Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-283 (Osona)

Itinerari:

0 0h
0 Km
621 m
41.8467,2.2171Clica per veure'n la ubicació. Camp de Futbol (Tona)

Situem-nos a l'aparcament de les instal·lacions esportives municipals de Tona. Des d'aquí seguim a peu per un camí asfaltat que circula pel costat del camp de futbol que ens queda a mà esquerra. De seguida s'acaba l'asfalt, al mateix temps que som en una bifurcació de camins; prenem el que surt per la dreta. Al cap d'uns 200 metres deixem a l'esquerra un camí que es fica en una propietat privada, 100 metres després obviem a l'esquerra un altre accés al mas i 100 metres més enllà passem a frec del Mas el Vilar (41.8423,2.2120)Clica per veure'n la ubicació. que deixem a l'esquerra.

Com en molts d'altres, l'autosuficiència s'ha transformat en una explotació intensiva del sector porcí en les granges dels voltants. Per això, cal molta aigua i camps on abocar els purins.


Uns 200 metres més enllà travessem el torrent de la font Tordera i un centenar de metres després ens endinsem en el típic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.

El pendent ha provocat la pèrdua del material superficial fèrtil de color bru i ha quedat al descobert el paquet de roques sedimentàries carbonatades, lutites calcàries, amb un contingut entre el 35-65% d'argila. Són les margues de Vic, que afloren extensament a la plana, als turons i als relleus propers. Són un paquet que es va sedimentar al fons marí sense oxigen (per això no hi ha colors rogencs), amb una gruixària màxima de 600 m i de color gris. Contenen molts fòssils marins. Les margues són roques toves, fàcilment alterables de forma física i química, formades per materials fins, llims i argiles. Tenen poca compacitat i es desengranen, erosionant-se fàcilment.


Seguidament descrivim una marrada a l'esquerra i abans de 200 metres som al pla de l'ermita de Sant Miquel de Vilageliu.


1 25'
1,2 Km
664 m
41.8392,2.2096Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Miquel de Vilageliu
Petita esglesiola. És una construcció amb elements romànics característics, de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. A la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà.
La capella existeix des d'abans del 948. El primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de Vil·la Gerille. Entorn l'any 1080, en temps d'Hug Dalmau, es renovà l'església, fent-se la capçalera i la nau, i ja en segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.


A un centenar de metres ens queda el Mas Vilageliu (41.8385,2.2102)Clica per veure'n la ubicació. .

És un dels masos més antics del poble, documentat fa més de mil anys, concretament des del 948. És un gran casal de planta quadrada amb coberta als quatre vents aràbiga, té l'aspecte d'antiga fortalesa amb finestrals i elements d'època gòtica. El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es convertí en Vilageliu durant els dos darrers segles.












Vista la recuperada ermita, continuem per una pista asfaltada que surt del seu davant en direcció ponent. Uns 300 metres més endavant trobem una bifurcació que fem a l'esquerra per un ample vial descendent, també asfaltat. Al cap d'una cinquantena de metres, poc abans d'arribar al torrent de Güells o riu Congost, deixem un camí a la dreta que porta a la font del Trial (d'aquí una estona l'agafarem) i trenquem a l'esquerra per un camí de terra prou evident que marxa per dins el bosc, en paral·lel amb el torrent que ens acompanya a la dreta. Aquest camí segueix l'itinerari de l'antiga via romana que pujava a Collsuspina. Només cent metres més endavant serem damunt la font de Sant Miquel que ens resta sota els nostres peus i a mà dreta, entre el camí i el torrent. Un caminet descendent que arrenca per la nostra dreta ens baixa a una petita esplanada on ens espera la font.


2 35'
1,7 Km
660 m
41.8381,2.2064Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Miquel
Fonteta boscana presidida per una elegant placa de ceràmica. Es troba a escassos 6 metres de la llera esquerra del riu Congost, adossada al marge del camí mitjançant una petita paret de pedra lligada. A la part baixa és on se situa el brollador, un broc de ferro per on raja l'aigua que cau directament al terra i s'escola fins el riu. Es tracta d'una deu important, donat que gairebé sempre podem comptar amb un bon doll d'aigua. Sobre del broc, un mosaic fet amb rajoles de ceràmica ens recorda el nom de la font i a la vegada hi podem veure un dibuix de l'ermita. També hi ha la data setembre 1981.








Uns metres més amunt de la font, el riu forma un petit salt d'aigua.



Tornem al camí i el reprenem tal com l'havíem deixat. Escassos 100 metres després, a la nostra dreta se'ns apareix el vell aqüeducte de Vilageliu.


3 40'
1,8 Km
655 m
41.8379,2.2074Clica per veure'n la ubicació. Aqüeducte de Vilageliu
Petit aqüeducte d'un sol arc que salva el desnivell sobre el riu Congost en el punt on hi ha una atractiva gorja que dóna més interès a la contrada. No és tan espectacular com l'aqüeducte de Sala-d'heures, el més atractiu d'Osona però, tot i així val la pena de veure'l, més que res per la bellesa de l'entorn.
Ha estat restaurat i recuperat en part no fa massa temps, doncs es pot veure en un extrem de l'arc, un dels contraforts consolidats al fons de la gorja d'aspecte modern. Potser, quan es va rehabilitar la propera ermita de Sant Miquel de Vilageriu el 1979 van aprofitar per refer també l'aqüeducte. Amb tot, la natura continua fent de les seves i avança per poder fer-se'l seu una altra vegada.
Sembla ser que podria ser medieval, creat paral·lelament a l'església de Sant Miquel per portar aigua a la gran pairalia annexa, encara que algunes fonts diuen que podria ser d'origen romà per la presència d'una antiga via romana a la contrada.











Un caminet ens apropa a la seva part alta, per on podríem creuar-lo, tot i que no ho recomano. Un altre caminet davalla fins el riu, però avui baixava ple i no vam gosar travessar-lo per accedir a la seva base.




Retrocedim els prop de 200 metres que ens separen de la pista asfaltada, la qual creuem i engeguem per un camí de terra que surt a l'altra banda. El camí, ben fressat, avança en direcció oest. Al cap d'uns 250 metres som molt a prop del riu Congost alhora que comencem a trobar uns cartells que ens anuncien que som en una zona habilitada per practicar el trial. Òbviament, a l'estar dins d'una àrea de trial, els camins, corriols i trialeres sovintegen i fan que no sapiguem quin d'ells triar. Dir-vos que nosaltres remuntem el riu per la seva llera esquerra. Al cap de només 75 metres ens trobem davant la font del Trial que ens resta a l'altra banda del riu. Podem creuar-lo a gual si no baixa massa ple.


4 50'
2,4 Km
680 m
41.8382,2.2020Clica per veure'n la ubicació. Font del Trial
Bonica font situada al marge dret del riu, formada per una paret de forma sinuosa que reté les terres i un banc corregut, tot obrat en pedra del país lligada. L'aigua brolla generosament per dos brocs de plàstic situats a dos metres de distància i a dos pams del terra. L'aigua d'ambdós cau directament al sol rocallós i s'escola fins desguassar al riu. Damunt el brollador de l'esquerra hi tenim una placa de pedra amb el nom de la font gravat i la data 2012, possiblement l'any de la seva construcció o restauració.









Travessem el riu i reprenem el caminet en direcció més aviat nord-oest. Passats una cinquantena de metres creuem altre cop el riu. El camí principal guanya alçada poc a poc mantenint la direcció nord-oest, per dins el bosc i pel mig de la zona de trial. Una mica més de 200 metres després d'haver deixat el riu enrere sortim del bosc al mateix temps que anem a parar a un camí transversal i planer que ens talla i que prenem a l'esquerra, en sentit més aviat sud-oest. De seguida passem a frec de Can Serarrols (41.8388,2.1993) que ens queda a l'esquerra. Si mirem enrere podem gaudir d'una àmplia panoràmica; a la dreta Can Serrarols i enlairada a l'esquerra Mas Güells.




200 metres més enllà arribem a un encreuament de camins; rebutgem tant el brancal que surt d'enfront com el que se'n va per la dreta a buscar la carretera i prenem el que engega per la nostra dreta immediata, fent gairebé un canvi de sentit. Anem en direcció nord per un camí molt bonic, amb el sòl de pedra i les vores herbades, sembla talment que s'hagi fet expressament, però és natural. 275 metres més endavant rebutgem un camí a la dreta que ens tornaria a Can Serrarols i un centenar de metres després travessem el torrent de Güells alhora que el camí fa un gir a la dreta. Un cop a l'altra banda del torrent abandonem l'ample vial que segueix a buscar la carretera i trenquem a la dreta per un camí més estret i descendent. Només 15 metres més avall, a mà dreta, tenim la font de Güells, per sota d'una vella tanca de ferro.


5 1h 5'
3,3 Km
719 m
41.8403,2.1975Clica per veure'n la ubicació. Font de Güells
La font és una petita paret de pedra de no més de mig metre d'alçada. A la part de baix, per sota del nivell del bassal, l'aigua brolla amb gran caudal a través d'un broc de ferro. Damunt la font resta l'estructura d'una vella tanca de ferro.






















Continuem davallant pel camí en direcció est durant uns 50 metres i trobarem a mà dreta el sobreeixidor de la font de Güells (41.8404,2.1984)Clica per veure'n la ubicació. .

Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.























Continuem pel camí que circula en direcció més aviat sud-est, perfectament assenyalat amb franges grogues, sense pèrdua. Aquets tram és força interessant, doncs molts trossos transcorren per damunt de pedra natural, també podem veure més margues grises característiques d'aquesta zona. 400 metres més endavant passem enmig de camps conreats i 325 després anem a parar a una pista asfaltada que ens talla; a l'esquerra aniríem a la carretera, la prenem a la dreta, en baixada. Al cap de només una cinquantena de metres arribem a una bifurcació; a la dreta tornaríem a les fonts de Sant Miquel i del Trial, nosaltres agafem el brancal de l'esquerra. Davant nostre ens apareix l'ermita i el mas de Vilageliu que ens queden a uns 300 metres.




Des de l'ermita només hem de seguir 1,2 quilòmetres pel camí que surt per l'esquerra i ens durà a l'aparcament de les instal·lacions esportives, on hem començat la caminada.


F 1h 45'
5,7 Km
621 m
41.8467,2.2171Clica per veure'n la ubicació. Camp de Futbol (Tona)

Inici i final del recorregut.