hem arribat, defugim de moment el camí que se'n va per l'esquerra i fem a la dreta durant escassos 25 metres. A la dreta ens queda la casa més modesta i per l'esquerra arrenca un camí carreter i descendent que seguim. Passem per sota de la casa principal.

El camí marxa en sentit nord-oest i baixa a buscar la riera de Sant Llorenç, la qual travessem uns 250 metres més avall. 75 metres més endavant, just quan el camí principal comença a descriure un revolt a la dreta, cal abandonar-lo i continuar per un senderó que surt de front, assenyalat amb franges grogues.

    El senderó és força planer i es fica dins el bosc, anem remuntant lleugerament la riera de Sant Llorenç que ens acompanya uns metres a l'esquerra. Uns 190 metres més enllà arribem a una petita clariana amb un cartell que ens adverteix que l'aigua no té les suficients garanties sanitàries. A mà esquerra tenim unes escales fetes de pedra que ens baixen a la llera de la riera, a l'altra banda de la qual ens espera la font del Mas Vilar.

2

35'

2,2 Km

101 m

41.3198,1.9721Clica per veure'n la ubicació.

Font del Mas Vilar

És al final d'una petita mina d'uns 8 metres de longitud excavada a la terra que recull l'aigua filtrada al turó de Rocabruna. Per la forma constructiva, sembla ser que va ser oberta a finals del segle XVIII, i la font restaurada el 1936. La font queda delimitada per dos murets de pedra enfrontats, el de l'esquerra fa de respatller a un banc per seure. L'aigua raja per un curt broc de ferro i cau a un petit bassal de forma irregular. La placa de terrissa situada al capdamunt de la font va ser iniciativa de l'Escola de Ceràmica de Gavà. Hi podem llegir el nom de la font i un consell que convida a respectar l'indret: "Beveu, i que l'aigua us doni salut i alegria, però respecteu la propietat com si fos vostra. Any 1924". Al peu hi ha els logos de la Unió Muntanyenca Eramprunyà i del Grup Ecologista Quercus, així com l'any 2008 que correspon a l'últim arranjament. Al capdamunt del frontal tenim la resta d'un cartell blanc amb lletres blaves on hi figura el nom de la font.
Als anys vuitanta havia quedat colgada de fang i terra, fins que al llarg del 2008 els voluntaris del Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà la van retrobar, netejar i condicionar, per donar-l'hi el magnífic aspecte que té avui en dia.

Vista aquesta font reculem el prop de mig quilòmetre que ens separa dels jardins de Ca n'Amat. Aquí a l'esquerra ens queda la casa més modesta del conjunt i també el camí per on hem vingut al començament, a la dreta tenim la casa principal de Ca n'Amat.

Continuem per un ample camí planer que surt davant nostre en direcció més aviat nord-oest. Passem entremig de la finca; a l'esquerra deixem uns jardins romàntics amb una font ornamental, diferents bancs i també el que sembla una boca de mina, a la dreta hi ha una pista de tennis i la piscina. Al cap d'uns 300 metres defugim un camí que surt per l'esquerra i a continuació també rebutgem un corriol ascendent que arrenca per l'esquerra, nosaltres sempre per la pista principal, durant uns 150 metres més. Aquí trobarem un pilonet de pedres a mà esquerra que ens assenyala el caminet per anar a la font del Ferro. Així doncs abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un corriol ascendent que en menys d'una quarantena de metres ens aboca a una petita esplanada dins el bosc presidida per la font del Ferro.

3

55'

3,3 Km

132 m

41.3189,1.9715Clica per veure'n la ubicació.

Font del Ferro

La font queda adossada al marge, el seu frontal és fet d'obra arrebossada i només queda visible la part central, la resta és coberta d'heures. L'aigua brolla per la part baixa a través d'un gruixut broc de ferro i cau directament al terra formant un bassal de color marronós. Al capdamunt del frontal hi ha un mosaic de rajoles representant la figura de la Mare de Déu de la Salut i a sota seu un cartell blanc amb el nom de la font en lletres blaves.
Aquesta font és un emblema de la muntanya de Gavà i no deixa de ser visitada. La seva aigua, que en filtrar-se per la muntanya ha travessat els filons de ferro, és ferruginosa i presenta un color marró, propi del mineral i rocam d'aquesta muntanya. Segons diuen, té propietats curatives. Va ser analitzada per primer cop pel doctor Francesc Sanponts, l'any 1791. Aquest científic il·lustrat va ser el primer que va construir una màquina de vapor a Catalunya.
La font raja molt poc, diuen que sempre ha estat igual però que no s'ha vist mai seca. Ja se'n parla en un document de l'any 1791 en què concretament es fa referència a les propietats medicinals de l'aigua de la font i es diu que era reconeguda de molt antic per les seves propietats, tot i que afirma que, malauradament, si se'n bevia massa feia mal de cap. A més, deia que l'havia fet un pastor, i que abans l'aigua es conduïa per teules. També indica que molt a prop hi havia una altra font. Malauradament, en aquell moment, no acostumaven a demanar permís per fer les coses, i la font està molt a prop de la masia de Ca n'Amat, els propietaris de la qual no volen que s'hi intervingui.
L'any 2001, el Grup ecologista Quercus, va analitzar la possibilitat de restaurar la font del Ferro, pel seu valor faunístic i històric.

Baixem de nou a la pista principal i la reprenem a l'esquerra en sentit nord-oest. Anem guanyant alçada poc a poc per una pista assolellada que de mica en mica es va adreçant al sud-oest. Al cap de 600 metres rebutgem un corriol ascendent que surt per l'esquerra (de seguida el vindrem a buscar) i continuem uns 25 metres més, fins a un encreuament de camins amb un pal informatiu. En aquest punt obviem la pista principal que se'n va per la dreta i agafem un caminet que surt per l'esquerra, seguint les característiques franges blanques i vermelles corresponents al GR-92. El camí s'endinsa en el bosc en direcció sud-oest i lleugera pujada, resseguint un petit torrent secundari que ens acompanya a la dreta. Un centenar de metres més amunt trobarem un cartell que ens adverteix que l'aigua no té prou garanties sanitàries. Som damunt la font de la Salamandra, la qual ens espera a la llera del torrent. Unes escales picades a la pedra ens permeten baixar-hi amb comoditat.

4

1h 10'

4,1 Km

174 m

41.3180,1.9639Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Salamandra

La font es troba ubicada en una clotada del torrent. Es tracta d'una petita construcció en forma de caseta a dues vessants, està feta d'obra i pintada de blanc. L'aigua brolla per la part de baix del frontal a través d'un broc de ferro i cau a un bassal arran del terra des d'on desguassa al torrent. Està decorada com una bigarrada capelleta amb una imatge del Sagrat Cor al capdamunt del frontal. L'interior de la font és ple de flors i d'algunes joguines de criatura portades per la gent com a promesa.

Pugem les escales i ens situem de nou al corriol; a la dreta pujaríem al veïnat de Bruguers, nosaltres fem a l'esquerra i baixem els poc més de cent metres que ens separen de la pista per on hem vingut de Ca n'Amat. Defugim d'anar cap a l'esquerra on un entramat de pistes ens atansaria a la carretera de Begues, nosaltres prenem la pista a la dreta però escassos 25 metres, fins que trobem un senderó ascendent que arrenca per la dreta. Així abandonem la pista i engeguem per aquest nou corriol que s'enfila en el bosc. El camí, malgrat no està assenyalat, està ben fresat i és fàcil de seguir, va guanyant alçada lleugerament alhora que serpenteja, però mantenint la direcció sud-est. Anem obviant algun caminet que ens surt al pas, nosaltres sempre pel més marcat. Quan portem uns 850 metres per aquest camí, s'acaba la pujada al mateix temps que se'ns obren àmplies vistes a llevant.

Aquí deixem un camí a l'esquerra i 200 metres més avall en defugim un altre també a l'esquerra alhora que el camí fa un tomb a la dreta i ens encarem al sud-oest. Trobem un cartell que ens adverteix del perill d'entrar a les mines que trobaren tot seguit. Immediatament passem a frec d'un respirador de la mina que deixem a la dreta i una cinquantena de metres més avall som al costat de la boca nord de les mines de Rocabruna.

Compte! Abans de la boca de la mina i a mà dreta hi ha un gran pou descobert.

5

1h 35'

5,4 Km

180 m

41.3158,1.9732Clica per veure'n la ubicació.

Mines de Rocabruna (Boca nord)

L'explotació minera dels turos pròxims a Gavà ve de lluny. N'ha proves arqueològiques dels ibers com els primes miners. Continuaren els romans que seguiren els treballs per extreure'n els metalls. A l'edat mitjana els terrenys estigueren sota el domini del senyor d'Eramprunyà . El mètode tecnològic per treure el ferro de les roques era la farga catalana, al 1068 ja es documenta una farga per extreure el ferro al nucli antic de Gavà.
L'explotació va continuar en diferents èpoques. El 1878 foren abandonades fins una altra etapa que va durar de 1885 fins 1908.
L'última fase d'explotació data de 1940 i 1950, la família de Francesc Cambó va comprar els terrenys del turó de Rocabruna i va fundar l'empresa Ferrominera Catalana propietat del gendre d'en Francesc Cambó, en Ramon Guardans. Aquesta empresa va rellançar l'explotació, construint casetas pels obrers, túnels, vies, vagonetes i una tremuja que encara es conserva a l'actualitat. Les mines estigueren en funcionament fins la segona meitat dels anys 50, les galeries que es conserven són les d'aquesta darrera època.

Continuem. Deixem la mina a la dreta i seguim pel camí marcat. Al cap de 200 metres abandonem el nostre camí que duu al veïnat de Bruguers i trenquem a l'esquerra en lleugera baixada i direcció sud-est. Uns 225 metres més avall tornem a trobar cartells d'advertència del perill que comporten les mines alhora que som en un encreuament; defugim d'anar cap a l'esquerra a veure l'altra boca de la mina i prenem el brancal de la dreta que 175 metres més avall ens aboca a una ampla pista forestal que ens talla. A la dreta aniríem a la carretera de Begues, nosaltres la prenem a l'esquerra. Cal que anem en compte, doncs 175 més enllà trobarem a mà dreta un petit corriol descendent amb una marca en un arbre que ens assenyala la font del Fangar. Només cal que baixem 35 metres pel corriol arranjat amb escales de pedra i serem a la riera del Fangar, just a l'altra banda ens rebrà la font homònima.

6

1h 50'

6,2 Km

128 m

41.3136,1.9738Clica per veure'n la ubicació.

Font del Fangar

Es tracta d'una petita font emplaçada a la riera del Fangar de qui rep el nom. Una paret de pedra lligada adossada al marge reté les terres. A banda i banda arrenquen dos murets més baixos i contraposats; en el de la dreta és on s'hi ubica la sortida d'aigua mitjançant un broc de ferro situat a la part baixa, el muret de l'esquerra fa de respatller a un banc de pedra per seure.
Damunt del brollador tenim el nom de la font gravat al mateix frontal i al mig de la paret principal hi ha una rajola de terrissa amb un vers del poeta noucentista local Marian Colomé que va escriure l'any 1938, diu així: "Per entre la molsa de tacte bla i fi, la font d'aigua dolça treu prim rajolí."
El Grup Ecologista Quercus és qui va arranjar la font l'any 2012. Avui dia es troba un xic deixada i gairebé colgada per la vegetació.

Pugem de nou a la pista i la reprenem a la dreta. Encara no 100 metres més endavant trenquem a la dreta per un caminet descendent que marxa en sentit sud. Només una vintena de metres més avall trobarem a mà esquerra i a peu de terra una rajola amb el nom de la font de l'Avellanosa. Doncs la font queda just per sota del camí a mà esquerra, en una clotada del torrent del Fangar. S'hi accedeix baixant unes escales artesanals molt malmeses.

7

1h 55'

6,3 Km

120 m

41.3141,1.9746Clica per veure'n la ubicació.

Font de l'Avellanosa

La font queda en una clotada del torrent, formada només per quatre pedres adossades al marge i un broc de ferro situat a la part de baix per on brolla l'aigua que forma un petit bassal al terra i desguassa directament al torrent. Damunt del brollador hi ha una rajola de terrissa amb el nom de la font.
Aquesta font va ser restaurada l'any 2007 pels voluntaris del Grup Ecologista Quercus.

Reculem la quarantena de metres que ens separen de la pista de Ca n'Amat que reprenem tal com l'havíem deixat, a la dreta. A continuació, tant sols una trentena de metres més endavant, trobarem un eixamplament del camí, des d'on arrenca per l'esquerra un corriol ascendent que ens duu, 65 metres més amunt, a peus d'una curiosa construcció. Es tracta de la tremuja de les mines de Rocabruna.

8

2h

6,4 Km

139 m

41.3149,1.9741Clica per veure'n la ubicació.

Tremuja de les Mines de Rocabruna

Aquesta tremuja fou construïda cap als anys 40 del segle passat per l'empresa Ferrominera Catalana i va estar en funcionament fins la segona meitat dels anys 50.
Les tremuges eren estructures situades al final de les mines en les quals s'acumulava el mineral extret. El mineral que s'extreia a les galeries es feia baixar a través de vagonetes que circulaven sobre els rails i s'abocava el contingut a la tremuja, on quedava acumulat. Després es buidava el contingut que era carregat en carros situats al camí de Ca n'Amat, en una cota inferior.

Un cop hem vist aquesta tremuja, emprenem la tornada definitiva. Baixem de nou a la pista i la prenem a l'esquerra, en sentit nord-est. Uns 350 metres després arribem a una trifurcació; el camí de més a l'esquerra ens duria prop de la font del Ferro, el del mig condueix a Ca n'Amat, nosaltres agafem el que surt més a la dreta, en lleugera baixada i mantenint la direcció que dúiem. Un centenar de metres més avall deixem a l'esquerra el corriol per on ens hem atansat a Ca n'Amat al començament de l'excursió. A partir d'aquí hem de seguir la pista i ens durà, un quilòmetre més enllà, al carrer del riu Llobregat, on tenim estacionat el vehicle

F

2h 20'

7,8 Km

52 m

41.3134,1.9864Clica per veure'n la ubicació.

Carrer del Riu Llobregat (Gavà)

Inici i final del recorregut.