Itinerari:

0

0h

0 Km

731 m

41.7495,2.1141Clica per veure'n la ubicació.

Carrer Sant Francesc (Castellterçol)

Al final d'aquest carrer trobem un munt de cartells de fusta, un damunt de l'altre, que ens assenyalen diferents indrets. Un d'ells ens indica el nostre objectiu avui, la font de la Blada.

En aquest punt engeguem per una pista de terra que marxa en direcció oest però immediatament som en una bifurcació; abandonem la pista principal que puja per l'esquerra cap a la Creueta i fem pel camí que surt per la dreta, entre conreus i una mica de bosc. Al cap de 150 metres veiem a mà esquerra un dels tres Oratoris que queden en peu.

Dels Oratoris hi ha molt poca documentació. Es pensa que, en l'època de creixement del poble, entre els segles XVII, XVIII i XIX, es van utilitzar per a ubicar-hi els misteris del Via-Crucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús. La primera i l'última s'acostumaven a resar dins l'església parroquial. Així que, la resta, potser eren en aquest camí dels afores de Castellterçol, entre l'anomenada Era de Cal Campana i la casa de Salavert. La gent gran del poble almenys en recorden sis. Però s'han anat fent malbé i ara en queden només tres dempeus.

Seguim pel planer camí durant només 250 metres i serem al costat de la font del Viver que ens espera a l'esquerra, ombrejada per uns magnífics plataners centenaris.

1

5'

0,3 Km

720 m

41.7515,2.1130Clica per veure'n la ubicació.

Font del Viver

Diuen que és molt antiga, neix al repeu del marge de la muntanya, sota dos enormes plataners centenaris.
És una font secular de les que es diuen de bassal, una surgència que acaba formant un toll. La construcció està formada per un mur central rematat amb una llarga llinda de pedra amb la data 2004 esculpida i altres dos murs que arrenquen a banda i banda en angle obert minvant l'alçada. El conjunt de murs emmarquen la cisterna de captació, retenen les terres i alhora delimiten l'espai que està empedrat. El frontal de la font, on hi ha la sortida de l'aigua, està obrat amb pedres de mida petita i regulars, mentre que la resta d'ambdós murs son pedres de mides molt diferents.
L'aigua raja regulada per una aixeta moderna per tal d'aprofitar-la millor i cau a una pica allargada de pedra buidada que descansa directament al terra. Al costat de l'aixeta hi ha un broc d'acer inoxidable que serveix de sobreeixidor. Al capdamunt de la font tenim una llosa plana que destaca vers les demés on hi ha gravat el nom de la font.
Un parell de bancs per seure disposats a banda i banda de la font ens permeten descansar a l'ombra dels plataners. Un lloc perfecte per prendre el sol, fer un berenar o gaudir d'una estona de lectura relaxant. A sobre de la font hi ha una esplanada amb una taula de pedra per facilitar als visitants l'estada a la font.
El grup de voluntaris que ja fa anys arranja indrets i fonts del poble, l'any 2015 va dedicar el treball a recuperar aquesta font i els tres oratoris que queden, la qual cosa se'ls ha d'agrair, doncs contribueixen a augmentar i enriquir el nostre patrimoni.

Reculem els 250 metres que ens separen de la pista i la reprenem a la dreta. 225 metres més amunt rebutgem un camí que surt per l'esquerra a buscar uns dipòsits d'aigua municipals i 375 metres després ja som a les envistes de la popular Creueta, però nosaltres ara no ens hi apropem, farem una volta per assolir un excel·lent mirador que hi ha més amunt.

Compte, tal com hem arribat, defugim un camí planer que arrenca davant nostre en direcció nord/nord-est i se'n va cap a la Ginebreda i la font d'en Prat de la Riba, també aplacem la visita a la Creueta que veiem clarament d'aquí estant, a la nostra esquerra. Nosaltres ens enfilem per un corriol que surt entre els dos esmentats, en direcció més aviat nord. Uns 150 metres després, un cop hem passat un clap d'arbres, el camí fa un gir de 180º i una cinquantena de metres més enllà som en un punt estratègic des d'on es gaudeix d'àmplies vistes (41.7534,2.1085)Clica per veure'n la ubicació. .

Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol. Des d'aquesta alçada, l'altiplà del Moianès se'ns presenta esplèndid; al fons de tot destaca el massís del Montseny.

Tal com estem, el camí segueix per la dreta en baixada constant i alguna giragonsa durant uns 200 metres fins que anem a parar a una ampla pista de terra que ens talla; a l'esquerra tornaríem a Castellterçol passant per la Creueta, nosaltres l'agafem a la dreta. La pista gairebé no presenta desnivell i serpentejant en direcció més aviat nord-oest. Sense cap entrebanc ni distracció, al cap d'uns 900 metres som a la part de dalt de La Codina (41.7565,2.1005)Clica per veure'n la ubicació. .

Masia situada en el sector central-occidental del terme de Castellterçol, a ponent de la vila. Es tracta d'una petita masoveria, un exemple de mas senzill amb diferents afegits. Des del camí hi podem observar alguna finestra que podria tenir certa antiguitat.

A mà esquerra veiem un pal informatiu que ens assenyala la font de la Blada a l'esquerra, passant pel camí de la Codina. Podríem anar-hi per aquí però nosaltres seguirem recte per tal d'allargar una mica la passejada i conèixer una mica més de territori.

Com ja hem dit, continuem recte per l'ampla pista que ara marxa en sentit oest. Passem per sota dels Terrers de la Codina.

Uns 350 metres des del trencall de la casa, el camí descriu un revolt a la dreta. Unes bales de palla ben arrenglerades ens criden l'atenció pel contrast de colors amb el blau intens del cel i la verdor dels arbres.

Immediatament som en una bifurcació; defugim el brancal de la dreta i fem pel de l'esquerra que baixa a buscar el sot del Pla de les Forques, el qual travessem a gual 140 metres més avall. Un cop a l'altra banda, el camí descriu una corba a l'esquerra i s'adreça al sud-oest. Cal estar atents, doncs exactament 275 metres des de que hem creuat el torrent, trobarem a mà esquerra un pas per salvar un filat electrificat que protegeix el bestiar.

Abandonem la pista que segueix el seu recorregut cap a Vilanova i trenquem a l'esquerra (hem d'obrir el filat i tornar-lo a tancar), seguint bosc a través al començament, però sempre en direcció sud/sud-oest. De seguida trobarem un corriol descendent que seguirem i ens abocarà, escassos 200 metres més avall, al torrent de l'Argemira o de Vilanova segons quin mapa es miri. L'entorn, de cop s'ha transformat d'una forma màgica en un lloc fresc, humit, amb una vegetació singular. Davant nostre, a l'altra banda del torrent, ens queda l'espectacular font de la Blada, sota una abrupta paret rocallosa. A mà esquerra, una mica més amunt del torrent, hi ha un petit però simpàtic gorg.

Val la pena veure la font des d'aquesta llera per tenir més amplitud i poder-la fotografiar bé. Després travessem el torrent i l'admirem amb més detall.

2

55'

3,5 Km

670 m

41.7562,2.0925Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Blada

La font està emplaçada en un racó fascinant, sota una paret abrupta i per sobre del torrent. No té un raig concret. De fet, es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques. Amb els anys han anat creant una paret de pedra tosca i excavat una mena de piques arrodonides on es queda l'aigua embassada. A la primavera hi pengen les falgueres i a l'hivern, si fa prou fred, l'efecte és espectacular, els degotalls es gelen i formen uns caramells de gel, com un petit orgue d'estalactites.
La font principal té un recipient natural on l'aigua cau més constantment, podem beure'n gràcies que sempre hi ha un got per fer-ho.
En un racó més a l'esquerra i una mica enlairat disposem d'una taula i pedres formant com unes cadires improvisades. També, a la paret sempre verda, hi ha un mosaic de rajoles de ceràmica amb la imatge de la Verge de Montserrat.
Rep el nom de Blada en referència als arbres que hi ha al seu voltant. La blada és un arbre caducifoli de la família de les aceràcies.

Després de visitar aquest bonic racó, continuem pel corriol que arrenca a l'esquerra de la font, travessa l'esplanadeta on hi ha la imatge de la verge de Montserrat i segueix avançant en lleugera pujada i direcció est, per dins el bosc i en paral·lel amb el torrent que ens acompanya a l'esquerra. Una mica més de 175 metres després enllacem a l'esquerra amb un altre camí. Un vell cartell de fusta ens recorda d'on venim. Al cap de 150 metres travessem el torrent de l'Argemira i seguim per un corriol que s'enfila i alhora s'allunya del torrent. 150 metres més endavant anem a parar a un camí més ample i planer que ens talla, amb un altre cartell que ens assenyala la font de la Blada en sentit contrari al nostre; a la dreta aniríem a l'Argemira, nosaltres el prenem a l'esquerra. Mentre avancem, a la nostra esquerra i a l'altre banda del torrent, s'albira la masia de La Codina.

Quan portem uns 375 metres per aquest camí, arribem a una bifurcació; defugim el camí de l'esquerra que és l'accés a la masia La Codina i seguim pel de la dreta. De seguida travessem el torrent de la Codina, passat el qual comencem a guanyar alçada poc a poc, marxem en direcció est. 175 metres després passem a frec d'una basseta que ens queda al marge dret del camí.

Circulem pel camí conegut com de la Codina. Passats 350 metres i després d'una marrada dreta-esquerra sortim a una ampla pista forestal que ens talla, amb un pal informatiu; a l'esquerra tornaríem a fer el recorregut inicial, ara fem a la dreta, en sentit sud-est, durant uns 75 metres, fins que arribem a una trifurcació; rebutgem els dos brancals que surten per la dreta i ens enfilem per l'esquerra per damunt de les margues grisoses cap a la Creu de Sant Fruitós, coneguda popularment com la Creueta (41.7525,2.1088)Clica per veure'n la ubicació. i situada al mig del Collet de Sant Fruitós.

En aquest lloc hi ha un petit pedestal de pedra amb una creu al capdamunt. És molt senzilla i a simple vista no hi ha res més, però el veritable tresor del lloc és el paisatge.

Creuem el collet i agafem la pista a la dreta que ens durà de tornada al punt de partida.

F

1h 30'

5,8 Km

731 m

41.7495,2.1141Clica per veure'n la ubicació.

Carrer Sant Francesc (Castellterçol)

Inici i final d'aquest curt recorregut.